Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! De vegades, quan algú a qui estimem molt se'n va, sentim que el món es trenca una mica. Ens quedem amb una sensació de buidor, amb preguntes que no tenen resposta i amb la necessitat de tornar a parlar amb qui ja no hi és. Però, i si aquesta absència no fos un final, sinó una nova manera de presència? I si l'amor que sentim continua sent el pont que ens uneix, fins i tot més enllà de la distància o del temps? Potser, com la nena que segueix parlant amb el seu drac, també nosaltres podem continuar parlant amb els qui estimem. Quines persones segueixen vives al teu cor? De quina manera podem sentir-nos units als qui hem perdut, més enllà del dolor? Què creus que vol dir, des de la fe, dir que l'amor és més fort que la mort? Al cor de la fe cristiana hi ha una promesa: la vida no acaba, es transforma. Aquelles persones que estimem no desapareixen, sinó que segueixen vives al costat de Jesús, Maria i tantes altres. Per això, recordar-les, parlar amb elles i seguir esti...

Bon dia! En un petit poble envoltat de muntanyes i de boscos vivia un noi que es deia Jaume. Era un noi alegre, curiós i molt responsable. Tothom al poble el coneixia perquè era l’encarregat de tocar les campanes de l'església. De tots els dies de l'any l'1 de novembre, la Festa de Tots Sants, era la més especial per a ell i per als seus amics. Des de petits, l’esperaven amb il·lusió, com si fos una festa màgica. Durant el matí, els nois i noies del poble anaven de casa en casa amb cistells i cançons, demanant menjar per poder passar la nit. La gent del poble els rebia amb un somriure i els donava castanyes, moniatos, pomes o algun tros de pa dolç. Alguns fins i tot els explicaven històries dels seus sants i santes preferits i els recordaven que el dia de Tots Sants no era només per pensar-los, sinó també per agrair tot el bé que havien fet amb la seva vida exemplar. Quan el sol començava a pondre’s i el cel es tenyia de taronja, en Jaume i els seus amics pujaven fins dalt ...

Bon dia! Us presento l’Elisabeth Kübler-Ross, una dona valenta que va dedicar la seva vida a acompanyar persones que estaven a punt de morir i famílies que patien per una pèrdua. No va tenir por de mirar el dolor de cara i d’escoltar-lo amb tendresa. De la seva experiència en va néixer una frase preciosa i molt profunda: “La mort no existeix, la gent només mor quan l’obliden; si em pots recordar, sempre estaré amb tu.” Què creus que vol dir aquesta frase? Quines persones o moments continuen vius dins teu? Quan recordes algú amb estima, quan revius un moment compartit o somrius en pensar-hi, no sents que encara és d’alguna manera amb tu?  Penses mai que tu també deixes empremta en els altres, amb els teus gestos, les teves paraules i la teva manera d’estimar? Ser recordat no depèn de fer coses grans, sinó de fer-les amb amor. Un amor que, com diu l'Elisabeth, és més fort que la mort. I si recordar és una manera de fer present a aquells que viuen una vida eterna? I si recordar és més...

  Bon dia! Acabes de donar un respir al teu cos i ment. Fer-ho és totalment necessari per poder veure amb més claredat el dia a dia. T'invito a buscar una estona de la teva jornada per poder frenar de tota la rutina, poder relaxar-te i connectar amb tu mateix/a. Segur que posar-ho en pràctica et transformarà. Ho intentes? Que tinguis un bon dia

  Bon dia! El fet de reconèixer els nostres errors ens fa dèbils o forts? Per què? Per què ens costa tant mirar algú als ulls i dir “he sigut jo”? Què passaria si aprenguéssim a demanar perdó sense excuses? Reconèixer els nostres errors ens permet veure'ns amb claredat i aprendre del que som. En admetre allò que hem fet malament, s'obre un espai per créixer i transformar-nos. Digues-me, què descobriries de tu mateix si et permetessis acceptar els teus errors sense por? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Acabes de veure un petit fragment de l'entrevista que la Mar, de ràdio Noia, va fer a la Rosalía. En aquesta trobada tan distesa com íntima, la Rosalía va tenir el desig de compartir aquesta experiència mística de buit interior. Et convido a recordar una de les frases que ens ha deixat: "Sé que aquest món no podrà omplir aquest buit que sento. Serà que aquest espai només el pot omplir Déu?" Alguna vegada has experimentat o intuït aquest buit del qual parla la Rosalia? Amb què vas intentar omplir-ho? Què opines sobre la pregunta que es formula sobre Déu com Aquell que pot donar sentit i omplir aquest buit? Després d'aquest moment, la Mar descriu aquesta experiència de la Rosalia com a mística perquè troba molt difícil poder arribar a pensar d'aquesta manera tan profunda sobre un mateix. En realitat el que més la sorprèn és el fet de saber que per arribar-hi es necessita temps de silenci i calma per connectar amb un mateix, cosa que resulta difícil en el mó...

