Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Aquest diumenge comença l'Advent, un temps d'espera, però d'una espera alegre, una espera on hi ha llum. Una llum que, encara que pugui semblar petita, confiem que es farà molt gran. L'Advent, doncs, és un temps d'esperança que mira aquest nen de Betlem fràgil i vulnerable que amaga un gran regal, una gran llum: la promesa d'un amor per a tota la vida, la promesa i el desig de voler estar sempre al teu costat, la promesa d'un Déu que vol tenir una relació amb tu. Digues-me, què respondràs a aquesta promesa? Que tinguis un bon dia i un bon inici d'Advent.

  Bon dia! Al vídeo hem vist una cosa molt senzilla i a la vegada molt gran: persones donant les gràcies a aquells mestres que, amb una explicació, un gest o una il·lusió especial, van deixar empremta a la seva vida. I és que de vegades no ho veiem, però una classe o una paraula ens pot acompanyar tota una vida. Sols ser agraït o agraïda amb els teus professors i professores? Et costa ser-ho? Per què? Avui celebrem el Dia dels Docents en honor a Sant Josep de Calasanz, un sacerdot que, el 1597, va fer un pas que aleshores semblava impossible: obrir la primera escola pública i gratuïta d'Europa, pensada especialment per als nens més pobres, perquè ningú no quedés fora de l'aprenentatge. Doncs, com Montfort, creia profundament que l'educació podia canviar vides, i que cada persona mereixia una oportunitat real per créixer. Entendre això ens convida a mirar avui els nostres professors i professores d'una altra manera. I és que darrere de cada classe hi ha algú que aposta p...

Bon dia! Ahir vam celebrar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, i us volia haver compartit aquesta cançó, però com vau veure, això no va passar. Així que aquí la teniu, un cant de denúncia on queda una cosa clara: si fa mal, no és amor; si no perdona, no és amor. L'amor no pressiona ni condiciona, ni fa por ni fa xantatge. A vegades el mal no ve amb crits sinó amb missatges aparentment sense maldat, com per exemple: Si m'estimessis ho faries només per mi” o “Ets una exagerada”. Si intueixes alguna d'aquestes o altres maneres de violència, recorda: no és amor. No sé si us passa a vosaltres, però amb tantes males experiències sembla que l'amor no existeixi, sembla que sigui un mite, un sentiment passatger o una loteria. I no: l'amor és viu, en tu i en tots. Hi ha un amor que és pacient, és bondadós; que no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de fer el mal, sinó que cre...

Bon dia! La frase final del vídeo és clara i valenta: “I am happy because I’m grateful. I choose to be grateful. That gratitude allows me to be happy.” No parla d'una emoció passatgera, sinó d'una actitud que cadascú decideix adoptar fins i tot quan les coses no són perfectes. La gratitud no canvia el que vivim, però sí que canvia la manera com ho veiem, i a vegades amb aquest petit gir n'hi ha prou per fer lloc a l'alegria. Què en penses d'aquesta frase final? Alguna vegada has experimentat això que diu? Quines persones, gestos o situacions t'ajuden a ser més agraït/da? Agrair és reconèixer que la vida no comença ni s'acaba en nosaltres, que sempre rebem més del que som capaços de veure. La gratitud ens obre per dins, ens fa disponibles i ens connecta amb una cosa més gran que el nostre propi món. Quan som agraïts descobrim una llum que ens sosté, acompanya i dona sentit fins i tot els dies més difícils. Per què estàs agraït avui? I si comences a redactar u...

La Clara era una professora que tenia un do que gairebé ningú no coneixia: quan observava els seus alumnes, veia petites estrelles suspeses sobre ells. Cadascuna era diferent. Algunes brillaven amb una llum intensa, fruit de la il·lusió o del bon moment que vivien. Altres parpellejaven amb timidesa, com si dubtessin del seu propi valor. I n'hi havia algunes que amb prou feines emetien llum, apagades per pors, inseguretats o dies que pesen més del que un voldria admetre. Un matí, Clara va notar una cosa que la va inquietar: l'estrella d'en Leo estava pràcticament apagada. En Leo era un d'aquells alumnes plens de preguntes, curiositat i ganes d'entendre el món. Però aquell dia va entrar a classe amb les espatlles caigudes i la mirada perduda. Durant la lectura en veu alta, en Leo es va equivocar en una frase. Va ser un error sense importància, però ell va arronsar les espatlles i va murmurar: —Sabia que ho faria malament. No em surt res bé. La Clara es va acostar, es ...

