Bon dia! Vet aquí que una vegada hi havia un ocellet anomenat Lli que vivia en un bosc ple de colors i sons. En Lli tenia un problema: li feia por volar molt alt. Sempre es quedava a les branques més baixes, mentre mirava com els altres ocells pujaven i ballaven entre els núvols. Un dia, mentre el bosc dormia, en Lli va escoltar un suau murmuri. Al principi va pensar que era el vent entre les fulles, però no: era una veu molt dolça, com si vingués de dins i de fora alhora. Davant seu va aparèixer un petit esperit de llum, tan diminut com una llavor. —Hola, Lli —va dir l'esperit amb veu tranquil·la—. Vinc a recordar-te una cosa molt important, només has de tancar els ulls i escoltar atentament. De sobte, en Lli va començar a sentir altres veus: la de la mare i el pare dient-li “confio en tu”, la dels seus amics dient “tu pots!”, la dels seus mestres dient “sabem que ho pots fer!”. Totes aquelles paraules que havia sentit tantes vegades i que ell guardava al cor sonaven ara més clare...
I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.