Hem d'aprendre a tancar processos per fer passos a nous projectes, nous reptes que ens obrin al futur. Quan comprenem que acomiadar-se és tan sols donar-nos temps i espai per sentir tot allò viscut, experimentat i compartit, acceptem que tot té el seu temps i el seu moment. Dir adeu suposa agrair tot el que hem rebut i fer un pas endavant, cap al que és nou. Però la por a allò desconegut ens fa que, inconscientment, els nostres adeus siguin amb la boca petiteta, perquè ens costa assumir que tot a la vida és efímer i que, o es transforma, millora o canvia de manera natural, o es converteix en un veritable drama. El problema és que ningú ens ha ensenyat a dir adeu, cosa que fem repetidament al llarg de la vida perquè estem en un canvi incessant. Acomiadar-se és part de la vida quotidiana i com més aviat aprenguem a fer-ho amb normalitat molt millor ens anirà i més avançarem cap a les nostres metes. Viure és créixer i per créixer cal tancar etapes i començar-ne d'altres per molta
Ahir es va celebrar el Dia Mundial del Refugiat. El tema d'aquest any ha estat "Qui sigui. On sigui. Quan sigui. Tota persona té dret a buscar protecció." Sense importar qui siguin , les persones forçades a fugir mereixen un tracte digne. Qualsevol persona pot buscar protecció, no importa qui sigui ni en què cregui. Buscar protecció és un dret humà que no està subjecte a negociació. Sense importar d'on provinguin , cal donar la benvinguda a les persones forçades a fugir. Les persones refugiades provenen de diferents parts del món. Per fugir del perill, potser agafen un avió, pugin a un vaixell o viatgin a peu. L'únic que sí que té caràcter universal és el dret a buscar protecció. Sense importar quan hagin estat forçades a fugir, les persones desplaçades tenen dret a rebre protecció. Amb independència del tipus d'amenaça (guerres, violència, persecucions), tothom mereix rebre protecció i té dret a estar en un entorn segur. Que es transformin els discursos d'