Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Avui és un dia diferent. Potser no ho veuràs pel carrer, però avui milions de cristians d'arreu del món van a l'església per a una cosa tan senzilla com rebre una mica de cendra al front. Però per què? Per què embrutar-se la cara i els cabells? Doncs ho fan com a signe d'humilitat, per reconèixer que no som déus, que no ho podem tot i que, tard o d'hora, el nostre cos s'acabarà. Celebrar el Dimecres de Cendra és precisament això: un "bany de realitat" en què la cendra ens recorda que som fràgils. Que avui estem superbé i demà podem estar trencats. Que som "pols", sí, però una pols que somia, que estima i que pateix. I just aquí és on entra la Quaresma i el seu símbol màxim: la Creu. Alguns porteu una creu de plata o d'or penjada al coll. Queda molt bé, però si ho penses, era un instrument de tortura. Aleshores, per què l'adorem? Sant Lluís Maria de Montfort deia: "La Saviesa és la Creu". Per entendre això, pensa en la t...

Bon dia! Avui farem una volta a una paraula que pot tenir una mica de mala fama: ABANDONAR. Si et dic "abandonar", possiblement et vingui al cap alguna cosa trista: un gos a la carretera a l'estiu, un edifici en ruïnes o algú que llança la tovallola perquè no pot més. Avui dia, és fàcil que la nostra societat relacioni "abandonar" amb fracàs. Estem bombardejats per mil llocs amb un propòsit: ser els "CEO" de la nostra pròpia vida; controla-ho tot, tingues un pla B, assegura el teu futur, no depenguis de ningú. I és clar, quan alguna cosa se'ns escapa de les mans (un suspens, una ruptura, una malaltia), ens agafa el pànic perquè sentim que el món s'ensorra. En el llenguatge espiritual, la paraula "abandonar" també s'associa amb "deixar, deixar anar", però des d'una altra perspectiva: confiar. De fet, el nostre pare de Montfort estava enamorat d'aquesta paraula, tot i que ell en feia servir una altra: "providè...

Bon dia! Iniciem aquesta setmana recordant com de rellevants són les tres R per preservar la nostra casa comuna, la Terra: reduir, reciclar i reutilitzar. Digues-me, quina de les tres et costa més de fer? Potser aquesta Quaresma —que és a punt de començar— pot ser un bon moment per proposar-te un canvi, no creus? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Quan arriben el dolor i la por, el món de la nena es torna gris i es desconnecta de tot. T'ha passat mai que, per un problema o una tristesa, hagis deixat de veure «el color» de les coses i t'hagis tancat en tu mateix? El que li retorna el color no és només la medicació, és l'amor que rep del seu gos, dels seus pares, dels metges; digues-me, qui són les teves «vitamines» quan estàs en mode gris? Et deixes abraçar o t'aïlles? Quan falta un dia per a Sant Valentí, aquest vídeo ens deixa amb una frase final que diu: «O amor é maior que o medo» (L'amor és més gran que la por). Sabies que a l'Evangeli la frase que més es repeteix no és una prohibició, sinó un consell? «No tingueu por». La por ens bloqueja, ens torna grisos, ens fa aixecar murs. Tanmateix, els cristians creuen que l'Amor (el de Déu i el que ens donem els uns als altres) té més força que qualsevol foscor. I no és que l'amor eviti que tinguem problemes, sinó que impedeix que la por ens ...

Bon dia! De tant en tant cal aturar-se, mirar-te al mirall i parlar-te bé: amb amor i estima. Per si te n'oblides, recorda que: ets especial! Perquè no hi ha cap altra persona igual que tu. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Fa un temps, un antropòleg —ja sabeu, aquests científics apassionats per estudiar les persones, els seus costums i com s'organitzen les diferents cultures— va visitar un poblat a l'Àfrica. Un dia, va voler proposar un joc als nens de la tribu, així que va col·locar una cistella plena de fruites delicioses i dolços a la vora d'un arbre llunyà. Tot seguit va reunir tots els nens i nenes i els va explicar les regles. Va traçar una línia a terra i els va dir: «A la de tres, correreu. El primer que arribi a l'arbre es queda tota la cistella per a ell sol. El guanyador o la guanyadora s'ho endú tot». L'home va cridar: «Un, dos i... TRES!». Però, per a sorpresa seva, va passar una cosa que el va deixar de pedra. Els nens no van arrencar a córrer a colzades per guanyar. Es van donar la mà i, tots alhora, van córrer plegats. Poc després, van arribar a la meta al mateix temps i es van asseure en rotllana per gaudir de la fruita compartida. Ningú no es va quedar m...

Bon dia! Avui us porto una dona anomenada bell hooks (està en minúscules, ho sé, després veuràs per què). Va ser una escriptora, professora i activista estatunidenca que va morir fa ben poc, el 2021. Va dedicar tota la seva vida a analitzar la cultura, el racisme i com ens relacionem les persones. Una dada curiosa és que sempre escrivia el seu nom en minúscules; deia que el més important era la «substància dels seus llibres», les seves idees, i no qui era ella. En el seu llibre Tot sobre l'amor, va llançar aquesta afirmació que trenca força amb la idea romàntica que solem escoltar: «L’amor és un acte de la voluntat, és una intenció i una acció. No hem d’estimar per força. Triem estimar». Què us suggereix aquesta frase? Hi esteu d'acord o hi ha alguna cosa que us grinyola o us incomoda? Segons bell hooks, l'amor és una tria. Per a vosaltres, l'amor és més un sentiment que us envaeix, una decisió que preneu o totes dues coses? Creieu que hi ha amors que no es trien (com l...