Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! «Soc valenta, però de vegades tinc por», «soc bona persona, però soc egoista», «necessito encaixar, però vull ser jo mateixa»... De vegades el nostre cap és un caos de veus que ens exigeixen massa i ens ofeguen, tal com li passa a la Riley en aquest atac d'ansietat. La veritat és que l'Esperit Sant s'assembla moltíssim a aquesta abraçada que fa l'Alegria a totes les versions contradictòries de la Riley. És aquesta força interior, aquest amor incondicional de Déu que t'abraça tal com ets, amb les teves llums i les teves ombres, i que enmig de la teva pitjor tempesta et retorna la pau perquè puguis sortir a fora sense por de ser tu mateix o tu mateixa. Tots mereixem aquesta abraçada i tots podem experimentar-la, perquè l'Esperit Sant és un regal per a tots aquells que el demanin de cor. Què me'n dius? El demanaràs? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui us porto la història de l'Andrea, una noia real, d'aquí d'Espanya, el testimoni de la qual podeu trobar en un documental anomenat Vivo, de Bosco Films. L'Andrea era una noia normal, amb una vida normal; anava a la universitat, sortia amb les seves amistats i era feliç. Fins que, de sobte, el món se li va ensorrar quan el seu xicot va morir en un accident de trànsit. A partir d'aquell dia, l'Andrea va entrar en un túnel de molta foscor. Sentia un buit gegant, una tristesa profunda que no s'alleujava amb res. Ni sortint ni envoltant-se de soroll o de gent. Res l'omplia. Enmig d'aquesta situació, l'Andrea va començar a fixar-se en una companya de classe. Aquesta noia era cristiana i l'Andrea l'observava amb una certa «enveja». No era enveja pel que tenia, sinó per la pau interior amb què vivia. Una pau que l'Andrea havia perdut i que desitjava recuperar com fos. Un dia, aquesta amiga la va convidar a acompanyar-la a una de ...

Bon dia! Imagina tenir poc més de vint anys, viure a Àmsterdam en plena Segona Guerra Mundial i saber que, pel simple fet de ser jueva, la teva vida i la de la teva família estan a punt de ser destruïdes. Aquesta era la realitat de l'Etty Hillesum. Una noia jove, brillant, apassionada, que va acabar sent enviada al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir amb només 29 anys. El més al·lucinant de l'Etty és que, enmig de tot aquest horror absolut, va decidir escriure un diari. I en lloc d'omplir-lo d'odi, desesperació o queixes, el va omplir d'una recerca espiritual brutal. L'Etty va descobrir que, per molta foscor que hi hagués a fora, ningú podia apagar la llum que duia a dins. Va trobar un sentit a la vida capbussant-se en el seu propi interior, allà on el soroll de les bombes i la por no podien arribar. Per això, no és estrany que deixés escrit al seu diari: «Dins meu hi ha un pou molt profund. I allà dins hi ha Déu». T'agrada la foscor? Com et fa...

Bon dia! Per tancar aquesta setmana Laudato Si', apagarem les paraules i farem una cosa que ens demana el lema d'aquest curs: escoltar. Però aquesta vegada no escoltarem un discurs, sinó la veu de la Terra a través de l'art i de la música. El que veureu a continuació és obra del famós pianista i compositor Ludovico Einaudi. Potser el nom no us diu res, però us asseguro que heu sentit la seva música com a fons en mil vídeos emotius de TikTok amb la cançó "Experience" o en les bandes sonores de pel·lícules com “Intocable”. Avui, però, no compondrà cap banda sonora per a una pel·lícula, sinó que el veureu tocant sobre una plataforma flotant al mig de l'oceà Àrtic. Us convido a escoltar la veu del vostre propi cor en sentir cada nota i veure cada imatge. Estigueu atents al so del gel que es trenca de fons. Us convido a connectar els vostres sentits i emocions per aprendre a escoltar la veu i el dolor del nostre planeta i, sobretot, per aprendre a no fer l’orella s...

Bon dia! Avui, en la nostra setmana Laudato si', ens aturarem un moment en la figura del papa Lleó XIV. No sé si seguiu una mica el que va dient al món i, en concret, a vosaltres, adolescents i joves. Ho dic perquè des del principi del seu pontificat, ha tingut molt clar que cuidar la nostra casa comuna no és un tema de despatxos, sinó una missió que comença al carrer. I quan parla del vostre paper, no us tracta com si fóssiu a la banqueta o atrapats en la «demo» d'un videojoc, esperant que us toqui jugar la partida de debò quan sigueu adults. Al contrari. Ell sap perfectament que no sou el demà, sinó l'ara. Per això, he volgut recuperar aquest missatge que us va adreçar fa uns dies: «Vosaltres sou l''avui' de la nostra esperança per al futur». Si fessis un «live», quin contingut t'agradaria compartir amb altres persones? Què et suggereix la frase del papa Lleó XIV? Te la creus? Si de debò ets el present, quin serà el teu primer pas? Els cristians sabem que ...

Bon dia! El vídeo que acabem de veure fa una paròdia d'una cosa molt habitual avui dia: comprar de manera superbarata, ràpida i sense fer gaires preguntes. I és molt normal que ens atregui; a qui no li agrada estrenar coses a bon preu? Darrere l'humor, el vídeo ens recorda una cosa que tots més o menys intuïm: que aquests preus tan baixos solen amagar condicions de treball injustes i materials que fan malbé la natura. Tot això, juntament amb aquesta pregunta, incomoda els seus clients (i a nosaltres): «Si sabessis que hi ha alguna cosa tèrbola al darrere, deixaries de comprar-ho? No». Però més enllà del dany evident que aquest consum genera a la Terra i a altres persones, hi ha un perill silenciós que se'ns pot anar infiltrant al cap. En acostumar-nos que tot arribi a casa en 24 hores i que la roba passi de moda en dues setmanes, la nostra ment es va entrenant. És el que el papa Francesc anomena la «cultura del rebuig». Sense adonar-nos-en, normalitzem que tot a la vida és ...