Salta al contingut principal

Entrades

INTUÏCIONS: Entrenament invisible

Bon dia! Avui és un dia assenyalat al calendari del nostre col·legi perquè recordem la beata Maria Lluïsa Trichet, la gran companya d'aventures de sant Lluís Maria de Montfort. Per això, t'explicaré una història de quan ella era petita: Ens trobem a la França del segle XVII. Maria Lluïsa tenia uns deu anys i ja havia vist com dos dels seus germans petits morien de malalties de l'època. Per si no n'hi hagués prou, la seva germana gran, Joana, que tenia tretze anys, va contraure una malaltia que la va deixar de sobte amb una paràlisi total. D'un dia per l'altre, Maria Lluïsa va veure com la seva germana Joana quedava atrapada dins el seu propi cos, sense poder ni tan sols portar-se un got d'aigua a la boca. Els metges, amb els seus vestits foscos i els seus remeis antics, no sabien què fer i la van donar per perduda. La casa dels Trichet va entrar en un túnel fosc que va durar quatre llargs anys. Durant aquest temps, mentre els altres nois de la seva edat juga...
Entrades recents

Paraules Sagrades: Advocació

Bon dia! Avui parlarem d'una paraula que fa referència a la Verge Maria: aquesta paraula és advocació. Ve del llatí advocare i significa cridar o invocar. És com si fos un «títol» o una manera diferent d'anomenar la mateixa persona, en aquest cas, Maria. Per això hi ha tants noms de marededeus, encara que en realitat fan referència sempre a l'única Maria: la mare de Jesús. I per què necessitem tantes marededeus si és la mateixa? Doncs molt fàcil: encara que Maria és una sola persona, s'ha fet present en moments i llocs molt diferents de la història. Cada «nom» (la Mare de Déu de les Vinyes, l'Almudena, de Guadalupe, de Fàtima, la Moreneta...) és com un rostre diferent que ella es posa per parlar l'idioma de la gent d'aquell lloc, per entendre els seus problemes i per ser més a prop. Per concretar això una mica, us plantejo aquestes preguntes: Quantes advocacions o «noms» de la Verge Maria coneixeu i d'on són? Qui és Maria per a tu o quin lloc ocupa en la...

MARE Terra: La bellesa de la primavera

Bon dia! De vegades és bo aturar-se tres minuts per contemplar la bellesa d'aquest temps que sovint passa desapercebuda. Una època de l'any en què sembla que, en rebre més hores de llum, el nostre cos fa baixar la melatonina i dispara la serotonina; per això notes aquest canvi d'energia, tens més bon rotllo i més ganes de trepitjar el carrer. I és que, tot i que estar sota la llum de la lluna té el seu encant, estem biològicament dissenyats per brillar sota el sol. Igual que aquestes flors, en tu també hi ha coses, talents o idees que demanen pas per obrir-se. Veient com esclata la vida allà fora, digues-me: et preocupes d'il·luminar aquestes zones de la teva vida per deixar-les florir? T'hi animo. Que tinguis un bon dia.

PREGArock: Que bonita está la vida

Bon dia! Comencem aquest mes de maig, el mes de Maria, amb ritme i bona energia. Avui la lletra d'aquesta cançó ens convida a entrar en un altre mood amb frases com «deixa anar el passat que ja no t'identifica» o «encara que el món es torni fosc, jo hi continuo donant llum». Si ho penses bé, aquesta va ser exactament l'actitud de Maria: una jove que va saber deixar anar els seus propis plans per viure entregada al seu fill i posar llum quan el panorama al seu voltant es tornava molt complicat. Nou dia, nou mes i nova oportunitat de deixar anar aquestes càrregues i donar llum, d'il·luminar tota la gent que t'envolta. Ho intentaràs? Potser de la mà de Maria? Que tinguis un bon dia.

A PENSAR! amb: Sòcrates

Bon dia! Segurament, si us dic que avui començarem el matí amb un examen, a més d'un se li regirarà l'estómac o sentirà un petit calfred... Potser, només de pensar-hi, ja us està passant. És normal, ja que fàcilment podem veure els exàmens com un moment de tensió, com un obstacle que cal saltar tant sí com no per continuar amb la matèria. Però si t’hi fixes bé, en realitat un examen és una eina per veure què hi ha a la teva motxilla: veure què has après de debò, què t'emportes i què et falta encara per entendre, oi? Fa més de dos mil anys, un filòsof anomenat Sòcrates va deixar anar una frase que avui, en l'era dels algoritmes i d'anar sempre amb presses, té més sentit que mai: «Una vida sense examen no val la pena de ser viscuda». I no, Sòcrates no volia que ens passéssim tot el dia fent tests d'avaluació. El que ens estava dient és que hi ha el perill real de viure en «mode automàtic». Com un bot. Pots passar-te els dies fent simplement allò que toca, mogut no...

WITHIN me: Escolto la meva veu

Bon dia! Tens una veu, tots en tenim una i és única, inigualable i necessària. Podràs escoltar-la més? T’animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.

EMOCIONARI: La valentia de Montfort

Bon dia! Alguna vegada heu sentit que se us acumula tot de cop? Exàmens, un mal rotllo amb algú de classe, mogudes a casa, o simplement una setmana en què no t'aguantes ni a tu mateix. És com si el teu cap entrés en mode tempesta, t'agafa pànic i et quedes bloquejat, sense saber per on començar a arreglar les coses. Doncs al nostre pare de Montfort li va tocar viure una cosa semblant i gairebé de pel·lícula. Resulta que hi va haver unes pluges molt fortes en un poble anomenat Nantes, a França, que van fer que el riu Loira es desbordés i deixés totalment submergit un suburbi anomenat Biesse. Molta gent va quedar atrapada en els graners sense aliments, durant dies, exposats a morir de fam. Veient el que passava, Montfort va arreplegar tant menjar com va poder i es va dirigir al moll. Allà hi havia els llops de mar, els mariners més experts, mirant les onades gegants i els remolins. Estaven paralitzats per la por. Ningú s'atrevia a moure un dit. De sobte, Montfort, que de mari...