Bon dia! Avui anem a buscar la paraula lloança. Potser et sona a alguna cosa antiga, religiosa o poc connectada amb el teu dia a dia, però veuràs que la lloança està molt més present a la nostra vida del que imaginem. Lloar és reconèixer el que és bo, celebrar-ho i dir-ho en veu alta. Ho fem quan aplaudim després d'un concert, quan felicitem algú per un èxit, quan diem “que bé ho has fet”, o quan admirem una cosa que ens toca per dins: una cançó, un gest bonic, un amic que ens cuida. Lloar és agrair, és reconèixer bellesa, és deixar que alguna cosa o algú ens desperti admiració. Demà se celebra Santa Cecília, patrona de la música, un dels llenguatges més universals de la lloança perquè ens connecta, ens eleva i ens permet expressar el que les paraules soles no arriben. Què penses quan sents la paraula lloar o lloança? A qui o què lloem en el nostre dia a dia? Alguna vegada has sentit que una cançó connecta amb tu? Com ​​si aquestes paraules calessin en el més profund de tu? Ara far...

  Bon dia! Ens sincerem? Digues-me, sense faltar al respecte: Què penses quan veus una persona vivint al carrer? Creus que és justa aquesta definició o pensament? De vegades passem pel costat de persones que no tenen casa, que dormen al carrer o que viuen amb el just, i fem com si no les veiéssim. No perquè no ens importi, sinó perquè mirar de cara aquesta realitat costa, sobretot per la quantitat de prejudicis que tenim. Però saps de sobra que la pobresa no desapareix quan girem la cara; desapareix quan algú s'atreveix a acostar-s'hi. T'has quedat amb el consell del noi més jove? "Quan veieu algú al carrer, digueu-li: “Ei, que tinguis un bon dia!". La pobresa més gran no és només la d'estar al carrer, sinó, la de ser-hi mentre et tornes invisible per a la resta de la humanitat. Jesús mai no va passar de llarg: va veure, es va aturar, va parlar, va tocar, va compartir. I fixa't, no els va donar diners, ni els va treure de la seva pobresa, però amb els seus...

  Bon dia! Hi ha cançons que són com una abraçada als records, i Gràcies per tant és d’aquestes que et deixen el cor ple i una mica en silenci. Parla d’un final que fa mal, però també d’un amor que ha estat regal, refugi i sort. Enmig de la por d’acabar, la lletra és un gran “gràcies” a qui t’ha cuidat, a qui t’ha mirat amb una tendresa que et fa sentir valuós. I potser això és el que la fa tan profunda: descobrir que agrair és una manera d’estimar, i que hi ha amors que, fins i tot quan s’acaben, deixen una llum que et convida a ser feliç i a seguir endavant. ¿Quines persones et desperten aquest gràcies tan sincer i tan ple d'amor? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Us presento a l’Alan Cohen, un escriptor que sovint parla sobre creixement personal i espiritualitat des d'un  pensament molt marcat per una espiritualitat oberta, positiva i centrada en la dignitat humana. Per això moltes de les seves frases tenen aquest to que convida a mirar-se la vida amb esperança, a curar les ferides i a créixer amb allò que ens passa. Per això no és d'estranyar que una de les seves frases més conegudes digui: “Utilitza el dolor com una pedra en el teu camí, no com una zona per acampar.”  Què et sembla aquesta idea? Reconeixes el dolor del qual parla? Què fas quan algú o alguna cosa et fa mal: t’hi quedes donant voltes o busques una manera de seguir avançant? Creus que el dolor, si l’escoltes bé, pot ensenyar-te alguna cosa sobre tu mateix? Tots hem viscut moments que fan mal: una decepció, un error, una amistat que s’ha trencat, una paraula que feriria a qualsevol. El dolor és real, pesa, i quan arriba costa avançar. Però el dolor no està fet p...

