Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Acabem el primer trimestre amb un cant que et convida a veure aquest pessebre com un regal que et crida, siguis com siguis, a deixar-ho tot per Ell. O dit altrament, a fixar els teus ulls en aquest nen i escoltar el que et vol dir. Sigui quina sigui la teva realitat, desitjo de veritat que puguis experimentar aquest naixement al teu cor. Que tinguis un bon dia, un bon Nadal i una bona entrada d'any nou. Ens veiem al gener!

Bon dia! Què t'agrada més de Nadal? I el que menys? Quina és per a tu la màgia de Nadal? On la pots trobar? El vídeo d'avui ens presenta un Nadal on sembla que la màgia només és possible quan hi ha llums, música, menjar, regals, neu, trobades, família… i això està bé. Però em pregunto si hi ha de debò la màgia. Em pregunto què passa si em falta alguna cosa de tot això, o si algú no té res del que proposa el vídeo. Aleshores no hi ha Nadal? Nadal perd sentit? O potser la màgia de Nadal estigui en una altra banda. A trobar-nos, a celebrar amb allò que tinguem, a compartir temps, a donar-nos als altres, a construir més ponts que murs. Per Nadal recordem el naixement d'un Rei. Però no de qualsevol rei: un de diferent, que es preocupa per tu, que et protegeix, que pateix amb tu, que t'entén. Un Rei que dona llum a la teva vida i la il·lumina des de dins. Digues-me, i si la màgia de Nadal està en aquest nen? Probablement, la veritable màgia de Nadal sigui descobrir que aquest...

Bon dia! Avui us convido a deixar-vos sorprendre pel teatre d'ombres que veureu a continuació. Fixa't en cada detall, en la lletra de la cançó, en els moviments, en la història i, quan s'acabi, pregunta't: Com m'he sentit? Què m'ha sorprès? Quin missatge de Nadal em vol transmetre? Que tinguis un bon dia.

Foto de Hassan Bon dia! Avui comentarem la paraula foscor. Una paraula que d'entrada pot generar una certa inquietud, i és que sovint s'ha relacionat la foscor amb el que és negatiu, desconegut, dolent… I això pot espantar. És una paraula que es fa present en moments com quan no tens ganes de parlar, quan alguna cosa et pesa per dins, però no saps ben bé com explicar-ho. “Foscor” també és sinònim de sentir-te perdut a pesar de tenir-ho “tot bé”. És quan alguna cosa et fa mal i prefereixes guardar-la. És la por de no ser suficient, el dubte constant, el sentiment de soledat encara que estiguis envoltat de gent. Segurament tots, d’una manera o altra, hem experimentat alguna de les dimensions de la foscor. I és que aquesta foscor de la qual parlem no és només absència de llum. És absència de sentit, de direcció, d’esperança. És no veure clar cap on vas o qui ets. I el més fort és que moltes vegades no ve de fora, sinó de dins. Les nostres inseguretats, les nostres ferides, els nos...

Bon dia! Vaja… pocs dies abans de celebrar Nadal i ens poses aquest vídeo… Aixafaguitarres! Sí, ja sé que no és el vídeo més nadalenc del món… però just per això ens ve bé veure'l ara perquè tots sabem que Nadal és un temps en què moltes persones es fan detalls. Avui només et vull recordar que aquestes compres poden ser un regal tant per a aquesta persona i com per al món si busques aquells productes que tinguin cura del nostre planeta i dels seus animals. A cada compra, tu decideixes. Això també forma part de l'Advent, també forma part de preparar-te per Nadal, ja que quan cuides el planeta cuides també de tu, dels altres i de la Casa Comuna que ens ha estat regalada per aquest nen que naixerà. Digues-me, com seran les teves compres? Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! Alguna vegada has esperat algú amb moltíssimes ganes… algú a qui de veritat trobaves a faltar? Recordes com va ser? Què vas sentir abans i després? El temps d'Advent s'assembla a aquest tipus d'espera. La que porta il·lusió, la que genera preguntes, la que comporta certs nervis i, sobretot, moltes ganes que arribi alguna cosa bona. Arriba el tercer Diumenge d'Advent, anomenat "Gaudete", que significa “Alegra't”. Però no es tracta d'obligar-te a estar feliç perquè sí! Parlem d'un altre tipus d'alegria… aquella que apareix quan alguna cosa encaixa, quan una resposta arriba, quan de sobte sents que allò que esperaves potser… només potser… és més a prop del que et pensaves. I aleshores, és clar, sorgeix la pregunta: i si de veritat ve?, i si existeix?, i si tot això de l'Advent no és només una tradició, sinó el desig humà de connectar amb Déu? No cal tenir-ho clar. Només deixar que la pregunta hi sigui. Perquè qui sap… potser en aque...

