Això ens obre el cor! Hem encès la primera llàntia de la "corona"!
Advent és una època amable: tenim davant nostre (ens "advé") la pau, la "santa i plàcida nit", la calidesa del Nadal. Per altra banda, l'Advent és curt i tenim l'esperança que enguany el Senyor ens ajudarà a "convertir-nos", com demana el Profeta.
Esperem? De debò que encara esperem "alguna cosa"!? Davant la catedral de Barcelona, la fira Sta. Llúcia. Arreu de les nostres terres, paradetes figuretes, molsa i suro... nens i nenes, pares... La TV ja fa dies que ha començat els seus anuncis amables, prometent "caliu", "felicitat", cava, torrons... joguines, reis... Anuncis ambigus, propostes a l'hora bones i barrejades amb el desig de negoci de la "societat de consum", mentre en el món i entre nosaltres tants ho passen magre! (i ben segur, entre alguns que escolteu o llegiu aquestes paraules...!).
Què esperem que ens "advingui" en aquest "Advent"? Esperem que ens "advingui" un Nadal cordial i familiar, esperem reunir o retrobar la família . Esperem un bon sopar o dinar de Nadal i de St. Esteve, esperem l'afecte que hi ha darrera els regals que em faran i que farem. Esperem una mica de pau al cor, sentir-nos a prop de l'Infant Jesús, sentir el seu caliu en la pregària i el silenci. I per això ens prometem fer una mica més de pregària, ens prometem posar silencis enmig de l'aldarull de les festes, perquè Jesús es troba en el silenci d'una nit "santa i plàcida". Francesc Riera, sj.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies