Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Avui, 13 de maig, és la festa de Sant Pere Regalat, patró de Valladolid i de la Aguilera, una localitat ben a prop d'Aranda de Duero, on tenim un dels nostres col·legis gabrielistes. Aquest frare franciscà del segle XV era conegut per fugir del soroll i connectar amb Déu en la pregària i el silenci. De fet, diuen que mantenia un silenci gairebé continu en el seu dia a dia. Podríem dir que, si Sant Pere visqués avui dia, es passaria gran part del temps amb el mòbil en mode avió. Vivim en l'època amb més estímuls de la història. Si no és una notificació de WhatsApp, és un vídeo de TikTok, un directe a Twitch o la música de fons als auriculars. Un filòsof d'actualitat anomenat Byung-Chul Han veu una societat on anem perdent la capacitat d'escoltar els altres i d'escoltar-nos a nosaltres mateixos pel soroll constant dels estímuls. D'aquí que ho sintetitzi tot plegat en aquesta cita: «Sense silenci, no hi ha escolta». Quan va ser l'última vegada que vas ...

Video Youtube Bon dia! I si només calgués un petit somriure per canviar la teva mirada i el teu dia? Potser ho pots posar en pràctica més sovint. T'animo a intentar-ho. Que tinguis un bon dia.

Video en Youtube Bon dia! L'actitud i els consells que el «Producer» dona al protagonista de la pel·lícula El poder de l'esperança que acabeu de veure no són simplement frases boniques de Mr. Wonderful o per fingir que tot és perfecte, sinó per recuperar el control de la teva vida. El «Producer» ens proposa un canvi de mirada i, amb això, un canvi de vida. Què prefereixes trobar-te: una persona amb cara de pomes agres o una persona somrient? T'ha passat alguna vegada que algú et somriu pel carrer sense venir a tomb? Va aconseguir arrencar-te un somriure o vas pensar que li faltava un bull? Creus que somriure quan les coses van malament serveix d'alguna cosa? El papa Francesc, en alguns dels seus discursos i encícliques, posava èmfasi en la importància d'estar alegres, de no anar per la vida amb «cara de funeral», tristos i decaiguts. Jesús porta una bona notícia i, si això és veritat, aleshores, sigui quina sigui la teva situació, sempre hi ha esperança, sempre pode...

Bon dia! Per tancar aquesta primera setmana de maig, vull parlar-vos d'algú que segurament tots coneixeu: Simone Biles, probablement una de les millors gimnastes de la història. Potser sabeu que fa uns anys es va fer encara més famosa per una qüestió que no tenia res a veure amb guanyar medalles. En plens Jocs Olímpics, quan tothom esperava que arrasés, va decidir parar i retirar-se de diverses finals perquè la seva salut mental havia dit «prou». Va ser un acte de moltíssima valentia que ens va recordar que som persones, no pas màquines. Posteriorment, en una entrevista en què li van demanar que ensenyés què portava dins la bossa d'esport, va treure una cosa que ningú s'esperava. Va dir això textualment: «La meva mare em va regalar un rosari a l'església. No l'utilitzo per resar just abans de competir; acostumo a resar a la meva manera, però el porto sempre allà a la bossa, per si de cas». Teniu algun objecte o algun ritual curiós per a aquests moments de «per si de...

Bon dia! Avui és un dia assenyalat al calendari del nostre col·legi perquè recordem la beata Maria Lluïsa Trichet, la gran companya d'aventures de sant Lluís Maria de Montfort. Per això, t'explicaré una història de quan ella era petita: Ens trobem a la França del segle XVII. Maria Lluïsa tenia uns deu anys i ja havia vist com dos dels seus germans petits morien de malalties de l'època. Per si no n'hi hagués prou, la seva germana gran, Joana, que tenia tretze anys, va contraure una malaltia que la va deixar de sobte amb una paràlisi total. D'un dia per l'altre, Maria Lluïsa va veure com la seva germana Joana quedava atrapada dins el seu propi cos, sense poder ni tan sols portar-se un got d'aigua a la boca. Els metges, amb els seus vestits foscos i els seus remeis antics, no sabien què fer i la van donar per perduda. La casa dels Trichet va entrar en un túnel fosc que va durar quatre llargs anys. Durant aquest temps, mentre els altres nois de la seva edat juga...

Bon dia! Avui parlarem d'una paraula que fa referència a la Verge Maria: aquesta paraula és advocació. Ve del llatí advocare i significa cridar o invocar. És com si fos un «títol» o una manera diferent d'anomenar la mateixa persona, en aquest cas, Maria. Per això hi ha tants noms de marededeus, encara que en realitat fan referència sempre a l'única Maria: la mare de Jesús. I per què necessitem tantes marededeus si és la mateixa? Doncs molt fàcil: encara que Maria és una sola persona, s'ha fet present en moments i llocs molt diferents de la història. Cada «nom» (la Mare de Déu de les Vinyes, l'Almudena, de Guadalupe, de Fàtima, la Moreneta...) és com un rostre diferent que ella es posa per parlar l'idioma de la gent d'aquell lloc, per entendre els seus problemes i per ser més a prop. Per concretar això una mica, us plantejo aquestes preguntes: Quantes advocacions o «noms» de la Verge Maria coneixeu i d'on són? Qui és Maria per a tu o quin lloc ocupa en la...