Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Portem tota la setmana parlant de l'esperança, així que no podem deixar de banda una altra paraula que podem viure en el nostre dia a dia: la resignació. Una emoció que ens aixafa i ens diu: "Deixa-ho estar, no val la pena lluitar més, rendeix-te" o, en altres contextos: "Toca fer això que no m'agrada gens perquè m'ho manen” o “Em sento obligat a fer-ho per quedar bé o no generar discussions". D'una manera o una altra, segurament tots l'hem experimentada, oi? Recordes cap moment així? Com vas sentir-te? Canviaries res si poguessis? Avui et vull explicar una història real, una que potser ja coneixes o has sentit dir. Una història sobre sant Lluís Maria de Montfort que va passar en un poble anomenat Pont-Château, a França. Resulta que en Lluís Maria feia mesos que treballava amb centenars de persones per construir un Calvari (la muntanya on van crucificar Jesús) d’una grandària considerable en un turó. Va ser un projecte molt ambiciós i de...

Bon dia! On trobes l'esperança enmig dels dies grisos, rutines i obligacions? Potser l'arbre de la vida que es veu al vídeo té a veure amb l'esperança que aporta Jesús a aquells qui volen rebre-la. ¿Què en penses? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Explica una antiga llegenda que un rei va reunir els savis de la seva cort i els va fer una petició molt estranya: —Vull que em fabriqueu un anell que amagui un missatge secret. Ha de ser una frase molt breu, per llegir-la en els meus moments de més desesperació, quan senti que no hi ha sortida i el meu regne estigui a punt de caure. Els savis, després de rumiar-ho molt, li van lliurar un anell senzill amb un paperet doblegat a l'interior. —No l'obris fins que sentis que és el final —el van advertir. Anys després, el regne va ser envaït. El rei va haver de fugir a cavall, completament sol, perseguit de prop pels seus enemics. Va arribar a la vora d'un precipici. No tenia escapatòria. Sentia els cascs dels cavalls acostant-se. Llavors, va recordar l'anell. El va obrir i va llegir la petita frase: «Això també passarà». De sobte, una estranya calma el va envair. Es va adonar que el pànic no li servia de res. Es va amagar amb audàcia en un forat de la roca, els ene...

Bon dia! Imagina per un moment que et trobes en el nivell de dificultat màxim, sense vides extra, on tot al teu voltant crida Game Over. Doncs així es va trobar Viktor Frankl, un psiquiatre austríac del segle XX que va sobreviure als camps de concentració nazis. Mentre estava allà tancat, envoltat de fred, gana i foscor total, es va adonar d'una cosa al·lucinant: les persones que aconseguien resistir i tirar endavant no eren les més fortes físicament. Eren aquelles que mantenien viva l'esperança perquè tenien alguna cosa que les esperava a fora: algú a qui estimar, un projecte per acabar, un somni per complir. D'aquí que escrigués aquesta frase: «Qui té un perquè per viure, gairebé sempre en trobarà el com». Què és el que et motiva a aixecar-te del llit un dilluns per anar a l'escola? Creus que saber cap on vas canvia la manera com t'enfrontes als problemes del teu dia a dia? Has pensat mai en aquest «perquè» de la teva vida? De vegades, entre tantes pantalles, exàm...

Bon dia! L´Evangeli d´aquest diumenge ens presenta la història d´una dona que va canviar la vida de milers de persones. Resulta que Jesús s'asseu cansat al costat d'un pou i demana aigua a una dona d'allà. Arribats a aquest punt ja veiem com Jesús se salta totes les normes socials de la seva època per parlar amb algú diferent i “enemic”, i a sobre dona (recorda que en aquella època les dones tenien els mateixos drets que els esclaus). A partir d'aquí, tenen una conversa molt profunda. La samaritana anava cada dia a treure aigua d'aquell pou perquè sempre tornava a tenir set, i llavors Jesús li ofereix una «aigua viva» amb la qual no tindrà set mai més. Aturem-nos un moment, per què li parla precisament d'aigua? Perquè, per a aquella dona, anar al pou representava la pesada rutina de la seva vida, haver de buscar constantment alguna cosa per anar fent, per sobreviure. En oferir-li «aigua viva», Jesús li deixa clar de què va el seu missatge: «Amb mi ja no es tract...

Bon dia! Aquesta cançó té moltes frases que podríem comentar. Tu amb quina et quedes? La vida té dies bons, d'altres de molt bons, de dolents i de pitjors. Aquesta cançó ens recorda que, siguin com siguin, poden millorar. Tot comença amb un canvi de mirada. Un canvi que no farà desaparèixer el dolor o aquesta realitat dura, però sí que aconseguirà que puguis mirar-la des d'una altra perspectiva. El dejuni que ens proposa la Quaresma pot ser un motiu per aconseguir un canvi de mirada i poder veure que «les estrelles només es veuen en la foscor». És atrevir-te a apagar el soroll i entrar una mica en aquesta foscor sense por, per descobrir aquesta llum que brilla al teu interior. Una llum que et permet veure-hi amb claredat, una llum capaç d'il·luminar qualsevol tenebra, ratllada o moment difícil pel qual estiguis passant. Una llum que, encara que de vegades en dubtis, ja habita dins teu. Et convido a descobrir-la en el silenci i a deixar que t'il·lumini. Que tinguis un bo...