Gabrielistes 1xDIA

  Bon dia! A vegades podem sentir que no trobem el nostre lloc, com si ens trobéssim perduts o perdudes intentant trobar el nostre objectiu en la vida, mentre veiem com altres, aparentment, l'han trobat i porten una vida "tranquil·la" o "perfecta". I és que la vida és com una cançó, com una melodia que cada persona crea de manera única. Potser el repte serà conèixer quina és la teva melodia, aquella que es forma a través de les experiències que anem vivint i de les persones que anem coneixent. Alguna vegada has sentit que no encaixaves en un lloc? Has trobat persones que encaixen amb la teva melodia? La vida pot semblar un camí complicat on sovint ens equivoquem, i això no sempre ens agrada. Però sí, com ja hem comentat altres vegades, l'error forma part de la victòria, l'error et permet descobrir els camins que no han de ser i et donen l'oportunitat de reencaminar-te. En aquesta recerca, recorda que el més important és valorar el que t'ha anat p

Foto de Scott Webb de Pexels Bon dia! Expliquen que un dia, un expert assessor d'empreses en Gestió del Temps va voler sorprendre els assistents a la seva conferència. Va treure de sota de l'escriptori un flascó gran de boca ampla. El va col·locar sobre la taula, al costat d'una safata amb pedres de la mida d'un puny i va preguntar: –¿Quantes pedres pensen que hi caben al flascó? Després que els assistents fessin les seves conjectures, va començar a ficar pedres fins que va omplir el flascó. Després va preguntar: –¿És ple? Tothom se'l va mirar i va assentir. Aleshores va treure de sota la taula una galleda amb grava. Va ficar part de la grava al flascó i el va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grosses. L'expert va somriure amb ironia i va repetir: –¿És ple? Aquesta vegada els oients van dubtar: –Potser no. –Bé! I va posar a taula una galleda amb sorra que va començar a bolcar al flascó. La sorra es filtrava als petits racons q

Bon dia! Comencem la setmana amb Charles Xavier, conegut també com el Professor X. Un personatge que dedica la seva vida a ajudar persones especials anomenades mutants. Els mutants són persones que neixen amb habilitats especials, com llegir ments, controlar el clima o moure's a supervelocitat. Charles també és un mutant i té el poder de llegir i controlar ments. Charles és un mutant que no vol fer servir els seus poders per al seu propi benefici. Ell els utilitza per ensenyar i protegir altres mutants. Per aquest motiu, va crear una escola on joves amb poders poden aprendre a controlar les seves habilitats i conviure amb altres que són com ells. El professor X somia amb un món on humans i mutants visquin en pau. Per aconseguir-ho, treballa de valent per la igualtat, la tolerància i el respecte. És una figura inspiradora, ja que sempre busca solucions pacífiques i creu en la bondat dels altres, encara que això el porti a enfrontar-se a grans reptes. No és estrany que una de les sev

  Bon dia! En sintonia amb la reflexió d'ahir, us porto una cançó que es titula “Per què no fem res?”. Un cant que ens convida a visibilitzar el mal que algunes persones fan a altres i, d'altra banda, ens mostra un camí d'esperança, un camí de llibertat per aquells que se senten oprimits. En qualsevol situació de bullying, tots reaccionem d'una manera o altra: Tu, a quin costat et trobes? Et planteges fer alguna cosa per millorar la teva actitud davant d'aquestes situacions? El moment és ara, tens a la mà el poder de canviar vides. Te n'adones? La teva actitud davant d'aquests esdeveniments marquen la diferència. Et convido a canviar el món de debò, amb petits gestos que canvien vides. T'atreveixes a sumar-te a aquest repte per canviar el “Per què no fem res?” per un “prou!”? Ànims, ho pots fer. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui és el dia internacional contra la violència i l'assetjament a l'escola. Podríem parlar de moltes coses sobre aquest vídeo (i us convido a fer-ho). Per part meva, m'agradaria que et fixessis en la reacció de tots els companys de classe en veure que la carta era d'una companya seva. Has vist la seva cara de sorpresa? La violència i l'assetjament, els podem veure o intuir; el malestar que poden arribar a generar, no. No facis com qui no veu, comunica-ho, sigues la veu de l'altre i atura-ho. Sent el Poder que ens uneix i #Fes-loVisible. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Comencem la jornada acompanyats de Charles Chaplin, un icònic actor, director i productor britànic, conegut sobretot per les seves pel·lícules mudes i el seu personatge "Charlot", un rodamon amb barret, bastó i un caminar inconfusible. Va néixer a Londres el 1889 i, al llarg de la seva carrera, es va convertir en una de les figures més importants del cinema mundial. Chaplin va ser un pioner en l'art del cinema i, a través de la comèdia i l'humor, va aconseguir transmetre missatges profunds sobre temes com ara la desigualtat, la pobresa i la injustícia. Pel·lícules com Temps moderns i El gran dictador mostren la seva capacitat per fer riure i pensar alhora. El seu estil i talent el van convertir en una llegenda i un símbol del cinema clàssic. Per això va deixar un llegat que continua sent apreciat avui dia. Entre aquest llegat, trobem aquesta frase: "El meu dolor pot ser la raó del riure d'algú, però el meu riure mai ha de ser la raó del dolor de ning

Foto de Mica Asato de Pexels Bon dia! Les xarxes socials fa uns quants dies que estan a foc viu amb tot el que està succeint a la Comunitat Valenciana. Segurament mentre fas scroll a Instagram o Tiktok, et surten reels i stories sobre el tema. Que si un diu que no es culpa seva, que si l'altre diu que no van avisar a temps, que si la culpa és d'un o de l'altre, que si un maleeix als polítics, que si altres se senten abandonats... I així segueix, cada vegada amb més ràbia i odi els uns amb els altres mentre veiem les persones patint en veure amb impotència tot el que han perdut. En els millors dels casos, coses materials i en els pitjors dels casos, la pèrdua d'una persona estimada. Impotència també és la que sentim molts de nosaltres en veure tot el que ha passat i, sobretot, per no saber com ajudar a alleugerir aquest cop rebut per tants valencians i valencianes. Tanmateix, mentre que les institucions, malgrat la seva responsabilitat, sovint s’embarquen en discussions

Bon dia, El barranc del Poyo no sol portar aigua, però dimarts 29 d'octubre va arribar a moure prop de 2.300 metres cúbics per segon en alguns punts. La crescuda sobtada al llarg d'aquest curs d'aigua, provocada per les pluges torrencials que hores abans havien tingut lloc més amunt, es va convertir en un parany per a milers de persones que tornaven a casa seva o sortien de treballar als municipis de Catarroja, Paiporta, Sedaví o Torrent, a l'àrea metropolitana de València. Les conseqüències dramàtiques són, a hores d'ara, de sobres conegudes: més de 200 morts, milers de desapareguts i destrucció d'habitatges i infraestructures. Segurament aquests fets no et sonen desconeguts, oi? Saps que darrerament porto notícies bones i d'esperança en aquest espai del blog "Mare Terra", però no per això deixarem de banda la realitat que ens castiga, aquesta vegada molt a prop de casa. Una realitat que demà podríem viure qualsevol de nosaltres, dels nostres fami