Gabrielistes 1xDIA

Video Youtube Bon dia! Com va dir el papa Lleó fa uns dies: «Crec que és molt important que cadascú de nosaltres busqui desenvolupar la capacitat d'estar en silenci. Moltes vegades anem amb auriculars, anem amb la música, anem amb la distracció i no sabem estar en silenci. Crec que moltes vegades és precisament en aquesta experiència de silenci on Déu ens pot parlar o on podem discernir la veu de Déu». Et convido a posar-ho en pràctica. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Albuna vegada t'has sentit així? Hi ha una soledat "bona" o "sana"? Ahir vaig estar amb alumnes de 2n de l'ESO compartint reflexions que habien treballat a l'aula. Una d'elles parlava sobre la soledat. Curiosament, al vespre, el papa Lleó, com si volgués contestar a part del patiment d'aquesta realitat va dir: ¡Déu no ens abandona! Et convido a plantejar-te aquests moments de soledat amb una nova mirada, una en la que Jesús hi és al teu costat. Que tinguis un bon dia.

Vídeo Youtube Bon dia! Has vist què li ha passat al protagonista de la història? Ha canviat. I no per voluntat pròpia sinó obligat o, almenys, al principi. Retornar els objectes robats li costa, ho fa de mala gana, però cada vegada que ho fa el seu entorn es transforma, els seus companys li ho agraeixen, i fins i tot l'abracen! I això l'acaba transformant a ell mateix. Aquesta és la transformació que el papa Lleó ens va convidar a viure dissabte passat amb aquest missatge: "Busqueu tots en els vostres cors aquest foc de l'amor de Déu! Perquè allà hi ha la presència de Jesús, i la presència propera de Jesús es percep fins i tot en els moments de les nostres caigudes, perquè Jesús no ens abandona. També quan ens convertim en mà estesa, abraçada fraterna, quan busquem oportunitats per servir els altres i quan busquem com tocar la vida de l'altre amb les seves ferides, en la seva tristesa, en les seves dificultats. Allà la fe en Jesucrist es fa viva, i és allà on Jesús...

Bon dia! Hi havia una vegada un petit ocell gris amb el cant més al·lucinant del bosc. Cantava perquè sí, perquè li sortia de dins. Però un dia, un estol de corbs va començar a criticar-lo: que si el seu refilet era molt agut, que si era ridícul. L'ocellet, aclaparat pel què diran, va intentar canviar la veu per encaixar. Com que no se'n sortia, va començar a cantar més fluix, després només de nit i, al final, va callar del tot. Va prometre no tornar a obrir el bec fins a estar segur que a tothom li agradaria. Mesos després, va voler tornar a refilar tot sol... i va descobrir amb terror que no podia. Tenia la gola bloquejada. Per intentar agradar als altres i evitar-ne les crítiques, havia perdut la seva pròpia veu i se sentia completament buit. Però una tarda de tempesta brutal, va veure un pollet a punt de ser arrossegat pel corrent d'un rierol. Ningú no sentia els seus crits d'auxili pel soroll de la pluja. L'ocell gris va sentir que la por de ser jutjat desapare...

Bon dia! Quan va ser l'última vegada que vas mirar algú als ulls? Et fa por o vergonya que et mirin fixament? I mirar fixament altres persones? Per què? Què et sembla aquesta frase: «A la vida no importa l'estació d'on veniu, sinó el camí que us uneix». Vivim en una societat on és facilíssim aïllar-nos. Portem la nostra música, les nostres pantalles i els nostres propis embolics al cap, i la resta del món es transforma en una mena de decorat borrós. Però la veritable transformació social comença quan decideixes trencar aquesta bombolla. El nostre pare de Montfort era un expert a anar a contracorrent en això. En una època en què la gent de bé apartava la mirada davant dels més miserables de la ciutat, ell feia exactament el contrari, perquè entenia que ignorar l'altre, tornar-lo invisible, és la més gran de les pobreses. Al final, canviar el món no va de grans discursos, sinó d'escoltar de veritat qui tens al davant i aixecar-te de la teva pròpia indiferència. Per ai...

Bon dia! Avui escoltareu una cançó que segurament us sona: «We Pray», de Coldplay. Tot i això, no sé si tots sabeu d'on neix aquesta cançó i crec que és força necessari saber-ho per poder comprendre-la i viure-la, així que us poso en context. En aquest tema hi batega l'esperit de «Baraye» (que en persa significa «Per»), una cançó del jove iranià Shervin Hajipour. El 2022, després de la injusta mort de la Mahsa Amini, en Shervin va compondre aquest tema posant música a tuits reals de noies iranianes que explicaven per què sortien a protestar: per poder ballar al carrer, per la por a un petó, pels estudiants i el futur. La cançó es va fer tan viral que el règim va arrestar el cantant i el va condemnar a presó, tot i que el tema va acabar guanyant un Grammy al canvi social. Sabent això, «We Pray» pren una dimensió totalment diferent. De vegades podem entendre la pregària com un acte per aïllar-se i guardar silenci, però pregar també és escoltar atentament la veu dels qui pateixen ...