Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Durant tota aquesta setmana hem parlat de la llum: d'aquella llum que cadascú porta a dins, de com necessitem cuidar-la i recarregar-la i, sobretot, que no està pensada per quedar-se amagada. Avui voldria fer un pas més. Perquè hi ha una cosa que tots compartim, tinguem l'edat que tinguem, ens agradi més o menys l'esport, siguem més de ciències o de lletres: tots nosaltres vivim al mateix planeta, la Terra, la nostra casa comuna, la nostra llar. I tot i que de vegades sembla que els problemes del planeta són massa grans perquè nosaltres hi puguem fer alguna cosa, la realitat és que les nostres decisions de cada dia també compten. La manera com utilitzem l'aigua, el menjar que malbaratem, què fem amb els nostres residus, com cuidem els espais que compartim, com tractem els animals i com cuidem les persones que ens envolten, sobretot les més vulnerables; cada gest, per petit que sigui, compta. Digues-me: Què fas tu per cuidar la casa on vivim tots? Hi ha alguna c...

Bon dia! Avui no cal explicar gaire. Només escolta i, mentre sona la cançó, fixa't especialment en una pregunta: Què significa per a tu que algú et digui: «Tu ets la llum del món»? Potser aquest curs té alguna cosa a veure precisament amb descobrir quina llum hi ha dins teu... i decidir què en fas. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Segur que a hores d'ara ja sabeu qui és Lleó XIV, oi? El maig de l'any passat va ser elegit papa de Roma. Des de llavors ha visitat molts llocs i ha dit moltes coses a les persones que l'anaven a veure. Avui vull compartir amb vosaltres una cosa que va dir fa uns mesos, durant una trobada amb joves, i que em sembla especialment interessant per començar aquest curs. Els va dir: «El món necessita missatges d'esperança. Vosaltres sou aquest missatge». Fixa't bé en el que està dient. No diu només que tots necessitem tenir esperança. Diu que vosaltres ja sou un missatge d'esperança. És a dir, que la vostra manera de viure, de tractar els altres, d'afrontar els problemes o fins i tot d'aixecar algú que està passant un mal moment pot transmetre alguna cosa bona a aquells que teniu al voltant. Digues-me: Què significa per a tu tenir esperança? Qui ha estat per a tu un missatge d'esperança quan ho necessitaves? Creus que tu pots transmetre esperança ...

Bon dia! Imagina que tens una llanterna a la mà. Pots tenir una llanterna fantàstica, d'aquestes que il·luminen moltíssim; tanmateix, hi ha una cosa que necessites perquè funcioni: encendre-la. I per encendre-la cal prémer un botó. Sembla una ximpleria, però en realitat aquí hi ha un detall bastant important: tu decideixes si vols encendre-la o no. Però espera, que encara hi ha més! Encara que premis el botó, si la bateria està al mínim, la llum serà dèbil. I si no queda gens de bateria, per molt que vulguis, la llanterna no il·luminarà absolutament res. Doncs bé, amb nosaltres passa una cosa semblant. Hi ha dies en què tenim energia de sobres i d'altres en què anem amb la bateria baixa. I és que la nostra energia també es va gastant: amb el cansament, els problemes, les preocupacions... Per això necessitem recarregar-la. I saps quines coses poden ajudar-nos a recuperar aquesta energia? Estimar, ajudar algú, perdonar, sentir-nos estimats, fer alguna cosa que ens apassiona, comp...

Foto de Lukas Blazek Bon dia! Avui continuem amb el nostre espai de «Paraules Sagrades», en què anirem descobrint el significat d'algunes paraules que utilitzem per parlar d'espiritualitat, fe i cristianisme. Avui parlarem d'una paraula que tots coneixem bé: la llum. I és que la llum ens permet veure-hi. Quan hi ha llum, podem orientar-nos, reconèixer el que tenim al davant i descobrir coses que, en la foscor, queden amagades. Però també utilitzem aquesta paraula de moltes altres maneres: diem que una persona «aporta llum» quan ens ajuda a veure les coses d'una altra manera; que algú «és llum» quan ens transmet pau, alegria o esperança; o que hem tingut «un moment de llum» quan de sobte entenem alguna cosa que abans no vèiem clara. Usem l'expressió «tenir llum pròpia» quan ens referim a allò que ens fa ser qui som: una capacitat, una manera de mirar, una sensibilitat especial, una manera de cuidar els altres, alguna cosa que ens surt bé, una passió, una inquietud......

Bon dia! Avui us presento María Zambrano, una de les filòsofes espanyoles més importants del segle XX. Va viure temps molt complicats, fins al punt d'haver de marxar d’Espanya i estar molts anys a l’exili. Al llarg de la seva vida es va fer moltes preguntes sobre les persones, la vida, la veritat i també sobre l’esperança. Per a ella, pensar no era tenir-ho tot clar, sinó atrevir-se a buscar. Per això va escriure: «L’acció de preguntar suposa que es té l’esperança de trobar». Dit d’una altra manera: quan fas una pregunta, estàs reconeixent que no saps la resposta, però també estàs dient que creus que val la pena buscar-la. Això té molt a veure amb el futur que tens al davant. Perquè encara no saps exactament què passarà, què aprendràs, quines persones coneixeràs o fins on arribaràs. I segurament no cal tenir totes les respostes, però sí fer-se bones preguntes que vagin descobrint aquest camí. Quina pregunta sobre tu mateix t’agradaria poder respondre algun dia? Hi ha alguna pregunt...