INSPIRA’T amb: Khalil Gibrán

Bon dia!

Comencem la setmana amb Khalil Gibrán, un escriptor i poeta nascut al Líban a finals del segle XIX. Va viure entre Orient i Occident, i va morir jove, amb poc més de quaranta anys, però va deixar textos que continuen llegint-se avui a tot el món. Les seves paraules no neixen de teories sinó de l'observació profunda de la vida i de les persones. Li interessava allò que passa per dins, allò que no sempre es veu, però que determina com ens relacionem, com estimem i també com escoltem. Avui, Gibrán ens deixa aquesta frase per reflexionar:

“Algunes persones senten amb les orelles; altres, amb l'estómac; altres, amb la butxaca. I altres no senten gens”.

• Què creieu que pretén denunciar Khalil amb aquesta afirmació? Què creieu que significa cada manera de sentir?
• Pensa en un moment de la teva vida en què t'hagis sentit escoltat de debò. Què va fer l'altra persona perquè sentissis que la seva atenció era autèntica? Com et vas sentir tu?
• Ara et toca a tu. Quan algú et parla: des d'on sols escoltar?, des de l'interès, la pressa, el judici… o des del desig sincer d'entendre?

Escoltar de debò és molt més que sentir sons. És fer espai. És deixar de banda el soroll interior per acollir l'altre tal com és. Per això escoltar amb el cor és tan difícil i alhora tan necessari. Als Evangelis, Jesús es troba amb persones molt diferents, però sempre actua amb un mateix patró: s'atura, mira, escolta. No força, no imposa, no envaeix. La seva manera de parlar sempre neix d'una escolta profunda.

Potser avui, la pregunta que ens podem fer sigui aquesta: et permets aturar-te i fer silenci per dins? Et dones l'oportunitat d'escoltar alguna cosa més que les teves preocupacions, pors o desitjos? Potser en aquest silenci, quan no escoltem amb les orelles, ni amb l'estómac, ni amb la butxaca, pugui aparèixer una veu diferent, discreta, que no obliga, sinó que convida. T'atreveixes a escoltar-la?

Que tinguis un bon dia.