Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Aquesta força que va transformar aquella habitació és l'Esperit Sant. No és cap teoria d'un llibre, és una presència real que avui, dos mil anys després, continua buscant un espai al nostre interior per encendre aquest mateix foc. T'atreveixes a demanar-lo també? T'animo a intentar-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Quan t'expliquen la història original del dia de la Pentecosta sense conèixer-ne el context, et juro que sembla el guió d'una pel·li de Marvel o de ciència-ficció. Ja ho veuràs, imagina't l'escena: després de la mort de Jesús, els seus millors amics estan tancats amb pany i clau en una casa. Tenen pànic de patir la mateixa sort que ell. El seu líder ja no és amb ells i es pensen que a fora se'ls menjaran vius. Estan bloquejats, paralitzats per la por del què diran i del que els pugui passar. De sobte, la casa s'omple d'un soroll i un vent molt forts, com si un huracà de categoria cinc passés pel mig del menjador. Tot seguit, apareixen com unes flames de foc que es posen sobre el cap de cadascú i, sense saber com, comencen a parlar idiomes que no havien estudiat mai. De cop, la por desapareix. Obren les portes de bat a bat, surten al carrer a menjar-se el món i els visitants estrangers, d'un munt de països diferents, que passaven per allà els ent...

Bon dia! «Soc valenta, però de vegades tinc por», «soc bona persona, però soc egoista», «necessito encaixar, però vull ser jo mateixa»... De vegades el nostre cap és un caos de veus que ens exigeixen massa i ens ofeguen, tal com li passa a la Riley en aquest atac d'ansietat. La veritat és que l'Esperit Sant s'assembla moltíssim a aquesta abraçada que fa l'Alegria a totes les versions contradictòries de la Riley. És aquesta força interior, aquest amor incondicional de Déu que t'abraça tal com ets, amb les teves llums i les teves ombres, i que enmig de la teva pitjor tempesta et retorna la pau perquè puguis sortir a fora sense por de ser tu mateix o tu mateixa. Tots mereixem aquesta abraçada i tots podem experimentar-la, perquè l'Esperit Sant és un regal per a tots aquells que el demanin de cor. Què me'n dius? El demanaràs? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui us porto la història de l'Andrea, una noia real, d'aquí d'Espanya, el testimoni de la qual podeu trobar en un documental anomenat Vivo, de Bosco Films. L'Andrea era una noia normal, amb una vida normal; anava a la universitat, sortia amb les seves amistats i era feliç. Fins que, de sobte, el món se li va ensorrar quan el seu xicot va morir en un accident de trànsit. A partir d'aquell dia, l'Andrea va entrar en un túnel de molta foscor. Sentia un buit gegant, una tristesa profunda que no s'alleujava amb res. Ni sortint ni envoltant-se de soroll o de gent. Res l'omplia. Enmig d'aquesta situació, l'Andrea va començar a fixar-se en una companya de classe. Aquesta noia era cristiana i l'Andrea l'observava amb una certa «enveja». No era enveja pel que tenia, sinó per la pau interior amb què vivia. Una pau que l'Andrea havia perdut i que desitjava recuperar com fos. Un dia, aquesta amiga la va convidar a acompanyar-la a una de ...

Bon dia! Imagina tenir poc més de vint anys, viure a Àmsterdam en plena Segona Guerra Mundial i saber que, pel simple fet de ser jueva, la teva vida i la de la teva família estan a punt de ser destruïdes. Aquesta era la realitat de l'Etty Hillesum. Una noia jove, brillant, apassionada, que va acabar sent enviada al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir amb només 29 anys. El més al·lucinant de l'Etty és que, enmig de tot aquest horror absolut, va decidir escriure un diari. I en lloc d'omplir-lo d'odi, desesperació o queixes, el va omplir d'una recerca espiritual brutal. L'Etty va descobrir que, per molta foscor que hi hagués a fora, ningú podia apagar la llum que duia a dins. Va trobar un sentit a la vida capbussant-se en el seu propi interior, allà on el soroll de les bombes i la por no podien arribar. Per això, no és estrany que deixés escrit al seu diari: «Dins meu hi ha un pou molt profund. I allà dins hi ha Déu». T'agrada la foscor? Com et fa...

Bon dia! Per tancar aquesta setmana Laudato Si', apagarem les paraules i farem una cosa que ens demana el lema d'aquest curs: escoltar. Però aquesta vegada no escoltarem un discurs, sinó la veu de la Terra a través de l'art i de la música. El que veureu a continuació és obra del famós pianista i compositor Ludovico Einaudi. Potser el nom no us diu res, però us asseguro que heu sentit la seva música com a fons en mil vídeos emotius de TikTok amb la cançó "Experience" o en les bandes sonores de pel·lícules com “Intocable”. Avui, però, no compondrà cap banda sonora per a una pel·lícula, sinó que el veureu tocant sobre una plataforma flotant al mig de l'oceà Àrtic. Us convido a escoltar la veu del vostre propi cor en sentir cada nota i veure cada imatge. Estigueu atents al so del gel que es trenca de fons. Us convido a connectar els vostres sentits i emocions per aprendre a escoltar la veu i el dolor del nostre planeta i, sobretot, per aprendre a no fer l’orella s...