Bon dia! Aquest diumenge celebrarem el primer diumenge de Quaresma, quan l'Evangeli ens situa en una escena ben temptadora. Per entendre-la bé, cal saber què va passar just abans. Jesús acabava de ser batejat al riu Jordà. Va ser un moment espectacular: el cel es va obrir i es va sentir la veu de Déu dient que estava superorgullós d'Ell. Va ser un xut d'energia per a Jesús i per a tots els qui ho van presenciar. Però, sorprenentment, en comptes d'aprofitar aquest moment de fama per començar a predicar, obrir-se un compte d'Instagram i aconseguir seguidors, l'Esperit el va empènyer directament al desert. Sol. Durant quaranta dies. És com si després de guanyar la final de la Champions i convertir-te en el "popu" de l'escola, et tanquessin en una habitació buida i en silenci durant un mes. Però, quin sentit té tot això? La resposta és senzilla: Jesús necessitava preparar-se. Necessitava allunyar-se dels aplaudiments i del soroll per pregar, per trobar...
Bon dia! Avui ens inspirem en Miles Morales, un noi de Brooklyn a qui el vestit de superheroi li va gran i està bloquejat per la por. Tothom li diu que no està preparat. Ell mateix se sent un impostor. En el seu moment més baix, li pregunta al seu mestre Peter: «Quan sabré que estic preparat?». En Peter se'l mira i li dona l'única resposta possible: «És un salt de fe. És només això, Miles. Un salt de fe». Sí, és la frase que surt al vídeo abans de llançar-se al buit. Una frase que avui ens pot ajudar a parlar d'una cosa que pot fer el mateix vertigen: atrevir-se a pregar. Què significa per a tu pregar? Has pregat mai? Recordes quan va ser l'última vegada? En què creus que s'assembla l'oració a la frase d'en Miles? Siguem sincers: posar-se a parlar amb Déu quan no el veus, quan no tens «doble check» per saber si t'ha llegit i quan et sents una mica ridícul parlant al sostre o a l'aire... és llançar-se al buit. La teva lògica et diu: «Aquí no hi ha n...