Foto de Lynnelle Richardson
Bon dia!
Comencem el dia amb la paraula esperança, una d’aquelles paraules que utilitzem sovint: “tinc esperança”, “no perdis l’esperança”, o les seves variants com: "tu espera que ja veuràs com tot canvia", "tingues paciència, que tot s'arreglarà". Podríem dir que l’esperança és aquest desig de mirar cap al futur i imaginar que pot ser millor. Tant la paraula esperança com esperar venen de la paraula llatina sperare, que significa “confiar”. I no és d'estranyar que totes dues paraules provinguin de la mateixa paraula perquè estan íntimament interrelacionades: qui té esperança sap que el que desitja encara no ha arribat, i per això cal travessar estones d’espera, de vegades molt llargues. I aquí hi ha un gran repte: mantenir aquesta esperança durant el pas del temps i dels contratemps que puguin venir.
- Com afrontes les esperes del teu dia a dia?
- Quines persones són per a tu un exemple d’esperança que no es rendeix?
- Has sentit alguna vegada que, fins i tot quan tot trontolla, dins teu queda una petita llum que et diu “aguanta”?
Per als cristians, l’esperança no es basa a ser optimistes pel futur que vindrà, sinó a tenir la certesa que Déu camina amb tu en tot moment i en tota espera. L'Advent ens recorda precisament això: que aquest temps d'espera és ple d'esperança. L'esperança de creure que Déu pot néixer i il·luminar fins i tot la teva nit més fosca. Si Jesús pot portar esperança als teus moments d'espera i de foscor, confiaràs en Ell?
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies