SG1xdia

Els “no m’agrada el Nadal” Els qui no gaudeixen del Nadal no necessàriament són amargats com el Grinch, el personatge del conte "Com el Grinch va robar el Nadal" escrit per Theodor Seuss Geisel. Aquestes persones poden estar passant per moments difícils, ser més sensibles a les emocions, tenir altres prioritats en la seva vida o fins i tot una baixa tolerància a l'estrès que generen tanta activitat social i tantes emocions. No obstant això, la societat assumeix que aquests sentiments i emocions per Nadal han de ser sempre d'alegria i felicitat perquè s'està celebrant i compartint amb la família i amb els amics, però la veritat és que no totes les persones experimenten aquestes dates de la mateixa manera i per a algunes representen angoixa, estrès, ansietat o tristesa. Aquestes actituds s'han de respectar. No s'ha d'obligar a ningú a estar alegre quan en el fons del seu cor no experimenta aquesta felicitat, és possible oferir-li companyia, un bon sopar, …

Little Drummer Boy - Pentatonix Come they told me                            Vine, em van dir, A new born king to see                     Un nou rei per veure,
Our finest gifts we bring                   Li portem els nostres més bells regals,
To lay before the king                        per posar-los davant del rei,
So to honor him                                 I així honorar-lo,
When we come                                  quan arribem, Little baby                                           Petit nen,
I am a poor boy too                           jo també sóc un nen humil,
I have no gift to bring                        No tinc regal per portar,
That's fit to give our king                 que sigui adequat per donar-li al nostre rei,
Shall I play for you                             Puc tocar per a tu?
Mary nodded                                     La verge Maria va assentir,
The ox and lamb kept time              El bou i el xai van portar el compàs, I played my drum for him����…

Sempre brilla el sol. Alvaro Soler (Marató 2018) Ho tinc molt clar el que em passa No es gens estrany, tot marca Ho pots fer tot si hi ha amor. Un món que gira i gira, no et cansis i respira, només cal vèncer el dolor. Seré amb tu, amor. Voldria dir-te vius en un món que escolta No hi ha fronteres ni ombres, i sempre brilla el sol. No hi ha banderes, respostes que no esperes, gastant la teva vida, i sempre brilla el sol. (3) Voldria dir-te que, dir-te que, dir-te que...

Abonar l’atenció A la tardor. Cada fulla caduca que es desprèn fecundarà el sòl que la rep. A les nostres relacions, cada trobada profunda viscuda des d'un interior generós es convertirà també en un gest fecund del qual brollaran nous descobriments; només cal confiar i deixar-se assolir. En la dinàmica del dia d'avui realitzarem una activitat que ens porti a donar abonament de la nostra consciència. Cada un de nosaltres pensarà en una acció que provoca un creixement interior (abraçar, besar, escoltar, admirar ...) i la verbalitzarà. Finalment compartirem el que aporten al nostre interior totes aquestes accions. Un cop exposades totes aquestes accions, intentarem portar-les a la practica de forma natural durant el nostre dia a dia. B.I. Josean Manzanos

Carta d'agraïment a un amic/ga
Gràcies per la teva mirada de complicitat, pel teu somriure autèntic, per la teva sinceritat, per dir-me el que ningú més té nassos de dir-me, per trucar-me sense haver de dir-me res, per donar suport als meus projectes, per entendre el que ningú més entén de mi, per respectar-me, per abraçar-me quan ho necessito, per fotre'm bronca quan me la mereixo, per recordar-me les coses, per ser el meu còmplice, per explicar-me els teus secrets i saber guardar-ne els meus, per fer-me companyia, per preparar-me sorpreses, pels teus detalls amb mi, per passar-me apunts, per donar-ho tot quan sortim de festa, pels teus missatges de bon dia i bona nit, per explicar-m'ho tot i demanar-me consell, per fer-me sentir especial, per preocupar-te quan les coses no em van del tot bé, per ser-hi sempre, per tenir-me com la teva primera opció, per voler que formi part de la teva vida, per no demanar-me mai res a canvi, per no tenir mai un "no" per mi, per …

TEMPS D’ADVENT, temps d’aixecar la mirada Pantalles gegants publicitàries, arbres amb fruits lluminosos, carrers vestits de llarg, aparadors decorats de festa, abrics que van i vénen, bosses que caminen amb ritme, es respira festa, tot fa olor de Nadal. Moda, bellesa, música, m'envolta mentre vaig baixant el carrer Major. Només hi ha una cosa que aconsegueix fixar la meva atenció, és una dona que empeny lentament un carro i per compra porta mantes, cartrons, i múltiples estris vells. Ningú la mira, no surt a la foto, es queda fora de la perfecta estampa hivernal. Qui serà, quina història tindrà, com mirarà al món que a ella no veu? Són preguntes que ràpidament apareixen en la meva ment i que potser mai podré contestar. La imatge d'aquesta senyora no és diferent a altres del meu dia a dia, però, en aquest temps de llums la seva ombra em fa callar.La bellesa d'aquesta dona mai la recollirà una càmera, i això em fa pensar en comDéu opta per quedar-se fora dels flaixos. Déu amb…