Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! De vegades, posar-se d'acord en algunes decisions no és fàcil; de vegades ens pot portar a una discussió, a malentesos o fins i tot a enfadar-nos fins a espatllar o trencar alguna cosa. Conviure amb altres persones no és fàcil, però sí necessari, encara que no sempre ho volem veure. Compartir espais pot generar situacions així. La pregunta és: què fas després? Buscaràs un manual per solucionar-ho? Demanaràs ajuda? T'ho empescaràs per trobar una opció alternativa al problema causat? O simplement deixaràs que la situació et domini, esperant que sigui l'altra persona qui faci el primer pas? De vegades, la valentia comença aquí, en les decisions que prens. Et convido a ser valent i valenta durant aquest nou curs que acabem d'iniciar. Per una convivència sana i respectuosa, per tu, per tots. Que tinguis un bon dia.

Foto de Cynthia Diaz Bon dia! Diuen que dos amics van decidir pujar junts a una de les muntanyes més boniques de la seva regió. Havien preparat les motxilles, portaven aigua, una mica de menjar i tenien moltes ganes d'arribar al cim per contemplar-hi el paisatge. Tot just començar el camí, un d'ells va sortir disparat. —Som-hi! Si seguim a aquest ritme, arribarem els primers. El seu amic va somriure i va intentar seguir-lo, però de seguida es va haver de quedar una mica enrere. Poc després, un excursionista que baixava pel camí els va demanar una mica d'aigua. I, tot i que portava l'ampolla gairebé plena, va respondre: —Em sap greu, no ens podem aturar. Tenim pressa. —I va continuar caminant. En una breu parada, es va menjar una barreta energètica. Sense pensar-s'ho gaire, va deixar caure l'embolcall a la vora del camí i va murmurar: —Ja ho recollirà algú, em fa nosa. Abans de posar-se en marxa de nou, un gos se li va acostar tranquil·lament, movent la cua. L...

Bon dia! Avui el Nil Moliner ens recorda com n'és d'important desconnectar de tant en tant (fugir de la ciutat) per buscar el teu propi espai segur, de tranquil·litat i d'interioritat, on poder reposar (el mar). La part bona és que, per trobar aquest “mar”, no cal anar lluny ni estar de vacances; el pots trobar a la teva habitació, en un racó de l'escola, en un parc, en el silenci d'una església i en molts altres llocs. Aquest espai de pau existeix per a tu, però cal buscar-lo, cuidar-lo i mantenir-lo durant tot l'any. Digues-me, on és aquest refugi on aconsegueixes desconnectar del soroll i reconnectar amb tu mateix i amb Ell? Que tinguis un bon dia.

Foto de Angelina Zhang Bon dia! Si us dic el nom d'Albert Einstein, segur que us ve al cap la imatge d'aquell geni despentinat traient la llengua davant la càmera o la famosa fórmula de la relativitat. Va ser un científic brillant que va canviar la nostra manera d'entendre l'univers, l'espai i el temps. Però més enllà de les seves grans teories de la física, Einstein era un observador brutal de la vida quotidiana. Sabia que, al cap i a la fi, les lleis que mouen els planetes també ens mouen a nosaltres. Per això no és estrany que deixés escrit: «La vida és com anar amb bicicleta. Per mantenir l'equilibri, has de continuar movent-te». Què t'inspira aquesta frase? Com veus la bicicleta de la teva vida? Quina petita «pedalada» podries fer avui mateix per continuar en moviment? Quan s'acaba una època genial com és l'estiu, de vegades ens quedem encallats mirant pel retrovisor. Ens agafa una baixada tremenda tornar a la rutina i a les responsabilitats. És...

Foto de Miguel Á. Padriñán de Pexels Bon dia! Ha arribat el dia! Ha arribat la tornada a l'escola! Avui ha tocat agafar la motxilla, intentar recordar horaris que encara no ens sabem de memòria, descobrir quina aula et toca i veure aquelles cares de son típiques dels primers dies. Doncs a tots vosaltres, us dono la benvinguda! És possible que durant el dia pensis en com ha volat de ràpid l'estiu i en la mandra que fa tornar a matinar, i... és el més normal del món! Però, si ho penses bé, avui estem obrint un llibre que té totes les pàgines en blanc. M'agradaria començar aquesta primera setmana donant les gràcies. Sí, agraint tot el que hem viscut aquests darrers mesos: les rialles, els viatges, les tardes de no fer absolutament res, els amics; fins i tot si no ha estat l'estiu de la teva vida, segur que hi ha alguna cosa per la qual pots donar les gràcies. I fixa't-hi, tot això ja és teu i ningú t'ho treu. Però, saps què? També és moment de donar les gràcies pel...

Bon dia! De vegades utilitzem la paraula "benedicció" de manera automàtica i gairebé sense pensar. Diem coses com "Aquest aire condicionat és una benedicció" quan fa una calor insuportable, o "Que aprovi aquest examen seria una benedicció". En el nostre dia a dia, sol sonar a cop de sort, a un alleujament inesperat, a una cosa bona que ens cau del cel i ens treu del pas. Però en el llenguatge cristià, aquesta paraula té un sentit molt més profund. "Beneir" ve del llatí bene dicere, que significa literalment "dir bé". Beneir algú és desitjar-li profundament el millor, és mirar-lo amb afecte i reconèixer el seu valor. Quan Déu beneeix, no està fent un truc de màgia per arreglar-te la vida; el que fa és "dir bé" de tu, assegurar-te que està al teu costat, acompanyant-te i donant-te força perquè tu mateix siguis capaç d'avançar. Digues-me: Alguna vegada t'has sentit una "benedicció" per a algú? I algú ho ha estat...