Bon dia!
De vegades dir “gràcies” sembla poc important o innecessari, quan en realitat diu molt de nosaltres. Quan donem les gràcies, reconeixem la bondat dels altres, aquests gestos que ens fan bé i que no donem per descomptats. A més, per als creients, aquesta bondat que veiem en les persones és també un reflex de la bondat de Déu, que es fa present en aquelles coses bones que compartim, així que cada vegada que donem les gràcies a algú és com si també li diguéssim a Déu: Gràcies per ser una mica com tu: bons.
Avui, recordant el Dia Mundial de l’Agraïment, que va ser ahir, et proposo una cosa senzilla: donar les “gràcies” a algú, amb paraules o amb un gest. Qui escolliràs? T'has plantejat que aquest "algú" a qui agrair pugui ser Déu? Pensa-hi.
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies