- Què penses quan veus una persona vivint al carrer? Creus que és justa aquesta definició o pensament?
De vegades passem pel costat de persones que no tenen casa, que dormen al carrer o que viuen amb el just, i fem com si no les veiéssim. No perquè no ens importi, sinó perquè mirar de cara aquesta realitat costa, sobretot per la quantitat de prejudicis que tenim. Però saps de sobra que la pobresa no desapareix quan girem la cara; desapareix quan algú s'atreveix a acostar-s'hi. T'has quedat amb el consell del noi més jove? "Quan veieu algú al carrer, digueu-li: “Ei, que tinguis un bon dia!". La pobresa més gran no és només la d'estar al carrer, sinó, la de ser-hi mentre et tornes invisible per a la resta de la humanitat. Jesús mai no va passar de llarg: va veure, es va aturar, va parlar, va tocar, va compartir. I fixa't, no els va donar diners, ni els va treure de la seva pobresa, però amb els seus gestos els deia: “La teva vida m'importa”. Ara digues-me, què faràs la pròxima vegada que et trobis amb algú que necessita un sostre, un plat calent o simplement ser mirat com a persona? De tu depèn. 😉
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies