Seu còmode, amb la teva esquena recta. Tanca els ulls suaument. Seu tan quiet com puguis. Respira profundament, quedant alhora relaxat i alerta. Recordeu que l'arrel de tota distracció és l'autoconsciència. A la meditació estem en un estat progressiu i real, deixant-te enrere. A poc a poc i interiorment, comença a repetir aquesta paraula "maranatà". És una antiga pregària cristiana del llenguatge que parlava Jesús, l'arameu. Significa “Senyor, vine.” Repeteix la paraula en quatre síl·labes iguals "ma-ra-na-tà". Aquest serà el teu mantra. Escolta la paraula quan la repeteixes i dóna-li tota la teva atenció, però no pensis en el significat. Les distraccions vindran però no tractis de reprimir-les o de lluitar-hi. Només deixa-les passar. Quan t'adones que alguna s'enganxa a la teva atenció, simplement torna al teu mantra. Aquest és el “treball" de la paraula. No has de sentir que alguna cosa passa. Això pot ser estrany al principi, ja que l
No va ser només aquell dia llunyà que un grup de deixebles espantats es van sentir forts, uns homes senzills es van saber savis i van parlar amb paraules de Déu. És avui, en tu i en mi. No és colom ni flama ardent, i potser no ens llança al mig de la multitud a fer crits. De vegades no el sé veure. Però altres vegades sento de debò que hi és. El teu esperit que m'ajuda a riure'm de mi mateix quan em poso impossible. És presència i proximitat. Si el deixo guiar-me no em sento sol. De vegades el silencio, però continua allà, pacient, sempre, esperant. Està dins meu, sense anul·lar-me. És companyia i refugi, fortalesa i misteri, emoció i tempesta. I aquest esperit actua en nosaltres i a través nostre. Al moment en què algú cau i és capaç d'aixecar-se. A les víctimes innocents que senten renéixer l'esperança. Sempre que el perdó té la darrera paraula. A la trobada que es produeix quan el solitari troba qui l'escolti. És l'amor que dóna sense exigir res a canvi. Està