Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Fa un temps, un antropòleg —ja sabeu, aquests científics apassionats per estudiar les persones, els seus costums i com s'organitzen les diferents cultures— va visitar un poblat a l'Àfrica. Un dia, va voler proposar un joc als nens de la tribu, així que va col·locar una cistella plena de fruites delicioses i dolços a la vora d'un arbre llunyà. Tot seguit va reunir tots els nens i nenes i els va explicar les regles. Va traçar una línia a terra i els va dir: «A la de tres, correreu. El primer que arribi a l'arbre es queda tota la cistella per a ell sol. El guanyador o la guanyadora s'ho endú tot». L'home va cridar: «Un, dos i... TRES!». Però, per a sorpresa seva, va passar una cosa que el va deixar de pedra. Els nens no van arrencar a córrer a colzades per guanyar. Es van donar la mà i, tots alhora, van córrer plegats. Poc després, van arribar a la meta al mateix temps i es van asseure en rotllana per gaudir de la fruita compartida. Ningú no es va quedar m...

Bon dia! Avui us porto una dona anomenada bell hooks (està en minúscules, ho sé, després veuràs per què). Va ser una escriptora, professora i activista estatunidenca que va morir fa ben poc, el 2021. Va dedicar tota la seva vida a analitzar la cultura, el racisme i com ens relacionem les persones. Una dada curiosa és que sempre escrivia el seu nom en minúscules; deia que el més important era la «substància dels seus llibres», les seves idees, i no qui era ella. En el seu llibre Tot sobre l'amor, va llançar aquesta afirmació que trenca força amb la idea romàntica que solem escoltar: «L’amor és un acte de la voluntat, és una intenció i una acció. No hem d’estimar per força. Triem estimar». Què us suggereix aquesta frase? Hi esteu d'acord o hi ha alguna cosa que us grinyola o us incomoda? Segons bell hooks, l'amor és una tria. Per a vosaltres, l'amor és més un sentiment que us envaeix, una decisió que preneu o totes dues coses? Creieu que hi ha amors que no es trien (com l...

ACTIVAR SUBTÍTOLS Bon dia! Se t'acosta una persona desconeguda per demanar-te alguna cosa i la teva reacció instintiva seria: Què vol aquest o aquesta ara? Bua, ja hi som..., quina mandra... Ui, que bonic/a, oi? A veure què m'explica... Que bé! Segur que és una cosa molt interessant. Al vídeo veiem com les cares passen de mostrar desconfiança, passotisme o curiositat a agraïment, alegria i somriures. Sembla que, en general, veiem les persones com un enemic potencial, un hater o algú que vol aprofitar-se de mi o riure-se'n; i resulta que, quan algú ens diu «ets valuós» o «ets increïble», el nostre cervell curtcircuita i gairebé no s'ho creu. I jo em pregunto: deu ser que aquest curtcircuit neix ja en un mateix? Pot ser que el hater més gran del món el tinguis dins teu? Digues-me, quantes vegades et dius «valc molt», «soc únic» o «soc única»? Segurament poques. I no es tracta de ser una persona egocèntrica, sinó d'aprendre a estimar-te, en les teves perfeccions i en ...

Bon dia! Per tancar la setmana, us presento Gilbert Keith Chesterton, un escriptor i periodista anglès de principis del segle XX, conegut per ser un home enorme (literalment, feia 1,93 metres). Chesterton era un home amb un sentit de l'humor esmoladíssim i una capacitat per al debat sorprenent. Es va convertir al catolicisme ja d'adult, no per tradició, sinó perquè va descobrir que la fe era l'aventura més rebel i alegre que existia per no tornar-se boig en el món modern. De la seva immensa obra, avui rescatem aquesta frase: "Jo sostindria que l'agraïment és la forma més alta de pensament, i que la gratitud és felicitat duplicada per la meravella". Chesterton diu que agrair és una forma de "pensament", no de "sentiment". Per què creieu que cal ser intel·ligent i humil per donar les gràcies? Creieu que avui dia hem perdut la capacitat de meravellar-nos per aquesta mena de cultura de la immediatesa? De tenir-ho tot a un clic? Quina diferència...

  Bon dia! Per què creieu que la majoria respon preguntant "què et passa?" o "qui s'ha mort?", en lloc de simplement acceptar l'afecte? Tu a qui triaries trucar i què és el que t'impedeix fer-ho ara mateix? És curiós veure que, quan algú dona les gràcies a una altra persona simplement per ser qui és, aquesta es posa a la defensiva. Probablement, perquè ens costa mostrar-nos vulnerables. Però vulnerables per què? Doncs molt senzill: perquè dir "m'importes" significa també "em preocupo per tu", "m'importa el que penses de mi" i "hi ha un lloc al meu cor per a tu". Tot això implica abaixar la guàrdia i, en el fons, ens fa por que ho facin servir en contra nostra. Però aquesta vulnerabilitat és necessària. Som éssers relacionals, ens necessitem, i sense els altres no podríem aprendre, créixer ni estimar. Reconèixer això és acceptar que la teva vida no és un accident, sinó un regal que millora el món. Per això, ...

Bon dia! Avui, a "Paraules Sagrades", ens aturem en un terme que segurament heu sentit moltes vegades: EUCARISTIA. Siguent realistes, a una part de la societat actual, aquesta paraula els sona a ritu antic, a església, a "anar a missa" o a una obligació de diumenge que sembla no tenir res a veure amb la vida real. No obstant això, l'origen de la paraula és molt més profund. Ve del grec i significa "Acció de Gràcies". Però, agrair el què? Què és el que celebren realment els cristians aquí? Doncs mira, en una eucaristia, el que es recorda és l'últim sopar, la creu (amb la seva mort) i, sobretot, la resurrecció, que és el motiu de celebració. Mireu, Jesús va fer el gest d'amor més radical possible: lliurar la seva vida voluntàriament. Per a un cristià, la "salvació" no és un acte màgic, sinó la convicció que aquest amor lliurat fins al final és capaç de trencar les cadenes de l'odi i de l'egoisme. Així que en cada Eucaristia el q...