Passa al contingut principal

Entrades

Propòsits: Aprendre quelcom nou

Una meta positiva per a aquest any podria ser aprendre alguna cosa. És molt probable que en el passat et vas apuntar a un idioma o un instrument i l'haguessis de deixar per les circumstàncies que fossin. Pot ser temps de reprendre aquells primers passos. Aprendre alguna cosa nova amplia la mirada, que està ja massa acostumada al cosmos conegut. Aprendre és una de les experiències humanes fonamentals que no acaben mai. Per això, viure tancat a la novetat és empetitir la nostra comprensió de la realitat. Com més saps, més t'adones del que ignores, més obert estàs al misteri del món creat i menys judicis realitzes davant la diversitat i les idees alternatives. D'altra banda, aprendre és créixer com a persona. Et fa ser una mica més humil ja que començar un aprenentatge costa sempre un esforç i suposa dependència total del mestre. Transitar un camí nou és una aventura que enganxa i estimula la vida amb noves crides i intuïcions. Finalment, aprendre et possibilita poder posar-ho
Entrades recents

Intuïcions: L'essencial

Tantes coses urgents, tantes d'immediates, tantes d'evident, tantes  d'imprescindibl ... se'ns menja una mica la vida. L'essencial són poques coses... Voler que la gent sigui feliç, tenir dies dolents, abraçar amb força, superar el cansament, omplir la vida de moments de trobada, pregar... Saber-se  acompanyat, ser agraït, necessitar a algú, cantar, estimar a qui tinc a prop i al distant, mirar als ulls, posar-se a les sabates de l'altre, en la seva pell... Mirar des del seu lloc i sentir el que ell sent  .C reure en la pau, jugar a somiar... Fixa't en l'essencial Quins són els teus essencials? Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls. El petit príncep de Antoine de Saint-Exupéry

PREGAcine: Soledat

A vegades ens fan creure que la solitud és un monstre què hem de tenir-li por i que per fugir-ne, necessitem «soroll» a les nostres vides. De vegades som nosaltres mateixos els que ens fem el camí més complicat. Ignorem les nostres emocions o tractem de disfressar-les. Mentim als altres i al nostre propi «jo». Busquem amb fatiga plaers que a la fi només ens fan sentir més sols. Dipositem la nostra felicitat i confiança en llocs equivocats i finalment deixem que el soroll s'apoderi de la rutina. T'has de permetre estar sol, sense sentir-te abandonat. Gaudir del silenci, sense sentir-te ignorat. Conèixer-te a tu mateix, sense sentir-te avergonyit. Estimar-te a tu mateix, abans de decidir estimar algú més. Gaudeix de la teva solitud, perquè és un regal de tu, per a tu.

Relats del món: L'ancià

Un home d'avançada edat va trucar a la porta d'un monestir i encara que era analfabet i molt ignorant, vibrava en ell el desig de purificar-se i trobar la llibertat interior. Va sol·licitar humilment que l'acceptessin com a novici, però els monjos i l'abat del monestir es van adonar que era analfabet i de molt curt enteniment intel·lectual. El van considerar totalment incapacitat per llegir els sermons de Buda, recitar mantres o poder efectuar les cerimònies sagrades. Però contemplaven en l'ancià molta motivació espiritual i un ardent desig per perfeccionar-se. Què podien fer? No podria dur a terme cap tipus d'estudis, no entendria l'essència dels mètodes meditacionals i ni tan sols comprendria el sentit dels rituals. L'abat i els monjos van parlar sobre el tema uns minuts i van decidir permetre a l'home que es quedés al monestir. Però, encara que fos perquè no se sentís humiliat, alguna ocupació calia assignar-li. Li van donar una escombra i li van

A contrallum: Mirar cap endins

  Observar la imtage, comentar-la i reflexionar amb el text: El viatge de "mirar cap a dins" requereix tenir en compte 3 coses: No judici: tractar de treure de dins expressions negatives sobre si mateix. No enfrontar-se amb un mateix, no enfadar-se, no resistir-se a veure el que em passa. Es tracta d'avaluar-se amorosament. Acceptació: perdre la urgència de voler que les coses siguin com jo vull que siguin. Hi ha un temps per acceptar-nos. Flexibilitat: per anar treballant amb calma el que he descobert. A vegades ho podrem fer sols, però altres necessitarem ajuda. Una invitació a mirar, a mirar-nos i, des d'aquí, potenciar el que tenim de bo i resoldre allò menys bo.

Mare Terra: Els Temps de la Creació

El dia 1 se setembre, el Papa Francesc va inaugurar el Temps de la Creació, que finalitzarà el 4 d'octubre, festivitat de Sant Francesc d'Assís. El temps de la Creació és un temps per renovar la nostra relació amb el nostre Creador i amb tota la Creació a través de la celebració, la conversió i el compromís. És un temps ecumènic anual en el qual preguem i actuem conjuntament com una família cristiana a favor de la nostra llar comuna. Aquest any, el lema per aquest Temps és ¿Una llar per a tothom? Renovant  l'Oikos de Déu. La paraula grega Oikos és l'arrel de la paraula oikoumene, o ecumènic, ecumènica, que descriu la nostra "casa comuna", com l'anomena el Papa Francesc a Laudato si' . La nostra llar comuna, la Terra, pertany a Déu, i cada criatura estimada pertany a aquest oikos comú. En fonamentar el lema en el concepte d'oikos, apuntem a la xarxa integral de relacions que sustenten el benestar de la Terra. La paraula ecologia (oikologia) descriu

Gent: Mutaz Essa Barshim (Qatar) i Gianmarco Tamberi (Itàlia)

https://olympics.com/tokyo-2020/es/noticias/videos/barshim-y-tamberi-unidos-por-el-oro-y-la-amistad Recordeu l'or compartit en salt d'alçada en els recents Jocs Olímpics de Tòquio entre Mutaz Essa Barshim (Qatar) i Gianmarco Tamberi (Itàlia)? Després oferir-los un oficial olímpic l'opció de desempatar, Barshim va preguntar: «Podem compartir l'or?». L'oficial va respondre que si. Tots dos al podi, amb les seves respectives medalles d'or, van ser el primer podi olímpic conjunt en atletisme des de 1912.  Més alt... i junts. Certament, qui entén que el triomf, encara que vagis sol, no és cosa de «un de sol», ha comprès llavors l'essència de la vida. No hi ha medalla, ni premi, ni aplaudiment que atorgui la profunda felicitat que dóna l'èxit compartit, aquell que s'aconsegueix no perquè un deixa de competir, sinó perquè ho fa des del sacrifici, el lliurament a una meta, l'honestedat en les accions i el respecte cap a qui està a la l'altra banda, l