"La compassió és la capacitat de sentir el que és viure dins de la pell d'una altra persona. És saber que mai no podrà haver-hi realment pau i alegria per a mi fins que finalment hi hagi pau i alegria per a tu també".
- Fins a quin punt ens atrevim a mirar el patiment dels altres sense apartar la mirada?
- Som capaços d'escoltar, de debò, allò que l'altre sent, sense jutjar-ho ni intentar solucionar-ho tot?
- Heu sentit compassió per algú? Què vau fer? Què vau experimentar?
La compassió, viscuda des de la fe cristiana, té una cara molt concreta: la de Jesús. No va ser indiferent al dolor, no va passar de llarg davant de qui patia, ni es va limitar a sentir llàstima. Es va acostar, va tocar, va guarir, va plorar, va abraçar. La seva compassió no es va quedar en paraules boniques: es va convertir en acció, en entrega, en amor que es dona sense esperar res a canvi. Un amor que és el reflex del cor de Déu, un amor que no es cansa, que no fuig davant del patiment ni davant del dolor. Vist des d'aquesta perspectiva, quan algú es mou o actua amb compassió, està deixant que aquest mateix amor passi a través seu, com si la seva mirada, les mans o els gestos fossin els de Jesús avui. I tu… t'atreveixes a deixar-te tocar pel dolor del món? Potser llavors descobreixes que hi ha alguna cosa més gran que et mou a ajudar.
Avui celebrem el dia internacional contra la Violència i l'Assetjament Escolar, un bon dia per fer nostra aquesta paraula.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies