RELATS DEL MÓN: L'àngel dels leprosos

Designed by Freepik

Bon dia!

En una època en què la medicina encara tenia les seves limitacions i la por a certes malalties generava rebuig i estigmatització, hi havia una illa a prop de la Xina anomenada Coloane que patia enormement. Abandonats i aïllats, els cent habitants d'aquesta comunitat patien no sols la brutalitat de la lepra, sinó el desemparament absolut: sense aliments saludables, sense aigua potable, sense metges, sense esperança.

Va ser llavors quan el bisbe de Macau va demanar ajuda als salesians -un orde religiós- per ajudar a aquest poble que patia aquesta malaltia i que vivia en condicions extremes.

D'entre tots els salesians, va haver-hi un home que va decidir anar allà d’on altres fugien. Aquest home no era un metge, ni un funcionari, ni algú a la recerca de riquesa o reconeixement. Era un simple sacerdot, un missioner salesià que, impulsat per un poder superior, va sentir el crit de desesperació d'aquest poble que no podia ignorar.

Així que, malgrat el perill de contagi i de les condicions de vida duríssimes, aquest missioner no va dubtar a acceptar el repte. Va arribar a l'illa el 1963 i es va instal·lar entre ells, sense intencions de marxar, decidit a canviar aquella realitat. No temia la malaltia ni el sacrifici; el seu propòsit era clar i la dedicació, imbatible. En un acte de veritable heroïcitat, va renunciar a la comoditat i la seguretat per dedicar la seva vida a servir persones que el món semblava haver oblidat.

Des de la seva arribada, va començar una transformació sense precedents. Aquest home se les va enginyar per portar infermers i metges, proveir d’aliments frescos, restaurar els habitatges, introduir aigua potable i electricitat. Fins que, de mica en mica, va aconseguir a l'illa el que per a molts era impensable: una comunitat digna i autosuficient. Va fundar una escola i una església, va crear una granja i va ensenyar oficis perquè cada persona pogués treballar i viure amb dignitat. En pocs anys, aquella comunitat, abans sumida en la desesperança, havia esdevingut una llar, un lloc on la malaltia ja no era una condemna, sinó una condició que podia afrontar-se amb fe i amb solidaritat.

Aquest missioner va passar gairebé cinc dècades dedicant-se a la comunitat, vetllant per cadascun dels seus membres com un veritable protector. Amb el temps, les seves cures, el seu amor i el seu exemple van inspirar la majoria a abraçar la fe que ell predicava, no tant amb paraules, sinó amb cada acte de servei. Quan finalment va deixar l'illa, el missioner, ja vell, va veure amb els seus propis ulls que en aquella illa ja no hi quedava ni una sola persona amb lepra; tots s'havien curat o havien trobat una vida nova.

Aquest heroi incansable, que va dedicar la seva vida a cuidar dels més marginats i portar-los dignitat, pau i esperança, va ser conegut com l'"àngel dels leprosos". El seu nom era Gaetano Nicòsia.

• Què creus que va moure Gaetano a anar-hi?, d'on va treure aquesta valentia?
• Fins on posaries en risc la teva salut i la teva vida per ajudar altres que ni tan sols coneixes?

Et convido a llegir aquesta història no com si fos un superheroi, sinó com una simple persona que va donar el poc que tenia, la seva vida, per aconseguir un canvi en tot un poble. Que diferent hauria estat tot si Gaetano hagués dit que no hi anava, oi? Et convido a preguntar-te què respondràs tu quan t'arribi el moment d'escollir entre fer un bé que pugui marcar un abans i un després a la vida d'altres persones o no. Serà un sí o un no?

Que tinguis un bon dia.