Bon dia! Diuen que sou la Generació Z, o potser ja a cavall amb l’Alfa. També que sou fills i filles d’un temps híbrid: mig real, mig digital; mig cara a cara, mig a través d’una pantalla. Que heu crescut entre una pandèmia, vídeos curts, memes i canvis socials vertiginosos. I, com totes les generacions, heu trobat la manera d'expressar-vos a la vostra manera. Heu inventat un llenguatge propi — “bro”, “buguejar”, “funar”, “aura”, “tipo” ...— que no només us identifica, sinó que us uneix. Cada paraula, cada expressió, és un trosset de la vostra manera de ser i d’estar al món. De fet, d'aquí a uns anys, ningú parlarà com vosaltres. Serà el vostre accent generacional, una petjada irrepetible. I això és fascinant: vol dir que heu sabut fer del llenguatge un espai de llibertat, de pertinença i d’identitat. Quan creeu paraules noves, no només jugueu amb sons i significats; esteu dient al món: així és com veiem la vida, així és com ens entenem entre nosaltres. El vostre vocabulari és ...

Bon dia! Segons ens explica en Farid, el perdó és un regal incondicional, cosa que no depèn de si l'altre se'n penedeix o no, sinó que neix d'una decisió interior: la d'alliberar i deixar anar. Perdonar sense condicions no vol dir oblidar ni justificar el que va passar, sinó deixar d'estar encadenat a aquell dolor. Què en penses d'aquesta idea del perdó com un regal incondicional? Creus que és possible perdonar així? Penses que el fet de perdonar pot realment curar una ferida? Per què? Jesús, parlant del perdó, va dir als seus deixebles que havien de perdonar fins a setanta vegades set, és a dir, sempre. I en el moment més difícil de la seva vida, mentre era a la creu mirant els qui l'havien clavat allà, va dir: “Pare, perdona'ls, perquè no saben què fan.” Aquest és el perdó que descriu en Farid: un perdó que no posa condicions, que no espera un “ho sento”, que no segueix la lògica humana ni la justícia tal com l'entenem, però que té una força profun...

  Bon dia! L'Antonio ens recorda que la curiositat, quan es converteix en acció, és capaç de  transformar no sols la nostra vida, sinó també la dels altres. Les ganes d'aprendre i compartir mostren que quan unim els petits gestos individuals són capaços de generar un gran canvi. Què creieu que passaria si cadascú posés el seu talent al servei d'un problema real del món? Els cristians creiem que cada persona té una missió a la vida per fer un bé major; descobrir-la és el repte de cadascú. Però si això és així, no creus que la teva vida té molt de sentit? Potser hi ha algú esperant (sense saber-ho) trobar-se amb tu o amb el teu llegat per descobrir-se una mica més. Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! La cançó d'avui és una oda a escoltar la teva veu i aixecar-te, és un cant que et convida a frenar i dedicar-te un temps per veure com estàs, veure com et parles, veure com et cuides o com et descuides o veure com actues en el teu dia a dia. Digues, et regalaràs la casella del zero? Qui sap, potser descobreixes que en aquesta casella hi ha algú esperant-te, algú que vol caminar amb tu, algú que pot ajudar a descobrir-te més profundament. El deixaràs acompanyar-te? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Acabes d'escoltar el testimoni d'en Lucas, un noi que es va quedar impressionat quan va conèixer unes missioneres. Veure el seu somriure, la seva disponibilitat per ajudar, la seva vida austera i, alhora, veure com ho feien tot amb una alegria que semblava més gran que qualsevol luxe. Avui aquest testimoni cobra encara més sentit, perquè avui és el Dia Mundial per a l'Erradicació de la Pobresa, una crida a obrir els ulls a la realitat de tantes persones que viuen amb mancances molt grans. Un dia somiat pels missioners i missioneres que entreguen la seva vida diàriament a llocs llunyans per estar amb els més pobres i portar esperança. Per això aquest diumenge celebrem el DOMUND, perquè arribi el dia en què aquestes missions s’acabin perquè s’hagi acabat la pobresa al món. Quines coses són les que més alegria et donen al teu dia a dia? Per què creus que hi ha gent que, encara que tingui molt poques coses, és més feliç que altres que ho tenen tot? Creus que és importa...

