Paraules Sagrades: Lloança

Bon dia!

Avui anem a buscar la paraula lloança. Potser et sona a alguna cosa antiga, religiosa o poc connectada amb el teu dia a dia, però veuràs que la lloança està molt més present a la nostra vida del que imaginem. Lloar és reconèixer el que és bo, celebrar-ho i dir-ho en veu alta. Ho fem quan aplaudim després d'un concert, quan felicitem algú per un èxit, quan diem “que bé ho has fet”, o quan admirem una cosa que ens toca per dins: una cançó, un gest bonic, un amic que ens cuida. Lloar és agrair, és reconèixer bellesa, és deixar que alguna cosa o algú ens desperti admiració. Demà se celebra Santa Cecília, patrona de la música, un dels llenguatges més universals de la lloança perquè ens connecta, ens eleva i ens permet expressar el que les paraules soles no arriben.

• Què penses quan sents la paraula lloar o lloança?
• A qui o què lloem en el nostre dia a dia?
• Alguna vegada has sentit que una cançó connecta amb tu? Com ​​si aquestes paraules calessin en el més profund de tu?

Ara farem un passet més perquè lloar, per a un creient, no tracta només d'admirar una cosa bonica, sinó d'obrir-se a l'experiència de reconèixer un Bé gran, una Bellesa que sosté tot allò que ens emociona. Per als cristians, la lloança és una manera de resar perquè descobreix que Déu és present en cada moment, que no està sol, que la vida és un regal i que en tot allò veritable, bonic i bo batega una presència més gran: la de Déu. La música és un canal de lloança i pregària molt important perquè és capaç de connectar amb les nostres emocions i convertir-les en un pont cap al transcendent. I és que quan una melodia ens commou i ens obre el cor fa la sensació que hi ha alguna cosa més, una llum, un sentit que ens sobrepassa. T'atreveixes a descobrir en la lloança un camí per mirar la vida amb més gratitud, més profunditat i potser reconeixent aquest Bé Major? Et convido a descobrir-ho.

Que tinguis un bon dia.