Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! La cançó que acabem d'escoltar, "Zoo", ens parla d'un món que de vegades sembla una "cursa de rates" o una "jungla d'asfalt" on estem contínuament tancats a la rutina i l'estrès. Però enmig d'aquest caos, la lletra llança un missatge directe: l'única raó per la qual estem avui és per celebrar i no deixar que aquest moment s'escapi. Abans de seguir, m'agradaria llançar-vos una pregunta: Què significa per a vosaltres viure la vida o “esprémer-la” al màxim? De vegades pensem que esprémer la vida és fer plans increïbles, però potser tingui més a veure amb el que diu la cançó: no guardar-ho tot a dins i deixar anar aquesta energia positiva que tenim. Jesús ens proposa una cosa semblant: entendre que la vida és bella fins i tot quan el món sembla un lloc "boig". La seva invitació és no viure de qualsevol manera, sinó des de l'agraïment, convertint la nostra pròpia alegria en alguna cosa que es comparteix. Sa...

Bon dia! Diu la llegenda que, fa molt de temps, a les altes esferes del cel, el Vent del Nord i el Sol van tenir una forta discussió. El Vent, arrogant i sorollós, cridava que ell era la força més poderosa de l’univers, capaç d’arrencar arbres i d’aixecar onades gegants. El Sol, tranquil, simplement somreia. Veient que no arribaven a cap acord, es van posar a observar la Terra i van veure un viatger que caminava per aquella zona, embolcallat en una capa d’hivern ben gruixuda. De sobte, el Vent, cridant, va dir al Sol: —Ja ho tinc! Veurem qui és més fort. Et repto! —I quin és aquest repte, Vent? —va preguntar suaument el Sol. —Molt senzill: veurem quin dels dos aconsegueix treure la capa a aquell home. El primer que ho faci, guanya. — D’acord —va dir el Sol—. Si vols, pots començar tu —li va deixar anar amb un somriure. El Vent va començar primer. "El faré miques!", va rugir. Llavors va començar a bufar amb una fúria glaçada, llançant ràfegues violentes i empentes invisibles c...

Bon dia! La Pau té moltes cares; una d'elles és la pau interior, una pau que neix en tu i, alhora, ve de fora, d'una presència, d'un Rei de la Pau. I si resultés que aquest Rei té un rostre de debò? I si resulta que és Jesús? T'has plantejat mai buscar-lo? Jo t'animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui us presento l'Edith Stein, una filòsofa d'origen jueu, una dona intel·lectual que va buscar la veritat durant tota la vida. Va viure de ple la I Guerra Mundial, una de les èpoques més fosques i convulses d'Europa, plena de conflictes i de soroll, on era molt difícil mantenir la calma i la claredat. Va ser capturada i portada al camp de concentració d'Auschwitz, on finalment va morir. Enmig de tota aquella realitat, va ser capaç de trobar una fórmula per no perdre l'esperança ni el nord en les seves relacions amb els altres. Mireu quina frase ens va deixar per poder "filtrar" tot el que surt de la nostra boca o dels nostres dits a les xarxes: "No accepteu res com a veritat si li falta amor. I no accepteu res com a amor si li falta veritat". Penseu-hi un moment. De vegades fem servir la "veritat" com a excusa per atacar. Deixem anar un "És que és veritat, et queda malament" o "És que és veritat, no en tens ni ...

Bon dia! Quins sentiments o emocions se us han remogut en veure aquest vídeo? Podeu veure algun signe d’esperança? Em sembla que darrere de la duresa d'aquest vídeo s'entreveuen dos llums. La primera és al final, en la dona adulta, la seva presència ens diu que aquest mal moment no dura per sempre, que hi ha un futur en què es pot caminar tranquil·la i amb el cap alt. Un futur en què aquesta nena no es queda sola per sempre; aconsegueix tirar endavant. L'altra llum, la trobem en aquesta frase: “El bullying es nodreix del silenci”. L'esperança avui per a nosaltres és que no cal esperar ser adults per arreglar això. Perquè sabem que els actes d’assetjament estan malament, sabem que fan mal, sabem que no poden continuar així. I això et pot convertir ara en aquesta esperança. Si trenques el silenci avui, si dones suport al company avui, estàs avançant aquest final feliç. No deixis que ningú hagi d’esperar anys per sentir-se segur. Sigues tu, aquí i ara, aquesta veu amiga qu...

  Bon dia! Comencem una setmana forta, marcada pel Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Avui arrenquem el dia escoltant una veu que, per desgràcia, pot estar parlant ara mateix als nostres passadissos. Una veu que diu: "No sé què he fet perquè em facin sentir així". Sovint relacionem la paraula violència amb pegar. Però en Nicolás no parla de cops; parla de sentir-se sol, de fer nosa, que li facin la vida impossible per "diversió". Davant d'aquestes situacions, podem trobar dos tipus de persones: Els que decideixen ser un mur de formigó contra el qual ell xoca cada dia. O els que creen ponts, donen la mà, o són capaços de dir-li: "Ei, tu vals, vine amb mi". Avui et convido a mirar la gent que t'envolta. Intenta reconèixer on és aquest "Nicolás" i fes alguna cosa per aquesta persona. I no, no cal que siguis el seu millor amic, només cal que no siguis un altre maó al mur que l'aïlla. Amb un "hola", un somriure o un...