Bon dia! Avui, 15 de maig, és sant Isidre Llaurador, patró de Madrid, on tenim una de les nostres escoles gabrielistes. Sant Isidre no era un gran filòsof ni un guerrer; era un treballador del camp, algú que sabia perfectament què era doblegar l'esquena i, sobretot, esperar amb paciència que la terra donés fruit al seu temps, sense presses. En el vídeo que acabem de veure, aquell minut davant del microones sembla etern. Tot i això, el protagonista fa una cosa increïble: escolta el ritme ocult en aquell soroll molest i es posa a tocar la bateria. Converteix una espera avorrida en un moment de creació pura. És capaç d'escoltar una veu on els altres només senten un soroll. Com reacciones quan una cosa no surt «al moment» o has d'esperar sense poder fer servir el mòbil? Creus que el soroll constant de les notificacions ens impedeix escoltar la nostra pròpia «música interior» o el ritme d'allò que realment ens apassiona? Què passaria si avui, en lloc de queixar-te per un mom...
Bon dia! Avui celebrem el Dia Mundial de l'Educació Catòlica; per això, us vull compartir una mica d'història en relació amb aquest dia: Fa molt de temps, els camins eren de terra, el saber era un privilegi d'uns quants i el món estava dividit en dos. Però, enmig d'aquesta foscor, van sorgir «bojos» de l'esperança. Un home anomenat Josep de Calassanç va insistir que la lectura i l'escriptura eren per a tothom i va obrir la primera escola gratuïta per als nens del carrer. Poc després, Lluís Maria de Montfort caminava pels barris més pobres, convençut que sense educació no hi hauria llibertat; mentre dones com Àngela Merici o Paula Montal lluitaven a contracorrent perquè les nenes també tinguessin llibres i un futur propi. Als patis de Torí, un jove sacerdot anomenat Joan Bosco transformava el joc en aprenentatge, ensenyant que no n'hi ha prou d'estimar els joves, sinó que ells s'han de sentir estimats. Anys més tard, Gabriel Deshayes va continuar el l...