Bon dia!
Us presento l’Elisabeth Kübler-Ross, una dona valenta que va dedicar la seva vida a acompanyar persones que estaven a punt de morir i famílies que patien per una pèrdua. No va tenir por de mirar el dolor de cara i d’escoltar-lo amb tendresa. De la seva experiència en va néixer una frase preciosa i molt profunda:
“La mort no existeix, la gent només mor quan l’obliden; si em pots recordar, sempre estaré amb tu.”
- Què creus que vol dir aquesta frase?
- Quines persones o moments continuen vius dins teu?
- Quan recordes algú amb estima, quan revius un moment compartit o somrius en pensar-hi, no sents que encara és d’alguna manera amb tu?
- Penses mai que tu també deixes empremta en els altres, amb els teus gestos, les teves paraules i la teva manera d’estimar?
Ser recordat no depèn de fer coses grans, sinó de fer-les amb amor. Un amor que, com diu l'Elisabeth, és més fort que la mort. I si recordar és una manera de fer present a aquells que viuen una vida eterna? I si recordar és més un desig de connectar amb l'altre? Miraries llavors de tenir-los més presents o de parlar més sovint amb ells?
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies