Passa al contingut principal

Entrades

Gent: Cendres a Mòria

Cendres a MòriaUn incendi ha engolit Mòria, el camp de refugiats més gran de Grècia i també d'Europa i on prop de 13.000 persones feia anys que hi malvivien, privades de creuar qualsevol frontera de la Unió Europea malgrat que la majoria fugen de conflictes tan crus com el de Síria o el de l'Afganistan. Des del principi de la crisi del covid-19, les ONG presents al campament s'han cansat d'exigir al govern el desmantellament de Mòria i el trasllat dels interns a instal·lacions o camps més petits i més ben preparats per fer front a una emergència sanitària d'aquest nivell. No ha sigut cap secret que al camp de M`0ria, conegut per molts dels refugiats que hi habiten com "l'infern", no hi havia ni aigua ni prou sabó per a tothom, i mantenir la distància de seguretat sonava a utopia. De fet, només hi havia un lavabo per cada 160 persones, una dutxa per cada 500 i les tendes de campanya allotjaven, de mitjana, entre 15 i 20 refugiats.Font:  https://www.ara…
Entrades recents

Intuïcions: Obrir joc i repartir culpes

Obrir joc i repartir culpesRepartir culpes és ja esport nacional i s'ha convertit en l'arma defensiva dels irresponsables. Mai millor utilitzat el concepte. Irresponsables són els que no es consideren responsables del que passi, incloent els seus propis actes. Ni de la seva salut, ni de la dels altres. En això de virus podem triar còmodament a qui carregar amb el pes del 'contagi en funció de conviccions i ideologies. Obrin joc: Wuhan, els xinesos per un laboratori descontrolat -per fans de teories conspiranoicas-; el govern, perquè no gestiona Simón i la seva moto; l'oposició, perquè no deixa gestionar; els veïns que no fan servir mascareta (però mai un mateix quan no la fa servir, que sempre hi ha excusa); Trump, Putin, els turistes estrangers que porten el virus sense fer-se PCR; els de Madrid; els catalans; els aragonesos; els navarresos (sempre es triarà la comunitat a la qual un no pertany). Els joves. Els vells ... Els del botellón, els de les celebracions espor…

Enfocar: Gastar la vida és ... triar camins

Gastar la vida és ... triar caminsLi van preguntar: "Mestre, on vius?". Els respon: "Veniu i ho veureu" (Jn 1, 38-39)No podem viure totes les vides ni experimentar-ho tot. Toca, de vegades, prendre decisions. Apostar per unes històries i no per unes altres. Tancar  portes al darrere quan t'endinses per camins nous. Toca acceptar que un no pot ser el personatge de tots els contes, sinó que vivim només una vida. I tu ens ensenyes que així està bé.
Avui miro, per un moment, el meu camí. Què estic fent en aquesta etapa de la meva vida? On sento que em condueixen els meus passos?

Servir: Què pot fer algú tan genial com tu per millorar la vida dels altres?

Què pot fer algú tan genial com tu per millorar la vida dels altres?En aquest curs, en què se'ns demana distància i mascareta, més que mai necessitem trobar fórmules que ens apropin a les persones sense que impliqui proximitat física. Us demanem practicar la proximitat de cor. Ajudar no només és donar la mà, es pot oferir suport des de la distància. De moment, no se'ns ha negat la mirada ni la veu. La setmana passada, davant els meus dubtes d'oferir la salutació amb el colze a un professor (tampoc recomanat a hores d'ara per l'OMS), aquest em va oferir un "Bon dia" "alt i clar" amb una reflexió afegida: encara podem parlar!Aquest curs, mirem i parlem més que mai per millorar la vida dels altres. En aquesta secció buscarem petites propostes d'ajuda que puguem realitzar entre els nostres i us demanarem el vostre compromís. De moment, avui podem intentar respondre a la pregunta del 'post al BLOG i preparar el cor per allò que vingui.

RELATS: La por a créixer

La por a créixerDues llavors estaven juntes banda a banda en la terra fèrtil de la primavera. La primera llavor va dir:- Vull créixer! Vull enfonsar les meves arrels dins de la terra que està sota meu, i expulsar els meus brots a través de la dura capa de terra que està sobre meu. Vull desplegar els meus tendres brots com banderes que anuncien l'arribada de la primavera. Vull sentir la calor del sol sobre el meu rostre i la benedicció de la rosada matinal sobre els meus pètals.I va créixer.La segona llavor va dir:- Tinc por. Si enfonso les meves arrels dins de la terra que està sota meu, no sé el què trobarà en la foscor. Si m’obro pas per la terra dura que està sobre meu, puc fer mal als meus delicats brots. I si un cargol intenta menjar-se'ls? Si obro les meves flors, un nen petit podria arrencar-me de la terra. No, serà millor que esperi fins que no hi hagi perill.I va esperar.Una gallina de corral que buscava menjar afanosament entre la terra de primavera va trobar a la ll…

CONTEMPLAR: l'arbre de la vida

CONTEMPLAR: l'arbre de la vidaObserva la imatge ¡  relaciona-la amb el teu creixement personal.Aquest any els valors que es llegeixen a la imatge de la planta nodriran el nostre dia a dia, de la mateixa manera com la saba circula en ella i interacciona amb tots els elements per fer-la créixer.Totes les activitats que realitzem són saba que nodreix aquesta xarxa i, per això, les  integrarem en el nostre dibuix.La proposta és realitzar la imatge de la planta que il·lustra el lema en gran format i a mesura que se succeeixen les activitats de el curs, es van afegint al dibuix. Així alimentarem la planta amb la nostra vida de manera que, a la fi del curs, el creixement haurà estat d'acord amb el plantejament inicial.

CITES: Som llavors en creixement

Som llavors en creixement“A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra..” Mc 4, 30-32
Jesús va observar amb paciència durant la seva vida el funcionament de la natura i va comparar sovint el Regne de Déu amb les llavors. De fet, la metàfora de la llavor va ser una de les seves favorites. El sorprenent potencial del petit gra de mostassa, la paradoxal convivència del jull i el blat, o la desproporcionada fecunditat del gra de blat assenyalen en la mateixa direcció: a l'origen humil i ocult del Regne, a la seva sorprenent capacitat per créixer, multiplicar-se i donar fruit.Aquest curs se'ns demana a tots nosaltres créixer i donar fruit. Per això avui hem de sentir-nos cridats a ser LLAVORS per als…