Gabrielistes 1xDIA

Now I'm floating like a butterfly Stinging like a bee I earned my stripes I went from zero, to my own hero You held me down, but I got up Already brushing off the dust You hear my voice, your hear that sound Like thunder, I'm going to shake your ground You held me down, but I got up Get ready because I've had enough I see it all, I see it now I got the eye of the tiger The fire, dancing through the fire Because I am a champion And you're going to hear me roar Louder, louder than a lion Because I am a champion And you're going to hear me roar, oh You're going to hear me roar, oh You're going to hear me roar Ahora, estoy flotando como una mariposa, punzante como una abeja, me gané mis galones, partí desde cero, hasta (ser) mi propio héroe. Tirabas de mi hacia abajo, pero yo me levanté. Habiéndome sacudido ya el polvo, oyes mi voz, oyes ese sonido, como un trueno, voy a hacer temblar el suelo (que pisas). Tirabas de mi haci...

Avui se celebra El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora , reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (l'ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per una participació equitativa, juntament amb els homes, en l'àmbit laboral i, per tant, del dret a la independència econòmica, i a la societat en general. En l'origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, tradicionalment s'han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911, una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves. En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l'any anterior havien manti...

En la consciència d’aquests moments –inspirar, plenitud, expirar, buidor– considera cada respiració com una unitat i ves comptant: una, dues, tres… Descarta qualsevol altre pensament que et distregui del teu propòsit. El que vols és centrar-te, disposar-te, obrir-te a la presència del Senyor. Notaràs que, a mesura que la respiració es va fent més tranquil·la, les unitats de respiració duren més segons. Rebutjaràs el desig de concloure. Més aviat avaluaràs la progressió per la seva fondària, per aturar-te on se’t dona revelació i veritat, sense pressa per passar endavant. Deixes que predomini en tu el fet de voler descobrir, més que el desig d’acabar. La primera vegada fes cinc respiracions completes. Progressivament anima’t a arribar a deu, a quinze… a cent!, si sents que et va bé. Quan et descomptis, comença altra vegada sense retreure-t’ho. D. Guindulain

Acabaven de veure per la TV un programa en què la gent donava diners per a persones necessitades. El jove seguidor va comentar: - Encara hi ha gent bona que és capaç d'ajudar els altres. El savi va somriure maliciosament i va dir: - Sí, l'almoina està molt bé; però de vegades només és una forma de fer callar la nostra consciència i de deixar que les coses segueixin sense canviar. Davant la mirada d'estupor del jove, l'ancià va prosseguir: - Sovint, aquests diners que donem és el fruit de les injustícies que cometem i, en realitat, no ens pertany. Cal ajudar amb diners, sí, però, sobretot, cal lluitar per canviar la nostra societat. Hem de canviar la nostra manera de viure, que és la que fa que unes persones tinguin més que altres i que els diners s'acumuli en uns poques butxaques. Hem de donar diners ..., però també cal donar les nostres vides per canviar el món. Si no, l'únic que aconseguim és fer callar la nostra consciència. Adaptat del Rincón...

Tan lluny de tu mateix, tan lluny dels pobres, tan lluny de Déu, tan lluny dels teus, tan lluny de què ?, però sempre lluny de realitzar-te, lluny de ser feliç, lluny de fer alguna cosa que valgui la pena. Fer alguna cosa és canviar. Però el canvi ha de ser global...,   començant per canviar nosaltres. No pot existir una revolució sense un canvi radical en les nostres vides. Hem potenciat el tenir, el dominar, el gaudir ... sobre l'ésser, el compartir, el servir, l’esforçar-ser... i ens hem deixat enganyar. El camí és llarg. Les lluites i les protestes no són absurdes, però poden acabar en res si no continuen amb el nostre esforç, el nostre canvi, la nostra lluita diària, per crear una societat amb sentit. Pren el tren del canvi, encara hi ets a temps. No intentis canviar tot el món , però en el tros que et correspon... marca la diferència! Quin canvi vols veure a la teva vida? A qu i t’has apropar?

