Bon dia! Avui us porto la història de l'Andrea, una noia real, d'aquí d'Espanya, el testimoni de la qual podeu trobar en un documental anomenat Vivo, de Bosco Films. L'Andrea era una noia normal, amb una vida normal; anava a la universitat, sortia amb les seves amistats i era feliç. Fins que, de sobte, el món se li va ensorrar quan el seu xicot va morir en un accident de trànsit. A partir d'aquell dia, l'Andrea va entrar en un túnel de molta foscor. Sentia un buit gegant, una tristesa profunda que no s'alleujava amb res. Ni sortint ni envoltant-se de soroll o de gent. Res l'omplia. Enmig d'aquesta situació, l'Andrea va començar a fixar-se en una companya de classe. Aquesta noia era cristiana i l'Andrea l'observava amb una certa «enveja». No era enveja pel que tenia, sinó per la pau interior amb què vivia. Una pau que l'Andrea havia perdut i que desitjava recuperar com fos. Un dia, aquesta amiga la va convidar a acompanyar-la a una de ...
Bon dia! Imagina tenir poc més de vint anys, viure a Àmsterdam en plena Segona Guerra Mundial i saber que, pel simple fet de ser jueva, la teva vida i la de la teva família estan a punt de ser destruïdes. Aquesta era la realitat de l'Etty Hillesum. Una noia jove, brillant, apassionada, que va acabar sent enviada al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir amb només 29 anys. El més al·lucinant de l'Etty és que, enmig de tot aquest horror absolut, va decidir escriure un diari. I en lloc d'omplir-lo d'odi, desesperació o queixes, el va omplir d'una recerca espiritual brutal. L'Etty va descobrir que, per molta foscor que hi hagués a fora, ningú podia apagar la llum que duia a dins. Va trobar un sentit a la vida capbussant-se en el seu propi interior, allà on el soroll de les bombes i la por no podien arribar. Per això, no és estrany que deixés escrit al seu diari: «Dins meu hi ha un pou molt profund. I allà dins hi ha Déu». T'agrada la foscor? Com et fa...