Bon dia! Avui, la Cynthia i en Jorge, alumnes del Col·legi Sant Gabriel de Madrid, han volgut compartir aquesta reflexió amb tots nosaltres: ¡Buenos días! Comenzamos la mañana viendo este vídeo. En el vídeo vemos gente opinando, riéndose, criticando… todo muy fácil cuando es desde el móvil, ¿no? Es como un juego porque es anónimo y rápido. No pasa nada. Hasta que, de repente, la persona aparece delante y cambia todo. Los chicos dejan de reírse, se callan y sienten incomodidad o incluso vergüenza. Esto porque ya no es “un comentario más”. Ya no es “alguien de internet”, es una persona real. Ahora pensad en esto. La semana pasada, desde Imagine Green, pusimos carteles con esfuerzo, con tiempo, con ganas de transmitir algo importante. Al día siguiente, muchos estaban destrozados. Y quizá alguien pensó: “Bah, es solo un cartel”. Igual que en redes alguien piensa: “Bah, es solo un comentario”. Pero… ¿de verdad es “solo”? ¿Cuántas veces hacemos daño sin verlo? ¿Cuántas veces criticamos, juzg...
Bon dia! Aquest diumenge celebrarem el primer diumenge de Quaresma, quan l'Evangeli ens situa en una escena ben temptadora. Per entendre-la bé, cal saber què va passar just abans. Jesús acabava de ser batejat al riu Jordà. Va ser un moment espectacular: el cel es va obrir i es va sentir la veu de Déu dient que estava superorgullós d'Ell. Va ser un xut d'energia per a Jesús i per a tots els qui ho van presenciar. Però, sorprenentment, en comptes d'aprofitar aquest moment de fama per començar a predicar, obrir-se un compte d'Instagram i aconseguir seguidors, l'Esperit el va empènyer directament al desert. Sol. Durant quaranta dies. És com si després de guanyar la final de la Champions i convertir-te en el "popu" de l'escola, et tanquessin en una habitació buida i en silenci durant un mes. Però, quin sentit té tot això? La resposta és senzilla: Jesús necessitava preparar-se. Necessitava allunyar-se dels aplaudiments i del soroll per pregar, per trobar...