
Bon dia,
Vet aquí que una vegada hi havia un nen de vuit anys que es deia Nico. Cada dia anava a visitar la seva àvia, la Mestra Èlia, per veure com tallava diamants. Un dia, la seva àvia va rebre un encàrrec molt especial i únic: tallar el Diamant del Sol.
La Mestra Èlia sabia que aquell encàrrec era molt difícil, ja que molts ho havien intentat abans. Així i tot, va acceptar el repte i es va posar a treballar. L'endemà, en Nico va entrar al taller de la seva àvia i la va veure posar-se uns guants de roba blanca. Ple de curiositat, va preguntar-li:
—Àvia, per què et poses aquests guants?
La Mestra Elia va somriure i va respondre:
—T'explicaré un secret. El Diamant del Sol és molt especial perquè ha de ser immaculat. Això vol dir que no puc tocar-lo amb les meves mans, encara que estiguin netes, perquè, així i tot, deixarien una taca de greix invisible. I si hi apareix una taca, encara que sigui molt, molt petita, deixaria de ser un diamant immaculat.
En Nico es va quedar pensant un moment i va exclamar:
—Ja ho entenc! Una cosa immaculada és com supernet, oi?
—Exacte! —va dir la seva àvia—. Immaculat significa que és totalment net i també sense cap defecte. Com una joguina acabada de sortir de la botiga: quan l'obres està perfecte.
Després de molts dies de feina, la Mestra Èlia va anar a buscar en Nico i el va portar al taller.
—Tinc una sorpresa per a tu —li va dir—. Seu i observa.
La Mestra Èlia li va ensenyar el diamant acabat. Brillava moltíssim.
—Uau! —va exclamar en Nico—. No té ni una ratlleta, ni una imperfecció. Es veu tan net… És perfecte!
—Així és, Nico —va dir l'àvia—. El Diamant del Sol és immaculat perquè l'hem cuidat molt perquè res no l'espatllés o l'embrutés. És pura llum.
I així va ser com es va crear el primer i únic Diamant del Sol a tot el món. Ningú més n'ha pogut fer un altre igual.
Ahir vam celebrar la festa de la Immaculada Concepció, un dia que ens recorda que la Maria va ser, des de l'inici de la seva vida, algú neteja per dins i per fora: una dona de cor íntegre, oberta al bé i capaç de deixar espai a la llum. La seva immaculada no ens parla de perfeccionismes impossibles, sinó d'una vida que es va deixar cuidar i modelar, com el diamant del conte.
Mirar aquesta festa avui pot ser una oportunitat per revisar quines coses enfosqueixen la nostra pròpia vida: aquestes actituds que et desgasten, aquests gestos que fan malbé, aquestes decisions que podries transformar. No pas per sentir-te culpable, sinó per descobrir que sempre és possible polir alguna cosa en tu, per recuperar la llum i caminar cap a una versió més honesta i més humana de qui pots arribar a ser. Ho faràs?
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies