Passa al contingut principal

Entrades

Propòsits: Ser més inclusius

Avui se celebra el Dia internacional de les persones amb discapacitat No és exagerat afirmar que en un món que menysprea la discapacitat a tots els nivells, cada història és un exemple de participació i afirmació de la vida i de l'esperança, i en molts casos una mostra que el patiment no pot tenir mai la darrera paraula. Entre les interminables històries de superació hi ha els que van néixer amb una discapacitat o per als quals una malaltia, un accident o malauradament la violència els van imposar una llosa molt difícil d'aixecar. No obstant això, el seu esforç i la seva superació ens recorden que els límits a la nostra vida no estan per trencar-los o per paralitzar-nos, més aviat per acceptar-los amb lucidesa i per estirar-los de manera que la flaquesa i el patiment es converteixin en espais de creixement i en motius per creure en el futur i, per què no, per fer-nos una mica millors. La persona amb discapacitat té un espai al nostre món que només ella pot omplir. Dotar-la de c
Entrades recents

PREGAcine: L'esclavitud infantil

  Avui, Dia internacional per a l'abolició de l'esclavitud, posem de manifest que l'esclavitud no és una relíquia del passat, sinó una realitat molt present. En aquest vídeo podem veure el món fosc de l'esclavitud infantil. Els periodistes van gravar la batuda feta fa un any en una fàbrica clandestina als afores de Nova Delhi, capital de l'Índia, on treballaven menors entre 10 i 16 anys. L'operació, que va comptar amb el suport de les autoritats, la va fer una organització que treballa per rescatar nens explotats i donar-los millor vida. El seu fundador, l'activista Kailash Satyarthi, va guanyar el premi Nobel de la Pau el 2014 per la seva feina.

Intuïcions: Avarícia

  "Els 100 rics de la llista Forbes Espanya veuen créixer un 17% les seves fortunes durant el 2021 i ja acumulen 153.575 milions" * Mentre parlem de recessió, de deutes i de reducció del PIB a molts (massa) països, el 0,001% de la població s'ha fet desproporcionadament més ric, de forma morbosa i injusta. Hi haurà qui defensi el que és lícit d'aquest enriquiment, qui no vegi malament en els guanys estratosfèrics que es presumeixen fruit d'un treball dur. Però en un planeta amb recursos limitats, com és el que habitem, l'avarícia dels uns és la misèria dels altres. En un moment en què la solidaritat és una urgència i gairebé un deure moral, la por està fent que els extrems es distanciïn a un ritme vertiginós en allò econòmic i, inseparablement, en allò social. I davant d'això, tenim dues opcions. O, en paraules del Papa Francesc a la seva última encíclica, dos tipus de persones: «les que es fan càrrec del dolor i les que passen de llarg; les que s'incli

Relats del món: Diògenes i l'esclau

Diògenes era pobre i sovint sortia a plena llum del dia a demanar almoina i recollir tot allò que trobava d'utilitat. I sortia amb una llanterna a la mà. Quan li preguntaven el per què portava una llanterna encesa de dia, ell responia: – Busco un home. Un dia, Diògenes va anar a veure un sacerdot i va implorar caritat. Ell li va donar com a almoina la seva benedicció. Més tard, una jove molt adinerada, li va donar una moneda de coure, mentre ella en gastava dotze de plata als capricis. L'ancià Diògenes va veure llavors el príncep de Salamina acompanyat pel seu esclau. Quan es va acostar a demanar-li una almoina, el príncep el va apartar d'una empenta. Aleshores l'esclau que anava amb ell el va ajudar a aixecar-se i li va donar sense que el veiés el seu amo unes monedes. Diògenes el va mirar sorprès i va començar a cridar ple d'alegria: – He trobat l'home, he trobat l'home! I és un esclau! Frédéric-Edouard Plessis, escriptor francès (1851-1942). Missatge: «No

A contrallum: Bla, bla, bla

"Bla, bla, bla. Això és tot el que escoltem dels així anomenats líders. Paraules. Paraules que sonen molt bé però que, fins ara, no han portat a cap acció. Les nostres esperances i somnis s'ofeguen en les seves paraules i promeses buides". Greta Thunberg. M'he parat a pensar en els meus bla, bla, bla? En com parlo als altres? Perquè, segons com utilitzi la meva paraula, puc ser el suport més ferm o el botxí més despietat. Les meves paraules poden ser bàlsam que alleugi les ferides o autèntiques armes destructives. Poden acaronar o bufetejar. Poden aprobar o poden trepitjar... Parlar està de moda. “Discutir”, en general, només serveix per moure l'aire. “Actuar”, en canvi, requereix calma i concreció. Mai no s'ha parlat tant com a la nostra època. Mai una allau tan imponent de paraules, moltes buides i sense sentit, havia caigut sobre la gent. Tots volen “participar” però pocs tenen alguna cosa a dir. I és que, per tenir alguna cosa a dir, primer cal “reflexiona

Enfocar: Comença l'Advent

L'esperança és l'actitud que descriu millor la invitació que ens fa, cada any, l'Advent. En aquests moments, històricament marcats per les múltiples crisis associades a la pandèmia de coronavirus, potser és l'esperança allò que més intensament necessitem i allò que amb més cura hem de cultivar. Homes i dones vivim la vida pensant en el futur (quan acabi els meus estudis, quan em casi, quan tingui fills, quan em jubili, quan passi aquesta pandèmia…). Certament, l'esperança se sol manifestar en nosaltres quan ens enfoquem cap a l'èxit dels nostres anhels en el futur. L'esperança és un estat d'ànim que sorgeix quan es presenta com a assolible allò que es desitja. Tot i així, hem de ser conscients que l'esperança es dóna també en el nostre passat, com diversos moments d'il·luminació que ens van fer confiar i créixer. Aquests estan disponibles com a recursos propis per enfortir la nostra esperança avui. I, finalment, es dóna al nostre present mantenin

PREGArock: Mujer. El Barrio

  Avui és el Dia Internacional per a l'erradicació de la Violència contra la Dona "Aquest tema no va de la dolçor del perdó, no va del penediment. Aquest tema està fet íntegrament per a la dona. Perquè dona és la que em va parir i només per això li devia aquest tema. Gràcies a tu, existeix el teu bé i el teu mal. Gràcies a tu, perquè un dia vas oblidar-te de ser dona per ser mare. Gràcies a tu, perquè sou moltes la que patiu la ira del p atiment, com a veritables lluitadores porteu la vida en draps de seda, sempre al circ del abisme, sempre sobre les seves cordes fluixes. Dona no tinguis por, perquè dona és la meva mare. Gràcies!“. El Barrio Maria de Natzaret, Mare meva i del món sencer, Avui et demanem la teva ajuda incondicional, Per ser protectora del món, Et demanem per totes les dones que pateixen, En silenci la pitjor de les xacres, Dona'ls força, llum i valor per sortir-se'n. Amén