Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Ahir vaig tenir l'oportunitat de participar en un congrés amb altres professors i professores dels nostres col·legis gabrielistes. Allà vam poder escoltar en Carlos Roca, un creador de contingut que entrevista persones per conèixer les seves històries de vida. En Carlos es va definir com algú que es fa preguntes des de petit i que continua buscant respostes a través de les experiències dels altres. El seu projecte ha rebut diversos reconeixements, entre els quals el Premi Bravo! de pòdcast, atorgat per la Conferència Episcopal Espanyola. En la seva xerrada, en Carlos va destacar la importància de mirar, no només de veure, sinó de parar atenció a les persones, mirar-les als ulls i descobrir la història que hi ha al darrere de cadascuna. També ens va convidar a contemplar la bellesa de la creació i de tot allò que ens envolta. I és que, sovint, anem tan de pressa que veiem els qui tenim a prop sense preguntar-nos com estan o què estan vivint. Les seves entrevistes ens record...

Bon dia! Pensa un moment en la teva classe, en les persones amb qui comparteixes tantes hores, en les converses, les bromes, els treballs en grup... Cadascú té la seva manera de ser i, encara que no sempre ens n'adonem, tots influïm d'alguna manera en l'ambient que s'hi crea. Quan ets a classe, què creus que aportes tu al grup? De vegades, les coses que podem aportar no són espectaculars ni criden gaire l'atenció. Són coses bastant senzilles, com saber escoltar, tenir paciència, explicar alguna cosa a un company, fer riure o adonar-te que algú s'ha quedat fora. Pot ser que tinguis alguna d'aquestes qualitats i ni tan sols t'hagis aturat a pensar-hi. Quines coses et surten bé o què tens en la teva manera de ser que creus que pot fer bé a algú? De vegades també ens passa el contrari. Mirem altres persones i pensem que tan de bo tinguéssim la seva seguretat, els seus amics, la seva facilitat per estudiar o aquell talent amb què sembla que tot els surt bé. I...

Bon dia! Alguna vegada has sentit que algú t'escolta, però en realitat no t'està parant atenció? Potser et mira mentre parles, però està pensant en una altra cosa, mirant el mòbil o esperant el seu torn per respondre. Escoltar sembla senzill, però escoltar de veritat demana temps, atenció i, sobretot, interès per allò que l'altra persona vol compartir. De vegades estem tan centrats en les nostres preocupacions, les nostres opinions o les nostres presses que ens costa fer lloc als altres. A la Bíblia hi trobem una història que ens convida a reflexionar sobre això. Es tracta d'en Samuel, un nen que vivia i ajudava el sacerdot Elí al temple. Una nit, mentre dormia, va sentir una veu que el cridava: «Samuel!». Es va llevar, va anar on era l'Elí i li va dir: «Soc aquí, perquè m'has cridat». Però l'Elí li va respondre que no l'havia cridat i el va fer tornar a dormir. Això va passar tres vegades, fins que l'Elí va comprendre que podia ser Déu qui cridava e...

Bon dia! Avui vull que visualitzis la teva llar, el teu barri, la teva escola i els llocs que freqüentes. Segur que al teu voltant hi ha moltes coses que ens agradaria que fossin diferents: persones que se senten soles, companys que no troben el seu lloc, injustícies, problemes al barri o espais que no cuidem com caldria... Ho estàs visualitzant? Davant d'aquestes realitats solem dir: «Jo no puc arreglar el món». I és veritat, no ho podem solucionar tot nosaltres sols. Però hi ha una diferència entre no poder arreglar-ho tot i pensar que no podem fer res. I hi ha una cosa que convé recordar: allò que ets i allò que saps fer poden tenir un efecte positiu real en els altres. Potser ets dels que saben escoltar, explicar alguna cosa amb paciència, organitzar, cuidar, crear o defensar algú quan ho necessita. Capacitats que, posades en joc, poden millorar les coses que tens a prop. Quines coses del teu entorn creus que necessiten millorar o que estaria bé canviar? Creus que hi ha alguna ...

Bon dia! A qui creieu que va adreçada la cançó? Seríeu capaços de dedicar el vostre «dia i nit» a algú? A qui seguiu o quins són els vostres referents? Si t'hi fixes, a la vida ens fem moltes preguntes, i això és bo. Algunes són fàcils de respondre; d'altres, com ara qui o què és un dels motius de la teva vida?, costen més, oi? Això és normal, perquè hi ha preguntes que ens conviden a prendre decisions que van donant forma a qui som i a la vida que volem construir. Durant els próxims dies et proposo fer un petit viatge al voltant d'aquestes preguntes: qui soc, què porto a dins, què puc aportar i quin sentit vull donar a la meva vida. Però tranquil, no cal tenir respostes immediates ni decidir ara què vols ser o fer en el futur. Es tracta, simplement, d'estar obert, d'atrevir-te a pensar i de donar-te permís per parlar d'aquestes coses. Perquè potser descobrir per a què ets aquí comença, senzillament, per atrevir-te a fer-te la pregunta. T'apuntes a aquest vi...

Bon dia! Em dic Frans van der Lugt. Soc holandès i jesuïta. Fa gairebé cinquanta anys vaig arribar a Síria de missió i allà vaig trobar la meva llar. Vaig compartir la meva vida amb musulmans i cristians, joves i grans, que de mica en mica es van convertir en veïns, amics, gent que estimava. Llavors la guerra va arribar a Homs. Els bombardejos van destruir edificis, escassejava el menjar i moltes famílies van quedar atrapades. La por i la incertesa ho van envair tot. Em van preguntar si volia marxar. Però com havia d'abandonar els qui havien compartit amb mi tants anys just quan més patien? M’hi vaig quedar no perquè no tingués por, sinó perquè aquelles persones ja formaven part de la meva vida. El seu dolor també era el meu. I és que fins i tot enmig de la guerra, continuàvem trobant motius per estar units. Musulmans i cristians compartíem dificultats i ens ajudàvem. Jo creia profundament que l'odi no havia de guanyar, que fins i tot en la foscor podia quedar una mica d'es...