Som el que som
Un rei va anar al seu jardí i va descobrir que els arbres, els arbusts i les flors s'estaven morint.
El Roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el Pi. Mirant el Pi el va veure tombat i abatut perquè no podia fer raïms com la Vinya. La Vinya s'assecava perquè no podia florir com el Roser i les Roses ploraven per no ser tan fortes com el Roure...
Aleshores va trobar una planta, una Clavellina.
Estava florida i fresca com mai! El rei li va preguntar:
- Com és que creixes tan saludable, enmig d'aquest jardí mig mort...?
- Doncs, segurament perquè sempre he pensat que, quan em vas plantar, volies que et dones preciosos clavells -va respondre la Clavellina-. En aquell moment em vaig dir: "miraré de ser una bona clavellina de la millor manera que pugui" i vet aquí que sóc la millor planta, i la més bonica del teu jardí!
Així ens passa potser a nosaltres, vivim pansits en les nostres insatisfaccions, en les nostres absurdes comparacions amb els altres... Si jo fos... si jo tingués... si la meva vida fos...
Sempre conjugant un futur incert en lloc de viure un present concret; entossudits en no voler veure que la felicitat és un estat subjectiu i voluntari.
Només podem florir el dia que acceptem que SOM EL QUE SOM; que Déu ens va fer únics i irrepetibles i que ningú pot fer millor que nosaltres allò que estem destinats a fer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies