Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Us presento en Fred Rogers, un presentador, escriptor i músic estatunidenc que va dedicar més de trenta anys a crear i presentar un programa de televisió adreçat als infants anomenat Mister Rogers’ Neighborhood . Hi parlava de coses tan importants com les emocions, l'amistat, les pors o la manera de relacionar-nos amb els altres. El seu objectiu era ajudar cada infant a descobrir que era algú valuós i únic. De fet, hi havia una frase que repetia sovint en acomiadar-se del seu programa i deia així: «Només hi ha una persona al món com tu, i les persones poden estimar-te simplement per ser tu». Què creus que et fa una persona única i diferent dels altres? Qui són aquelles persones que et fan sentir valorat simplement per ser com ets? A qui estàs dedicant el teu temps? Hi ha algú que podria necessitar una mica més de la teva atenció? Fa un parell de setmanes que reflexionem sobre el sentit de la nostra vida i el nostre propòsit. Per això, avui abordem una qüestió que connecta ...

Bon dia! Hi ha alguna cosa de tu —del teu físic o de la teva personalitat— que amaguis per por del que puguin pensar els altres? Et fa por no encaixar en un lloc o sentir-te diferent? Quina llum aporta la història d'en Freddie a la teva por? Conèixer-nos implica atrevir-nos a mirar allò que ens fa diferents sense pensar immediatament que ho hem de canviar. I no em refereixo a creure que tot el que fem està bé ni a deixar de créixer, sinó a descobrir qui som sense viure pendents d'assemblar-nos als altres, perquè el que et fa únic o única també són aquestes diferències. Potser descobrir la teva llum comença precisament aquí: quan deixes d'intentar ser una altra persona i t'atreveixes a desenvolupar allò de bo i únic que hi ha en tu. Quin petit pas podries fer avui per mostrar-te una mica més tal com ets, sense filtres? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! En un bosc vivia una cuca de llum anomenada Lila. Cada nit, quan les seves amigues començaven a il·luminar el cel amb els seus petits centelleigs, ella buscava refugi sota una fulla. No és que no pogués brillar. Ho podia fer, però li feia por la foscor. L'inquietava no saber què trobaria entre els arbres, quins sorolls sentiria o què podia passar si s'allunyava massa. Mentre les altres volaven d'una banda a l'altra, la Lila les observava des del seu amagatall. De vegades pensava que tant de bo fos com elles, que semblava que no tenien por de res. Una nit, la seva àvia se li va acostar i va seure al seu costat. —Lila, saps per a què serveix la nostra llum? —Per il·luminar la nit —va respondre ella—. Però jo no brillo tant com les altres. La seva àvia va somriure. —No necessites tenir la llum més potent. De vegades n'hi ha prou d'il·luminar un petit tram de camí. El més important no és quant brilles, sinó què fas amb la teva llum. La Lila es va quedar pen...

Bon dia! Imagina que un dia algú et pregunta quant vals com a persona. Què respondries? Potser pensaries en les teves notes, en les coses que et surten bé, en els teus èxits o en allò que els altres opinen de tu. Però, i si el teu valor no depengués de res d'això? I si hi hagués alguna cosa en tu que mereix respecte independentment dels teus èxits, les teves capacitats o els teus errors? Avui vull presentar-te la Martha Nussbaum, una filòsofa nord-americana que ha dedicat bona part de la seva feina a reflexionar sobre la dignitat humana i sobre què necessita cada persona per poder viure una vida plena. En el seu pensament hi trobem una idea que ve d'un altre filòsof, l'Immanuel Kant: Cada persona és un fi en si mateixa. Dit d'una manera més senzilla: ningú no és una eina per aconseguir alguna cosa, ni val únicament per allò que sap fer, per la seva utilitat o per allò que pot aportar als altres. Cada persona té un valor propi, també quan fracassa, necessita ajuda o trav...

Bon dia! Acabes d'estar 4 minuts en silenci, 4 minuts per connectar amb tu i deixar-te endur, 4 minuts per intuir emocions, pensaments, desitjos, esperances. La veritat és que 4 minuts és poc per a tot això, però per alguna cosa es comença, oi? Et convido a valorar aquests moments i a preguntar-te: hauria de regalar-me més espais com aquest, de silenci, de calma, de pensar en les meves coses, en el meu futur? Sense pressió, sense angoixes, simplement anant pas a pas, com qui recorre un caminet cap al seu destí. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Recordes alguna ocasió en què vas aconseguir fer una cosa que al principi et semblava impossible? Potser va ser aprovar un examen per al qual havies estudiat molt, aprendre una habilitat, atrevir-te a parlar davant de la classe, millorar en un esport o ajudar algú amb un problema. Recordes què vas sentir en aquell moment? Orgull, alegria, alleujament, satisfacció…? Hi ha una cosa interessant en aquestes experiències. D'una banda, gaudim perquè una cosa ens ha sortit bé i, a més a més, descobrim alguna cosa de la nostra personalitat. Ens adonem que som capaços de fer coses que abans ni tan sols imaginàvem. Quan t'has sentit capaç de fer una cosa que abans et semblava difícil? Et costa reconèixer les coses que fas bé o et resulta més fàcil fixar-te en allò que et falta? Quan algú destaca en una cosa que tu també desitges, sents admiració, enveja, inseguretat… o una mica de tot? Les emocions que sentim quan veiem els talents d'altres persones ens poden donar pistes so...