Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Segur que a gairebé tots us sona el nom de J.K. Rowling. Sí, la ment darrere de tot l'univers de Harry Potter. El que potser no sabeu és que, abans de vendre milions de còpies i crear un imperi, Rowling era una mare soltera que escrivia en cafeteries per no passar fred a casa i el manuscrit de la qual va ser rebutjat per una dotzena d'editorials. Li deien que la seva història sobre un nen mag no interessaria a ningú. Tot i això, ella confiava en una cosa clau: la lectura consisteix a trobar un refugi, un món que t'atrapi i et faci vibrar. Per això, no es d’extranyar que un dia digués: "Si no t'agrada llegir, és que encara no has trobat el llibre adequat." Quin és el llibre més avorrit que has arribat a llegir? Si poguessis viure dins de qualsevol història que coneguis, quin món triaries? Quin tema et genera tanta curiositat o intriga que sí que series capaç de llegir-te un totxo de 300 pàgines sense adonar-te'n? Pot ser que t'hagis penjat l...

Bon dia! Avui la teva deu estava habitada per algú, tenia un rostre. Digues-me, aquesta deu de pau i amor estava habitada per Déu? T’atreveixes a tornar a aquesta deu pensant que ell hi resideix? T’animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Albert Camus va ser un escriptor i filòsof francès a qui no van regalar res a la vida. Va créixer en una pobresa extrema, va emmalaltir greument de tuberculosi de molt jove i li va tocar viure de ple la Segona Guerra Mundial, on va ser testimoni directe de l'horror i del patiment humà. Anys després de la guerra, Camus va tornar a un lloc de la seva infància a Algèria anomenat Tipasa. Venia d'una Europa grisa i destruïda, marcada pel fred del conflicte, el cansament i la tristesa. En tornar a contemplar aquell paisatge ple de llum, ruïnes antigues i mar, va escriure el seu assaig "El retorn a Tipasa". En aquest text, descriu com, malgrat tota la foscor i el patiment que havia vist al món i experimentat a la seva pròpia pell, va sentir que alguna cosa al seu interior romania lluminosa i càlida. Una de les seves frases és: "En les profunditats de l'hivern, finalment vaig aprendre que dins meu hi havia un estiu invencible". Quin és el teu pla prefer...

Bon dia! Avui us vull parlar d'una emoció que de vegades perdem a mesura que passa el temps: l'entusiasme. És aquesta sensació de tenir un foc a dins, d'estar entregadíssim amb alguna cosa, que els ulls et brillin perquè una cosa t'al·lucina, t'il·lusiona i no fas més que pensar-hi. El més curiós d'aquesta paraula és el seu origen. «Entusiasme» ve del grec en-theos , que literalment vol dir «portar déu a dins» o «estar habitat per la divinitat». Els antics creien que quan algú estava molt alegre, desbordant de vida i creativitat, era perquè una guspira divina estava actuant dins seu. Què és allò que et fa perdre la noció del temps o et fa parlar sense parar perquè t'apassiona? Sents que la rutina de l'institut, el cansament o la por del «què diran» t'apaguen a vegades aquest foc interior? T'has plantejat mai que això que tant t'entusiasma podria ser una pista clau per descobrir el que vols aportar de debò al món? De vegades ens deixem portar ...

Bon dia! De vegades anem per la vida pensant que allò que fem o diem no té gaire importància, però com hem vist en el vídeo d'avui, una simple frase o un petit regal d'una altra persona pot il·luminar-nos el camí i donar-nos l'alegria de trobar el nostre futur. Sí, t'ho creguis o no, les paraules tenen un poder immens: poden enfonsar algú, o poden aixecar-lo i donar-li ales. Si no, pensa-hi: amb quines paraules o persones comptes tu per mirar el teu futur amb esperança i alegria? I, sobretot, quines paraules regalaràs avui a la persona que tens al costat per fer-li el camí més fàcil? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Fa molt però que molt de temps, en una època en què no existien les pantalles, ni la contaminació lluminosa, i encara menys els satèl·lits, la gent mirava cap amunt i quedava admirada de la quantitat de puntets blancs que brillaven a la nit. Diuen que van ser molts els qui van intentar entendre què eren i per què eren allà. Al final, els antics savis i astrònoms d'Orient –que es passaven les nits en vetlla intentant desxifrar el misteri de les estrelles– van arribar a una conclusió: l'univers era com una gran ceba gegant, formada per capes o esferes transparents. A la primera capa hi havia la Lluna; a la segona girava Mercuri, el més esmunyedís i ràpid. A la tercera brillava Venus; la quarta era el regne enlluernador del Sol, i així anaven pujant, superant les esferes de Mart i Júpiter, fins a arribar a la sisena capa, la de Saturn i les estrelles fixes, que semblava el límit glaçat de tot allò conegut. Però deien que, si aconseguies travessar totes aquelles fronteres,...