Bon dia! Després de 80 anys, 673 milions de persones encara pateixen fam a tot el món. I tot i que aquesta dada és alarmant, cada any aquesta dada va decreixent. 80 anys després, el Dia Mundial de l'Aliment t'interpel·la, t'inclou en aquesta lluita "mà a mà", perquè tu i jo tenim molt a fer en el nostre dia a dia. Escollint el que compres i no desaprofitant aliments. Respondràs a aquesta crida? Que tinguis un bon dia.

Un dia, en un poblet, va trucar a la porta un home misteriós. La dona que va obrir es va sorprendre i li va preguntar: —Què vols? L’home va somriure i li va dir: —Porto una pedra màgica. Amb ella es pot fer la sopa més bona del món. Només cal posar-la en aigua bullint. La dona, curiosa, el va deixar passar. Va posar una gran olla al foc i va cridar els veïns perquè vinguessin a veure la pedra màgica. Quan l’aigua va començar a bullir, l’home va llençar la pedra dins l’olla, la va tastar i va dir: —Està bona, però si tingués una mica de carn seria millor. Una veïna va córrer a casa i va portar un tros de carn. L’home la va posar a l’olla i va tornar a tastar: —Mmm… encara estaria millor amb una mica de verdura. I així va continuar: uns portaven patates, altres pastanagues, altres cebes o pollastre. Cada persona posava el que podia aportar. Mentrestant, altres veïns van preparar taules i cadires. Al final, tot el poble es va asseure al voltant de l’olla i van menjar junts la sopa més del...

Bon dia! Us presento a en Jordan Grooms, un missioner que ho va deixar tot per dedicar-se a ajudar els altres a l'Àfrica. No cercava fama ni títols, sinó viure d'acord amb allò que creia que donava sentit a la seva vida: estimar els altres com Jesús ho va fer. Una de les seves frases més conegudes és aquesta: “Si Déu t'ha cridat com a missioner, no et rebaixis per ser rei!” Què creus que vol dir aquesta frase? Què significa per a tu “ser rei” a la teva vida diària? Has pensat mai si hi ha una missió per a tu? Val la pena servir, cuidar i fer el bé als altres, encara que ningú no ho vegi ni ho aplaudeixi? Aquest diumenge és el DOMUND un dia en què totes les esglésies catòliques del món recorden els missioners i missioneres que viatgen a altres països per compartir esperança i servir els altres. A més, que aquest dia també ens convida a preguntar-nos: quina és la meva missió al meu dia a dia? Potser en aquesta resposta descobreixis un secret més profund: que viure per als alt...

  Bon dia! Potser hauríem de dedicar uns moments cada dia a preparar-nos mentalment i espiritualment per ser capaços d'acollir tot el que ens passarà, no trobes? Adona't que avui —i cada dia— tens tot el necessari per viure amb calma i fer que el teu dia compti. Això passaria si comencessis cada dia dient-te: “Podré amb tot, aprendré de tot”. Avui i cada dia desitjo que et trobis amb aquesta llum que sosté aquesta decisió. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! De vegades la batalla més difícil és la que ningú no veu, la que portem a dins. Avui és el dia mundial de la salut mental, que et recorda com ets de valuós/a, encara que el teu mirall no ho mostri. I si fos Déu qui et canta aquesta mateixa cançó cada dia? Realment, fas brillar les estrelles. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Us presento en Charles R. Swindoll, un pastor i escriptor nord-americà que va dedicar la seva vida a ajudar les persones a viure amb esperança i fe. Al llarg de la seva vida, Charles va escriure moltes reflexions sobre com afrontar els reptes de la vida. Una de les frases més conegudes diu així: “La vida és en un 10% el que experimentes i en un 90% com respons a tot això”. T'has parat a pensar com reacciones tu davant del que experimentes? Quan les coses no surten com esperes, et dones per vençut o intentes aprendre alguna cosa d'aquella situació? Creus que totes les experiències que puguis viure —bones i dolentes— poden aportar-te alguna cosa positiva a la teva vida? Swindoll ens recorda que no sempre podem controlar el que ens passa, però sí que podem decidir com respondre-hi. I aquí rau la nostra força. Respondre bé no és fingir que tot va bé, sinó escollir no deixar que la tristesa, la ràbia o la por ens dominin. De vegades, però, la vida ens posa davant de situaci...

