Gabrielistes 1xDIA

  Comencem la setmana amb el mite de la caverna que va escriure Plató per fer una referència sobre el coneixement i l'educació filosòfica de cada persona. Aquest mite explica la història d'uns presoners que no han vist mai la llum. Tancats en una cova fosca, van veient unes ombres projectades per persones que manipulen els objectes per crear una falsa realitat. Un dia, un d'ells s'escapa i aconsegueix sortir a la superfície i veure el món de veritat. Enlluernat per la llum del sol torna a entrar per fer saber el que ha vist i explicar-ho als seus companys de presó. Però cap dels presoners se'l creu perquè a que la seva vista s'ha acostumat a l'exterior i li costa veure en aquella foscor. Veient això els presoners pensen que el que ha vist l'ha afectat la vista i desconfien del que diu. Alguna vegada t'han afirmat l'existència d'alguna cosa que mai has vist? Què vas pensar? Te l'has creguda? T'has atrevit a seguir aquella persona perqu

"Cada any desapareixen milers d'espècies vegetals i animals. Per causa nostra, milers d'espècies ja no donaran glòria a Déu amb la seva existència ni podran comunicar-nos el seu propi missatge. No tenim dret”. Papa Francesc Comencem el dia amb aquesta frase escrita pel Papa Francesc a la Laudato Si. Una afirmació clara i contundent sobre els efectes del canvi climàtic que estem vivint al nostre planeta. Davant aquesta frase em sorgeixen tres possibles respostes: 1) Ai pobrets, no es mereixen morir per culpa nostra. 2) Doncs ok. 3) És injust, cal fer alguna cosa! Canviar alguna cosa ja! Et representa alguna d'aquestes frases? T'agradaria poder canviar la teva manera de respondre? Sigui com sigui, escoltem notícies així cada dia. Ens hem acostumat a les males notícies i en moltes ocasions ja ni reaccionem, simplement llisquem per veure la següent. I, per què? Perquè moltes vegades ho veiem llunyà, impossible de fer res per veure un canvi, i per això solem renunciar a

Imagen de kuritafsheen77 en Freepik Era una granota que havia viscut sempre en un míser i estret pou, on havia nascut i hauria de morir. Va passar a prop d'allà una altra granota que havia viscut sempre al mar. Va topar i va caure al pou .  -D' on  vens ? - va preguntar la granota del pou. -Del mar. -És gran el mar? -Extraordinàriament gran, immens.  La granota del pou va quedar-se uns moments molt pensativa i després va preguntar: -És el mar tan gran com el meu pou? -Com pots comparar el teu pou amb el mar! Et dic que el mar és excepcionalment gran, descomunal.  Però la granota del pou, fora de si per la ràbia, va afirmar: -Mentida, no pot  haver-hi  res més gran que el meu pou; res! Ets una mentidera i ara mateix et llançaré d'aquí. Comencem el dia amb aquest breu relat que ens recorda les paraules de Sant Agustí de les que vam parlar fa uns dies, recordes? Aquestes paraules que ens recordaven la importància de qüestionar-nos la vida per poder créixer i enfortir el nostre

  Comencem el dia amb una mica d'humor! Ho tens tot preparat, tot sembla aparentment perfecte i disposat per començar i acabar fent un treball excepcional i de sobte... Tot es gira i ho deixes. Recuperant la frase final " Done  is  better   than   perfect ", ens ve a dir que és millor fer les coses que no fer-les per por a no poder, a no ser capaç o  que  no sigui igual a com ho havia imaginat. La perfecció és un talent, una habilitat que cal anar  polint  i millorant , però  que de cap manera ens hauria de  paralitzar . Et sents identificat/da? Alguna vegada has deixat de fer alguna cosa per por a no saber fer-ho, per dubtar de tu mateix/a o per saber que no sortirà  tal com  tu ho has imaginat o vist? I ara  vaig  un pas més enllà: Som perfectes? Existeix la perfecció? Tenim algun model de perfecció a seguir? Algun Instagramer? O Youtuber? Algun famós? Doncs lamentablement t'he de dir que som imperfectes, tots i cadascun de nosaltres, no se'n salva ningú, però (

Comencem el dia amb aquestes dues preguntes, que ens planteja l'actor Morgan Freeman a la pel·lícula Ahora o nunca, sobre el nostre pas per la vida: - Has trobat la felicitat? - Has proporcionat felicitat a altres? Segurament mentre les escoltaves, el teu cap ja les intentava respondre, oi? Escoltant-les em venia al cap la pregunta: Com puc saber si he proporcionat felicitat a algú? I crec que la resposta és l'amor. No creus que podríem canviar fàcilment la segona pregunta per: Has estimat als altres? Des de la meva experiència et puc dir que estimar dona resposta a les dues preguntes. Perquè estimar, sense jo buscar-ho, m'aporta felicitat, benestar, alegria, em fa sentir bé i a la vegada qui és estimat també. És un win win que no sempre és fàcil d'aconseguir oi? T'has preguntat mai fins a quin punt ets capaç d'estimar? Quant de tu has donat i dones cada dia als altres? Creus que estimar aporta felicitat als altres? I a tu? Tant de bo mirem de buscar camins en e

Quantes paraules creus que pots arribar a dir en un dia? Alguns estudis diuen que vora les 15.000! Moltes, no creus? I si el que surt de la teva boca no són només paraules? I si tot el que dius i, sobretot, el com ho dius afecta de manera positiva o negativa a la persona amb la qual estàs parlant? Doncs la veritat és que sí, les paraules tenen molt de poder, perquè transmeten pensaments, emocions, idees i molt més a qui tenim davant. Està científicament comprovat que qui parla positivament és més feliç que qui va maleint el món i les persones en el seu dia a dia. Però no sempre resulta fàcil ser amable, oi? No sempre ens surt ser compassius amb les persones del nostre voltant. Compassió? Què té a veure la compassió amb tot això? Doncs molt, la compassió és aquell sentiment que fa que vulguem i desitgem el millor pel qui tenim al davant. Aprendre a tenir una mirada compassiva amb la gent que trobem cada dia potser no és fàcil, potser no ens surt d'entrada, però ara gira la truita i