Bon dia! Avui celebrem el Dia Internacional de les Muntanyes, i per això us convido a aturar-vos un moment i contemplar la bellesa que el planeta ens regala. Deixa que aquestes imatges et facin somiar caminar per aquests paisatges, respirar aquest aire net, sentir els colors i els sons que només la natura sap crear. Obre bé els ulls i gaudeix. Quant fa que no trepitges una muntanya? T'agradaria tornar-ho a fer? Per què? Les muntanyes són belles i també un pulmó per al nostre planeta. Pujar-hi ens ajuda a desconnectar del soroll de cada dia i a connectar amb la natura, amb nosaltres mateixos i amb els qui caminem al costat. El camí de vegades és dur, sí, però quin camí a la vida no ho és? Aquest esforç s'assembla una mica al que proposa l'Advent: un trajecte que de vegades costa, que altres vegades no ve de gust o exigeix ​​paciència, i que, tanmateix, quan el recorres, t'omple d'una alegria diferent, més fonda. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Hi ha regals que no es mesuren en diners, com passa a l'anunci, on hi ha premis que només s'entenen des de l'amor. De vegades guardem objectes que semblen petits, però que amaguen històries que van marcar o canviar la nostra vida. Així també és l'Advent: un temps per aturar-nos i descobrir aquests senyals que s'amaguen en el quotidià i que ens conviden a despertar i canviar.  Precisament avui, Dia dels Drets Humans, potser val la pena recordar que molts d'aquests petits senyals també neixen quan algú decideix cuidar, respectar o defensar la dignitat d'un altre. Fent  una lectura espiritual, podríem dir que és com si en cada cosa, per petita que sigui, poguéssim escoltar la veu de Déu… Però, si fos així, la pregunta seria: quina història podria estar volent explicar-te a tu? Et convido a descobrir-la. Que tinguis un bon dia.

  Bon dia, Vet aquí que una vegada hi havia un nen de vuit anys que es deia Nico. Cada dia anava a visitar la seva àvia, la Mestra Èlia, per veure com tallava diamants. Un dia, la seva àvia va rebre un encàrrec molt especial i únic: tallar el Diamant del Sol. La Mestra Èlia sabia que aquell encàrrec era molt difícil, ja que molts ho havien intentat abans. Així i tot, va acceptar el repte i es va posar a treballar. L'endemà, en Nico va entrar al taller de la seva àvia i la va veure posar-se uns guants de roba blanca. Ple de curiositat, va preguntar-li: —Àvia, per què et poses aquests guants? La Mestra Elia va somriure i va respondre: —T'explicaré un secret. El Diamant del Sol és molt especial perquè ha de ser immaculat. Això vol dir que no puc tocar-lo amb les meves mans, encara que estiguin netes, perquè, així i tot, deixarien una taca de greix invisible. I si hi apareix una taca, encara que sigui molt, molt petita, deixaria de ser un diamant immaculat. En Nico es va quedar pen...

Foto de Binyamin Mellish Bon dia! Avui celebrem el Dia Mundial del sòl amb el lema "Sòls sans per a ciutats saludables". I és que de vegades podem pensar que el terra és simplement “allò que trepitgem”, una superfície neutra que sosté les nostres ciutats i camins. Però la realitat és molt més profunda: d'aquest terra, visible i invisible, en depèn la vida. Més del 95% dels aliments que arriben a la nostra taula neixen en ell; allà s'hi amaguen els nutrients essencials per a les plantes, l'aigua que es filtra i torna als rius, la biodiversitat que sosté els ecosistemes, la capacitat de la terra per respirar. I, tot i això, un terç dels sòls del nostre planeta està degradat, ferit pel canvi climàtic, el ciment excessiu i una gestió irresponsable que ens afecta a tots. El més sorprenent és que també a les ciutats el sòl marca la diferència: un sòl viu, permeable i cuidat permet que les pluges s'absorbeixin, que l'aire sigui més net, que les temperatures extre...