Bon dia! Vivim envoltats de normes, de drets i de deures, però sovint no ens parem a pensar d’on surten ni per què són tan importants. Els Drets Humans són com un mapa que ens recorda com hauríem de mirar, tractar i cuidar les persones. No són només paraules escrites en un paper: són compromisos que ens conviden a viure amb respecte, amb empatia i amb justícia. Per això durant el curs anirem escoltant la veu dels Drets Humans: Article 1 — “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.” Potser ho has sentit moltes vegades: tots som iguals. Però, si ho mires bé, no tothom és tractat igual. Hi ha persones que neixen amb més oportunitats, d’altres que pateixen rebuig per com són, per la seva raça o color o per les seves ideologies, entre altres causes. Aquest primer article ens recorda que la dignitat no es guanya ni es perd: la tenim tots des del moment que naixem, simplement perquè som persones. Ser lliures i iguals vol dir reconèixer el valor únic de cadascú, fi...

Bon dia! Acabes d'escoltar la definició de la fe feta per un cristià, concretament per un periodista i locutor de ràdio que diu el següent: "Decir que uno es periodista y que trabaja en la radio queda muy bien. Otro gallo canta, cuando dices que es en la sección de religión. Suena aburrido, a antiguo, soso... Por eso he querido realizar este vídeo para explicar ciertas cosas, que a veces la gente no conoce". Ara digues-me: Què és per a tu la fe? Què en penses sobre aquesta definició de fe? En quins punts creus que coincideixes i en quins no? Sembla que la fe és una cosa molt personal. Podem compartir les nostres experiències de fe, fins i tot podem veure altres persones amb fe i que això ens porti a preguntar-nos: què és això que viuen? Però d'aquí a afirmar tenir fe, això ja demana de fer el teu primer pas. Encara que també et dic que la fe es pot demanar, sí, els cristians creiem que podem demanar a Jesús que ens doni la fe necessària per poder veure, confiar i, sob...

Foto d' Алесь Усціна Bon dia! Avui dedicarem aquests primers minuts del matí a demanar la pau al món. Cada dia escoltem els mitjans de comunicació parlar sobre algunes de les guerres actives, però, sabies que avui dia hi ha uns 60 conflictes bèl·lics actius a tot el món? Unes guerres són mediàtiques, altres silencioses, però avui les mirem a totes elles, per aixecar les veus que pateixen en silenci amb aquest poema titulat “A las puertas de la muerte”, de José Molina: A las puertas de la muerte hay inocentes hincados de rodillas suplicando unas migajas de vida, antes de que se la arrebaten con bombas que sin piedad destruyen todo cuanto encuentran a su paso. Con fusiles cargados de odio, disparando dardos envenenados que asesinan sin mirar de frente, a traición y por la espalda. Con tanques, granadas y metralla, que apagan las pocas luces que aún alumbran su cielo, su media luna herida de muerte. Con balas que matan de hambre a seres indefensos perdidos en la nada que no empuñan ar...

  Bon dia! Escoltar el cos és aprendre a reconèixer els senyals que ens envia: cansament, calma, il·lusió, força. A més, en aquest silenci interior es desperta també una veu més profunda, la teva pròpia veu, la veu de la teva consciència que també necessita carícies i ser escoltada. Digues-me, què t'està demanant avui el teu cos i el teu interior per afrontar el dia amb una mirada nova i plena de llum? Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! Avui no comentaré el vídeo, em sembla més interessant que aprofitis els pròxims 3 minuts per posar en pràctica el que acabes d'escoltar. Agafa paper i boli i escriu tot el que escoltis. Després comparteix amb la resta de companys i companyes el que has escoltat i com t'has sentit o quines emocions s'han desvetllat en tu. Et convido molt a valorar i aprofitar aquesta estona. Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! De vegades hi ha veus que criden en silenci, veus que passen desapercebudes llevat que estiguem atents per adonar-nos d'aquella mirada o d'aquell gest que ho diu tot sense dir res. Segurament saps de quines veus parlo, però què faràs la pròxima vegada que l'escoltis? T'aixecaràs per posar la teva vida al servei de l'altra persona o faràs veure que no has sentit res? Que tinguis un bon dia.