Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Avui, en la nostra setmana Laudato si', ens aturarem un moment en la figura del papa Lleó XIV. No sé si seguiu una mica el que va dient al món i, en concret, a vosaltres, adolescents i joves. Ho dic perquè des del principi del seu pontificat, ha tingut molt clar que cuidar la nostra casa comuna no és un tema de despatxos, sinó una missió que comença al carrer. I quan parla del vostre paper, no us tracta com si fóssiu a la banqueta o atrapats en la «demo» d'un videojoc, esperant que us toqui jugar la partida de debò quan sigueu adults. Al contrari. Ell sap perfectament que no sou el demà, sinó l'ara. Per això, he volgut recuperar aquest missatge que us va adreçar fa uns dies: «Vosaltres sou l''avui' de la nostra esperança per al futur». Si fessis un «live», quin contingut t'agradaria compartir amb altres persones? Què et suggereix la frase del papa Lleó XIV? Te la creus? Si de debò ets el present, quin serà el teu primer pas? Els cristians sabem que ...

Bon dia! El vídeo que acabem de veure fa una paròdia d'una cosa molt habitual avui dia: comprar de manera superbarata, ràpida i sense fer gaires preguntes. I és molt normal que ens atregui; a qui no li agrada estrenar coses a bon preu? Darrere l'humor, el vídeo ens recorda una cosa que tots més o menys intuïm: que aquests preus tan baixos solen amagar condicions de treball injustes i materials que fan malbé la natura. Tot això, juntament amb aquesta pregunta, incomoda els seus clients (i a nosaltres): «Si sabessis que hi ha alguna cosa tèrbola al darrere, deixaries de comprar-ho? No». Però més enllà del dany evident que aquest consum genera a la Terra i a altres persones, hi ha un perill silenciós que se'ns pot anar infiltrant al cap. En acostumar-nos que tot arribi a casa en 24 hores i que la roba passi de moda en dues setmanes, la nostra ment es va entrenant. És el que el papa Francesc anomena la «cultura del rebuig». Sense adonar-nos-en, normalitzem que tot a la vida és ...

Bon dia! En aquesta Setmana Laudato si', us proposo una paraula que és fonamental per entendre per què els cristians parlem tant de cuidar el planeta. Aquesta paraula és «encarnació». Encarnar-se significa fer-se carn, fer-se matèria. I què hi té a veure això amb cuidar el planeta o amb la Setmana Laudato si'? Et convido a estar atent i a veure què passa quan ajuntem l'encarnació de Jesús amb la Creació. Imagina't per un moment que Déu no existís. Fins i tot en aquest cas, cuidar la Terra ja seria la tasca més important de les nostres vides, simplement perquè és allò que ens dona oxigen, ens alimenta i ens sosté. És una qüestió de supervivència. Ara bé, posem per cas que Déu existeix i que ha creat tot això. La perspectiva canvia: cuidar la Terra es converteix en un acte d'agraïment. És com quan algú a qui aprecies molt et fa un regal valuós; no el maltractes, el cuides per donar-li les gràcies. Finalment, imagina't que aquest Déu no només crea la Terra, sinó qu...

Bon dia! Com pots veure, el significat de la paraula esperança no és asseure's a esperar, sinó posar-se a caminar. Comencem la Setmana Laudato si' inspirats per la invitació que va fer el papa Francesc, i que continua el papa Lleó XIV, a entendre que la Terra no és un simple objecte o un escenari, sinó la nostra «casa comuna». Aquesta setmana ens recorda que el vincle que tenim amb la creació és profund i espiritual: quan malmetem el món, alguna cosa dins nostre també es trenca, perquè la nostra identitat i la nostra pau interior estan connectades al batec de la natura. El lema d'aquesta setmana és «De l'esperança a l'acció». Amb aquest lema i després de veure aquest vídeo, sembla que ja no valen les excuses. De fet, el missatge que ens conviden a interioritzar és que tu ets aquest «avui» capaç de reconnectar amb la vida i de ser el motor de canvi que el planeta necessita. Ets necessari i necessària, el planeta i la humanitat et volen en acció. Què faràs? Com respon...

Bon dia! Avui, 15 de maig, és sant Isidre Llaurador, patró de Madrid, on tenim una de les nostres escoles gabrielistes. Sant Isidre no era un gran filòsof ni un guerrer; era un treballador del camp, algú que sabia perfectament què era doblegar l'esquena i, sobretot, esperar amb paciència que la terra donés fruit al seu temps, sense presses. En el vídeo que acabem de veure, aquell minut davant del microones sembla etern. Tot i això, el protagonista fa una cosa increïble: escolta el ritme ocult en aquell soroll molest i es posa a tocar la bateria. Converteix una espera avorrida en un moment de creació pura. És capaç d'escoltar una veu on els altres només senten un soroll. Com reacciones quan una cosa no surt «al moment» o has d'esperar sense poder fer servir el mòbil? Creus que el soroll constant de les notificacions ens impedeix escoltar la nostra pròpia «música interior» o el ritme d'allò que realment ens apassiona? Què passaria si avui, en lloc de queixar-te per un mom...

Bon dia! Avui celebrem el Dia Mundial de l'Educació Catòlica; per això, us vull compartir una mica d'història en relació amb aquest dia: Fa molt de temps, els camins eren de terra, el saber era un privilegi d'uns quants i el món estava dividit en dos. Però, enmig d'aquesta foscor, van sorgir «bojos» de l'esperança. Un home anomenat Josep de Calassanç va insistir que la lectura i l'escriptura eren per a tothom i va obrir la primera escola gratuïta per als nens del carrer. Poc després, Lluís Maria de Montfort caminava pels barris més pobres, convençut que sense educació no hi hauria llibertat; mentre dones com Àngela Merici o Paula Montal lluitaven a contracorrent perquè les nenes també tinguessin llibres i un futur propi. Als patis de Torí, un jove sacerdot anomenat Joan Bosco transformava el joc en aprenentatge, ensenyant que no n'hi ha prou d'estimar els joves, sinó que ells s'han de sentir estimats. Anys més tard, Gabriel Deshayes va continuar el l...