Paraules Sagrades: Foscor i llum

Foto de Hassan

Bon dia!

Avui comentarem la paraula foscor. Una paraula que d'entrada pot generar una certa inquietud, i és que sovint s'ha relacionat la foscor amb el que és negatiu, desconegut, dolent… I això pot espantar. És una paraula que es fa present en moments com quan no tens ganes de parlar, quan alguna cosa et pesa per dins, però no saps ben bé com explicar-ho. “Foscor” també és sinònim de sentir-te perdut a pesar de tenir-ho “tot bé”. És quan alguna cosa et fa mal i prefereixes guardar-la. És la por de no ser suficient, el dubte constant, el sentiment de soledat encara que estiguis envoltat de gent. Segurament tots, d’una manera o altra, hem experimentat alguna de les dimensions de la foscor. I és que aquesta foscor de la qual parlem no és només absència de llum. És absència de sentit, de direcció, d’esperança. És no veure clar cap on vas o qui ets. I el més fort és que moltes vegades no ve de fora, sinó de dins. Les nostres inseguretats, les nostres ferides, els nostres errors, les paraules que no ens atrevim a pronunciar. Atura't un moment i pensa:

• Quines són les teves foscors? Aquelles que probablement no mostres. Aquelles que només tu coneixes. Aquelles que t’acompanyen quan ningú et mira.

Avui et dic: tranquil, tranquil·la, no tinguis por perquè la foscor no és el final. Mira, l’Advent no comença amb llums, sinó amb foscor. Amb nits llargues. Amb espera. Amb el reconeixement que el món no és perfecte i que nosaltres tampoc ho som. I és precisament aquí on passa alguna cosa sorprenent: Déu no espera que tot estigui ordenat, net o resolt per venir, Déu entra en la foscor. Nadal no és una història ensucrada; Nadal és una llum que neix de nit, enmig del fred, del silenci, de la fragilitat. Aquella nit, en una foscor real i concreta, neix Jesús. I amb ell, una llum que no enlluerna, però que il·lumina. Una llum que no jutja, però que acompanya. Una llum que desitja il·luminar qualsevol foscor, petita o gran, des de dins, al teu costat.

I potser celebrar Nadal és això: atrevir-nos a no amagar la foscor, sinó a portar-la a la llum. Entendre que no cal ser forts sempre, ni tenir-ho tot clar, ni fingir que tot va bé. La llum de Jesús no arriba per tapar, sinó per transformar. Per fer possible un nou començament. Per recordar-nos que cap foscor és massa gran quan deixem que sigui abraçada per l’amor, per aquesta llum que tot ho il·lumina i transforma. Et convido a ser sincer/a amb tu mateix/a i preguntar-te: quina foscor vull que aquest Jesús il·lumini aquest Nadal? T’atreveixes a demanar-li-ho?

Que tinguis un bon dia.