Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Avui parlarem de la paraula vocació. Potser, quan sents aquesta paraula, penses a triar què estudiar, quina professió tenir o, fins i tot, en algú que decideix ser sacerdot o religiosa. Però la paraula vocació ve del llatí “vocare”, que significa «cridar». Tenir una vocació, per tant, té a veure amb descobrir una crida: allò que et mou per dins, que connecta amb el que ets i que et pot ajudar a trobar el teu lloc al món. Com recordareu, el lema d'aquest curs ve d'unes paraules que va dir Jesús: «Vosaltres sou la llum del món». Fixeu-vos que no diu «algun dia podreu ser llum» ni tampoc «intenteu assemblar-vos a una llum». Diu: «Sou la llum». Però quina és aquesta llum que portem a dins i com podem fer-la brillar? D'alguna manera, aquestes preguntes i moltes altres són les que intentem anar descobrint dia rere dia i, especialment, les que ens estem fent aquestes últimes setmanes. Has conegut persones que hagin descobert aquesta crida o vocació? Hi ha alguna cosa que ...

Bon dia! La història dels castors ens recorda que, quan parem atenció a allò que passa al nostre voltant, podem descobrir solucions que ja existien. Tot està connectat i cada peça compta: cada animal, cada planta i cada ésser viu forma part d'un món que compartim. Això ens converteix en una peça més d'aquest gran engranatge amb la responsabilitat de cuidar, protegir i aprendre d'aquest lloc on vivim. Pensa: què pots aprendre de la natura? Et convido a admirar-la i a deixar-te sorprendre. Si una sola espècie pot fer això, què creus que pots fer tu? T'asseguro que molt més. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Què significa per a tu «tenir cor»? Com ho reconeixes en una persona? Et fixes en com estan les persones que tens a prop o de vegades estàs massa pendent de les teves coses? Què podries fer avui perquè algú se senti escoltat, acompanyat o simplement una mica més feliç? La cançó deia que l'amor és la resposta a totes les nostres preguntes. Si és així, estàs disposat a estimar fins i tot aquelles persones que no coneixes tant? I a rebre amor d'elles? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Us presento en Fred Rogers, un presentador, escriptor i músic estatunidenc que va dedicar més de trenta anys a crear i presentar un programa de televisió adreçat als infants anomenat Mister Rogers’ Neighborhood . Hi parlava de coses tan importants com les emocions, l'amistat, les pors o la manera de relacionar-nos amb els altres. El seu objectiu era ajudar cada infant a descobrir que era algú valuós i únic. De fet, hi havia una frase que repetia sovint en acomiadar-se del seu programa i deia així: «Només hi ha una persona al món com tu, i les persones poden estimar-te simplement per ser tu». Què creus que et fa una persona única i diferent dels altres? Qui són aquelles persones que et fan sentir valorat simplement per ser com ets? A qui estàs dedicant el teu temps? Hi ha algú que podria necessitar una mica més de la teva atenció? Fa un parell de setmanes que reflexionem sobre el sentit de la nostra vida i el nostre propòsit. Per això, avui abordem una qüestió que connecta ...

Bon dia! Hi ha alguna cosa de tu —del teu físic o de la teva personalitat— que amaguis per por del que puguin pensar els altres? Et fa por no encaixar en un lloc o sentir-te diferent? Quina llum aporta la història d'en Freddie a la teva por? Conèixer-nos implica atrevir-nos a mirar allò que ens fa diferents sense pensar immediatament que ho hem de canviar. I no em refereixo a creure que tot el que fem està bé ni a deixar de créixer, sinó a descobrir qui som sense viure pendents d'assemblar-nos als altres, perquè el que et fa únic o única també són aquestes diferències. Potser descobrir la teva llum comença precisament aquí: quan deixes d'intentar ser una altra persona i t'atreveixes a desenvolupar allò de bo i únic que hi ha en tu. Quin petit pas podries fer avui per mostrar-te una mica més tal com ets, sense filtres? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! En un bosc vivia una cuca de llum anomenada Lila. Cada nit, quan les seves amigues començaven a il·luminar el cel amb els seus petits centelleigs, ella buscava refugi sota una fulla. No és que no pogués brillar. Ho podia fer, però li feia por la foscor. L'inquietava no saber què trobaria entre els arbres, quins sorolls sentiria o què podia passar si s'allunyava massa. Mentre les altres volaven d'una banda a l'altra, la Lila les observava des del seu amagatall. De vegades pensava que tant de bo fos com elles, que semblava que no tenien por de res. Una nit, la seva àvia se li va acostar i va seure al seu costat. —Lila, saps per a què serveix la nostra llum? —Per il·luminar la nit —va respondre ella—. Però jo no brillo tant com les altres. La seva àvia va somriure. —No necessites tenir la llum més potent. De vegades n'hi ha prou d'il·luminar un petit tram de camí. El més important no és quant brilles, sinó què fas amb la teva llum. La Lila es va quedar pen...