Gabrielistes 1xDIA

 

Constantment estem canviant d'etapes. Finals i principis de curs de temporades, d'anys... acabar i recomençar formen part de la vida. I sempre és útil, quan arriba un moment de canvi, mirar el que se’n va, per aprendre d'això, i mirar el que ve, per projectar, planificar, somiar i construir. El temps, en tot cas, va marcant els seus canvis. Hem somiat, resat, crescut. Hi haurà hagut tristeses o alegries, paraules o silencis, descobriments i aprenentatges... I Déu també present, en tot això. Ensenyeu-me, Senyor, a aprendre del que hem viscut. A que la vida no passi per mi sense deixar empremta. Ensenyeu-me a aprendre dels encerts i dels errors. Del que en els últims temps m'ha ajudat a créixer i el que no m’ha deixat avançar. Ensenyeu-me a admetre els fracassos que hagin arribat i celebrar les victòries sense perdre la humanitat. Dona'm, Senyor, una memòria capaç d'evocar, agrair i demanar perdó pel que hagi pogut ser injust... Com definiries l'últim any de l...

Ampliar la imatge i comentar-la amb el text https://pastoralsj.org/images/articulos6/pexels-pixabay-163313.jpg Les paraules adquireixen un matís diferent quan s’afegeix un «profund» al darrere. Sempre m'ha semblat que pensar alguna cosa i pensar una cosa profundament són coses ben diferents. Senyor, et demano els ulls i el cor per buscar aquesta profunditat en les coses importants de la vida. No com un hashtag ni com a eslògan, sinó com a forma concreta de viure l'evangeli. A l'entranyes de la vida.

Un matí va passar una cosa en un poble que a tots va deixar perplexos. Quan van sortir al carrer, es van adonar que les seves cases s'havien enfonsat a terra uns quants centímetres. I el pitjor era que cada nou dia que es feia de dia, les cases s'anaven enfonsant una mica més. Vingueren arquitectes i enginyers d'arreu per estudiar aquell fenomen. Van revisar els fonaments de les cases i van comprovar la solidesa del sòl, però tot semblava correcte. Només hi havia una cosa que no podien entendre. Existia una casa que no s'havia enfonsat ni un mil·límetre. I no obstant això estava sobre el mateix sòl que les altres i estava construïda amb els mateixos materials. Era d’una senzilla família que vivia sense grans luxes. Allò era tot un misteri. I mentre, les altres cases seguien enfonsant-se cada vegada més a la terra. La gent ja havia d'entrar i sortir de casa per les finestres. Cada vegada estaven més irritats i molests per aquella situació tan estranya. I com cap expe...

Dia Mundial contra la la Desertificació i la Sequera  https://youtu.be/t4-sDoVfjxw «Hay un monstruo en mi cocina» explica la història d'un nen que s'assabenta de la punyent realitat de la desforestació desenfrenada en llocs com l'Amazones, des del punt de vista del jaguar. Amb el jaguar, el nen explora com la carn produïda industrialment a les nostres cuines està impulsant la tala de preciosos boscos i promet mobilitzar la gent per lluitar contra els monstres. La producció de carn i pinsos per a bestiar és el principal factor de desforestació arreu del món. Aquesta destrucció és catastròfica per als pobles indígenes, que sovint s'enfronten a la violència quan els ramaders i els acaparadors de terres busquen apoderar-se de les seves finques, i és una amenaça per al clima global i la vida silvestre. D'una població estimada de 2.000 jaguars, aproximadament 600 estan en perill a causa dels incendis en el Pantanal. "L'Amazònia és terra disputada des de diversos ...

Per ser bons, no n'hi ha prou amb fer "coses bones", sinó que es requereix "fer-les bé" i realitzar-les en un "context bo". Els fariseus queien en el vici de fer coses que eren bones (donar almoina ...) per aparentar ser bons. Recordeu l'episodi de la vídua pobra ( Mc 12, 41- 43 ) Cal que fem accions que siguin profitoses per al nostre ésser (el meu i el dels altres). Dir una mentida, per exemple, és una cosa destructiva: em fa mentider. Només allò bo fa bona la meva voluntat. Però, a més d'un "bon punt de partida", es requereix una "bona direcció". Si faig alguna cosa bona però amb mala intenció, estic, en definitiva, fent-ho malament. Han de ser coherents, per tant, el "què" i el "per què". Hem d'examinar amb molta cura la nostra intenció en tot el que fem, i no buscar únicament els nostres interessos.

