Passa al contingut principal

Entrades

Gent: Hospital de Campanya Santa Anna

El projecte de l’Hospital de Campanya a la parròquia de S anta Anna de Barcelona–ubicada a l’antic monestir romànic-gòtic- comença el 17 de gener de 2017.  És un Projecte que vol acollir a persones sense llar. El principal objectiu és  acollir, acompanyar, protegir, promoure i escoltar a les persones en situació de vulnerabilitat que per  nosaltres són persones acollides. Oferim l’oportunitat de poder comptar amb un menjador social on es dóna de menjar a aproximadament unes 150 persones de forma diària.(esmorzar, dinar i sopar). També disposem de diferents serveis per afavorir la promoció de la salut de les persones acollides, treball social, servei mèdic, atenció psicològica, orientació laboral, atenció social i assessorament per persones en situació administrativa irregular i un servei de dutxes. Tots aquests serveis es posen a l’abast de totes les persones acollides.  Tots aquests serveis funcionen gràcies a la col·laboració entre l’equip de les persones voluntàries i professionals.
Entrades recents

PREGArock: Laudato si'

"Laudato Si", és un rap que defensa el respecte per la natura, la casa comuna de totes les persones, que es veu amenaçada tantes vegades per l'acció irresponsable d'l'home. L'Encíclica Laudato Si' insisteix molt en que «tot està unit» és a dir en la total vinculació de tot el que existeix. I crec que podríem dir que igual que les molècules d'aigua que avui formen part del nostre cos, demà poden ser aigua d'un riu de muntanya o d'una claveguera, de la mateixa manera podríem dir des del punt de vista espiritual que tot en el món està unit; tot té conseqüències en tot; qualsevol bon pensament, paraula, acció sentiment, emoció que visquem, fem, sentim, treballem repercutirà positivament d'una manera potent i inimaginables en aquest ésser viu que és el nostre planet ... farà bé a Gaia, a la Humanitat, al Regne. Anem per feina perquè no podem perdre ni un minut davant els greus problemes socials i ambientals que té el nostre planeta. @pastoralsj

Enfocar: Ceguera

Coneixes el relat del cec Bartimeu?. Es trobava a la vora del camí per la seva malaltia. La trobada amb Jesús provoca en ell un salt de fe, convidat per les paraules "Coratge! Aixeca't que et crida". Bartimeu é s capaç de posar tota la seva confiança no en els càlculs previs que li diguin que tot sortirà bé, sino en aquell que el crida i que sap que l'estima.  A vegades un viu amb els ulls tancats. Ens percebem, com Bartimeu, asseguts a la zona de confort i sense capacitat per donar un salt per  inseguretat, por o comoditat...  Moltes vegades estem tancats en el nostre egoisme, buscant la felicitat allà on no hi és, perquè no veiem el camí. Estem com a mitges amb la vida: sense entrar del tot en el camí.  Hem de sortir d'aquest món que ens enlluerna amb mil i una cosa i no ens deixa veure l'essencial. Recobrar la vista ens demana identificar i allunyar-nos de tot allò que ens impedeix veure, o ens fa veure que no existeix.  Sovint, és la trobada amb l'altr

PREGAcine: Electropolis

Electropolis és un curt realitzat al 2009 per 13 alumnes del Sheridan College, a Ontairo, Canadà. Una senzilla història, amb un inusual protagonista, l'homenet del semàfor, gravada al llarg de set mesos que ens deixa un preciós missatge: en ocasions per ser feliç cal sortir de la rutina i atrevir-se a ser diferent. El nostre homenet protagonista decideix sortir de la seva avorrida rutina de ninotet parat i en marxa que regula el trànsit, proposant una cosa inesperada que commociona i canvia la vida dels vianants. Això sí, com en la vida mateixa, ser diferent, l'actuar a contracorrent, fora del que la majoria dicta, no és entès a la primera ni acaba tan bé com caldria. L'important és ser conseqüent amb les nostres idees, sense fer mal a l'altre, però sense renunciar a la nostra manera d'entendre la vida que no té perquè ser la que ens marquin els altres. Vosaltres, estimats joves, esteu cridats a ser la llum en la foscor de la nit de tants companys que encara no cone

Relats del món: El conte de la sorra

Un riu, des de la seva font en unes muntanyes remotes, després de passar per tota mena de paisatges, finalment arribà a la sorra del desert. Just quan havia travessat totes les altres barreres, el riu intentà creuar aquesta, però s’adonà que, tan bon punt topava amb la sorra, les seves aigües desapareixien. No obstant això, estava convençut que el seu destí era travessar aquest desert, però no hi havia manera. Aleshores, una veu amagada, procedent del mateix desert, xiuxiuejà: – El vent travessa el desert, per tant, el riu també pot. El torrent hi objectà que ja es llançava contra la sorra, però així sols era absorbit; el vent podia volar, per això podia travessar el desert. – Llançant-te amb força tal com ho sols fer, no podràs travessar-lo. O bé desapareixeràs o bé et convertiràs en una maresma. Has de deixar que el vent et porti per sobre fins a la teva destinació. – Però com podria passar, això? – Deixant que t’absorbis el vent. – Aquesta idea, el riu no la podia acceptar. Al capda

A contrallum: Missionera

Amb el premi Dones de Coratge, el Departament d'Estat dels Estats Units distingeix cada any la valentia de dones de tot el món. El març d'aquest 2021, se li va concedir a una missionera espanyola: Alícia Vaques Moro. La seva reacció a l'anunci de la concessió del premi va ser tan modesta com cal esperar d'una religiosa. Per què ella i no altres? "La meva vida és molt semblant a la de la majoria de les meves germanes. No sé per què m'ha tocat a mi però ho accepto amb gratitud pel que significa per a totes les dones que estan darrere i de vegades passen tan desapercebudes ". Què és la valentia?, s'ha preguntat des que el 8 de març va recollir telemàticament el premi. " Em sembla que el coratge és simplement amor en moviment, amor en acció. En el nostre cas és el que ens porta a fer coses que per a una altra gent són extraordinàries, és la passió que portem dins per la vida i per la gent necessitada", reflexiona. A la vida de l'Alícia, actua

Propòsits: Explica el què has vist i sentit (Domund 2021)

La Jornada Mundial de les Missions es diu a Espanya "Domund". Se celebra el penúltim diumenge d'octubre, i ens recorda que formem part de la família universal de l'Església i que tots som missioners. Per què és necessari el DOMUND? Per explicar la tasca evangelitzadora que l'Església realitza en els territoris de missió. Per donar a conèixer la vida de les comunitats que constitueixen les Esglésies joves. Per fomentar les vocacions missioneres, així com la formació i la pregària de tot el poble de Déu. Per buscar l'ajuda econòmica que permeti sostenir a les Esglésies més pobres. Per donar a conèixer les Obres Missionals Pontifícies com a instrument del Papa per a la missió Els missioners no poden deixar de parlar del que han vist i sentit ... I tu? "Tot el que hem rebut, tot el que el Senyor ens ha anat concedint, ens ho ha regalat perquè ho posem en joc i ho regalem gratuïtament als altres". (Del Missatge de papa Francesc per al Domund 2021)