Gabrielistes 1xDIA

L’Alexandra caminava amb el seu pare quan aquest, de sobte, es va aturar en un revolt del camí. Després d'un breu silenci, li va preguntar: –A més a més del cantar dels ocells, què sents, Alexandra? La nena va parar, parant l’orella. Després d'uns segons va respondre: –Pare, estic sentint el soroll d'una carreta que s'acosta. –Molt bé –va respondre el seu pare. Tens raó, s'està acostant una carreta buida. L’Alexandra, sorpresa, va preguntar al seu pare: –Com saps que és una carreta buida si encara no l'has vist? Llavors el pare va respondre: -És molt fàcil saber quan una carreta està buida pel soroll que fa. Com més buida està la carreta, més gran soroll fa. L’Alexandra es va convertir en adulta i, sempre que veia una persona interrompent una conversa i parlant massa de si mateixa de manera inoportuna o violenta o presumint del que posseïa, tenia la impressió de sentir la veu del seu pare dient: –Com més buida està la carreta, més gran és el soroll que fa. Segur

https://youtu.be/0uz0QfTlTVI The counting sheep és un divertit curt que ens mostra com l'engany mai hauria de ser una via per aconseguir els nostres objectius. La humilitat és necessària perquè no som perfectes, i hem de ser capaços de reconèixer les nostres limitacions. Implica veure en l'altre no a un competidor, sinó a un mestre, en tant que és millor que un mateix en determinats aspectes. I som nosaltres els que hem d'acceptar la nostra limitació, i fer-ho de bon grat, acceptant la humilitat no com un posat, sinó com una actitud d'agraïment a Déu i reconeixement als altres. Fill meu, actua amb dolcesa en tot el que facis i seràs més estimat que un home generós. Siràcida 3, 17

El Pare vol que donem molt de fruit. És a dir: aprofitar a fons aquesta vida, créixer plenament com a persona humana. És lògic. Un vinyater planta la vinya i la conrea perquè produeixi fruit abundant. Si nosaltres muntem una empresa, voldrem que rendeixi. Jesús insisteix: «Sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre.» (Jn 15,16). Els cristians vivim avui preocupats i distrets per moltes qüestions. No pot ser d'una altra manera. Però no hem d'oblidar l'essencial. Tots som «sarments». Només Jesús és «el cep veritable». En aquests moments és decisiu «romandre-hi»: aplicar la nostra atenció a l'evangeli i procurar no apartar-nos del seu projecte. Deixa de preguntar-te pel fruit que aportaràs o el que vols aconseguir. Acull-lo i descobreix el valor de tornar una i altra vegada a la vida buscant el fruit.

En el dia d'avui practicarem una forma de respirar que consisteix en aturar dos segons la respiració entre inspiració i espiració; es tracta de fer una pausa entre el moment d’agafar i expulsar l'aire. Per a això ens col·locarem asseguts, amb l'esquena recta, i començarem a inspirar profundament fins arribar un moment en què mantindrem l'aire al nostre cos quiet. El mantindrem així uns segons (aprox. 2 o 3) i tot seguit, l’expulsarem lentament cap a l'exterior. Repetirem la dinàmica diverses vegades de manera que siguem conscients de la nostra respiració i de les pauses que fem en ella.  J. Manzanos

És curiós com certa inèrcia a l'hora de consumir ens porta a acceptar les condicions més insospitades: comissions inacceptables, exigència de targetes quan l'usuari no les demana per treure diners, trucades al número personal per oferir un canvi de companyia, l'ús de les teves dades pròpies per voler entrar en una xarxa a relacionar-te amb altres... I ja ningú pot viure sense dades o wifi, senzillament no és possible. La nostra obediència a les multinacionals és gairebé un vot solemne. En canvi, consumir és una de les poques armes que tenim els ciutadans. Podem boicotejar un producte o empresa si no estem d'acord amb les seves activitats o principis. El rentat d'imatge que les mateixes companyies es fan és multimilionari, però avui dia sí sabem alguna cosa del que passa: un mar de plàstic enmig de l'oceà, unes mines de coltan sense regulació a l'empara de mercenaris, unes fàbriques sense condicions dignes per a seus treballadors, intermediaris que cobren més

Avui dia, els influencers són models de vida per als joves. Recentment ha estat beatificat Carlo Acutis (1991-2006), a qui se’l coneixia també com "l’influencer de Déu". Si un influencer pot convertir-se en beat, els sants poden convertir-se en influencers? Els sants eren persones increïbles que, de vegades, feien coses una mica estranyes o inabastables. Cap d’ells va triar el do extraordinari que li va ser donat i a més s'inclinaven per usar aquest do per a alguna cosa més que per a ells mateixos: eren autèntics influencers. Avui recordem a Montfort, el nostre particular influencer, que no persegueix likes, que va ser una persona normal com tu i com jo però que, gràcies a la seva forma de viure la fe, es va convertir en "top ten". En l'actualitat, tres-cents anys després de la seva mort, els Missioners montfortianos, les Filles de la Saviesa, els Germans de Sant Gabriel i milers de laics, són els followers que beuen de la font espiritual de Sant Lluís Maria