PENSEM- hi: L'empatia, la clau de la bondat i la compassió

"Sempre que alleugis el dolor d'un altre ésser humà, la teva vida no serà en va", va escriure Helen Keller, escriptora, oradora i activista política americana.  No hi ha dubte que ella entenia el que era el patiment emocional, ja que als dinou mesos d'edat, una malaltia la va deixar completament cega i sorda. No obstant això, una mestra compassiva, Ann Sullivan, li va ensenyar a llegir i escriure en braille, i, més endavant, a parlar.

Ann sabia molt bé el frustrant que era lluitar contra una discapacitat física, ja que ella mateixa estava gairebé cega. Però amb paciència va idear una manera de comunicar-se amb la Helen, que consistia en "lletrejar" les paraules en la mà d'aquesta. L'empatia de la seva mestra va impulsar a Helen a dedicar la seva pròpia vida a ajudar els cecs i els sords. Com s’havia hagut d'esforçar molt per superar la seva discapacitat, es compadia dels que es trobaven en circumstàncies similars i desitjava ajudar-los. Als cristians se'ns diu que hem d’estimar els altres i tenir-nos amor intens uns als altres. No obstant això, és probable que encara que la nostra ferma intenció és estimar-nos els uns als altres, solem passar per alt el sofriment dels altres. La raó potser és senzillament que no coneixem les seves necessitats.

L'empatia és la clau que obre la porta de la bondat i la compassió.