Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Segur que gairebé tots coneixeu Lady Gaga, una de les artistes més conegudes de la música pop. Cantant, compositora i actriu, ha omplert estadis i ha rebut alguns dels premis més importants de la indústria. Però, a més del seu èxit, en diferents moments ha parlat públicament de les seves pròpies dificultats i de la importància de cuidar la salut mental. Hi ha una frase seva que em sembla especialment interessant de recordar quan parlem de tot això: «Està bé no estar bé». Sembla una frase molt senzilla, però ens pot fer pensar. Perquè moltes vegades sentim que hem d'estar bé tota l'estona: estar alegres, tenir ganes de fer coses, treure bones notes, quedar amb els amics, penjar coses a les xarxes… I, quan no estem així, potser pensem que alguna cosa no va bé a dins nostre. Però no, la veritat és que hi ha moments en què no estem bé i reconèixer-ho també és cuidar-nos. T'has sentit mai obligat a aparentar que estaves bé quan en realitat no era així? Et resulta fàcil ...

Bon dia! Fa uns mesos, una professora anomenada Carmina va parlar públicament davant del papa Lleó XIV sobre la seva experiència amb la depressió. No us n'explicaré la història perquè prefereixo que l'escolteu directament. Us hi heu fixat? La Carmina no va parlar des d'una vida perfecta. Va parlar des d'una foscor que havia conegut de prop. I potser aquí hi ha alguna cosa important per a aquesta setmana en què estem abordant aquests temes sobre salut mental que passen en silenci: tenir llum no significa no haver experimentat la foscor. De vegades, descobrir la teva llum vol dir, precisament, descobrir que pots demanar ajuda, que pots deixar-te acompanyar i que la teva història no queda definida per sempre pel moment més fosc que hagis viscut. Lleó XIV li va recordar una cosa molt senzilla: la salut mental també necessita ser cuidada, atesa i acompanyada. I potser aquesta és una pregunta per a tots nosaltres: Sabem reconèixer quan algú necessita que ens hi acostem? Sabem...

Bon dia! De vegades pensem que resar és aprendre's i repetir unes paraules de memòria, tancar els ulls o demanar coses. Però potser ho podem entendre d'una altra manera: resar és parlar amb algú que t'estima. Sí, parlar, com quan dialogues amb una persona en la qual confies. Amb qui no necessites preparar un discurs, a qui pots explicar el que et passa, el que et preocupa, el que et fa feliç, allò que no entens… Fins i tot pots estar una estona en silenci. Saps de què parlo, oi? Doncs resar és una cosa semblant, però amb Déu, Jesús, la Mare de Déu o fins i tot amb les persones que ja no són entre nosaltres. Això no és res de nou, no m'ho estic inventant pas jo, eh? La Bíblia, que té uns 3.000 anys més que jo, està plena d'oracions; de fet, hi trobem un llibre sencer ple d'oracions: els Salms. Un llibre ple de poemes i cançons que les persones resaven i cantaven per expressar allò que estaven vivint. I el més curiós és que hi apareix de tot. Hi ha salms d'ale...

Bon dia! Quants de vosaltres compliu la regla del 3-30-300? Hi ha algun lloc —un parc, la muntanya, la platja, un arbre, fins i tot un racó concret— on notis que respires d'una altra manera? Quant de temps del teu dia passes envoltat de pantalles, soroll, presses… i quant de temps envoltat de natura? De vegades pensem que per trobar-nos millor hem de fer alguna cosa més: distreure'ns, entretenir-nos, produir, aconseguir alguna cosa. Quan potser, algunes vegades, el que necessitem és just el contrari: aturar-nos, contemplar, admirar, sentir, descansar. La natura no soluciona per si sola els nostres problemes, però ens pot ajudar a abaixar el ritme, respirar, ordenar allò que portem a dins i recordar que a la vida no tot ha de ser immediat. Perquè la natura no ens demana que siguem productius. Un arbre no intenta demostrar res. Una posta de sol no necessita likes. I potser per això, quan som a prop seu, podem recordar una cosa que se'ns oblida amb facilitat: que el nostre val...

Bon dia! Acabem la setmana connectant amb el nostre interior per reconèixer el gran regal de la natura. Una Creació única feta per poder viure i viure-la. Et convido a continuar meravellant-te amb aquest gran regal que et manté amb vida cada dia. Tenir-ne cura i agrair-ho, dues coses a canvi de viure, no està pas malament, no creus? Així doncs, ho posaràs en pràctica? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! T'ha passat mai que estàs fent una cosa que t'agrada, però no l'acabes de gaudir perquè estàs pensant què deuen estar fent els altres? Estàs mirant una pel·lícula, però mires el mòbil per veure què han penjat els teus amics. Estàs d'excursió, però penses en aquell pla al qual no has pogut anar. O estàs passant una bona estona i, tot i això, et preguntes si hi deu haver alguna cosa millor en algun altre lloc. Sí, estic parlant del FOMO (Fear Of Missing Out): aquesta por de perdre'ns alguna cosa. I és que, quan estem massa pendents de tot el que passa a fora, de vegades deixem de gaudir d'allò que tenim al davant. Tanmateix, avui m'agradaria centrar la mirada en la manera oposada de viure aquesta mateixa experiència. Em refereixo al JOMO (Joy Of Missing Out), o a l'alegria de saber que ens perdem algunes coses. Això no vol dir aïllar-nos del món ni deixar de quedar amb les nostres amistats. Vol dir descobrir que no necessitem ser a tot arreu ni ve...