Passa al contingut principal

Entrades

A CONTRALLUM: Inútil

Bon dia! Qui de nosaltres no ha sentit mai una conversa d'aquest estil?: —Escolta, avui he fet neteja d'armari —I tiraràs o donaràs molta roba? —Doncs no gaire, la veritat. M'he provat tota la roba que tinc a casa i la que no m'anava bé l'he guardada per si m'aprimo o per si torno a guanyar uns quilets, perquè mai se sap, perquè em fa pena llençar-ho, perquè potser torna aquesta moda… Al que per dins pensem: vaja, que no ho faràs servir mai, però bé... Sense ànim de criticar (que jo també soc d'aquest club de guardar coses...), el que pretenc fer és veure que això que molts poden veure com una cosa inútil és el mateix que van pensar moltes persones sobre els deixebles de Jesús una vegada ja no estava amb ells. T'imagines? A veure, que seguir algú pels seus ideals, les seves bones obres i tal en vida, es pot entendre, no? Però quan ja no hi és... i si a sobre m'hi jugo la vida... com que sembla una mica de bojos. No trobes? No només això, sinó que aqu
Entrades recents

RELATS DEL MÓN: Dia Mundial del Reciclatge

Bon dia! Avui celebrem el dia mundial del reciclatge i en honor seu, us porto un fragment de la història de la humanitat que ens parla del que som capaços de fer: Fa molt de temps, al voltant de l'any 1031, al Japó, hi havia una gran necessitat de paper. En aquells dies, el paper era un bé preuat. Es fabricava principalment a partir de plantes com la móra, el gampi i el cànem, que eren difícils d'aconseguir en grans quantitats. A causa d'això, els artesans japonesos van començar a buscar maneres de reutilitzar el paper que ja havia estat utilitzat. Va ser així com, en lloc de rebutjar el paper vell i usat, els japonesos van començar a recol·lectar-lo, netejar-lo i convertir-lo en paper nou. Aquest paper reciclat tenia un color gris perquè no podien eliminar completament la tinta i els pigments del paper original. Tot i el seu color, aquest paper es va tornar extremadament valorat perquè ajudava a conservar els recursos naturals i era una solució enginyosa per a l'escas

EMOCIONARI: Feel

  Bon dia! L'any 2003 Robbie Williams, el cantant d'aquesta cançó anomenada "Feel", va actuar en directe davant de 375.000 persones. Quan estava acabant aquest cant va esclatar a plorar. La música va parar durant gairebé 2 minuts. Finalment, va acabar la cançó a cappella amb una veu trencada com fent seves les paraules que deien: "I just wanna feel, feel the home that I live in. I just wanna feel real love and life ever after. There's a hole in my soul You can see it in my face it's a real big place". "Només vull sentir, sentir la casa on visc. Només vull sentir l'amor de veritat i la vida per sempre. Hi ha un forat a la meva ànima. Pots veure'l a la meva cara, és un lloc molt gran". Et diu res la lletra d'aquesta cançó? També sents un forat a la teva ànima? Creus que es pot omplir amb un amor de veritat? Són moltes les filosofies i creences que afirmen que l'ésser humà té un buit interior. Com un forat interior que desitja

INTUÏCIONS: Dia internacional de la família

Bon dia! Avui se celebra el dia internacional de la família, però què entenem per família? Què celebrem exactament? Per reflexionar-hi, faré ús d'un proverbi africà que diu: "Per educar a un nen es necessita un poblat sencer". Veus per on va la idea? La família és aquell nucli de persones que conviuen juntes, que comparteixen un espai, que creixen juntes, que s'ajuden entre si, i tantes altres coses. Tanmateix, em sembla, per poder esdevenir una família, cal que aquest grup de persones tingui quelcom més. Una família necessita estar unida, tenir un vincle i una confiança. Una família hauria de ser un lloc d'amor, un lloc on estar pendent dels altres que estimem especialment, hauria de ser un entorn de seguretat, un lloc on voler estar, on ser acceptat i acceptada i on ser escoltat i escoltada, però també un lloc on acceptar, on escoltar, on preocupar-me per l'altre, on col·laborar i ajudar en el que faci falta abans, fins i tot, que m'ho demanin... Sigui c

MARE TERRA: Runaway

  Bon dia! Vivim en una societat on es promou comprar productes d'un sol ús, on els aparells electrònics venen amb una obsolescència programada, on els venedors et diuen que és "millor comprar un nou que reparar-lo", on sembla que si no tens l'últim model estàs desfasat/da, et pregunto: Quin és l'objecte que et va costar més desprendre't? Ets dels qui intentes reparar o millor comprar un nou? Creus que les persones ens tractem igual? T'ha passat? Avui se'ns planteja un gran repte: intentar anar a contracorrent o seguir el que molts fan o recomanen? La decisió torna a estar a les teves mans. Potser reparar un objecte té un preu similar al d'un nou i millor; tanmateix, ens hauríem de preguntar: fa falta? És necessari contribuir a un residu més per al planeta? Segurament no, però estàs disposat/da a posar el planeta per sobre de les teves necessitats o comoditats? Que tinguis un bon dia.

PREGAcine: Duplexity

  Bon dia! De vegades la convivència humana no resulta senzilla, oi? Com en el vídeo, no fa falta maldat, simplement hi ha gent que no veu més enllà de la seva realitat. De fet, sabies que la nostra ment és selectiva? Veu allò que ens resulta més interessant amb més facilitat que d'altres coses. Per exemple: quan una noia espera una criatura, comença a veure més dones embarassades. Així doncs, tots tendim a no veure o ometre algunes coses. Davant aquestes situacions podem optar per ignorar-ho i seguir el teu camí o bé entrar en una discussió o barallar-nos. Alguna vegada t'has trobat en una situació similar? Amb quin dels dos personatges t'identifiques més? Creus que pots ser com el noi que actua sense veure les repercussions dels seus actes? Tot acaba quan ens trobem, quan ens mirem, quan aprenem a compartir el que tenim i veiem la bondat —de vegades amagada a simple vista— que hi ha en l'altre. Tots tenim bondat al nostre interior, saps reconèixer la teva? I la dels a

PREGArock: Firework

Bon dia! Acabem la setmana amb una cançó que ens parla de la llum que portem dins, de la realitat de ser únics i úniques, de l'esperança en saber que després de l'huracà ve la calma. Et sents identificat/da amb la lletra de la cançó? Quina creus que és la llum que pots encendre en tu? De quin color creus que és el teu foc artificial? "Eres original, no puedes ser reemplazado". Una vegada més torna a sortir aquesta realitat que desitjo que puguis entendre i acceptar. Potser no t'ho creus, potser ja hi has renunciat, o tal vegada ja la guardes en el teu interior. Estiguis com estiguis, et convido a escriure-la o reescriure-la en el teu cor i en la teva ment: Ets únic, ets única i no pots ser reemplaçat/da. Que tinguis un bon dia.