Bon dia! S'acosta Nadal amb el mateix desig de sempre: que hi hagi més amor, més perdó, més pau i més llum al món. Una llum que veiem néixer cada Nadal en un estable, la d'un nen que vol encendre la seva llum a cada cor. Digues-me, no t'agrada aquesta idea de Nadal? Si és així... pots començar a complir-la ja. Doncs un Nadal que neix a cada cor comença pel teu. Si tu vols, pots ser aquesta llum que brilli per als altres. ¿Brillarà per Nadal la llum que hi ha en tu o quedarà amagada esperant que altres donin el primer pas? De tu depèn. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui, en el dia internacional de les persones amb discapacitat, et presento la Joni, una dona cristiana, escriptora, artista i defensora dels drets de les persones amb discapacitat. Als 17 anys va patir un accident que la va deixar tetraplègica de per vida. Lluny de rendir-se, la Joni va decidir transformar el seu dolor en una lluita per la dignitat, l'esperança i la solidaritat amb els qui també patien. Va fundar l'organització “Joni and Friends”, des d'on acompanya persones amb discapacitat física, lluitant perquè siguin reconegudes com a éssers humans plens, amb valor, amb dignitat i amb capacitat d'estimar i transformar el món. En una ocasió, la Joni va dir: "Hi ha una línia molt fina entre presentar-te totes les meves debilitats i pensar que no es poden superar. En la teva força, trobo la meva". Reconeixeu les vostres debilitats, pors o dificultats personals? Sabríeu dir-ne alguna? Creieu que les nostres debilitats poden ser la porta d'alguna...

Bon dia! Comencem el dia amb l'anunci nadalenc de Suchard, que ens recorda que, encara que Nadal sembli sempre igual, cada any canvia una mica. Canvien les persones que hi són, els plans, fins i tot la manera com sonen les cançons de sempre. L'anunci ho mostra molt bé: cada Nadal té els seus detalls, els seus records i les seves sorpreses… però, enmig de tot això, sempre queda una cosa que roman i ens sosté. “Que l'únic que no canviï sigui ESO que ho canvia TOT”. Quines coses semblen sempre iguals per Nadal? Què creieu que significa la frase final: “Que l'únic que no canviï sigui ESO que ho canvia TOT”? Potser aquest “això” sigui l'amor que es rep sense merèixer-ho, la família que acompanya fins i tot els dies rars, o aquesta llum interior que ens recorda que Déu es fa present en allò petit i quotidià. Potser aquest Nadal sonen igual que sempre… o potser tu els pots donar un so nou, un que porti una mica de llum i esperança a qui tinguis a prop. I aleshores, i si aq...

Foto de Lynnelle Richardson Bon dia! Comencem el dia amb la paraula esperança, una d’aquelles paraules que utilitzem sovint: “tinc esperança”, “no perdis l’esperança”, o les seves variants com: "tu espera que ja veuràs com tot canvia", "tingues paciència, que tot s'arreglarà". Podríem dir que l’esperança és aquest desig de mirar cap al futur i imaginar que pot ser millor. Tant la paraula esperança com esperar venen de la paraula llatina sperare , que significa “confiar”. I no és d'estranyar que totes dues paraules provinguin de la mateixa paraula perquè estan íntimament interrelacionades: qui té esperança sap que el que desitja encara no ha arribat, i per això cal travessar estones d’espera, de vegades molt llargues. I aquí hi ha un gran repte: mantenir aquesta esperança durant el pas del temps i dels contratemps que puguin venir. Com afrontes les esperes del teu dia a dia? Quines persones són per a tu un exemple d’esperança que no es rendeix? Has sentit alg...