Gabrielistes 1xDIA

(Text d'ImagineGreen, del Col·legi San Gabriel-Madrid) Ampliar la imatge i llegir la reflexió: La guerra d'Ucraïna ha destapat problemes que havien estat silenciats durant molt de temps: la crisi migratòria i de refugiats, el tràfic de persones, l'escassetat de recursos o la fervent rivalitat entre països, cosa que semblava impensable actualment. Però també ha ressaltat l'encobert, i no tan encobert, racisme que amaguen les actuals democràcies occidentals. Posem un clar exemple: com informen els mitjans de comunicació d'altres conflictes bèl·lics i com ho fan ara amb el conflicte a Ucraïna. (veure la imatge) Com podeu veure, segons on s'hagi originat el conflicte la versió canvia completament. Mentre uns són “menes” (terme despectiu amb caràcter clarament pejoratiu) “perillosos i violents”, els refugiats ucraïnesos són nens, nenes, dones i homes que fugen del conflicte per salvar les seves vides. Mentre la Guerra d'Ucraïna s'entén com a tal, una guerra e

  Avui recordarem i reflexionarem sobre els moments de la vida de Montfort on se'ns mostra com “el Bon Samarità” de l'Evangeli. Sant Lluís Maria és un exemple que avui dia ens continua interpel·lant. Ens posa en la tessitura de què fer davant d'aquells que ens necessiten. I de vegades passa que les necessitats que podem trobar al nostre entorn no són precisament materials. Què fem quan algun company/a és ridiculitzat pels altres, quan hi ha baralles entre nosaltres, quan ens sentim desanimats? No són aquests també els crits dels necessitats, el crit dels pobres, dels què parla la Laudato Si'? On és la nostra actitud samaritana? "En les condicions actuals de la societat mundial, on hi ha tantes inequitats i cada vegada són més les persones descartables, privades de drets humans bàsics, el principi del bé comú es converteix immediatament, com a lògica i ineludible conseqüència, en una crida a la solidaritat i en una opció preferencial pels més pobres." Laudato S

(Text i vídeo d'ImagineGreen, del Col·legi San Gabriel Madrid) Avui parlem de les quatre erres en especial de Reduir i del terrible impacte que suposa no emprar aquesta política i aquests hàbits. Recordem la increïble xifra de residus que arriben al mar cada any: 8 milions de tones (segons el darrer estudi de Greenpeace 12 milions). Per això és imperatiu reduir el nostre consum de plàstics i altres residus, especialment els d'un sol ús que acaben degenerant en microplàstics, els més perjudicials. Moviments com Zero Waste són cada cop més importants i ens orienten a la perfecció com l'única manera possible de consum a llarg termini. Fonts: https://es.greenpeace.org/es/trabajamos-en/consumismo/plasticos/

  (Text i vídeo d'ImagineGreen, del Col·legi San Gabriel Madrid) Avui destinem la reflexió a parlar del terrible impacte que té a la nostra salut i a la del medi ambient l'actual consum de carn a la nostra societat. A l'animació elaborada íntegrament per la María Rasero podreu veure els principals punts, encara que us convidem a aprofundir-los en cadascuna de les vostres classes.  Des de les macrogranges, la contaminació de l'aigua, de la terra i de l'aire o el maltractament animal que encara és present a la majoria de la indústria càrnica.

Text proporcionat per ImagineGreen (Col·legi Sant Gabriel Madrid) en el marc de la setmana Laudato Si'. Avui, destinarem la reflexió al voltant del recurs més comú i necessari, alhora que apreciat i cobejat, l'aigua. Tot i el que ens pugui semblar avui dia, aquest recurs és molt limitat i segons estimen organismes com l'ONU al voltant de 2000 milions de persones a tot el món, al voltant del 29% de la població mundial, no tenen accés a una font daigua potable i/o potabilitzada. Aquestes xifres semblen encara més alarmants quan analitzem el que realment signifiquen, no tenir aigua potable a prop de casa teva no sols suposa haver de recórrer llargues distàncies per poder arribar a un rierol, pou o qualsevol altra font d'aigua (normalment construïdes per organitzacions internacionals davant la inacció dels governs locals) sinó tot allò que això comporta no poder assistir a l'escola, no poder treballar o contraure malalties transmeses pels patògens presents a l'aigua

  Avui commemorem el Dia de la Terra. Des d'ImagineGreen us instem que aquest esdeveniment suposi un punt d'inflexió en les vostres vides, marcant un nou rumb cap a un horitzó divers, que sigui capaç de respectar el planeta i totes les espècies que hi vivim. “La major part dels habitants del planeta es consideren creients, i això hauria de provocar a les religions a entrar en un diàleg entre elles orientat a la cura de la natura, a la defensa dels pobres, a la construcció de xarxes de respecte i de fraternitat”. Encíclica LAUDATO SI'. Papa Francesc ImagineGreen és un grup format per joves ecologistes, alumnes del Col·legi Sant Gabriel de Madrid. Ens orienta l'organització "Justícia i Pau", el propòsit principal de la qual és convertir la comunitat educativa en un ambient respectuós amb el medi ambient, inclusiu i respectuós amb tots els éssers que habiten la Terra sense distinció de gèneres, races o espècies. Es treballa a través de l'ecologia integral, l