Quantes coses han de passar perquè facis alguna cosa? Mira al teu voltant. Cada dia passen coses. Coses que si et passessin a tu et canviarien la vida o, potser, te la destrossarien. Què ha de passar perquè tu siguis sensible al que els passa a altres? Déu escolta el clam dels que pateixen però,... el sents tu? Déu vol fer servir la teva vida, les teves ganes de viure i d'estimar, per salvar a algú que pateix, però ... estàs disposat? Confia i accepta a baixar-te al baixador de la misericòrdia. Déu és amb tu i confia en tu, però ... i tu? Confies en el que pots arribar a ser si te’n refies d'Ell? És important pensar no només en el que fem, sinó en el que hem deixat sense fer. Si, per por o per indiferència, desaprofitem la vida; si, per comoditat, no som capaços de donar aquells passos que sentim que hauríem de donar; si, per egoisme deixem d'estendre una mà, dir una paraula que ens pugui implicar, abraçar una situació complicada ... ¿què ha de passar perquè ...

Hoy voy a contar la historia  Del arrepentido  Que viviendo en la memoria  Se perdió el camino  Es hermano de ese que anda  Siempre en el futuro  Pasa temporadas largas  Sordo, ciego y mudo  Hoy voy a cantarte la canción  Del arrepentido  Si saltas vives  Pero hay que saltar pa' dentro  Y no hay parada de metro  Que nos lleve a ese lugar  Donde los miedos  Se confunden con la vida  Y no queda otra salida  Que volvernos a encontrar  Con el presente [...] Hoy voy a contar la historia Del que busca afuera Queriendo encontrar culpables Para sus problemas Ese que va por la vida Con la razón siempre Y no sabe que no existe Eso que defiende [...] Despierta, con cada segundo que pasa Se cierra una puerta En cada mirada perdida se muere un paisaje Que cada momento que vuela no vuelve Despierta, conecta Tu cuerpo mediante la mente, l...

L’Averina, de 17 anys, viu a Indonèsia. Després d'escapar d'una inundació quan era petita , es va adonar dels problemes ambientals i va començar a lluitar per la justícia en diversos fronts. Ella participa activament en la Campanya de dels mil milions d'arbres i ha estat escollida per representar a Indonèsia en diverses conferències internacionals sobre medi ambient al Japó, Indonèsia i Corea del Sud. L’ Averina va fer una pel·lícula curta anomenada "Amistat per la pau", per combatre l'assetjament i augmentar l'autoestima entre els nens i adolescents. Va crear la Fundació Indonèsia Sehat (Indonèsia Healthy Foundation) per involucrar estudiants de primària de la capital del país, Jakarta, a les aldees remotes de la regió d'East Nusa Tenggara. Ella creu en el poder col·lectiu dels joves, encoratjant als seus companys a participar activament en el voluntariat i la lluita pels drets dels infants. Ella ha format un equip de 25 joves altament motivats q...

Observa la pròpia respiració sense voler canviar-la. Simplement adona’t dels dos moviments bàsics: la inspiració i l’expiració. Et fas conscient de si inspires pel nas o per la boca. En estat de quietud, la respiració pel nas és l’habitual. També pots adonar-te de la frescor i l’escalfor de l’aire a les teves narius. En aquesta seqüència també et serà útil visualitzar els dos pols bàsics de la funció respiratòria: la plenitud i la buidor. Després de la inspiració arriba la plenitud i després de l’expiració, la buidor. T’atures a considerar aquests quatre moments, com no sols fer en la vida quotidiana. Et pot ajudar dir la paraula: • inspirar- plenitud, • expirar- buidor . I tornar a començar. L’observació de la teva respiració t’arrela a l’ara i aquí, on pots redescobrir el present com a regal de Déu per a tu.

En una petita ciutat hi havia un conte buit. Tenia un aspecte excel ·lent , y una decoraci ó impres sionant , per ò tots els seus fulls estaven en blanc. Nens i grans el miraven amb il·lusió, però en veure que no guardava història alguna, l’abandonaven a qualsevol lloc. No massa lluny d’allà, un preciós tinter segu i a ple de tinta des de que feia ja anys: el seu amo l’havia deixat oblidat a la cantonada.   El tinter i el conte es queixaven de la seva mala sort, i en això gastaven els seus dies. L'atzar va voler que, una de les vegades que el conte va ser abandonat, acabés al costat del tinter. Tots dos van compartir les seves desgràcies durant dies i dies, i així haguessin seguit anys, de no haver caigut al seu costat una elegant ploma de cigne, que s'havia deixat anar en ple vol. Aquella era la primera vegada que la ploma se sentia sola i abandonada, i va plorar profundament, acompanyada pel conte i el tinter, que es van sumar a les seves queixes amb la facilitat de...

