Bon dia!
Les coses senzilles parla d’un canvi de mirada. De passar de voler ser “alguna cosa gran” a descobrir que potser el més important és saber aturar-se, ser present i aprendre a estimar millor. En un món que va de pressa, la cançó ens recorda que anar volant no sempre és viure.
El món a vegades fa mal, l’amor ve i se’n va, ens equivoquem, ens perdem… però també aprenem. I potser créixer no és tenir-ho tot clar, sinó adonar-nos que ens estàvem perdent les coses senzilles: les relacions que cuiden, els moments compartits, el fet d’estar bé aquí i ara.
Quan la cançó diu que l’amor “rebenta a les mans”, parla d’un amor que no controlem del tot, que ens supera, que ens transforma. Un amor que ens convida a sortir de nosaltres mateixos i a mirar més enllà. Potser aquí s’obre una pregunta més profunda: d’on neix aquest amor que ens empeny a viure amb més veritat? Què o qui ens sosté quan estem perduts, però continuem caminant?
Avui celebrem que estem bé. I si no ho estem del tot, celebrem que seguim caminant, que seguim buscant sentit, que no renunciem a voler descobrir i gaudir de les coses senzilles. Digues-me: Quines coses senzilles estàs deixant de banda últimament? Deixes espai per escoltar aquella veueta interior que et crida per dins i et convida a viure amb més profunditat?
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies