Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Avui la teva deu estava habitada per algú, tenia un rostre. Digues-me, aquesta deu de pau i amor estava habitada per Déu? T’atreveixes a tornar a aquesta deu pensant que ell hi resideix? T’animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Albert Camus va ser un escriptor i filòsof francès a qui no van regalar res a la vida. Va créixer en una pobresa extrema, va emmalaltir greument de tuberculosi de molt jove i li va tocar viure de ple la Segona Guerra Mundial, on va ser testimoni directe de l'horror i del patiment humà. Anys després de la guerra, Camus va tornar a un lloc de la seva infància a Algèria anomenat Tipasa. Venia d'una Europa grisa i destruïda, marcada pel fred del conflicte, el cansament i la tristesa. En tornar a contemplar aquell paisatge ple de llum, ruïnes antigues i mar, va escriure el seu assaig "El retorn a Tipasa". En aquest text, descriu com, malgrat tota la foscor i el patiment que havia vist al món i experimentat a la seva pròpia pell, va sentir que alguna cosa al seu interior romania lluminosa i càlida. Una de les seves frases és: "En les profunditats de l'hivern, finalment vaig aprendre que dins meu hi havia un estiu invencible". Quin és el teu pla prefer...

Bon dia! Avui us vull parlar d'una emoció que de vegades perdem a mesura que passa el temps: l'entusiasme. És aquesta sensació de tenir un foc a dins, d'estar entregadíssim amb alguna cosa, que els ulls et brillin perquè una cosa t'al·lucina, t'il·lusiona i no fas més que pensar-hi. El més curiós d'aquesta paraula és el seu origen. «Entusiasme» ve del grec en-theos , que literalment vol dir «portar déu a dins» o «estar habitat per la divinitat». Els antics creien que quan algú estava molt alegre, desbordant de vida i creativitat, era perquè una guspira divina estava actuant dins seu. Què és allò que et fa perdre la noció del temps o et fa parlar sense parar perquè t'apassiona? Sents que la rutina de l'institut, el cansament o la por del «què diran» t'apaguen a vegades aquest foc interior? T'has plantejat mai que això que tant t'entusiasma podria ser una pista clau per descobrir el que vols aportar de debò al món? De vegades ens deixem portar ...

Bon dia! De vegades anem per la vida pensant que allò que fem o diem no té gaire importància, però com hem vist en el vídeo d'avui, una simple frase o un petit regal d'una altra persona pot il·luminar-nos el camí i donar-nos l'alegria de trobar el nostre futur. Sí, t'ho creguis o no, les paraules tenen un poder immens: poden enfonsar algú, o poden aixecar-lo i donar-li ales. Si no, pensa-hi: amb quines paraules o persones comptes tu per mirar el teu futur amb esperança i alegria? I, sobretot, quines paraules regalaràs avui a la persona que tens al costat per fer-li el camí més fàcil? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Fa molt però que molt de temps, en una època en què no existien les pantalles, ni la contaminació lluminosa, i encara menys els satèl·lits, la gent mirava cap amunt i quedava admirada de la quantitat de puntets blancs que brillaven a la nit. Diuen que van ser molts els qui van intentar entendre què eren i per què eren allà. Al final, els antics savis i astrònoms d'Orient –que es passaven les nits en vetlla intentant desxifrar el misteri de les estrelles– van arribar a una conclusió: l'univers era com una gran ceba gegant, formada per capes o esferes transparents. A la primera capa hi havia la Lluna; a la segona girava Mercuri, el més esmunyedís i ràpid. A la tercera brillava Venus; la quarta era el regne enlluernador del Sol, i així anaven pujant, superant les esferes de Mart i Júpiter, fins a arribar a la sisena capa, la de Saturn i les estrelles fixes, que semblava el límit glaçat de tot allò conegut. Però deien que, si aconseguies travessar totes aquelles fronteres,...

Foto de Susanna Marsiglia Bon dia! Comencem la jornada amb una pregunta: Quin és el recorregut més llarg que has fet mai a peu? Avui parlarem d'una paraula que fem servir força i que té molt a veure amb això de caminar i avançar: Pasqua. Segur que heu sentit algú dir «Estic més content que unes pasqües» o «Ho deixem així i santes pasqües». Associem aquesta paraula a estar de bon rotllo, a treure ferro a un problema o a girar full. I té tot el sentit, perquè literalment, la paraula «Pasqua» significa «pas», passar d'un punt a un altre o d'una situació pitjor a una de millor. Per al poble jueu, la Pasqua és el moment en què recorden el seu pas de l'esclavitud a Egipte a la llibertat, el moment d'escapar de l'opressió del faraó i travessar cap a una vida nova. Dit això, digues-me: Recordes haver viscut algun «pas» similar a la teva pròpia vida? Aquell moment en què vas deixar enrere una etapa, una por o una mala ratxa que et tenia totalment bloquejat i vas començar...