Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! René Pérez, més conegut com a Residente, és un dels artistes urbans i raperos més premiats i influents de la música llatina. Va ser el creador i cantant del grup Calle 13, i si per alguna cosa destaquen les seves cançons és per no tenir cap filtre, deixant anar lletres que barregen el carrer, la protesta i una honestedat sobre les seves pròpies ratllades mentals. A vegades, quan veiem artistes d'aquest nivell o gent famosa a les xarxes, ens pensem que les seves vides són una línia recta d'èxits, catifes vermelles i victòries. Però la realitat és que ell també ha tocat fons, ha lidiat amb l'ansietat, s'ha enfrontat a les crítiques i ha sentit que tot se n'anava en orris. I és precisament des d'aquest fang, des de l'experiència real de veure's enfonsat i decidir no quedar-se a terra compadint-se d'un mateix, d'on treu aquesta conclusió. "El qui s'aixeca és molt més gran que el qui mai ha caigut". Quantes vegades t'has cas...

Bon dia i bona Pasqua! Com diu la cançó: ha ressuscitat! Comencem aquest tercer i últim trimestre amb l'alegria de recordar i viure que no, la mort no va ser el final, ni tampoc el mal ni el dolor; tot això va passar per donar pas a una nova vida, una nova vida que cadascun de nosaltres està cridat a viure. Avui, simplement, pregunta't: què sento en escoltar «ha ressuscitat»?, per què em sento així? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Per fi és divendres, eh? Aquesta tarda comencen les tan esperades vacances de Setmana Santa. Tanquem les motxilles, apaguem les alarmes i toca descansar, que a aquestes altures del curs ja ens fa molta falta, oi? Durant aquesta setmana hem estat donant voltes a què significa tot això de la Setmana Santa. Hem parlat de no fugir quan les coses es posen lletges, de donar la vida pels que estimem i de descobrir que no carreguem amb els nostres problemes sols, perquè sempre hi ha algú posant l'espatlla al nostre costat. Per tancar, us vull deixar amb una idea de l'escriptor C.S. Lewis (el creador de Les Cròniques de Nàrnia). Ell deia una cosa així: "El cristianisme, si és fals, no té cap importància. Però si és veritat, té una importància infinita. L'única cosa que no pot ser, és 'moderadament important'". Per què creus que C.S. Lewis diu això? Què en penses? Pensa-ho bé. Si la història de Jesús acabés el Divendres Sant, amb Ell mort a la creu, seria u...

Bon dia! Tots carreguem les nostres creus; per més que ho amaguem, tots tenim la nostra. Potser amb aquest sol fet ja n'hi ha prou per veure que compartim més del que ens pensem. Ens poden unir, aquestes creus? Possiblement sí, tot i que això et toca descobrir-ho tu. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui és un dia molt especial en el calendari del nostre col·legi. Cada 25 de març, celebrem la festa de l'Anunciació, el moment en què l'àngel Gabriel comunica a Maria el missatge que serà la mare de Jesús, el Fill de Déu. Per als Germans de Sant Gabriel i per a tota la nostra comunitat educativa, aquesta és una festivitat molt important. Celebrem el que anomenem l'Encarnació: el moment exacte en què Déu decideix deixar de ser una idea llunyana per fer-se humà, trepitjar la nostra mateixa terra i viure en pròpia carn les nostres alegries i les nostres penes. Sant Lluís Maria de Montfort estava profundament fascinat per aquest misteri. Pensant-hi, va escriure: "Déu, que és infinit, va voler tancar-se al ventre de Maria i dependre d'ella". Hi ha alguna cosa que et sorprengui o que no entenguis de la frase de Montfort? L'Anunciació va passar en una casa normal i corrent. En quins petits detalls de la teva rutina ets capaç de descobrir alguna cosa esp...

Bon dia! Possiblement aquesta sigui una escena coneguda per tothom: l'Ana té l'oportunitat de revertir la seva maledicció (s'està congelant) amb un petó del seu estimat (un "acte d'amor veritable") i, així, salvar-se a si mateixa. Però decideix girar-se i posar-se al mig per salvar la seva germana, rebent ella el cop d'espasa. El més curiós és veure com aquest sacrifici és el que trenca la maledicció (i no el petó de l'estimat). Com diu el ninot Olaf: "Només un acte d'amor veritable pot descongelar un cor glaçat". La creu de la qual tant parlem els cristians per Setmana Santa és exactament això. A vegades anem per la vida amb el cor una mica congelat, a la defensiva, sentint que no donem la talla o pensant que ningú donaria un cèntim per nosaltres. Mirar Jesús a la creu és veure algú posant-se al mig per rebre el cop per tu. No és una història de dolor, és l'acte d'amor més extrem de la història per descongelar les teves pors i de...