  Bon dia! De vegades no ens n'adonem, però passem tot el dia parlant-nos per dins. I aquesta veu que ningú més escolta pot ser la nostra millor aliada… o la nostra pitjor enemiga. Quan et dius “no valc”, “tot em surt malament”, “soc un desastre”, el teu cos s'encongeix, el teu ànim cau i el teu cor s'ho creu, encara que no sigui veritat. És com si cada paraula que et dirigeixes fos una llavor: si sembres menyspreu, creixerà la inseguretat; si sembres cura, creixerà la força. Saps de què parlo veritat? Creieu que aquesta veu interior diu sempre la veritat sobre el que som? Per què creieu que som tan haters amb nosaltres mateixos? Creieu que canviaria la nostra vida si ens parléssim amb més tendresa? Aprendre a parlar-te bé no és un acte d'egoisme, sinó un dels millors regals que et pots fer. Educar el teu subconscient per estimar-te més és com intentar mirar-te amb els mateixos ulls amb què Jesús et mira. Com creus que seria aquesta mirada? Potser el primer pas per ca...

Una tarda qualsevol, en un petit poble envoltat de camps, hi vivia un nen que no parava de fer preguntes. Els seus professors el recordaven pel fet d'aixecar la mà cada cinc minuts: “Per què brilla el Sol?”, “Per què la pluja cau cap avall i no cap amunt?”, “Què passaria si poguéssim viatjar més de pressa que el vent?”. Els seus companys solien riure's una mica d'ell, però en el fons admiraven aquesta barreja de curiositat i tossuderia. De vegades, mentre els altres jugaven, ell desmuntava rellotges vells per veure com funcionaven per dins, o es quedava mirant les estrelles fins que sa mare el cridava per sopar. Un dia, caminant cap a l'escola, va veure com un raig de llum travessava una finestra i es descomponia en colors a terra. Es va quedar quiet, meravellat. Com podia una cosa invisible transformar-se en un arc de Sant Martí? Aquella pregunta se li va quedar clavada com una espina dolça. Van passar anys, i aquell nen va continuar preguntant, investigant, llegint… f...

Bon dia! En aquesta setmana de la ciència et presento a "Hand solo", un noi que va posar tot el seu coneixement i afany en un somni: fer la seva pròpia pròtesi. I ho va aconseguir, com si fos un autèntic enginyer. Un exemple de superació, on va fer servir els seus talents per fer el seu somni realitat. Un somni que avui ajuda a tantes persones que estan passant pel mateix. El testimoni d'aquest noi també és el teu, perquè tots tenim les nostres mancances. La pregunta potser és si som capaços de reconèixer-les i transformar-les en un bé, no només per a benefici nostre, sinó per al de molts altres. Aquest noi és un clar exemple que la ciència va més enllà de números i fórmules, la ciència també és la capacitat que tenim de somiar i buscar la manera d'aconseguir el que volem. Digues-me, hi ha algun somni que t'agradaria realitzar?, a qui t'agradaria ajudar? Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! De vegades només necessitem respirar tranquil·lament per fer-nos present en el nou dia que vivim. Un nou dia ple d'oportunitats i reptes que ens ajudaran a créixer i millorar sempre que estiguem preparats i preparades per acollir-les. Ens connectem positivament a aquest nou dia? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Aquest diumenge, dia 16, celebrarem el Dia Internacional de la Tolerància. Una paraula que escoltem molt, però que de vegades costa viure de debò. La paraula tolerància ve del llatí tolerare , que significa “acceptar” o “respectar”. Però no es tracta només de suportar l'altre, sinó d'entendre que cada persona és única i diferent i que aquestes diferències fan el món més ric i més bonic. De vegades, a classe o a casa, no pensem igual que els altres. Discutim, ens enfadem o creiem que només nosaltres tenim raó. Però quan escoltem amb respecte, sense burles ni judicis, comencem a veure l'altra persona amb uns altres ulls, i això canvia les coses. Ser tolerants ajuda a construir pau en les petites coses de cada dia. Fins a quin punt accepteu qui no pensa com vosaltres? Us atreviu a escoltar sense intentar imposar la vostra opinió? Veieu en la diferència una oportunitat o una amenaça? No sé si ho recordaràs o ho tens al cap, però et recordo que Jesús va acollir tothom a...

