Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Hi havia una vegada un petit ocell gris amb el cant més al·lucinant del bosc. Cantava perquè sí, perquè li sortia de dins. Però un dia, un estol de corbs va començar a criticar-lo: que si el seu refilet era molt agut, que si era ridícul. L'ocellet, aclaparat pel què diran, va intentar canviar la veu per encaixar. Com que no se'n sortia, va començar a cantar més fluix, després només de nit i, al final, va callar del tot. Va prometre no tornar a obrir el bec fins a estar segur que a tothom li agradaria. Mesos després, va voler tornar a refilar tot sol... i va descobrir amb terror que no podia. Tenia la gola bloquejada. Per intentar agradar als altres i evitar-ne les crítiques, havia perdut la seva pròpia veu i se sentia completament buit. Però una tarda de tempesta brutal, va veure un pollet a punt de ser arrossegat pel corrent d'un rierol. Ningú no sentia els seus crits d'auxili pel soroll de la pluja. L'ocell gris va sentir que la por de ser jutjat desapare...

Bon dia! Quan va ser l'última vegada que vas mirar algú als ulls? Et fa por o vergonya que et mirin fixament? I mirar fixament altres persones? Per què? Què et sembla aquesta frase: «A la vida no importa l'estació d'on veniu, sinó el camí que us uneix». Vivim en una societat on és facilíssim aïllar-nos. Portem la nostra música, les nostres pantalles i els nostres propis embolics al cap, i la resta del món es transforma en una mena de decorat borrós. Però la veritable transformació social comença quan decideixes trencar aquesta bombolla. El nostre pare de Montfort era un expert a anar a contracorrent en això. En una època en què la gent de bé apartava la mirada davant dels més miserables de la ciutat, ell feia exactament el contrari, perquè entenia que ignorar l'altre, tornar-lo invisible, és la més gran de les pobreses. Al final, canviar el món no va de grans discursos, sinó d'escoltar de veritat qui tens al davant i aixecar-te de la teva pròpia indiferència. Per ai...

Bon dia! Avui escoltareu una cançó que segurament us sona: «We Pray», de Coldplay. Tot i això, no sé si tots sabeu d'on neix aquesta cançó i crec que és força necessari saber-ho per poder comprendre-la i viure-la, així que us poso en context. En aquest tema hi batega l'esperit de «Baraye» (que en persa significa «Per»), una cançó del jove iranià Shervin Hajipour. El 2022, després de la injusta mort de la Mahsa Amini, en Shervin va compondre aquest tema posant música a tuits reals de noies iranianes que explicaven per què sortien a protestar: per poder ballar al carrer, per la por a un petó, pels estudiants i el futur. La cançó es va fer tan viral que el règim va arrestar el cantant i el va condemnar a presó, tot i que el tema va acabar guanyant un Grammy al canvi social. Sabent això, «We Pray» pren una dimensió totalment diferent. De vegades podem entendre la pregària com un acte per aïllar-se i guardar silenci, però pregar també és escoltar atentament la veu dels qui pateixen ...

Bon dia! Imagineu que algú amb molta influència vol deixar anar un missatge d'aquells que et trenquen els esquemes i et fan replantejar les coses. Avui dia, segurament faria un directe massiu, penjaria un vídeo viral o obriria un fil llarguíssim a les xarxes socials perquè arribés a tot arreu. Doncs bé, en el llenguatge de l'Església, quan el Papa vol llançar un missatge urgent i global per a tota la humanitat, publica el que s'anomena una encíclica. Recentment, el Papa Lleó XIV ha publicat la seva primera encíclica, anomenada «Magnifica Humanitas», que aborda temes de gran actualitat com la tecnologia, la intel·ligència artificial i allò que ens fa ser realment humans. Aquest document no és només per a la gent religiosa, sinó que és més aviat un manifest obert a qualsevol que tingui ganes d'aturar-se a pensar sobre coses com aquesta: «La velocitat i la senzillesa amb què és possible obtenir indicacions [...] simplifiquen les nostres vides, però també poden acostumar-no...

Bon dia! Que si el Papa per aquí, que si el Papa per allà, que si farà això, visitarà allò... Tots els mitjans estatals en parlen aquests dies, les xarxes socials estan plenes de notícies sobre la seva visita a Espanya, i és que és difícil que el tema passi desapercebut per a ningú. Davant de tot aquest desplegament, potser us sorgeixen algunes preguntes d'aquest estil: tant importa que vingui un senyor vestit de blanc a Espanya? Per què es munta tant de rebombori? I què més dona? Doncs a veure, per començar, estaria bé saber què és un Papa, no creus? Perquè no és un polític en campanya ni una celebritat que ve a fer un concert o una xerrada. Mireu: el papa Lleó XIV és un home normal, amb la seva història, les seves preocupacions i la seva vocació, que l'ha conduït fins a aquell dia en què va ser escollit com a pontífex o "Sant Pare". La paraula "pontífex" significa literalment "el que construeix ponts". Així que la seva missió no és simplement la ...

Bon dia! Comencem el compte enrere per a la visita del papa Lleó XIV a la nostra península. Una visita molt desitjada per molts que anhelen amb tot el seu cor poder viure el que acabeu de veure: una transformació. Serà el papa Lleó qui ho aconsegueixi? Segurament no, però el que sí que pot fer és convidar-nos a la reflexió personal, sí, aquella que et convida a alçar la mirada de tot allò que et distreu per passar del Jo al Tu. Aquest tu que reconeix l'altra persona, que passa per alt les seves ofenses o les seves males cares per mostrar-li el seu amor. Aquest tu que decideix veure que darrere de cada mirada hi ha una persona, una persona com tu i com jo, que desitja estimar i ser estimada. El Papa, l'Església, sant Lluís Maria, la gent que t'estima, els teus professors i jo mateix t'ho demanem: aprofita aquest temps per alçar la mirada i escoltar aquesta veu de l'Esperit que et convida a estimar per damunt de tot. T'hi atreveixes? Que tinguis un bon dia.