Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! T'ha passat mai que estàs fent una cosa que t'agrada, però no l'acabes de gaudir perquè estàs pensant què deuen estar fent els altres? Estàs mirant una pel·lícula, però mires el mòbil per veure què han penjat els teus amics. Estàs d'excursió, però penses en aquell pla al qual no has pogut anar. O estàs passant una bona estona i, tot i això, et preguntes si hi deu haver alguna cosa millor en algun altre lloc. Sí, estic parlant del FOMO (Fear Of Missing Out): aquesta por de perdre'ns alguna cosa. I és que, quan estem massa pendents de tot el que passa a fora, de vegades deixem de gaudir d'allò que tenim al davant. Tanmateix, avui m'agradaria centrar la mirada en la manera oposada de viure aquesta mateixa experiència. Em refereixo al JOMO (Joy Of Missing Out), o a l'alegria de saber que ens perdem algunes coses. Això no vol dir aïllar-nos del món ni deixar de quedar amb les nostres amistats. Vol dir descobrir que no necessitem ser a tot arreu ni ve...

Bon dia! Sabies que cada any l'Església dedica un temps especial a pensar en la Creació? Aquest mes és un temps per convidar-nos a mirar amb més atenció el món on vivim i a recordar la importància de tenir-ne cura. Resulta que estem a punt d'acabar aquest temps especial de la Creació; de fet, s'acaba el 4 d'octubre, dia de Sant Francesc d'Assís, conegut pel seu amor a la natura i a tots els éssers vius. Vivim envoltats de coses que fan possible la nostra vida i, de vegades, amb prou feines ens n'adonem. L'aigua que corre pels rius, els arbres que ens donen oxigen, la pluja que rega la terra... Què passaria si la natura deixés de fer tot allò que fa cada dia perquè nosaltres puguem viure? Avui et convido a mirar la natura amb una mica més d'atenció i a descobrir tot el que et regala. Perquè potser tenir cura del món comença per aprendre a reconèixer la bellesa que hi ha i a preguntar-te què pots fer perquè continuï donant vida a tothom. Que tinguis un bon...

Bon dia i bon sant a tots els col·legis gabrielistes! Com recordareu, cada 29 de setembre celebrem la festa dels sants arcàngels Gabriel, Miquel i Rafael. I, en conseqüència, l'onomàstica (el sant) dels col·legis que, com el nostre, formen part d'aquesta gran família. A més, avui també recordem especialment el pare Gabriel Deshayes (es pronuncia Gabriel Deé), un impulsor fonamental dels Germans de Sant Gabriel i de la creació de molts col·legis que, encara avui, continuen la missió d'educar i acompanyar infants i joves. Però qui va ser Gabriel Deshayes? T'explicaré alguna cosa sobre ell: Fa molts anys, vivia a Auray (França) un sacerdot anomenat Gabriel Deshayes. Havia nascut en una humil família de pagesos i va lluitar per no oblidar mai els seus orígens ni la pobresa que havia viscut. Per això, en Gabriel era d'aquelles persones que, quan caminaven per un lloc, no només miraven allò que hi havia, sinó també el que hi faltava. En aquella època, molts nens de les zo...

Bon dia! Segur que alguna vegada t'ha passat. Vas caminant pel carrer, estàs d'excursió, ets a la platja o, simplement, surts al pati de l'escola i, de sobte, veus alguna cosa que et fa aturar uns segons. Pot ser una posta de sol, un cel ple d'estrelles, un arbre enorme, un animal, el so de l'aigua… No saps ben bé per què, però interiorment sorgeix un: «Uau!». Precisament, d'això en sabia molt Rachel Carson, una biòloga i escriptora estatunidenca que va dedicar bona part de la seva vida a estudiar i protegir la natura. Però, a més de ser una gran científica, tenia una capacitat especial per mirar el món i deixar-se sorprendre. Per això ens va deixar una idea molt bonica i profunda: «Aquells que contemplen les belleses i els misteris de la Terra mai estan sols ni es cansen de la vida». Quan va ser l'última vegada que alguna cosa de la natura et va deixar realment sorprès? Quin lloc, paisatge o element de la natura et fa sentir especialment bé? Creus que mirar...

Bon dia! Durant tota aquesta setmana hem parlat de la llum: d'aquella llum que cadascú porta a dins, de com necessitem cuidar-la i recarregar-la i, sobretot, que no està pensada per quedar-se amagada. Avui voldria fer un pas més. Perquè hi ha una cosa que tots compartim, tinguem l'edat que tinguem, ens agradi més o menys l'esport, siguem més de ciències o de lletres: tots nosaltres vivim al mateix planeta, la Terra, la nostra casa comuna, la nostra llar. I tot i que de vegades sembla que els problemes del planeta són massa grans perquè nosaltres hi puguem fer alguna cosa, la realitat és que les nostres decisions de cada dia també compten. La manera com utilitzem l'aigua, el menjar que malbaratem, què fem amb els nostres residus, com cuidem els espais que compartim, com tractem els animals i com cuidem les persones que ens envolten, sobretot les més vulnerables; cada gest, per petit que sigui, compta. Digues-me: Què fas tu per cuidar la casa on vivim tots? Hi ha alguna c...

Bon dia! Avui no cal explicar gaire. Només escolta i, mentre sona la cançó, fixa't especialment en una pregunta: Què significa per a tu que algú et digui: «Tu ets la llum del món»? Potser aquest curs té alguna cosa a veure precisament amb descobrir quina llum hi ha dins teu... i decidir què en fas. Que tinguis un bon dia.