“Els músics de Bremen” és un conte tradicional de la llengua germànica que va ser recollit pels germans Grimm en el segon volum del seu recull de "Contes per a la infància i la llar" (1815). L'argument, bastant conegut, amaga un bon missatge.
Un ase que ha passat tota una vida de durs treballs escolta com el seu amo pretén desfer-se'n, ja que no realitza les mateixes funcions que solia. Davant d'aquesta situació, decideix emprendre un viatge a la ciutat de Bremen amb el propòsit de fer-se músic allà. Pel camí troba, en aquest ordre, un gos, un gat i un gall que es troben en la mateixa situació: rebutjats per la seva edat, es troben sols. El ruc els va proposant que s'uneixin a ell en el seu nou destí, i tots van acceptar. A la nit, troben un casa ocupada per malfactors. Combinant les seves capacitats, s'ho fan venir bé per expulsar per dues vegades als bandits i quedar-se a viure a la casa.
A més de deduir que els intèrprets musicals de Bremen no comptaven amb la millor reputació, la lliçó no ens pot semblar més oportuna. Quatre personatges, davant l'absència d'opcions de futur, uneixen les seves forces i aconsegueixen, en reunir-se, quelcom més valuós que el seu pretès destí original: una nova forma de fer el camí, una nova manera de viure, amb moltes més oportunitats. La unió els fa més capaços, i per tant, més lliures.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies