PENSEM-HI: Sense condicions

Sense condicions

El desembre passat dos nens felicitaven el Nadal al carrer. Mentre buscava diners a les butxaques, un jove els va dir que no podia donar-los res. Ells van respondre somrient que no demanaven diners, que només volien felicitar la gent. Es va quedar una mica perplex, mirant al seu voltant com si hi hagués una càmera oculta o buscant una explicació millor. Això de donar perquè sí, no és lògic.

Últimament em dóna la sensació que la meva vida està altament condicionada. I no parlo del que em influeix la societat o la publicitat en el que penso i faig, sinó a alguna cosa més concret: les condicions. Al que té a veure amb els requisits, amb la lletra petita ... Faci el que faci, apuntar-me a un curs, fer un viatge, o canviar de casa ... sembla que tot porta una "lògica de contracte comercial" que no acabo, ni vull, entendre. Tot és un "donar a canvi de" i per descomptat "amb la condició que ...". Si decideixes canviar de feina ja serà per un augment considerable de sou perquè és l'única raó "lògica". El d'ampliar coneixements, desenvolupar habilitats, renovar-se en la professió, ni és lògic ni es porta. I no és que imagini un món sense comerç, ni contractes però si em fa por el que cada vegada més coses es puguin comprar i vendre. Per això m'agradaria que la vida la féssim amb menys condicions, lletres petites, i lligams. que hi hagi coses que es puguin fer perquè sí, perquè per a un mateix tinguin raó i sentit, perquè se sentin, sense voler ni esperar res a canvi. que es pugui arriscar, apostar per construir per a tots en comptes d'apostar perquè creixin les meves possibilitats.

Les condicions també presents en el món de les relacions. "Avui per tu, però ... demà per mi", "Fa que no em flames ...", "Ni tan sols em envies un correu electrònic" ... "aquest cafè pendent des de fa setmanes ..." o "Si donessis senyals de vida ..." . Ja només em falta fer una llista de SMS, correus electrònics, cartes, postals i trucades que he de fer aquest any per complir les condicions del contracte d'amistat que ... vaig haver de signar algun dia? Em nego. Però gràcies a Déu tinc al meu costat persones incondicionals, d'aquestes que donen i es donen perquè sí, que no porten el compte de les vegades que els he dit que no. Persones que en la seva manera de compartir porten implícit un "sense límit", que tenen sempre temps per escoltar, que quan els dius que necessites alguna cosa ja estan maquinant alguna cosa per ajudar-te. Que donen i que estan, sense esperar. I espero poder-me contagiar d'ells, en això si, sense condicions.

María Jesús Martín Asensio