Salta al contingut principal

Entrades

RELATS DEL MÓN: La Moreneta

Bon dia! Fa molt de temps, cap a l'any 880, als voltants d'una muntanya, uns nois que guardaven el bestiar van veure una cosa que els va deixar fora de joc. No era cap notificació al mòbil ni cap efecte especial: era una brillantor estranya que sortia d'una cova, acompanyada d'una melodia que semblava venir d'un altre món. Empesos per la curiositat, van decidir pujar a investigar i allà, amagada entre les roques, van trobar una petita talla de fusta de la Mare de Déu. La notícia va volar i, durant centenars d'anys, milers de persones van començar a pelegrinar a aquella muntanya. Cadascú hi arribava amb la seva pròpia història a l'esquena: pors, alegries, peticions o, simplement, ganes de donar les gràcies. Com que en aquella època no hi havia llum elèctrica, tothom encenia espelmes. Imagina't milions d'espelmes cremant sense parar durant segles. El fum d'aquestes flames, a poc a poc, es va anar dipositant sobre la fusta, tenyint el rostre de la M...
Entrades recents

INTUÏCIONS: Paraules que evolucionen

Foto de Polina Bon dia! Si ara mateix els teus avis o fins i tot els teus pares sentissin algunes de les vostres converses al passadís, probablement es pensarien que parleu en clau. Paraules com "bro", "delulu", "ghosting" o dir que una cosa té «bon vibe» són les vostres eines d'avui per explicar el món. I això és genial. És la vostra cultura, la vostra petjada, una manera de dir «nosaltres som aquí». Quina és la paraula de la vostra generació que més fas servir en el teu dia a dia o quina és la teva preferida? Quan fas servir aquestes paraules, sents que et donen una identitat pròpia que et diferencia del món dels adults? Creus que aquestes expressions noves estan substituint o eliminant paraules més antigues, o simplement serveixen per explicar coses que abans no tenien nom? Fixeu-vos en una cosa: perquè vosaltres pugueu inventar o adaptar totes aquestes paraules, abans ha hagut d'existir una llengua immensa que us donés la base. És exactament co...

Paraules Sagrades: Dia Internacional del Llibre

Bon dia! Avui, 23 d'abril, celebrem Sant Jordi amb el Dia Internacional del Llibre. Avui celebrem que "les paraules amaguen històries que ens emocionen i ens fan somiar". Llegir és viatjar, és dubtar, és sentir que el cor et pot bategar més fort pel destí d'algú que ni tan sols coneixes. De fet, hi ha llibres que canvien la història, i de vegades, aquestes històries superen la ficció. Fixeu-vos en sant Lluís Maria de Montfort. Va escriure un llibre tan revolucionari per a la seva època que ell mateix va deixar escrit un avís a les seves pàgines: va profetitzar que els seus enemics amagarien el seu manuscrit en la foscor d'un cofre perquè ningú no el llegís mai. Semblava una bogeria, però la va encertar de ple. El seu text va ser oblidat en un bagul i va trigar 130 anys a ser descobert! I quan per fi va sortir a la llum, les seves paraules van inspirar milions de persones, i ho continuen fent! Ell sabia que les paraules escrites tenen poder, que són capaces de sobr...

MARE Terra: Dia Mundial de la Mare Terra

Bon dia! Acabem de veure el nostre planeta des dels satèl·lits de la NASA. Una "boleta blava", un punt perdut enmig de milers de milions de galàxies, on passa literalment tot el que t'importa: les teves ratllades, els teus bons records, els teus amics i la gent que estimes. Queda't amb aquesta frase del vídeo: "Des de dalt, veiem les connexions". Sembla que la ciència i l'espiritualitat, de vegades, arriben a la mateixa conclusió. El Papa Francesc fa anys que repeteix exactament el mateix: "Tot està connectat". El que li passa a l'oceà, als boscos o al gel ens acaba afectant a nosaltres. No som els amos d'aquest escenari, som part de la seva xarxa. Fins i tot molt abans que existissin els satèl·lits, Sant Lluís Maria de Montfort ja ho intuïa. Ell era un apassionat de retirar-se a boscos i coves per buscar silenci, perquè sabia que en la natura hi ha una veu, una saviesa de Déu que el soroll de la ciutat no ens deixa escoltar. Avui, en e...

PREGArock: Alça la mirada

Bon dia! La cançó que escoltareu es diu "Alça la mirada" i és l'himne oficial que més de 1.700 veus han enregistrat per a la visita del Papa a Espanya. Més enllà del que cadascú cregui o deixi de creure, us convido a escoltar el missatge que ens porta d’"alçar la mirada" en lloc de caminar per la vida mirant al terra de les nostres pròpies angoixes o a la pantalla del mòbil. La cançó és un crit de rebel·lia, una invitació a aixecar el cap, sortir de la nostra bombolla i atrevir-nos a mirar als ulls a aquells que tenim al costat. Escolta-la, gaudeix-la i deixa que et parli: Que tinguis un bon dia.

INSPIRA'T amb: J.K. Rowling

Bon dia! Segur que a gairebé tots us sona el nom de J.K. Rowling. Sí, la ment darrere de tot l'univers de Harry Potter. El que potser no sabeu és que, abans de vendre milions de còpies i crear un imperi, Rowling era una mare soltera que escrivia en cafeteries per no passar fred a casa i el manuscrit de la qual va ser rebutjat per una dotzena d'editorials. Li deien que la seva història sobre un nen mag no interessaria a ningú. Tot i això, ella confiava en una cosa clau: la lectura consisteix a trobar un refugi, un món que t'atrapi i et faci vibrar. Per això, no es d’extranyar que un dia digués: "Si no t'agrada llegir, és que encara no has trobat el llibre adequat." Quin és el llibre més avorrit que has arribat a llegir? Si poguessis viure dins de qualsevol història que coneguis, quin món triaries? Quin tema et genera tanta curiositat o intriga que sí que series capaç de llegir-te un totxo de 300 pàgines sense adonar-te'n? Pot ser que t'hagis penjat l...

WITHIN me: La deu

Bon dia! Avui la teva deu estava habitada per algú, tenia un rostre. Digues-me, aquesta deu de pau i amor estava habitada per Déu? T’atreveixes a tornar a aquesta deu pensant que ell hi resideix? T’animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.

A PENSAR! amb: Albert Camus

Bon dia! Albert Camus va ser un escriptor i filòsof francès a qui no van regalar res a la vida. Va créixer en una pobresa extrema, va emmalaltir greument de tuberculosi de molt jove i li va tocar viure de ple la Segona Guerra Mundial, on va ser testimoni directe de l'horror i del patiment humà. Anys després de la guerra, Camus va tornar a un lloc de la seva infància a Algèria anomenat Tipasa. Venia d'una Europa grisa i destruïda, marcada pel fred del conflicte, el cansament i la tristesa. En tornar a contemplar aquell paisatge ple de llum, ruïnes antigues i mar, va escriure el seu assaig "El retorn a Tipasa". En aquest text, descriu com, malgrat tota la foscor i el patiment que havia vist al món i experimentat a la seva pròpia pell, va sentir que alguna cosa al seu interior romania lluminosa i càlida. Una de les seves frases és: "En les profunditats de l'hivern, finalment vaig aprendre que dins meu hi havia un estiu invencible". Quin és el teu pla prefer...