Gabrielistes 1xDIA

"Estic convençut que el món avança cap a millor (amb tantes ensopegades) però no puc ignorar que avança molt lentament. Avui l'home segueix lligat a moltes més esclavituds de les que s'imagina. És esclava la persona que està lligada per la seva pròpia llibertat quan no sap per a què serveix. Perquè la llibertat no és un valor en si mateix, sinó un solar on construir-se. No serveix de res ser lliures per pensar si després no som capaços de pensar; lliures per opinar si només opinem de futbol. És esclau el que viu encadenat per la seva incultura o el que gasta la seva vida en una feina en la què no se sent realitzat. És esclau el que és servent de les seves pròpies pors o dels seus propis vicis. És esclau el que gasta la seva salut per guanyar diners, que dóna moltes coses als seus fills i no té temps per donar-los amor. Tots tenim zones d'esclavatge al nostre ésser. El més greu és que ens habituem a les cadenes i no les percebem. Però la llibertat és una cosa massa gran

  Aquest curtmetratge tracta sobre un jove atrapat en una rutina diària on cada dia és molt semblant a l'anterior. No hi ha felicitat, satisfacció ni amor a la seva vida a causa d'aquesta rutina de dies, setmanes, mesos i fins i tot anys. La rutina pren forma d'un monstre estrany que creix dia a dia. Els braços i les cames s'estan allargant i la mirada s'està tornant més amenaçant. La immutabilitat de la vida del jove fa que el monstre creixi ràpidament cada dia de la vida. El monstre sempre és al costat de l'home cansat i no el deixa ni un sol moment. Encara més, aquesta rutina ha començat a controlar la seva vida i ara és massa tard, no hi ha possibilitat de cap canvi. Tots nosaltres probablement hem tingut aquest tipus de dies de rutina. Depèn de la nostra paciència, força i decisions si volem resistir l'efecte d'aquest problema i canviar alguna cosa a les nostres vides.

Recordar és necessari. És bonic viatjar al passat, evocar i visitar llocs, moments i edats. Tot i això, hi ha un perill, que és el de quedar atrapat per alguns episodis d'aquell passat. Ja sigui per bonics, o per horribles (que de tot n'hi ha). De vegades tornes sense parar a aquella vivència que et va marcar i voldries reviure, però saps que no pots. La memòria es converteix en un laberint quan la nostàlgia, lluny de ser una mirada agraïda i evocadora, es converteix en cadena que no ens permet girar full. Què cal fer per sortir d'aquest laberint? Hi ha quatre actituds igualment necessàries. Acceptar. Agrair. Aprendre. I continuar. Potser el més dur, però el més necessari sigui acceptar. Acceptar que el passat no es pot canviar, però tampoc no es pot capturar. No és que ho hàgim perdut, forma part del nostre equipatge. Però hem de saber posar-ho al seu lloc. També és fonamental saber agrair el que és bonic, o reconèixer el que hi ha de derrota i equivocació, i tant èxits co

  Comencem el camí de l'Advent. Durant la primera setmana se'ns proposa mirar i SENTIR. L'advent inicia l'any litúrgic dels cristians i la primera paraula és SENTIR. Mirar el que està passant al nostre planeta, el que està succeint al món, el que passa al nostre país, a la nostra província i ciutat, al meu barri, a la meva família, a mi mateix. I sentir per considerar meu el que passa i deixar-me afectar; per sentir-me a prop, implicat i responsable; per transformar el que és al meu abast. Sentir per distingir, per discernir, per triar. Se'ns convida a ser "sentidors" dels esdeveniments, a tractar de percebre el que treu el cap, a olorar les aromes que despunten. En aquesta època de fragilitat, incerteses, pors… Com és la meva mirada? Què veig a prop meu? Què sento?

La campanya ·"UNEIX-TE per posar fi a la violència contra les dones" és una iniciativa plurianual que té per objectiu prevenir i eliminar la violència contra les dones i les nenes a tot el món. Està coordinada per ONU Dones i insta Governs, a la societat civil, a organitzacions de dones, a joves, al sector privat, a mitjans de comunicació ia tot el sistema de les Nacions Unides que uneixin les seves forces per atendre la pandèmia de violència contra les dones i les nenes. El tema global per a l'any 2022 a la campanya 16 Dies d'activisme contra la violència de gènere, que se celebra del 25 de novembre al 10 de desembre, és “UNEIX-TE! Activisme per posar fi a la violència contra les dones i les nenes”. La violència contra les dones i les nenes continua sent la violació als drets humans més generalitzada a tot el món i, segons les estimacions, afecta una de cada tres dones. Aquesta és una xifra que no ha tingut grans canvis en la darrera dècada. Segons les darreres estim

Avui et proposo sentir-te com el mar. Les onades arriben i marxen. Prova-ho demà: quan caminis, o estiguis contemplant la natura tranquil·lament, sigues conscient de la respiració oceànica. En que consisteix? Fes com has fet fins ara: inspira molt lentament pel nas i expira molt lentament pel nas. Al fer-ho, fes una petita oclusió a la glotis produint el soroll de les onades del mar. Fes-ho molt suau sense forçar. Sona com el mar? Imita'l. Imagina que sents amb aquest respirar el teu mar de fons, allò que reps, que ve a tu i alhora, allò que dones, que marxa... Ets mar. Prova-ho. És una respiració que et porta a aquell paisatge de mar que tu t'imaginis. És una respiració tonificant. Fes-la durant el dia, no a la nit. Endavant! Cuida't!