PREGAcine: Érase una última vez

Bon dia!
De vegades, quan algú a qui estimem molt se'n va, sentim que el món es trenca una mica. Ens quedem amb una sensació de buidor, amb preguntes que no tenen resposta i amb la necessitat de tornar a parlar amb qui ja no hi és. Però, i si aquesta absència no fos un final, sinó una nova manera de presència? I si l'amor que sentim continua sent el pont que ens uneix, fins i tot més enllà de la distància o del temps? Potser, com la nena que segueix parlant amb el seu drac, també nosaltres podem continuar parlant amb els qui estimem.

• Quines persones segueixen vives al teu cor?
• De quina manera podem sentir-nos units als qui hem perdut, més enllà del dolor?
• Què creus que vol dir, des de la fe, dir que l'amor és més fort que la mort?

Al cor de la fe cristiana hi ha una promesa: la vida no acaba, es transforma. Aquelles persones que estimem no desapareixen, sinó que segueixen vives al costat de Jesús, Maria i tantes altres. Per això, recordar-les, parlar amb elles i seguir estimant-les és una manera de mantenir viva aquesta connexió que no mor, perquè l'amor, quan és veritable, és etern. O com diu l'apòstol Pau als cristians de Corint quan els diu que tot en aquesta vida algun dia acabarà, però que “l'amor mai no passarà”. Aquests pròxims dies (1 i 2 de novembre) són una invitació a viure aquesta promesa de manera més intensa. Et convido a aprofitar aquesta oportunitat.

Que tinguis un bon dia.