Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! En un bosc vivia una cuca de llum anomenada Lila. Cada nit, quan les seves amigues començaven a il·luminar el cel amb els seus petits centelleigs, ella buscava refugi sota una fulla. No és que no pogués brillar. Ho podia fer, però li feia por la foscor. L'inquietava no saber què trobaria entre els arbres, quins sorolls sentiria o què podia passar si s'allunyava massa. Mentre les altres volaven d'una banda a l'altra, la Lila les observava des del seu amagatall. De vegades pensava que tant de bo fos com elles, que semblava que no tenien por de res. Una nit, la seva àvia se li va acostar i va seure al seu costat. —Lila, saps per a què serveix la nostra llum? —Per il·luminar la nit —va respondre ella—. Però jo no brillo tant com les altres. La seva àvia va somriure. —No necessites tenir la llum més potent. De vegades n'hi ha prou d'il·luminar un petit tram de camí. El més important no és quant brilles, sinó què fas amb la teva llum. La Lila es va quedar pen...

Bon dia! Imagina que un dia algú et pregunta quant vals com a persona. Què respondries? Potser pensaries en les teves notes, en les coses que et surten bé, en els teus èxits o en allò que els altres opinen de tu. Però, i si el teu valor no depengués de res d'això? I si hi hagués alguna cosa en tu que mereix respecte independentment dels teus èxits, les teves capacitats o els teus errors? Avui vull presentar-te la Martha Nussbaum, una filòsofa nord-americana que ha dedicat bona part de la seva feina a reflexionar sobre la dignitat humana i sobre què necessita cada persona per poder viure una vida plena. En el seu pensament hi trobem una idea que ve d'un altre filòsof, l'Immanuel Kant: Cada persona és un fi en si mateixa. Dit d'una manera més senzilla: ningú no és una eina per aconseguir alguna cosa, ni val únicament per allò que sap fer, per la seva utilitat o per allò que pot aportar als altres. Cada persona té un valor propi, també quan fracassa, necessita ajuda o trav...

Bon dia! Acabes d'estar 4 minuts en silenci, 4 minuts per connectar amb tu i deixar-te endur, 4 minuts per intuir emocions, pensaments, desitjos, esperances. La veritat és que 4 minuts és poc per a tot això, però per alguna cosa es comença, oi? Et convido a valorar aquests moments i a preguntar-te: hauria de regalar-me més espais com aquest, de silenci, de calma, de pensar en les meves coses, en el meu futur? Sense pressió, sense angoixes, simplement anant pas a pas, com qui recorre un caminet cap al seu destí. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Recordes alguna ocasió en què vas aconseguir fer una cosa que al principi et semblava impossible? Potser va ser aprovar un examen per al qual havies estudiat molt, aprendre una habilitat, atrevir-te a parlar davant de la classe, millorar en un esport o ajudar algú amb un problema. Recordes què vas sentir en aquell moment? Orgull, alegria, alleujament, satisfacció…? Hi ha una cosa interessant en aquestes experiències. D'una banda, gaudim perquè una cosa ens ha sortit bé i, a més a més, descobrim alguna cosa de la nostra personalitat. Ens adonem que som capaços de fer coses que abans ni tan sols imaginàvem. Quan t'has sentit capaç de fer una cosa que abans et semblava difícil? Et costa reconèixer les coses que fas bé o et resulta més fàcil fixar-te en allò que et falta? Quan algú destaca en una cosa que tu també desitges, sents admiració, enveja, inseguretat… o una mica de tot? Les emocions que sentim quan veiem els talents d'altres persones ens poden donar pistes so...

Bon dia! Ahir vaig tenir l'oportunitat de participar en un congrés amb altres professors i professores dels nostres col·legis gabrielistes. Allà vam poder escoltar en Carlos Roca, un creador de contingut que entrevista persones per conèixer les seves històries de vida. En Carlos es va definir com algú que es fa preguntes des de petit i que continua buscant respostes a través de les experiències dels altres. El seu projecte ha rebut diversos reconeixements, entre els quals el Premi Bravo! de pòdcast, atorgat per la Conferència Episcopal Espanyola. En la seva xerrada, en Carlos va destacar la importància de mirar, no només de veure, sinó de parar atenció a les persones, mirar-les als ulls i descobrir la història que hi ha al darrere de cadascuna. També ens va convidar a contemplar la bellesa de la creació i de tot allò que ens envolta. I és que, sovint, anem tan de pressa que veiem els qui tenim a prop sense preguntar-nos com estan o què estan vivint. Les seves entrevistes ens record...

Bon dia! Pensa un moment en la teva classe, en les persones amb qui comparteixes tantes hores, en les converses, les bromes, els treballs en grup... Cadascú té la seva manera de ser i, encara que no sempre ens n'adonem, tots influïm d'alguna manera en l'ambient que s'hi crea. Quan ets a classe, què creus que aportes tu al grup? De vegades, les coses que podem aportar no són espectaculars ni criden gaire l'atenció. Són coses bastant senzilles, com saber escoltar, tenir paciència, explicar alguna cosa a un company, fer riure o adonar-te que algú s'ha quedat fora. Pot ser que tinguis alguna d'aquestes qualitats i ni tan sols t'hagis aturat a pensar-hi. Quines coses et surten bé o què tens en la teva manera de ser que creus que pot fer bé a algú? De vegades també ens passa el contrari. Mirem altres persones i pensem que tan de bo tinguéssim la seva seguretat, els seus amics, la seva facilitat per estudiar o aquell talent amb què sembla que tot els surt bé. I...