RELATS DEL MÓN: E = mc²

Una tarda qualsevol, en un petit poble envoltat de camps, hi vivia un nen que no parava de fer preguntes. Els seus professors el recordaven pel fet d'aixecar la mà cada cinc minuts:

“Per què brilla el Sol?”, “Per què la pluja cau cap avall i no cap amunt?”, “Què passaria si poguéssim viatjar més de pressa que el vent?”.

Els seus companys solien riure's una mica d'ell, però en el fons admiraven aquesta barreja de curiositat i tossuderia. De vegades, mentre els altres jugaven, ell desmuntava rellotges vells per veure com funcionaven per dins, o es quedava mirant les estrelles fins que sa mare el cridava per sopar.

Un dia, caminant cap a l'escola, va veure com un raig de llum travessava una finestra i es descomponia en colors a terra. Es va quedar quiet, meravellat. Com podia una cosa invisible transformar-se en un arc de Sant Martí? Aquella pregunta se li va quedar clavada com una espina dolça.

Van passar anys, i aquell nen va continuar preguntant, investigant, llegint… fins i tot quan les respostes semblaven massa complicades o quan uns altres li deien que estava perdent el temps. Mentre alguns es rendien davant dels problemes difícils, ell insistia perquè sentia, molt a dins, que la naturalesa amagava secrets esperant a ser trobats.

Quan va arribar a adult, les seves preguntes es van fer encara més grans:

Com es mou la llum?, pot viatjar alguna cosa més ràpid que ella?, què passa amb el temps quan alguna cosa es mou molt de pressa?

Va dedicar hores, dies, nits senceres pensant, imaginant, provant idees. Moltes d'aquestes idees semblaven bogeries… fins que van deixar de ser-ho.

Un dia, després de molta feina, va escriure una equació tan simple que cabia en una línia. Una equació que canviaria el futur de la ciència, de la tecnologia i del món. Una equació que molts de vosaltres ja heu vist a alguna samarreta o en stickers d'ordinador.

E = mc²

Com haureu deduït, aquest nen curiós es deia Albert Einstein, i el seu gran descobriment va néixer del mateix que vosaltres teniu: preguntes, imaginació i ganes d'entendre què hi ha darrere de les coses. I és que una ment científica es caracteritza pel fet de fer-se preguntes de tota mena i intentar trobar-hi la resposta. Si alguna cosa ens recorda la setmana de la ciència és com n'és d'important el fet que et facis preguntes, que somiïs amb saber més, amb descobrir més, amb pensar el perquè i el com de tot. I si la propera gran idea científica està avui a les teves mans? No deixis de preguntar, no deixis de somiar.

Que tinguis un bon dia.