Bon dia!
Diuen que sou la Generació Z, o potser ja a cavall amb l’Alfa. També que sou fills i filles d’un temps híbrid: mig real, mig digital; mig cara a cara, mig a través d’una pantalla. Que heu crescut entre una pandèmia, vídeos curts, memes i canvis socials vertiginosos. I, com totes les generacions, heu trobat la manera d'expressar-vos a la vostra manera. Heu inventat un llenguatge propi —“bro”, “buguejar”, “funar”, “aura”, “tipo”...— que no només us identifica, sinó que us uneix. Cada paraula, cada expressió, és un trosset de la vostra manera de ser i d’estar al món.
De fet, d'aquí a uns anys, ningú parlarà com vosaltres. Serà el vostre accent generacional, una petjada irrepetible. I això és fascinant: vol dir que heu sabut fer del llenguatge un espai de llibertat, de pertinença i d’identitat. Quan creeu paraules noves, no només jugueu amb sons i significats; esteu dient al món: així és com veiem la vida, així és com ens entenem entre nosaltres. El vostre vocabulari és com un mirall: reflecteix les vostres emocions, el vostre humor, les vostres pors, les vostres esperances.
Tanmateix, és important recordar que estimar el vostre llenguatge no vol dir rebutjar el que ja existeix. La cultura és la que heretem, la que vivim i la que creem. Cal abraçar-les totes, perquè de totes n’aprenem. El llenguatge que heu rebut (i rebeu) us connecta amb els qui us precedeixen, i el que inventeu us projecta cap al futur. No n’hi ha un de millor que l’altre; només cal estimar-los i usar-los quan realment expressin el que voleu dir.
- Quina és la paraula que més uses o més t'agrada de la teva generació?
- Quan fas ús d'aquest argot, comuniques el que realment vols o només repeteixes el que sents dir?
- Creus que fer ús d'aquest llenguatge construeix ponts o aixeca murs?
"Del que sobreïx del cor, en parla la boca" o, dit d'una altra manera: el que diem és el reflex d'allò que portem dins. Són les paraules que diu Jesús a l'Evangeli de Lluc. Potser per això Jesús no només parlava, sinó que comunicava vida: cada paraula seva curava, perdonava, feia créixer. Vist des d'aquesta perspectiva potser el repte no és parlar millor, sinó parlar amb veritat, tendresa i autenticitat. Creus que les teves paraules comuniquen això? T'imagines poder-ho fer? Ho intentem?
Que tinguis un bon dia.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies