PREGArock: El so del silenci

Bon dia!

Avui heu sentit una adaptació de la famosa cançó The Sound of Silence. En aquesta versió es diu una cosa molt forta i profunda:

“Murmuraban, pero sin hablar; estaban oyendo, mas sin escuchar, creando una canción que nunca compartirán…”.

És una imatge que ens pot resultar molt propera: persones que estan juntes, que parlen, que fan soroll…, però que en realitat no s’escolten ni s'entenen. Potser també ens passa a nosaltres: vivim envoltats de veus, de pantalles, de missatges, però quantes vegades ens sentim realment escoltats? I quantes vegades nosaltres mateixos no escoltem de veritat?

• Has sentit mai que parlaves, però que ningú t'entenia realment?
• Et passa que sents moltes coses, però poques vegades t'atures a escoltar amb el cor?

El silenci que la cançó descriu no és només absència de paraules: és un buit, una distància entre persones que semblen estar a prop, però que en realitat viuen aïllades. Davant d'això, trobem aquesta altra frase: “Oíd mi voz, mis palabras llevan el perdón y resonarán en el silencio”. Digues-me, de qui pot ser aquesta veu que porta perdó i ressona en el silenci? Reconeixes algun silenci a la teva vida que necessiti d'aquesta veu?
Un dia Jesús, comparant-se amb un pastor, va dir: "El pastor crida les seves ovelles pel seu nom, després camina davant seu, i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu". Quina veu o veus segueixes tu?

Que tinguis un bon dia.