Bon dia! Avui ens inspirem en Miles Morales, un noi de Brooklyn a qui el vestit de superheroi li va gran i està bloquejat per la por. Tothom li diu que no està preparat. Ell mateix se sent un impostor. En el seu moment més baix, li pregunta al seu mestre Peter: «Quan sabré que estic preparat?». En Peter se'l mira i li dona l'única resposta possible: «És un salt de fe. És només això, Miles. Un salt de fe». Sí, és la frase que surt al vídeo abans de llançar-se al buit. Una frase que avui ens pot ajudar a parlar d'una cosa que pot fer el mateix vertigen: atrevir-se a pregar. Què significa per a tu pregar? Has pregat mai? Recordes quan va ser l'última vegada? En què creus que s'assembla l'oració a la frase d'en Miles? Siguem sincers: posar-se a parlar amb Déu quan no el veus, quan no tens «doble check» per saber si t'ha llegit i quan et sents una mica ridícul parlant al sostre o a l'aire... és llançar-se al buit. La teva lògica et diu: «Aquí no hi ha n...
Bon dia! Avui és un dia diferent. Potser no ho veuràs pel carrer, però avui milions de cristians d'arreu del món van a l'església per a una cosa tan senzilla com rebre una mica de cendra al front. Però per què? Per què embrutar-se la cara i els cabells? Doncs ho fan com a signe d'humilitat, per reconèixer que no som déus, que no ho podem tot i que, tard o d'hora, el nostre cos s'acabarà. Celebrar el Dimecres de Cendra és precisament això: un "bany de realitat" en què la cendra ens recorda que som fràgils. Que avui estem superbé i demà podem estar trencats. Que som "pols", sí, però una pols que somia, que estima i que pateix. I just aquí és on entra la Quaresma i el seu símbol màxim: la Creu. Alguns porteu una creu de plata o d'or penjada al coll. Queda molt bé, però si ho penses, era un instrument de tortura. Aleshores, per què l'adorem? Sant Lluís Maria de Montfort deia: "La Saviesa és la Creu". Per entendre això, pensa en la t...