Bon dia! Per tancar aquesta primera setmana de maig, vull parlar-vos d'algú que segurament tots coneixeu: Simone Biles, probablement una de les millors gimnastes de la història. Potser sabeu que fa uns anys es va fer encara més famosa per una qüestió que no tenia res a veure amb guanyar medalles. En plens Jocs Olímpics, quan tothom esperava que arrasés, va decidir parar i retirar-se de diverses finals perquè la seva salut mental havia dit «prou». Va ser un acte de moltíssima valentia que ens va recordar que som persones, no pas màquines. Posteriorment, en una entrevista en què li van demanar que ensenyés què portava dins la bossa d'esport, va treure una cosa que ningú s'esperava. Va dir això textualment: «La meva mare em va regalar un rosari a l'església. No l'utilitzo per resar just abans de competir; acostumo a resar a la meva manera, però el porto sempre allà a la bossa, per si de cas». Teniu algun objecte o algun ritual curiós per a aquests moments de «per si de...
Bon dia! Avui és un dia assenyalat al calendari del nostre col·legi perquè recordem la beata Maria Lluïsa Trichet, la gran companya d'aventures de sant Lluís Maria de Montfort. Per això, t'explicaré una història de quan ella era petita: Ens trobem a la França del segle XVII. Maria Lluïsa tenia uns deu anys i ja havia vist com dos dels seus germans petits morien de malalties de l'època. Per si no n'hi hagués prou, la seva germana gran, Joana, que tenia tretze anys, va contraure una malaltia que la va deixar de sobte amb una paràlisi total. D'un dia per l'altre, Maria Lluïsa va veure com la seva germana Joana quedava atrapada dins el seu propi cos, sense poder ni tan sols portar-se un got d'aigua a la boca. Els metges, amb els seus vestits foscos i els seus remeis antics, no sabien què fer i la van donar per perduda. La casa dels Trichet va entrar en un túnel fosc que va durar quatre llargs anys. Durant aquest temps, mentre els altres nois de la seva edat juga...