"Quan estimes algú acceptes la persona completament, amb tots els seus defectes".
- Creus que és possible estimar algú tal com és, o hi ha límits en allò que hem de tolerar en una relació?
- Quina és la diferència entre estimar algú amb els seus defectes i permetre que aquests defectes et facin mal?
Sens dubte, aquesta frase ens convida a reflexionar sobre si l'amor autèntic implica abraçar tant la llum com l'ombra de cadascú. I no em refereixo a justificar allò que ens fa mal, sinó de reconèixer que ningú és perfecte i que l'amor —sigui d'amistat, de parella o fins i tot l'amor propi— potser neix quan deixem de buscar la perfecció i comencem a valorar la veritat de cada persona. T'imagines algú estimant-te així tal com ets? Sí, sí, amb tot el que tens de bo i tot el dolent, amb tots els teus èxits i també les teves cicatrius. Els cristians experimentem aquest amor a través de Jesús. T'ho havien dit alguna vegada? I si aquest amor també és per tu?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies