Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Imagina que tens la vida força organitzada: la teva gent, els teus plans, els teus estudis, els teus somnis… I un dia decideixes marxar lluny, a un lloc on no coneixes ningú, potser amb un altre idioma, una altra cultura i unes condicions de vida molt més difícils. No per fer turisme ni per viure una aventura per explicar a les xarxes. Te'n vas per acompanyar persones que necessiten suport, educació, cures o, senzillament, algú que es quedi al seu costat. Però per què algú faria una cosa així? Aquesta setmana celebrem els 100 anys del Domund, una jornada que ens apropa a la vida de milers de missioners i missioneres repartits pel món. Persones que no es limiten a parlar de solidaritat: la converteixen en una manera de viure. Per això avui us vull presentar Dorothy Day, una periodista estatunidenca que va dedicar bona part de la seva vida a acompanyar persones pobres i sense llar. Ella sabia que canviar el món no sempre comença amb grans gestos, sinó amb petites accions que...

Bon dia! Aquesta setmana hem parlat de salut mental i de la necessitat d'aturar-nos i respirar, de trobar espais de calma, de parlar amb Déu, de demanar ajuda i deixar-nos acompanyar, i de reconèixer que no sempre podem estar bé. Avui aquesta cançó ens recorda que, encara que hi hagi moments en què no veiem la llum, això no vol dir que hagi desaparegut. Perquè fins i tot quan no entenem el que ens passa, quan no veiem sortida o sentim que el camí es fa massa llarg, podem confiar que no estem sols. Així doncs, avui simplement deixa't acompanyar per aquestes paraules i, si ho necessites, recorda que en el silenci, en la foscor, en el dolor i en el dubte, Jesús sempre hi és: preparat per escoltar-te, abraçar-te i acompanyar-te. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Segur que gairebé tots coneixeu Lady Gaga, una de les artistes més conegudes de la música pop. Cantant, compositora i actriu, ha omplert estadis i ha rebut alguns dels premis més importants de la indústria. Però, a més del seu èxit, en diferents moments ha parlat públicament de les seves pròpies dificultats i de la importància de cuidar la salut mental. Hi ha una frase seva que em sembla especialment interessant de recordar quan parlem de tot això: «Està bé no estar bé». Sembla una frase molt senzilla, però ens pot fer pensar. Perquè moltes vegades sentim que hem d'estar bé tota l'estona: estar alegres, tenir ganes de fer coses, treure bones notes, quedar amb els amics, penjar coses a les xarxes… I, quan no estem així, potser pensem que alguna cosa no va bé a dins nostre. Però no, la veritat és que hi ha moments en què no estem bé i reconèixer-ho també és cuidar-nos. T'has sentit mai obligat a aparentar que estaves bé quan en realitat no era així? Et resulta fàcil ...

Bon dia! Fa uns mesos, una professora anomenada Carmina va parlar públicament davant del papa Lleó XIV sobre la seva experiència amb la depressió. No us n'explicaré la història perquè prefereixo que l'escolteu directament. Us hi heu fixat? La Carmina no va parlar des d'una vida perfecta. Va parlar des d'una foscor que havia conegut de prop. I potser aquí hi ha alguna cosa important per a aquesta setmana en què estem abordant aquests temes sobre salut mental que passen en silenci: tenir llum no significa no haver experimentat la foscor. De vegades, descobrir la teva llum vol dir, precisament, descobrir que pots demanar ajuda, que pots deixar-te acompanyar i que la teva història no queda definida per sempre pel moment més fosc que hagis viscut. Lleó XIV li va recordar una cosa molt senzilla: la salut mental també necessita ser cuidada, atesa i acompanyada. I potser aquesta és una pregunta per a tots nosaltres: Sabem reconèixer quan algú necessita que ens hi acostem? Sabem...

Bon dia! De vegades pensem que resar és aprendre's i repetir unes paraules de memòria, tancar els ulls o demanar coses. Però potser ho podem entendre d'una altra manera: resar és parlar amb algú que t'estima. Sí, parlar, com quan dialogues amb una persona en la qual confies. Amb qui no necessites preparar un discurs, a qui pots explicar el que et passa, el que et preocupa, el que et fa feliç, allò que no entens… Fins i tot pots estar una estona en silenci. Saps de què parlo, oi? Doncs resar és una cosa semblant, però amb Déu, Jesús, la Mare de Déu o fins i tot amb les persones que ja no són entre nosaltres. Això no és res de nou, no m'ho estic inventant pas jo, eh? La Bíblia, que té uns 3.000 anys més que jo, està plena d'oracions; de fet, hi trobem un llibre sencer ple d'oracions: els Salms. Un llibre ple de poemes i cançons que les persones resaven i cantaven per expressar allò que estaven vivint. I el més curiós és que hi apareix de tot. Hi ha salms d'ale...

Bon dia! Quants de vosaltres compliu la regla del 3-30-300? Hi ha algun lloc —un parc, la muntanya, la platja, un arbre, fins i tot un racó concret— on notis que respires d'una altra manera? Quant de temps del teu dia passes envoltat de pantalles, soroll, presses… i quant de temps envoltat de natura? De vegades pensem que per trobar-nos millor hem de fer alguna cosa més: distreure'ns, entretenir-nos, produir, aconseguir alguna cosa. Quan potser, algunes vegades, el que necessitem és just el contrari: aturar-nos, contemplar, admirar, sentir, descansar. La natura no soluciona per si sola els nostres problemes, però ens pot ajudar a abaixar el ritme, respirar, ordenar allò que portem a dins i recordar que a la vida no tot ha de ser immediat. Perquè la natura no ens demana que siguem productius. Un arbre no intenta demostrar res. Una posta de sol no necessita likes. I potser per això, quan som a prop seu, podem recordar una cosa que se'ns oblida amb facilitat: que el nostre val...