SG1xdia

Acaba de finalitzar la Ryder Cup de golf, torneig que, des de fa gairebé 100 anys, enfronta els millors jugadors d'Europa i Estats Units en tres dies de competició. En un esport com el golf, on els jugadors juguen habitualment per a si mateixos, es pot aprendre molt del que ha passat a França. Hi ha dos elements que em criden l'atenció per sobre de la resta: el primer que tots els jugadors han deixat de banda els seus interessos individuals per formar dos equips; i la segona que aquest torneig, a diferència de la resta de competicions que juguen al llarg de l'any, no els produeix cap benefici econòmic ni puntuació en el rànquing mundial. I aquest sentiment el resumia a la perfecció l'heroi de l'edició d'enguany, l'italià Francesco Molinari. Deia: «El més important no ha estat l'actuació individual d'un, sinó el sentiment d'equip, l'actitud de tots, des del qui no ha jugat massa fins el qui ha jugat tot». I davant la pregunta de si preferia aq…

A la dinàmica d’avui durem a terme una activitat que ens portarà a mantenir el pensament despert. Per això, cadascun de nosaltres haurà de prendre consciència respecte de les formes personals que té a l'hora de respondre: girs, paraules, tons ... Ho compartirem, de manera voluntària, amb el grup classe i el grup aportarà idees per desautomatitzar aquestes formes de respondre. Una vegada exposades aquestes noves formes de procedir, intentarem portar-les a la pràctica. Adap. BI. Josean Manzanos

Em sorprenen els joves i adults que semblen no estar assabentats que hi ha un món interior que els habita. És a dir, no saben que el motor dels seus actes, el que els mou, està dins d'ells i són els seus sentiments, pensaments, sensacions i emocions. Has de saber que dins nostre flueixen pensaments i sentiments sense el nostre consentiment, sense que siguem del tot conscients de vegades. No apareixen perquè els cridem i no se’n van simplement perquè els diguem que se’n vagin. Simplement apareixen sense demanar-nos permís. Si els acceptem, sense avergonyir-nos, podrem examinar-los i conèixer-los per després prendre alguna determinació sobre què fer amb ells. Quan coneixem el nostre propi món interior adquirim un millor coneixement de les nostres capacitats i limitacions. I quan això passa, aconseguimméscapacitat per triar què fer i com procedir en un determinat moment. Molts joves, sobretot, temen conèixer el seu món interior i per això no arriben a ser lliures interiorment per tria…

Ya sé que mi mejor vestido es mi piel,
saldré por la noche y hoy me lo pondré. Si nunca quise ganar cómo voy a perder, a veces alejarse te acerca también. Mi tren yo sé que solo pasó una vez y sé que no tengo ganas de correr. El mejor recuerdo que recordaremos todavía no lo tenemos, solo espera que yo llegaré. Que si quiero ser el viento es para saber de dónde vengo , pero para mí es saber dónde terminaré. Ya no pienso preocuparme, todos somos un problema, así que quítame la pena y resuélveme. Yo no voy a mirar el tiempo, quiero que él me mire a mí. Si alguna vez te preguntas, yo me cansé. Si el amor lo para todo, por favor, párame el mundo, que creo que me bajaré. Yo sé que todos los días me digo que yo voy a cambiar mañana, pero esa frase me la dije ayer así que hoy imagina mis ganas. Yo sé que muchas veces yo me aparto, me juzgo y digo que soy nada. Pero es que hasta siendo nada también somos algo así que, mente, calla. Yo sé que sí voy a vivir y algo tengo que ser aquí, yo voy a ser

Per fi, un dia et vaig fer la pregunta: “i com és que sempre rius? Immediatament, i per primer cop, la teva cara va agafar una serietat desconeguda. Havia fet diana. “Vols dir? Sempre ric?” Com aquells dies d’estiu que, tot d’una, es posa a ploure a bots i barrals, els teus ulls van explotar. “Perdona”. I vas girar la cara mentre t’eixugaves les llàgrimes. Resulta que rius per no plorar. Resulta que rius sempre quan ets amb els altres, mai en soledat. Resulta que si no rius et sembla que és més fosca la nit. Resulta que tens 99 motius per a la tristesa i 1 per a la joia, i prefereixes aquest a tots els altres. T’agafes al motiu i controles als 99. Resulta que penses que ja n’hi ha prou de problemes al món com per afegir-hi els teus. “Diguem, si us plau, i quin és aquest motiu tan important, que té prioritat en front dels altres 99 ?” “Vols saber-ho? Doncs, és ARA. No ho entens? Vull viure ara. Ni l’abans intocable, i a cops molt injust,... ni el després incert... ara, aquí.. amb tu... amb…

Here's a little song I wrote. You might want to sing it note for note. Don't worry, be happy . In every life we have some trouble, when you worry you make it doublé. Don't worry, be happy.
Aquesta és una breu cançó que vaig escriure. Podeu cantar-la nota a nota. No et preocupis, siguis feliç. A la vida sempre hi ha algun problema, quan et preocupes el fas doble.