El Govern posa data per a la fi de la caça del llop: el 25 de setembre. ASCEL, l'organització ecologista que va promoure la mesura, sosté que l'ordre ministerial és "inacceptable" perquè obre la porta al fet que se segueixin abatent llops en controls de població. Però la caça continua, i legalment. Castella i Lleó, la comunitat amb més exemplars, va anunciar a finals d'abril la subhasta de permisos per abatre 12 llops a la reserva regional de caça de la Serra de la Culebra (Zamora), on els interessats poden arribar a pagar 6.000 euros per abatre un animal. Una situació que no hauria de tornar a produir-se a partir del 25 de setembre, quan totes les comunitats estaran obligades a "tenir les seves eines de gestió vinculades a l'espècie adaptades a la nova situació". Laudato si’ 89. Les criatures d’aquest món no poden ser considerades un bé sense amo: «Són vostres, Senyor, que estimeu la vida» (Sv 11,26). Això provoca la convicció que, essent creats pe...

https://refoodesp.files.wordpress.com/2021/04/refood.mp4 L'organització, formada per 80 voluntaris, realitza tasques de recollida i repartiment de menjar apte per al seu consum que reben d'establiments de barri. Refood és una xarxa de voluntaris nascuda a Portugal en 2010 amb l'objectiu de recol·lectar excedents de restaurants i comerços d'alimentació per donar-lo als més necessitats. En 2018, el projecte es va traslladar a Madrid de la mà d'Alfonso Pures, actual coordinador de Refood Espanya, qui va promoure la iniciativa al costat del seu grup d'amics. A dia d'avui, l'organització compta amb un local cedit per un particular i cobreix les poques despeses que genera amb quotes de socis i aportacions de premis a la seva lloable tasca de solidaritat. Refood també té un objectiu mediambiental: al món, un terç dels aliments que es produeixen, acaben a les escombraries. Això suposa una despesa energètica que genera més residus per als abocadors, sense una bon...

Demà, 12 de juny, Dia Mundial contra el treball Infantil https://www.youtube.com/watch?v=aXK2mTUVUuk&t=19s La cançó, que està dedicada a l'ONU per l'Any Internacional per a l'Eradicació de el Treball Infantil 2021, destaca la urgent necessitat de prendre mesures per abordar el problema i demana als governs i organitzacions de tot el món que facin molt més. La lletra es centra en un missatge d'esperança: que el treball infantil pot acabar si tots treballem junts. És el moment de passar  dels compromisos a l’acció! Preguem, units més que mai, per la nostra humanitat, pels que pateixen i moren de fam, per l'explotació dels immigrants, pels nens obligats a treballar. Preguem perquè desapareguin els criteris de força, els militarismes, les màfies i les xarxes que extorsionen els febles.

Ampliar la imatge i comentar-la amb el text https://www.lavanguardia.com/files/og_thumbnail/uploads/2019/03/15/5fa51f3b10b70.jpeg Estem cridats a l'esforç comú, a la cura mútua, a alimentar una esperança que sembla que ens han robat, però amb la qual podem caminar, sense estalviar-nos disgustos. Sense aturar-nos, confiats en el somni d'un món més just i igualitari, on les oportunitats siguin dret i no regal i on la relació guanyi terreny a la tirania del jo. On puguem formular un futur en segona persona del plural, sabent que només volem avançar si ho fem tots junts, sense deixar ningú enrere. Garantint que tots puguem donar el següent pas. Em fa por perdre el que vull, espanta el futur. Les meves pors poden paralitzar-me, de vegades fan que digui coses o que calli. Des de les meves pors la tàctica és no perdre, però intueixo, Senyor, que la trobada amb tu convida al risc que dóna la vida, a no guardar aquests talents que m'has donat.

En el dia d'avui, portarem a terme una dinàmica l'objectiu de la qual serà prendre consciència del que la vida ens regala. Tancarem els ulls i començarem a realitzar respiracions suaus. A poc a poc anirem identificant aquelles coses aconseguides en aquest curs i estarem atents a aquell aspecte en què hem aconseguit madurar. Serà una reflexió personal en la qual cada un/a analitzarà com ha estat el seu procés al llarg d'aquests mesos. Finalment, el compartirà, si així ho desitja, amb la resta dels companys/es. Senyor, ajuda'ns a créixer amb prudència, amb claredat i amb saviesa. Volem viure cada dia amb optimisme i bondat, portant el cor ple d'amor i esperança. I dona’ns la teva llum per gaudir de les vacances que estem a punt de començar.

https://youtu.be/YyiuLwhUpH4 Lema per al 2021: l'oceà: vida i mitjà de subsistència Tot i la importància dels oceans per a la supervivència del planeta, l'home extreu de l'oceà més del que aquest pot suportar. El 90% de les poblacions de grans peixos estan minvades, i la meitat dels esculls de corall del món han estat destruïts. És una situació insostenible que cal solucionar. El lema del 2021 està d'acord amb l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 14: "Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins". per saber más: https://unworldoceansday.org/education/ Pregària del Papa pels Oceans https://youtu.be/gEe1Z44m3iU

