Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! L'Irene ens convida a mirar el passat de dues maneres: agraint o perdonant. Quina mirada tens cada vegada que mires enrere? Fixa-t'hi, que el que diu l'Irene és allò que diuen els cristians: "Abraça la teva creu, no la ignoris". Doncs bé, com diu l'Irene amb unes altres paraules, la creu forma part de tu, del teu camí personal i espiritual. Fer-ho no sempre resulta fàcil; com tot, és un camí, però un camí que té el poder de fer-te més lliure. Miraràs el passat agraint i perdonant? T'animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Què és per a tu el perdó? Recordes com et vas sentir després de perdonar allò que et van fer? Com diu el vídeo, perdonar un “random” que et fa una mala passada és fàcil, però quan et falla algú del teu cercle, algú a qui estimes, la ferida encara és més profunda i cou de debò. De vegades podem pensar que ho hem de superar sols, empassant-nos l'orgull, o per art de màgia. Però no sempre funciona així, oi? Sanar exigeix ser valent per demanar ajuda i fer servir les eines que tenim a l'abast: parlar amb aquell amic de confiança que no et jutja, anar a teràpia quan el cap diu "no puc més", o desfogar-te amb qui sàpigues que t'escoltarà de veritat. Aquest sacerdot et convida a veure que Déu no et demana que siguis un superheroi solitari. No tens per què anar dessagnant-te pels passadissos de l'insti ni arrossegar aquesta motxilla de ràbia tu sol. Atreveix-te a escoltar aquesta veu interior que et demana una mica de pau mental, busca el suport que necessiti...

  Bon dia! De vegades cal aturar-se i imaginar una història per poder veure coses que no arribaries a veure si només la llegissis o te l'expliquessin. El que hagis pogut sentir, veure o descobrir és un regal de Jesús per a tu, aprofita'l. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Portem tota la setmana parlant de l'esperança, així que no podem deixar de banda una altra paraula que podem viure en el nostre dia a dia: la resignació. Una emoció que ens aixafa i ens diu: "Deixa-ho estar, no val la pena lluitar més, rendeix-te" o, en altres contextos: "Toca fer això que no m'agrada gens perquè m'ho manen” o “Em sento obligat a fer-ho per quedar bé o no generar discussions". D'una manera o una altra, segurament tots l'hem experimentada, oi? Recordes cap moment així? Com vas sentir-te? Canviaries res si poguessis? Avui et vull explicar una història real, una que potser ja coneixes o has sentit dir. Una història sobre sant Lluís Maria de Montfort que va passar en un poble anomenat Pont-Château, a França. Resulta que en Lluís Maria feia mesos que treballava amb centenars de persones per construir un Calvari (la muntanya on van crucificar Jesús) d’una grandària considerable en un turó. Va ser un projecte molt ambiciós i de...

Bon dia! On trobes l'esperança enmig dels dies grisos, rutines i obligacions? Potser l'arbre de la vida que es veu al vídeo té a veure amb l'esperança que aporta Jesús a aquells qui volen rebre-la. ¿Què en penses? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Explica una antiga llegenda que un rei va reunir els savis de la seva cort i els va fer una petició molt estranya: —Vull que em fabriqueu un anell que amagui un missatge secret. Ha de ser una frase molt breu, per llegir-la en els meus moments de més desesperació, quan senti que no hi ha sortida i el meu regne estigui a punt de caure. Els savis, després de rumiar-ho molt, li van lliurar un anell senzill amb un paperet doblegat a l'interior. —No l'obris fins que sentis que és el final —el van advertir. Anys després, el regne va ser envaït. El rei va haver de fugir a cavall, completament sol, perseguit de prop pels seus enemics. Va arribar a la vora d'un precipici. No tenia escapatòria. Sentia els cascs dels cavalls acostant-se. Llavors, va recordar l'anell. El va obrir i va llegir la petita frase: «Això també passarà». De sobte, una estranya calma el va envair. Es va adonar que el pànic no li servia de res. Es va amagar amb audàcia en un forat de la roca, els ene...