Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Segurament, si us dic que avui començarem el matí amb un examen, a més d'un se li regirarà l'estómac o sentirà un petit calfred... Potser, només de pensar-hi, ja us està passant. És normal, ja que fàcilment podem veure els exàmens com un moment de tensió, com un obstacle que cal saltar tant sí com no per continuar amb la matèria. Però si t’hi fixes bé, en realitat un examen és una eina per veure què hi ha a la teva motxilla: veure què has après de debò, què t'emportes i què et falta encara per entendre, oi? Fa més de dos mil anys, un filòsof anomenat Sòcrates va deixar anar una frase que avui, en l'era dels algoritmes i d'anar sempre amb presses, té més sentit que mai: «Una vida sense examen no val la pena de ser viscuda». I no, Sòcrates no volia que ens passéssim tot el dia fent tests d'avaluació. El que ens estava dient és que hi ha el perill real de viure en «mode automàtic». Com un bot. Pots passar-te els dies fent simplement allò que toca, mogut no...

Bon dia! Tens una veu, tots en tenim una i és única, inigualable i necessària. Podràs escoltar-la més? T’animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Alguna vegada heu sentit que se us acumula tot de cop? Exàmens, un mal rotllo amb algú de classe, mogudes a casa, o simplement una setmana en què no t'aguantes ni a tu mateix. És com si el teu cap entrés en mode tempesta, t'agafa pànic i et quedes bloquejat, sense saber per on començar a arreglar les coses. Doncs al nostre pare de Montfort li va tocar viure una cosa semblant i gairebé de pel·lícula. Resulta que hi va haver unes pluges molt fortes en un poble anomenat Nantes, a França, que van fer que el riu Loira es desbordés i deixés totalment submergit un suburbi anomenat Biesse. Molta gent va quedar atrapada en els graners sense aliments, durant dies, exposats a morir de fam. Veient el que passava, Montfort va arreplegar tant menjar com va poder i es va dirigir al moll. Allà hi havia els llops de mar, els mariners més experts, mirant les onades gegants i els remolins. Estaven paralitzats per la por. Ningú s'atrevia a moure un dit. De sobte, Montfort, que de mari...

Bon dia! Fa molt de temps, cap a l'any 880, als voltants d'una muntanya, uns nois que guardaven el bestiar van veure una cosa que els va deixar fora de joc. No era cap notificació al mòbil ni cap efecte especial: era una brillantor estranya que sortia d'una cova, acompanyada d'una melodia que semblava venir d'un altre món. Empesos per la curiositat, van decidir pujar a investigar i allà, amagada entre les roques, van trobar una petita talla de fusta de la Mare de Déu. La notícia va volar i, durant centenars d'anys, milers de persones van començar a pelegrinar a aquella muntanya. Cadascú hi arribava amb la seva pròpia història a l'esquena: pors, alegries, peticions o, simplement, ganes de donar les gràcies. Com que en aquella època no hi havia llum elèctrica, tothom encenia espelmes. Imagina't milions d'espelmes cremant sense parar durant segles. El fum d'aquestes flames, a poc a poc, es va anar dipositant sobre la fusta, tenyint el rostre de la M...

Foto de Polina Bon dia! Si ara mateix els teus avis o fins i tot els teus pares sentissin algunes de les vostres converses al passadís, probablement es pensarien que parleu en clau. Paraules com "bro", "delulu", "ghosting" o dir que una cosa té «bon vibe» són les vostres eines d'avui per explicar el món. I això és genial. És la vostra cultura, la vostra petjada, una manera de dir «nosaltres som aquí». Quina és la paraula de la vostra generació que més fas servir en el teu dia a dia o quina és la teva preferida? Quan fas servir aquestes paraules, sents que et donen una identitat pròpia que et diferencia del món dels adults? Creus que aquestes expressions noves estan substituint o eliminant paraules més antigues, o simplement serveixen per explicar coses que abans no tenien nom? Fixeu-vos en una cosa: perquè vosaltres pugueu inventar o adaptar totes aquestes paraules, abans ha hagut d'existir una llengua immensa que us donés la base. És exactament co...

Bon dia! Avui, 23 d'abril, celebrem Sant Jordi amb el Dia Internacional del Llibre. Avui celebrem que "les paraules amaguen històries que ens emocionen i ens fan somiar". Llegir és viatjar, és dubtar, és sentir que el cor et pot bategar més fort pel destí d'algú que ni tan sols coneixes. De fet, hi ha llibres que canvien la història, i de vegades, aquestes històries superen la ficció. Fixeu-vos en sant Lluís Maria de Montfort. Va escriure un llibre tan revolucionari per a la seva època que ell mateix va deixar escrit un avís a les seves pàgines: va profetitzar que els seus enemics amagarien el seu manuscrit en la foscor d'un cofre perquè ningú no el llegís mai. Semblava una bogeria, però la va encertar de ple. El seu text va ser oblidat en un bagul i va trigar 130 anys a ser descobert! I quan per fi va sortir a la llum, les seves paraules van inspirar milions de persones, i ho continuen fent! Ell sabia que les paraules escrites tenen poder, que són capaces de sobr...

Bon dia! Acabem de veure el nostre planeta des dels satèl·lits de la NASA. Una "boleta blava", un punt perdut enmig de milers de milions de galàxies, on passa literalment tot el que t'importa: les teves ratllades, els teus bons records, els teus amics i la gent que estimes. Queda't amb aquesta frase del vídeo: "Des de dalt, veiem les connexions". Sembla que la ciència i l'espiritualitat, de vegades, arriben a la mateixa conclusió. El Papa Francesc fa anys que repeteix exactament el mateix: "Tot està connectat". El que li passa a l'oceà, als boscos o al gel ens acaba afectant a nosaltres. No som els amos d'aquest escenari, som part de la seva xarxa. Fins i tot molt abans que existissin els satèl·lits, Sant Lluís Maria de Montfort ja ho intuïa. Ell era un apassionat de retirar-se a boscos i coves per buscar silenci, perquè sabia que en la natura hi ha una veu, una saviesa de Déu que el soroll de la ciutat no ens deixa escoltar. Avui, en e...