Gabrielistes 1xDIA

  Bon dia! Per què creieu que la majoria respon preguntant "què et passa?" o "qui s'ha mort?", en lloc de simplement acceptar l'afecte? Tu a qui triaries trucar i què és el que t'impedeix fer-ho ara mateix? És curiós veure que, quan algú dona les gràcies a una altra persona simplement per ser qui és, aquesta es posa a la defensiva. Probablement, perquè ens costa mostrar-nos vulnerables. Però vulnerables per què? Doncs molt senzill: perquè dir "m'importes" significa també "em preocupo per tu", "m'importa el que penses de mi" i "hi ha un lloc al meu cor per a tu". Tot això implica abaixar la guàrdia i, en el fons, ens fa por que ho facin servir en contra nostra. Però aquesta vulnerabilitat és necessària. Som éssers relacionals, ens necessitem, i sense els altres no podríem aprendre, créixer ni estimar. Reconèixer això és acceptar que la teva vida no és un accident, sinó un regal que millora el món. Per això, ...

Bon dia! Avui, a "Paraules Sagrades", ens aturem en un terme que segurament heu sentit moltes vegades: EUCARISTIA. Siguent realistes, a una part de la societat actual, aquesta paraula els sona a ritu antic, a església, a "anar a missa" o a una obligació de diumenge que sembla no tenir res a veure amb la vida real. No obstant això, l'origen de la paraula és molt més profund. Ve del grec i significa "Acció de Gràcies". Però, agrair el què? Què és el que celebren realment els cristians aquí? Doncs mira, en una eucaristia, el que es recorda és l'últim sopar, la creu (amb la seva mort) i, sobretot, la resurrecció, que és el motiu de celebració. Mireu, Jesús va fer el gest d'amor més radical possible: lliurar la seva vida voluntàriament. Per a un cristià, la "salvació" no és un acte màgic, sinó la convicció que aquest amor lliurat fins al final és capaç de trencar les cadenes de l'odi i de l'egoisme. Així que en cada Eucaristia el q...

Bon dia! Celebrar la vida i compartir la nostra alegria no té sentit si no cuidem l'escenari on passa tot: la nostra casa comuna. Com diu el vídeo, no som aliens a la natura, en som part; per això, protegir-la és la millor manera de "mimar-nos". No creus? Mira, Sant Lluís Maria de Montfort deia que "la saviesa és al cor, no al cap". Tenir un cor savi és entendre que aquesta cura comença en les coses petites: en aquell paper que decideixes llençar a la paperera, en aquell gest d'ajupir-te per recollir una cosa que tu no has llançat o en com deixaràs avui el teu lloc a l'aula o al pati després del descans. De la mateixa manera que l'alegria s'encomana quan es comparteix, quan respectem el nostre entorn també animem els altres a cuidar el que és de tots. Fem que avui el nostre pas per l'escola deixi el món una mica millor. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! La cançó que acabem d'escoltar, "Zoo", ens parla d'un món que de vegades sembla una "cursa de rates" o una "jungla d'asfalt" on estem contínuament tancats a la rutina i l'estrès. Però enmig d'aquest caos, la lletra llança un missatge directe: l'única raó per la qual estem avui és per celebrar i no deixar que aquest moment s'escapi. Abans de seguir, m'agradaria llançar-vos una pregunta: Què significa per a vosaltres viure la vida o “esprémer-la” al màxim? De vegades pensem que esprémer la vida és fer plans increïbles, però potser tingui més a veure amb el que diu la cançó: no guardar-ho tot a dins i deixar anar aquesta energia positiva que tenim. Jesús ens proposa una cosa semblant: entendre que la vida és bella fins i tot quan el món sembla un lloc "boig". La seva invitació és no viure de qualsevol manera, sinó des de l'agraïment, convertint la nostra pròpia alegria en alguna cosa que es comparteix. Sa...

Bon dia! Diu la llegenda que, fa molt de temps, a les altes esferes del cel, el Vent del Nord i el Sol van tenir una forta discussió. El Vent, arrogant i sorollós, cridava que ell era la força més poderosa de l’univers, capaç d’arrencar arbres i d’aixecar onades gegants. El Sol, tranquil, simplement somreia. Veient que no arribaven a cap acord, es van posar a observar la Terra i van veure un viatger que caminava per aquella zona, embolcallat en una capa d’hivern ben gruixuda. De sobte, el Vent, cridant, va dir al Sol: —Ja ho tinc! Veurem qui és més fort. Et repto! —I quin és aquest repte, Vent? —va preguntar suaument el Sol. —Molt senzill: veurem quin dels dos aconsegueix treure la capa a aquell home. El primer que ho faci, guanya. — D’acord —va dir el Sol—. Si vols, pots començar tu —li va deixar anar amb un somriure. El Vent va començar primer. "El faré miques!", va rugir. Llavors va començar a bufar amb una fúria glaçada, llançant ràfegues violentes i empentes invisibles c...

Bon dia! La Pau té moltes cares; una d'elles és la pau interior, una pau que neix en tu i, alhora, ve de fora, d'una presència, d'un Rei de la Pau. I si resultés que aquest Rei té un rostre de debò? I si resulta que és Jesús? T'has plantejat mai buscar-lo? Jo t'animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.