Arribaven al final del sopar. Havien estat tota l'estona en silenci, però en aquest moment el savi va dir al seu jove seguidor: - Te n’adones de la quantitat de coses que observem? La televisió ens posa davant quantitat de misèries: crisi, corrupció, guerres, fam, catàstrofes... Ens indignem. Sí, però hem de ser sincers no passem d'una indignació temporal. A la poca estona ens oblidem de tot. Correm el risc de convertir-nos en espectadors de la vida. Va començar a recollir els plats i va afegir: - No obstant això, si en aquest moment truquessin a la porta per desallotjar-nos i no tinguéssim on dormir, res per menjar..., ho veuríem tot de manera molt diferent. Passaríem d'espectadors a implicats. Va mirar als ulls del jove seguidor i va dir: - No obstant això, hi ha persones, que sense estar desallotjades, deixen de ser espectadores i es comprometen, s'impliquen. Teresa de Calcuta, Vicente Ferrer, Casaldàliga, Viqui Molins, el Gmà. Adrià, el Pare Manel..., i ...

El món està aquí, ple de dolor, d'injustícia. Però també ple de gent que vol canviar, que vol fer alguna cosa pels altres i ho fa. La llista és interminable... , però falta el teu nom. Quant de temps esperaràs per estampar la teva signatura? Quant de temps ha de passar perquè tu facis alguna cosa? Quines coses són les coses que et distreuen de salvar la part de món que et toca? Val la pena que t'aturis a pensar realment les teves raons. Potser són excuses per no moure't. Espavila. És el temps. És l'hora. És ara el moment de deixar de parlar de "més necessitats", per passar a parlar del canvi de les condicions socials, per parlar de mesures que permetin la igualtat, per parlar d'exigència als poders públics perquè aquests inverteixin els diners de forma adequada i encaminada a crear més justícia, i és el moment de parlar d'ajuda, de solidaritat , però des del respecte que suposa entendre que l'altre és igual en drets, en deures, en ca...

¡So, so, so, somos lo que somos! (bis) Mira hermano, aquí somos los que estamos Y aunque hacemos lo que podemos No aprendemos, no avanzamos El mundo se hace pequeño Y la vida nos sigue pesando. La Tierra enferma, y tú con ella, Bro Mira, el hombre arrasa con todo lo que le dio Digo "paz", "verdad", "justicia", "libertad", Digo "amor", "respeto", "conciencia", "dignidad" Mira, somos lo que somos, no lo que queremos. Patrones, esclavos, humanos, imperfectos Somos raza, cultura, humanidad ¡So, so, so, somos lo que somos! Saca la mentira pa' fuera de tu vida El amor es el camino que cambie tu destino Que cambie la dirección que abra tu corazón Esta calle sí tiene salida, libérate y respira. Calma, tú tienes la palabra La fuerza de la vida reside en la esperanza Reside en la energía que brota de tu alma En tu mente positiva, no tengas miedo Avanza, libérate y respira. El c...

Més de 25.000 desaparicions forçades i més de 100.000 violentes. Així, en fred, aquests són els números que arrossega Mèxic des de l'inici de l'anomenada 'guerra contra el narco' que, el 2006, va inaugurar l'expresident Felipe Calderón. És, segons Human Rights Watch, la crisi humanitària més greu de l'Amèrica Llatina. Els i les més dèbils són les principals víctimes de la violència i, en especial, els migrants en trànsit cap als Estats Units. El padre Pedro Pantoja és membre de la “Casa del Migrante”, un alberg que ha acollit a més de 50.000 persones i que ofereix sostre, servei sanitari, jurídic i atenció psicològica i humanitària. Pantoja ha denunciat activament la implicació de les autoritats en el negoci del segrest d'immigrants, fet que li ha valgut ser amenaçat de mort. L'Institut for Policiy Studies (Washington) i el Consejo Nacional para Prevenir la Discriminación (Conapred) han reconegut la lluita del sacerdot en la defensa dels Drets Humans....