Gabrielistes 1xDIA

Tanco els ulls. Connecto tranquil·lament amb l'experiència del moment present, amb l'experiència del que estic vivint, amb l'experiència del que estic sentint. Aquí i ara. Què passa dins meu en aquest moment? Em faig conscient de la respiració, de la manera com em travessa i m'assossega; com si amb cada respiració inspirés benestar, com si amb cada respiració expulsés les tensions, com si amb cada un dels moviments de la respiració em quedés una mica més assossegat. Em faig conscient del conjunt del cos tal com està en aquest moment. Em faig conscient dels sons que sento, de la manera serena com els accepto. Me'n faig conscient. Permeto que totes aquestes sensacions de benestar i felicitat que puc percebre, amb més o menys claredat, penetrin al més profund del meu ésser, que s'assentin en tot el meu cos. Em faig conscient dels meus estats d'ànim, de confiança, de lleugeresa, de serenitat, d'harmonia; dels seus moviments a la meva ment; dels pensaments i

Els primers cristians van experimentar Jesús com a font de vida nova. D'ell rebien un alè diferent per viure. Sense ell, tot se'ls tornava sec, estèril, apagat. L'evangelista Joan redacta l'episodi del casament de Canà per presentar simbòlicament a Jesús com a portador d'un «vi bo», capaç de revifar l'esperit. Ningú a Occident ha tingut un poder tan gran sobre els cors. Ningú no ha expressat millor que ell les inquietuds i interrogants de l'ésser humà. Ningú no ha despertat tanta esperança. Ningú ha comunicat una experiència tan sana de Déu sense projectar-hi ambicions, pors i fantasmes. Ningú no s'ha acostat al dolor humà de manera tan fonda i entranyable. Ningú no ha obert una esperança tan ferma davant el misteri de la mort i la finitud humana. Avui, quan les ideologies i les religions experimenten una crisi profunda, la figura de Jesús escapa de tota doctrina i transcendeix tota religió, per convidar directament els homes i les dones d'avui a un

¿Quina incidència tindria l'escalfament global en els personatges de Frozen? La pujada global de les temperatures podria posar fi al gelat regne de l’Elsa (‘Frozen’). La reina de les neus necessitaria redoblar esforços per construir sobre unes glaceres que, ara com ara, es fonen a un ritme sense precedents. Mentre el seu regnat es fon, l’augment del nivell del mar començaria envaint zones costaneres i inundant els territoris més plans.  Algunes illes, com la hawaiana de ‘Lilo i Stitch’ o la xilena de ‘Vaiana’, podrien començar a perdre terreny fins a desaparèixer. Arguments cinetífics En els paratges més freds del planeta, l’escalfament global amenaça de destruir els blancs paisatges gelats. Investigacions recents revelen que el desglaç s’està accelerant a un ritme alarmant. Les aigües (cada vegada més càlides) i el vent (que al seu torn es va temperant) desfan les reserves de gel del planeta, tal com alerten els experts des de la revista ’Nature’: des dels casquets polars de l’Àrt

Toquen temps difícils. Però què és fàcil, em pregunto. L'important potser té a veure amb l'adaptació. No deixeu passar el temps i poseu-vos en marxa. Estar contínuament en moviment, aprofitar oportunitats i, mentre no apareguin, cercar. Els camins s'aniran obrint, hi haurà llum.  I fixa't bé que fins i tot enmig del dolor, del cansament, de la duresa d'algunes de les nostres situacions, sempre hi ha una escletxa, una escletxa per on entra la primavera… Com diria Cohen, «hi ha una esquerda en tot. És així com entra la llum». I de fons, en tota aquesta imatge, sempre la mà d´un Déu que t´acompanya, que m'acompanya, amb infinita tendresa…

Ningú no està lliure d'una situació imprevista, d'un tràmit que dura més del que s'esperava, d'un embús, o fins i tot d'una distracció. Però la qüestió és que la majoria de vegades, qui és puntual, ho és pràcticament sempre (potser s'haurà acostumat a calcular millor els temps, a donar-se marge per no anar tan al límit, a deixar la tasca començada, o és que no li agrada el risc). I en canvi, hi ha els que sempre són impuntuals. Sempre arriben tard. Deu, quinze minuts, el que sigui... i com se t'acudeixi dir alguna cosa, el problema el tens tu «és que... com et poses». De vegades un WhatsApp sobre la marxa sembla ja coartada. Però, de què serveix que, quan estàs esperant al lloc i hora acordat, t'entri un missatget dient «arribo deu minuts tard», quan tu potser has deixat alguna cosa que tenies entre mans, una tasca, una conversa, o un llibre que estaves llegint, per no arribar tard? I penses, no em podrien haver avisat fa un quart d'hora? I aquí et q

Expliquen que a l'antiguitat hi havia un savi que, amb la seva saviesa, irritava el rei del lloc. Aleshores, el monarca el va anar a conèixer. Quan el va veure, el primer que li va preguntar va ser: - Quants anys tens?, -per aquella creença que la saviesa té a veure amb l'edat-. El savi va respondre: - No ho sé Això va posar el rei fora de si perquè va interpretar que el savi s'estava rient d'ell. I va cridar: - Com que no saps quants anys tens! T'estàs burlant de mi? Sorprès, el savi va contestar serenament: - No, senyor. Per mi, els anys que tinc són els que em falta per viure i no els que he viscut; els que he viscut ja no els tinc, per tant, no sé quants anys tinc. Què en penses de la filosofia d'aquest savi? On està enfocada la seva vida? al passat, al futur o al present? Visquem la vida amb il·lusió; cada dia és un regal de Déu. Aprofitem-ho i donem gràcies.