Passa al contingut principal

Entrades

BON ESTIU

 
Entrades recents

Intuïcions: Agrair el que hem viscut

Constantment estem canviant d'etapes. Finals i principis de curs de temporades, d'anys... acabar i recomençar formen part de la vida. I sempre és útil, quan arriba un moment de canvi, mirar el que se’n va, per aprendre d'això, i mirar el que ve, per projectar, planificar, somiar i construir. El temps, en tot cas, va marcant els seus canvis. Hem somiat, resat, crescut. Hi haurà hagut tristeses o alegries, paraules o silencis, descobriments i aprenentatges... I Déu també present, en tot això. Ensenyeu-me, Senyor, a aprendre del que hem viscut. A que la vida no passi per mi sense deixar empremta. Ensenyeu-me a aprendre dels encerts i dels errors. Del que en els últims temps m'ha ajudat a créixer i el que no m’ha deixat avançar. Ensenyeu-me a admetre els fracassos que hagin arribat i celebrar les victòries sense perdre la humanitat. Dona'm, Senyor, una memòria capaç d'evocar, agrair i demanar perdó pel que hagi pogut ser injust... Com definiries l'últim any de l

A contrallum: Profund

Ampliar la imatge i comentar-la amb el text https://pastoralsj.org/images/articulos6/pexels-pixabay-163313.jpg Les paraules adquireixen un matís diferent quan s’afegeix un «profund» al darrere. Sempre m'ha semblat que pensar alguna cosa i pensar una cosa profundament són coses ben diferents. Senyor, et demano els ulls i el cor per buscar aquesta profunditat en les coses importants de la vida. No com un hashtag ni com a eslògan, sinó com a forma concreta de viure l'evangeli. A l'entranyes de la vida.

Relats: Un misteriós enfonsament

Un matí va passar una cosa en un poble que a tots va deixar perplexos. Quan van sortir al carrer, es van adonar que les seves cases s'havien enfonsat a terra uns quants centímetres. I el pitjor era que cada nou dia que es feia de dia, les cases s'anaven enfonsant una mica més. Vingueren arquitectes i enginyers d'arreu per estudiar aquell fenomen. Van revisar els fonaments de les cases i van comprovar la solidesa del sòl, però tot semblava correcte. Només hi havia una cosa que no podien entendre. Existia una casa que no s'havia enfonsat ni un mil·límetre. I no obstant això estava sobre el mateix sòl que les altres i estava construïda amb els mateixos materials. Era d’una senzilla família que vivia sense grans luxes. Allò era tot un misteri. I mentre, les altres cases seguien enfonsant-se cada vegada més a la terra. La gent ja havia d'entrar i sortir de casa per les finestres. Cada vegada estaven més irritats i molests per aquella situació tan estranya. I com cap expe

PREGAcine: Hay un monstruo en mi cocina. Greenpeace

Dia Mundial contra la la Desertificació i la Sequera  https://youtu.be/t4-sDoVfjxw «Hay un monstruo en mi cocina» explica la història d'un nen que s'assabenta de la punyent realitat de la desforestació desenfrenada en llocs com l'Amazones, des del punt de vista del jaguar. Amb el jaguar, el nen explora com la carn produïda industrialment a les nostres cuines està impulsant la tala de preciosos boscos i promet mobilitzar la gent per lluitar contra els monstres. La producció de carn i pinsos per a bestiar és el principal factor de desforestació arreu del món. Aquesta destrucció és catastròfica per als pobles indígenes, que sovint s'enfronten a la violència quan els ramaders i els acaparadors de terres busquen apoderar-se de les seves finques, i és una amenaça per al clima global i la vida silvestre. D'una població estimada de 2.000 jaguars, aproximadament 600 estan en perill a causa dels incendis en el Pantanal. "L'Amazònia és terra disputada des de diversos

Enfocar: Ser bons/es

Per ser bons, no n'hi ha prou amb fer "coses bones", sinó que es requereix "fer-les bé" i realitzar-les en un "context bo". Els fariseus queien en el vici de fer coses que eren bones (donar almoina ...) per aparentar ser bons. Recordeu l'episodi de la vídua pobra ( Mc 12, 41- 43 ) Cal que fem accions que siguin profitoses per al nostre ésser (el meu i el dels altres). Dir una mentida, per exemple, és una cosa destructiva: em fa mentider. Només allò bo fa bona la meva voluntat. Però, a més d'un "bon punt de partida", es requereix una "bona direcció". Si faig alguna cosa bona però amb mala intenció, estic, en definitiva, fent-ho malament. Han de ser coherents, per tant, el "què" i el "per què". Hem d'examinar amb molta cura la nostra intenció en tot el que fem, i no buscar únicament els nostres interessos.

Mare Terra: La caça del llop

El Govern posa data per a la fi de la caça del llop: el 25 de setembre. ASCEL, l'organització ecologista que va promoure la mesura, sosté que l'ordre ministerial és "inacceptable" perquè obre la porta al fet que se segueixin abatent llops en controls de població. Però la caça continua, i legalment. Castella i Lleó, la comunitat amb més exemplars, va anunciar a finals d'abril la subhasta de permisos per abatre 12 llops a la reserva regional de caça de la Serra de la Culebra (Zamora), on els interessats poden arribar a pagar 6.000 euros per abatre un animal. Una situació que no hauria de tornar a produir-se a partir del 25 de setembre, quan totes les comunitats estaran obligades a "tenir les seves eines de gestió vinculades a l'espècie adaptades a la nova situació". Laudato si’ 89. Les criatures d’aquest món no poden ser considerades un bé sense amo: «Són vostres, Senyor, que estimeu la vida» (Sv 11,26). Això provoca la convicció que, essent creats pe