Bon dia! T'has fixat com de ràpid decidim si algú és «normal» o «rar»? De vegades n'hi ha prou que una persona escolti música que no ens agrada, vesteixi d'una manera que no entenem, tingui opinions diferents de les nostres o es comporti d'una manera que ens resulta estranya. I, gairebé sense adonar-nos-en, hi posem una etiqueta: «Que rar», «No ho entenc», «Jo això no ho faria mai». Però, pensant-ho bé, qui decideix què és normal? Moltes vegades, allò que anomenem «normal» és simplement el que s'assembla a nosaltres: la nostra manera de pensar, els nostres gustos, els nostres costums, la nostra manera de veure el món. I allò que se n'aparta ens sembla diferent. Com si cadascú portés una línia invisible que separa allò que accepta fàcilment d'allò que li costa de comprendre. El més curiós és que aquesta línia no és igual per a tothom. Allò que a tu et sembla raríssim, per a una altra persona és el més natural del món. I una cosa que tu fas sense pensar-hi pot...
Bon dia! Imagina que demà algú inventa una màquina capaç de donar-te una llista amb tot el que et passarà en el futur. Podries saber què estudiaràs, on viuràs, a què et dedicaràs, quines persones coneixeràs i, fins i tot, quins seran alguns dels moments més importants de la teva vida. La pregunta és: voldries veure-la? Segurament, alguns diríeu que sí. Però potser altres preferiríeu no saber-ho. Perquè una part important de viure consisteix precisament a descobrir. A conèixer coses que encara no coneixes, trobar-te amb persones que encara no han aparegut a la teva vida i adonar-te, a poc a poc, de qui ets i de qui vols arribar a ser. No creus que, si poguessis veure aquesta llista, podries passar massa temps pensant en el teu futur i oblidar-te de viure el present? Durant aquestes últimes setmanes hem parlat molt de tot això. Ens hem preguntat qui som, què ens fa únics, què portem a dins, què podem aportar als altres i què volem fer amb la nostra vida. I potser, després de tantes pregu...