Passa al contingut principal

Entrades

AVUI és… El Dia Internacional per a l’eradicació de la pobresa

El Dia Internacional per a l’eradicació de la pobresa No és un vídeo nou, però ens va molt bé per il·lustrar el tema d'aquest any: "Actuar units per empoderar als infants, a les seves famílies i les seves comunitats per acabar amb la pobresa". https://youtu.be/JQSLGM-FAbQ En un món caracteritzat per un nivell sense precedents de desenvolupament econòmic, mitjans tecnològics i recursos financers, és un escàndol moral que milions de persones visquin en l'extrema pobresa. Per aquest motiu, hem de deixar d'observar-la exclusivament com una falta d'ingressos. Es tracta d'un fenomen multidimensional que comprèn, a més, la manca de les capacitats bàsiques per a viure amb dignitat. La pobresa és en si mateixa un problema de drets humans urgent i és alhora causa i conseqüència de violacions dels drets humans, ja que es caracteritza per vulneracions múltiples i interconexas dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals. Les persones que la viuen es veue…
Entrades recents

PREGArock: I’m Alive. Celine Dion

I’m Alive. Celine Dion https://youtu.be/hZBMJYxaqXQ When you look at me I can touch the sky I know that I'm alive When you bless the day I just drift away All my worries die I'm glad that I'm alive Una samaritana assedegada es va trobar un vegada amb Jesús al costat d'un pou. La va ajudar a trobar la veritat en la seva vida, desemmascarant la seva insatisfacció i ella va acabar abandonant el càntir a terra. "Si algú té set, que vingui a mi i begui" (Jn 7, 37). La veu de Jesús continua ressonant des d’aleshores en la història, en la nostra història. No deixa indiferent a cap insatisfet, a cap dels que "volen més i més", desencadenant en cada un la lluita entre l'adhesió i el rebuig, la fe i la incredulitat, l'amor i la indignació, l'acollida i la violència, entre beure i viure o morir ressec. Carles de la Ràpita @ pastoralsj

RELATS: L’Anacoreta i l'autorealització

L’Anacoreta i l'autorealització Aquell home li va preguntar a l’Anacoreta: —Porto tota la vida intentant ser una persona madura. Reflexiono. Busco en tot moment la meva autorealització vivint conscientment. Malgrat això, no sóc feliç i la gent m'admira, però m’ evita ... En què m'he equivocat? L'Anacoreta va seure  al costat d'aquell home, li va agafar la mà, va somriure i va dir: - Has pres l’autorealització com una meta, un fi en si mateixa. Això et porta a utilitzar el món i a les altres persones en el teu profit. Els fas servir com un mitjà per aconseguir la teva autorealització. En realitat t'has tancat en tu mateix i t'has convertit en un sistema tancat. Va respirar profundament i va afegir: —Ser home implica dirigir-se cap alguna cosa o algú diferent d'un mateix, bé sigui realitzant un valor, assolint un sentit o trobant a un altre ésser humà. L’Anacoreta va notar que aquell home li estrenyia la mà al mateix temps que deia: —Gràcies. L'Anacoreta va so…

CONTEMPLAR: Un nou intent

Un nou intent
https://www.desnivel.com/images/2019/05/richards-everest-n-960x720.jpg
La imatge és del primer intent de dos alpinistes, Cory Richards i Topo Mena, per obrir una nova ruta a l'Everest. El nord-americà i l'equatorià no van poder amb les difícils condicions que es van trobar.
"No cal dir que, tot i que en aquesta ocasió les coses no van ser com volíem, així són les muntanyes, oi? Tot el que podem fer ara és estar agraïts perquè la muntanya ens ha permès tornar, ajustar el que estigui a les nostres mans, ajustar i confiar que tot el que no està sota el nostre control jugui un paper més favorable en el proper intent." Topo Mena
¿Què et diu a tu la imatge?

CITES: El camí marca una direcció. I una direcció és molt més que un resultat. Jorge Bucay

El camí marca una direcció. I una direcció és molt més que un resultat. Jorge Bucay El procés d'aconseguir alguna cosa és molt més valuós que el producte final que obtenim a la meta. Per tant, mirar només cap a enrere, per veure si complim o no els propòsits que ens havíem fet, no sembla que porti enlloc. Déu dirigeix la nostra mirada sempre cap endavant, cap a les oportunitats, esperança i possibilitats que hi ha al camí. Per a nosaltres i per als altres.

PERSONES: A Taizé cadascú és acollit com és. Lourdes Vázquez.

A Taizé cadascú és acollit com és. Lourdes Vázquez. Vaig conèixer Taizé fa 7 anys quan els catequistes de la meva parròquia van proposar anar-hi una setmana d'estiu. A dia d'avui he tingut la sort de poder-hi anar en 5 ocasions, cadascuna més diferent i especial. El que més em sorprèn de Taizé és la quantitat i la diversitat de persones que hi ha; milers de joves de tot el món van cada setmana a la trobada amb ells mateixos i amb Déu. Vivim acostumats a no parar, l'estrès i la velocitat de la vida diària i resulta difícil interioritzar en nosaltres mateixos. A Taizé aquesta dificultat desapareix de cop. La vida senzilla que allà s'experimenta fa realment propera l'expressió "l'essencial és invisible als ulls". Cadascú és acollit tal com és, sense ser jutjat, i això fa que cada persona es lliuri completament als altres, compartint vivències personals que fan que es creï un ambient de confiança que jo mai havia experimentat. Estar en una oració, aixecar e…

WITHIN me: Safata de sortida

Safata de sortida A la sessió d'avui serà la respiració la que ens ajudarà a deixar anar allò que ens te  “enganxats”. Per a això, ens col·locarem a la cadira en una posició de relaxació. Un cop així, tancarem els ulls i a cada inspiració visualitzarem diferents coses que tenim i a les que ens sentim “enganxats” (menjar, coses materials ...) i quan expirem, farem que surtin de nosaltres per alliberar-nos d'elles. Repetirem aquest procés amb les diferents coses que volem deixar sortir. Finalitzarem l'experiència compartint en el grup què ha suposat treure del nostre ésser les coses que ens “enganxen”.