Tots tenim qualitats. Uns tenen més i altres menys, però això no té importància. El que importa és fer-les fructificar. Els talents se'ns han donat per compartir-los, no per guardar-los i amagar-los. I això es fa vivint una vida amb sentit, una vida de lliurament als altres. No podem quedar-nos tancats en nosaltres mateixos. No val mirar-nos a nosaltres i aïllar-nos dels altres. La nostra vida és per viure-la amb els altres. Lliurats a la nostra família, als nostres companys, a tota la societat.
En la nostra societat correm el risc de, en veure els problemes i injustícies del món, tenir por i tancar-nos en nosaltres mateixos. O cercar sols la nostra felicitat. És la forma més segura de ser infeliços. Es tracta d'actuar sense por. De lliurar-nos de veritat.
De vegades, també fem mal per no actuar. Si veiem la injustícia no podem quedar-nos quiets, hem d'actuar. Cal desenterrar els nostres talents per emprar-los en fer un món millor.
Compartim comentaris sobre els pobres, els abandonats, els malalts, els immigrants, els famolencs ... Però, fem alguna cosa per canviar la seva situació?
Adaptació de: El rincón del anacoreta
El qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Mt 25,16
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies