Bon dia! «Soc valenta, però de vegades tinc por», «soc bona persona, però soc egoista», «necessito encaixar, però vull ser jo mateixa»... De vegades el nostre cap és un caos de veus que ens exigeixen massa i ens ofeguen, tal com li passa a la Riley en aquest atac d'ansietat. La veritat és que l'Esperit Sant s'assembla moltíssim a aquesta abraçada que fa l'Alegria a totes les versions contradictòries de la Riley. És aquesta força interior, aquest amor incondicional de Déu que t'abraça tal com ets, amb les teves llums i les teves ombres, i que enmig de la teva pitjor tempesta et retorna la pau perquè puguis sortir a fora sense por de ser tu mateix o tu mateixa. Tots mereixem aquesta abraçada i tots podem experimentar-la, perquè l'Esperit Sant és un regal per a tots aquells que el demanin de cor. Què me'n dius? El demanaràs? Que tinguis un bon dia.
Bon dia! Avui us porto la història de l'Andrea, una noia real, d'aquí d'Espanya, el testimoni de la qual podeu trobar en un documental anomenat Vivo, de Bosco Films. L'Andrea era una noia normal, amb una vida normal; anava a la universitat, sortia amb les seves amistats i era feliç. Fins que, de sobte, el món se li va ensorrar quan el seu xicot va morir en un accident de trànsit. A partir d'aquell dia, l'Andrea va entrar en un túnel de molta foscor. Sentia un buit gegant, una tristesa profunda que no s'alleujava amb res. Ni sortint ni envoltant-se de soroll o de gent. Res l'omplia. Enmig d'aquesta situació, l'Andrea va començar a fixar-se en una companya de classe. Aquesta noia era cristiana i l'Andrea l'observava amb una certa «enveja». No era enveja pel que tenia, sinó per la pau interior amb què vivia. Una pau que l'Andrea havia perdut i que desitjava recuperar com fos. Un dia, aquesta amiga la va convidar a acompanyar-la a una de ...