Créixer és aprendre a viure, aprendre a descobrir que la vida ha de ser experimentada, viscuda, pensada, pregada.... I això va molt més enllà dels llibres, de les teories, o de les paraules buides. L'amor que és només una idea no és amor. Només quan estimis a algú més que a tu mateix. Només quan et decideixis arriscar. Només quan et llancis a la vida, podràs comprendre-ho. Tu mous, xaval! (L’indomable Will Hunting, Gus Van Sant, 1999) Així ens passa, potser nosaltres vivim pansits en les nostres insatisfaccions, en les nostres absurdes comparacions amb els altres... Si jo fos... si jo tingués... si la meva vida fos...  Sempre conjugant un futur incert en lloc de viure un present concret; entestats a no voler veure que la felicitat és un estat voluntari. Només podem florir el dia que acceptem que SOM EL QUE SOM; que Déu ens va fer únics i irrepetibles i que ningú pot fer millor que nosaltres el que estem destinats a fer.

Reimagina. Recupera. Restaura. És el nostre moment No podem tornar enrere en el temps. Però podem conrear arbres, reverdir les nostres ciutats, repoblar els nostres jardins amb espècies silvestres, canviar les nostres dietes i netejar rius i costes. Som la generació que pot fer les paus amb la natura. És la nostra última oportunitat per corregir el rumb: prevenir la catàstrofe climàtica, aturar la creixent onada de contaminació i deixalles, i frenar la pèrdua de biodiversitat. Tu també pots protegir el que queda i reparar el que ha estat danyat. Siguem actius, no ansiosos. Siguem audaços, no tímids. És el nostre moment. És el teu moment. Uneix-te a #GeneraciónRestauración. Per saber més https://www.worldenvironmentday.global/es

Durant un calorós matí d'estiu, a Coleman (Texas), una família composta per un matrimoni i els sogres, està jugant al dòmino tranquil·lament al costat de la porxada. Beuen llimonada i no fan més que deixar passar el temps de manera mandrosa. La seva casa es troba a uns 53 quilòmetres d’Abilene. Llavors, al sogre se li ocorre alguna cosa: –Podríem fer alguna cosa més interessant. Per exemple, anar fins Abilene i menjar a la cafeteria de poble... Tots el miren una mica sorpresos. El gendre, encara que pensa que és una bogeria, creu que ha de quedar bé amb el seu sogre: –És clar, sí, per què no? Llavors la seva dona, per no portar la contrària, afegeix: –Bona idea, estimat ... I per descomptat, la mare, en veure que tots volen anar, decideix no ser la nota discordant per no trencar l'harmonia del grup: –Anirem! Així que tota la família es puja al cotxe, que no té aire condicionat, i viatgen fins Abilene tot i la calor tan aclaparadora. Recorren llargs i polsosos camins i arriben a...

https://youtu.be/ioaY1z2trx4 “Like and follow” és un curt breu i molt divertit que mostra a un mòbil que treu a passejar a un nen. Aquest és un ésser malvat que es dedica a mantenir l'atenció de l'infant amb “likes” i jocs diversos. Tot amb el propòsit que segueixi captiu de la seva pantalla en lloc de gaudir de l'entorn i de jugar amb els amics. El missatge seria un tant obvi de no ser perquè està realitzat amb un magnífic sentit de l'humor. El desenllaç, de fet, és molt enginyós, perquè canvia sorprenentment la perspectiva. Quantes vegades al dia ens descobrim dispersos i fent alguna cosa diferent del que se suposava que havíem de fer? La sort que tenim és que, per molt que ens dispersem i se'ns vagi la mirada i l'atenció a altres coses, Ell (Jesús) està sempre disposat a esperar-nos per caminar al nostre costat.

Al llarg de la seva vida, Jesucrist planteja constantment la qüestió de l'elecció. Som nosaltres els que estem cridats a triar, i les opcions són clares: viure des dels valors d'aquest món, o viure des dels valors de l'Evangeli. Tots necessitem referències, guies, ajuda. I les trobem en d'altres, (i tant de bo en Déu). Però finalment anem escollin d'una manera personal. És important saber on va un -o al menys el que t’agradaria, agafar el timó de la vida, i sentir-se en marxa. Sempre és temps d'elecció, temps de conversió, temps per tornar a "resituar" la nostra vida. Sapiguem, per tant, triar el que ens convé! (Ref Mc 12,13-17)