  Bon dia! Les relacions humanes poden ser complexes, sobretot quan ens obrim a allò desconegut: un nou grup de persones, un canvi de col·legi, una nova llar... No obstant això, sigui quina sigui la situació, la teva presència il·lumina aquest lloc i quan aquesta presència s'uneix a les altres neix un nou món, un en què tot queda il·luminat. Si alguna cosa vol transmetre aquest curtmetratge és –a parer meu– que ets únic i única. Sense tu el món canviaria, la teva llum s'esvairia i perdria sentit. Això no és una frase bonica, per a un cristià és una veritat: el món et necessita perquè li mostris la teva llum. I si ets aquí per a alguna cosa? Descobrim quina és la teva llum? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Acabem aquesta setmana amb aquest vídeo que, de nou, ens recorda la importància de trencar la “llei del silenci” que impera en els casos d'assetjament. Per petit que sigui aquest gest, si el detectes, no t'amaguis darrere d'aquest nas de pallasso. Aquest curs, i sempre, et convido a escoltar aquelles veus que callen i pateixen en silenci per ser la seva veu, la seva llum, la seva esperança. Ho faràs? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui comencem amb la paraula compassió, que ve del llatí compassio, que significa “patir amb”. I compte, que no es tracta només de sentir pena per algú, sinó d'atrevir-se a posar-se al seu lloc, mirar amb els ulls de l'altre i deixar que allò que viu ens toqui per dins. En un món on moltes vegades passem de pressa per tot —també pel dolor dels altres—, la compassió sembla una cosa rara, gairebé revolucionària. Tot i això, quan algú actua amb compassió, alguna cosa canvia: es crea un pont, una connexió que trenca la indiferència. En paraules de l'escriptor Fredrick Buechner: "La compassió és la capacitat de sentir el que és viure dins de la pell d'una altra persona. És saber que mai no podrà haver-hi realment pau i alegria per a mi fins que finalment hi hagi pau i alegria per a tu també". Fins a quin punt ens atrevim a mirar el patiment dels altres sense apartar la mirada? Som capaços d'escoltar, de debò, allò que l'altre sent, sense jutjar-ho ...

  Bon dia! "Davant d'un cas de bullying, només el 10% dels nens ajuden la víctima". Així comença el vídeo que acabes de veure. Encara que, davant d'això, un pot escoltar o pensar: bé, tampoc és per tant, no?; són coses de nens/es; deixa'ls, només estan jugant; o només és una broma... I encara que sabem que això no hauria de passar i que aquestes frases haurien de desaparèixer, avui la pregunta no és si hauria de passar o no, sinó com reaccionem davant d'una situació de vulnerabilitat, com reaccionem quan veiem que un company o companya està patint assetjament. Què passaria si decidíssiu actuar com un equip que no deixa ningú sol? Com podeu ser un millor equip? D'aquells que no deixen ningú de banda (i ningú vol dir ningú) Un equip no demana ser millors amics o amigues, demana ser-hi per a l'altre, ajudar-se, acompanyar-se. És normal que hi hagi diferències i fins i tot diferents maneres de pensar i de veure la vida. Però això no ha d'excloure ningú...

  Bon dia! Aquesta cançó parla d’anar junts, de no rendir-nos i de no deixar que ningú quedi enrere. Parlar d’assetjament també és parlar d’això: de no mirar cap a una altra banda, de ser-hi, de caminar junts. Perquè quan ens movem junts, quan trenquem les fronteres del silenci i la indiferència, fem possible que la convivència sigui real. “Caminem junts” vol dir cuidar-nos, donar la mà a qui cau, ser veu per a qui no pot parlar. Potser no pots canviar el món sencer, però sí el petit món que comparteixes cada dia a l’escola. Digues, hi ha algú que potser necessita que t'hi acostis una mica més? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Us presento en Desmond Tutu, un bisbe anglicà de Sud-àfrica que va dedicar la seva vida a lluitar contra el racisme tot promovent la justícia i la reconciliació. El 1984 va rebre el Premi Nobel de la Pau pel seu paper en la lluita no violenta contra l'apartheid, un sistema que separava i discriminava les persones pel color de la seva pell. Per tot això, no és estrany que una de les seves frases més conegudes digui així: "Si ets neutral en situacions d'injustícia, has triat el costat de l'opressor." Què et sembla aquesta afirmació? La sents com a certa o falsa? Com actues davant de situacions d'injustícia? Ets dels que calles per no ficar-te en embolics o t'atreveixes a dir alguna cosa, encara que sigui difícil? Creus que el silenci també pot fer mal quan algú pateix al teu costat? En Desmond ens recorda que la pau no consisteix només a evitar els conflictes, sinó a posar-se del costat de qui pateix i actuar amb amor i valentia. Com a bisbe, Desmon...