Salta al contingut principal

Entrades

PREGArock: Amb qui estaràs?

Bon dia! Acabeu d'escoltar Amb qui estaràs?, una cançó de Ginestà que ens parla del dolor d'una ruptura i de tots aquells records, sentiments i pors que ens queden a dins quan una història important de la nostra vida s'acaba. Si tots portem dins nostre històries, ferides i sentiments que els altres desconeixen, com podem estar tan segurs de saber què li passa a una persona només pel que veiem des de fora? Ginestà ens recorda que les emocions no sempre són fàcils d'entendre ni de gestionar. De vegades ens costa explicar què ens passa, ens fem els forts o simplement necessitem temps per posar nom al que sentim. I això també els passa a les persones que tenim al costat. Potser, abans de jutjar-les, hauríem d'aprendre a escoltar-les amb més atenció i sensibilitat. Què passaria si avui intentessis escoltar una mica més i jutjar una mica menys? Canviaria la teva mirada? Que tinguis un bon dia.
Entrades recents

INSPIRA'T amb: Chimamanda Ngozi Adichie

Bon dia! Avui us presento Chimamanda Ngozi Adichie, una escriptora nigeriana que s'ha convertit en una de les veus més reconegudes de la literatura africana contemporània. A través dels seus llibres i conferències, Chimamanda ens convida a reflexionar sobre els prejudicis, els estereotips i la manera com veiem els altres. En una de les seves xerrades més conegudes, titulada El perill de la història única, explica com moltes vegades creiem conèixer una persona, un país o una cultura pel poc que n'hem vist, sentit o llegit. Com si una sola experiència, una notícia o un comentari fossin suficients per saber-ho tot. Per això, m'agradaria compartir amb vosaltres una de les seves frases: «El problema dels estereotips no és que siguin falsos, sinó que són incomplets». Què et sembla aquesta afirmació? Creus que podem conèixer realment algú per una primera impressió o pel que els altres diuen d'aquesta persona? Alguna vegada has canviat d'opinió sobre algú després de conèixe...

INTUÏCIONS: «normal» o «rar»

Bon dia! T'has fixat com de ràpid decidim si algú és «normal» o «rar»? De vegades n'hi ha prou que una persona escolti música que no ens agrada, vesteixi d'una manera que no entenem, tingui opinions diferents de les nostres o es comporti d'una manera que ens resulta estranya. I, gairebé sense adonar-nos-en, hi posem una etiqueta: «Que rar», «No ho entenc», «Jo això no ho faria mai». Però, pensant-ho bé, qui decideix què és normal? Moltes vegades, allò que anomenem «normal» és simplement el que s'assembla a nosaltres: la nostra manera de pensar, els nostres gustos, els nostres costums, la nostra manera de veure el món. I allò que se n'aparta ens sembla diferent. Com si cadascú portés una línia invisible que separa allò que accepta fàcilment d'allò que li costa de comprendre. El més curiós és que aquesta línia no és igual per a tothom. Allò que a tu et sembla raríssim, per a una altra persona és el més natural del món. I una cosa que tu fas sense pensar-hi pot...

INTUÏCIONS: Viure el present

Bon dia! Imagina que demà algú inventa una màquina capaç de donar-te una llista amb tot el que et passarà en el futur. Podries saber què estudiaràs, on viuràs, a què et dedicaràs, quines persones coneixeràs i, fins i tot, quins seran alguns dels moments més importants de la teva vida. La pregunta és: voldries veure-la? Segurament, alguns diríeu que sí. Però potser altres preferiríeu no saber-ho. Perquè una part important de viure consisteix precisament a descobrir. A conèixer coses que encara no coneixes, trobar-te amb persones que encara no han aparegut a la teva vida i adonar-te, a poc a poc, de qui ets i de qui vols arribar a ser. No creus que, si poguessis veure aquesta llista, podries passar massa temps pensant en el teu futur i oblidar-te de viure el present? Durant aquestes últimes setmanes hem parlat molt de tot això. Ens hem preguntat qui som, què ens fa únics, què portem a dins, què podem aportar als altres i què volem fer amb la nostra vida. I potser, després de tantes pregu...

RELATS DEL MÓN: Cansat del camí

Bon dia! Hi havia una vegada un noi que vivia en un petit poble i que, cada matí, recorria el mateix camí per arribar a l'escola. Sempre passava pels mateixos carrers, veia els mateixos edificis i saludava, gairebé sense adonar-se'n, les mateixes persones. Amb el temps, aquell camí va començar a semblar-li avorrit. —Tots els dies són iguals —pensava—. Em llevo, vaig a classe, torno a casa... i demà una altra vegada. Un dia, mentre caminava, es va trobar amb una dona gran que estava asseguda davant de casa seva. —Per què fas aquesta cara? —li va preguntar ella. —Perquè estic cansat d'aquest camí. Sempre és igual i sento que no em porta enlloc. La dona va somriure i va assenyalar una petita planta que creixia al costat de la vorera. —Veus aquesta planta? L'has vist créixer durant mesos i segurament ni te n'havies adonat. El noi se la va quedar mirant. Era veritat. —Els camins canvien mentre els recorrem —va continuar la dona—. I nosaltres també. Aquell dia va arribar ...

A PENSAR! amb: Angela Davis

Bon dia! Avui us vull presentar Angela Davis, una professora, escriptora i activista estatunidenca que ha dedicat bona part de la seva vida a lluitar pels drets civils i contra diferents formes de discriminació i injustícia. Des de ben jove va descobrir que hi havia moltes coses de la seva societat que podien semblar impossibles de canviar. Tot i això, va decidir no limitar-se a observar-les des de lluny. L'Angela era conscient que, quan mirem el món, veiem problemes que ens poden semblar massa grans: injustícies, conflictes, pobresa, persones que pateixen o situacions que pensem que no depenen de nosaltres. Davant d'aquesta realitat, l'Angela va dir: «Cal actuar com si fos possible transformar radicalment el món. I ho has de fer sempre». Hi ha alguna cosa del teu entorn que t'agradaria canviar o millorar, encara que sembli difícil? Alguna vegada has deixat de fer una cosa bona perquè pensaves que la teva aportació era massa petita? Què podries fer tu, des d'allò qu...

EMOCIONARI: Agrair allò que rebo

Bon dia! Us heu adonat que al llarg de la nostra vida rebem moltes coses que no hem aconseguit sols? Fixa't, algú ens ha ensenyat a escriure, a parlar, a córrer, a jugar o a comptar. Però també algú ens ha ajudat quan ho necessitàvem, ens ha escoltat o simplement ha estat al nostre costat en un moment important, oi? De vegades donem tan per fet tot el que rebem que ni tan sols ens aturem a pensar en tot allò que hauríem d'agrair. I quan dic agrair no em refereixo només a dir «gràcies». També pot ser preguntar-nos què fem amb tot allò bo que hem rebut. Digues-me: Quina persona ha fet alguna cosa per tu que encara recordes i agraeixes? Hi ha alguna cosa bona que hagis rebut d'altres persones i que ara vulguis compartir amb algú altre? Quan va ser l'última vegada que vas fer alguna cosa per algú sense esperar res a canvi? Sembla que tot allò bo que rebem també es pot convertir en una cosa per compartir. Quan algú ens estima, aprenem a estimar; quan algú ens escolta, podem ...