Bon dia! Imagina que demà algú inventa una màquina capaç de donar-te una llista amb tot el que et passarà en el futur. Podries saber què estudiaràs, on viuràs, a què et dedicaràs, quines persones coneixeràs i, fins i tot, quins seran alguns dels moments més importants de la teva vida. La pregunta és: voldries veure-la? Segurament, alguns diríeu que sí. Però potser altres preferiríeu no saber-ho. Perquè una part important de viure consisteix precisament a descobrir. A conèixer coses que encara no coneixes, trobar-te amb persones que encara no han aparegut a la teva vida i adonar-te, a poc a poc, de qui ets i de qui vols arribar a ser. No creus que, si poguessis veure aquesta llista, podries passar massa temps pensant en el teu futur i oblidar-te de viure el present? Durant aquestes últimes setmanes hem parlat molt de tot això. Ens hem preguntat qui som, què ens fa únics, què portem a dins, què podem aportar als altres i què volem fer amb la nostra vida. I potser, després de tantes pregu...
Bon dia! Hi havia una vegada un noi que vivia en un petit poble i que, cada matí, recorria el mateix camí per arribar a l'escola. Sempre passava pels mateixos carrers, veia els mateixos edificis i saludava, gairebé sense adonar-se'n, les mateixes persones. Amb el temps, aquell camí va començar a semblar-li avorrit. —Tots els dies són iguals —pensava—. Em llevo, vaig a classe, torno a casa... i demà una altra vegada. Un dia, mentre caminava, es va trobar amb una dona gran que estava asseguda davant de casa seva. —Per què fas aquesta cara? —li va preguntar ella. —Perquè estic cansat d'aquest camí. Sempre és igual i sento que no em porta enlloc. La dona va somriure i va assenyalar una petita planta que creixia al costat de la vorera. —Veus aquesta planta? L'has vist créixer durant mesos i segurament ni te n'havies adonat. El noi se la va quedar mirant. Era veritat. —Els camins canvien mentre els recorrem —va continuar la dona—. I nosaltres també. Aquell dia va arribar ...