A la Bíblia, el relat de la creació és central per reflexionar sobre la relació entre l'ésser humà i les altres criatures. La saviesa dels relats bíblics ens adverteix de la necessitat de viure en harmonia amb tots els éssers del planeta i de la necessitat de parar atenció al destí del món i de la natura. Aquestes narracions suggereixen que l'existència humana es basa en tres relacions fonamentals estretament connectades: la relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra. Per això tenim la responsabilitat moral de protegir la terra i optar a un estil de vida basat en el desenvolupament sostenible. Hem d'apostar per una relació sana amb els altres éssers vius, comprendre que no som éssers que estiguem per sobre dels altres, actuar en pro d'una justícia social que dignifiqui la persona humana i generar relacions humanes incloent-hi en favor dels menys afavorits. "Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part" (Rm 8, 22). I no

Continuem connectats a la Mare Terra, aquesta vegada amb la Jane Goodall. Jane és una científica pionera, una conservacionista incansable i Missatgera de la Pau de l'ONU, que als 87 anys continua treballant per un planeta millor. "Cada un de nosaltres importa. Cada individu marca una diferència, cada dia. Hem de fer servir el do de les nostres vides per fer d'aquest món un lloc millor per a tots i totes". Jane Goodall Per saber-ne més: https://janegoodall.es/es/

  Sabem que cal recomençar... Sabem que tot ho estem perdent... Podem lluitar-hi aprenent... Podem aprendre’n i lluitar... Que el món és a les nostres mans... La seva veu hem d’escoltar... I els nostres cors l’han d’ajudar... Els cors de joves i d’infants... En aquesta setmana en la que se celebra el Dia de la Terra no està de més donar-li un protagonisme més gran i dedicar-hi algun temps més a la reflexió sobre el present i futur del nostre planeta. Present, per prendre consciència del que estem fent i Futur, per prevenir que aquestes accions el comprometin de manera que facin el nostre món inhabitable. És a les nostres mans escoltar la veu de la Terra. 

Està bé saber que la paraula Pasqua prové del terme pèsaj , de l'hebreu antic, i vol dir “pas” o “transformació”. Per als cristians la Pasqua commemora la mort i la resurrecció de Jesús, el fill de Déu. Per a la religió jueva, la Pasqua celebra el pas dels hebreus a través de les aigües del mar Roig, amb Moisès guiant-los cap a la llibertat. Totes dues coincideixen perquè la mort de Jesús es va produir el primer dia de la festa jueva. Si ens quedem en el significat de “pas o transformació”, aquest és un temps que ens convida a la transformació, un temps per obrir els ulls. Hi ha una ceguesa que ens impedeix entrar en allò profund, l'anomenem “estimar allò fàcil”. Una altra que mostra la incapacitat de veure més enllà d'un mateix; és la "d'estimar-se un mateix". L'última ceguesa és la que només ens deixa veure una part de la vida i no veure on se'ns crida a actuar. És la ceguesa del que "estima la falta de compromís". Diuen que l'amor és c

Començarem la setmana que ve el nostre camí cap a la Pasqua. Si recordeu ha estat el camí del samarità, en el què se'ns ha fet una clara invitació: per una banda aturar la nostra vida, asserenar-la, aturar-la una mica. I és que anem tan de pressa que de vegades ens oblidem de què és el més important. Aturar-nos per VEURE, COMPADIR-SE, SANAR, CARREGAR i ENCARREGAR-SE de les perifèries. El concepte de perifèria, entès com un lloc propici per a la trobada. Parlar de perifèries significa remetre'ns al moviment, a estar sempre en sortida, a trobar-nos amb els altres, a arribar als últims, en definitiva la perifèria ens remet a la PASQUA, " Jesús els digué: – No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran." (Mt 28, 10). Hi ha dos tipus de perifèries, les geogràfiques/territorials i les existencials. Les primeres fan referència als espais físics molt vinculats a l'organització urbana (els barris que s'ubiquen al voltant del cent

Som capaços d'imaginar un món on l'aire, l'aigua i els aliments saludables estiguin a l'abast de tothom? On les economies se centrin en la salut i el benestar? On les ciutats siguin habitables i les persones controlin la seva salut i la del planeta? Enmig d´una pandèmia, d´un planeta contaminat, d´un augment de malalties com el càncer, l´asma i les cardiopaties, l´OMS aprofitarà la celebració del Dia Mundial de la Salut 2022, avui 7 d´abril, per cridar l´atenció del món sobre les mesures urgents que es necessiten per mantenir la salut dels éssers humans i del planeta i incentivar un canvi perquè les societats es preocupin del benestar. L'OMS calcula que, cada any, es produeixen més de 13 milions de defuncions degudes a causes ambientals evitables, sense anar més lluny, a la crisi climàtica, que és l'amenaça més gran per a la salut a què s'enfronta la humanitat. La crisi climàtica també és una crisi de la salut. Les nostres decisions polítiques, socials i com

Aquest curtmetratge no té una història real, és simplement una il·lustració d'una idea: el moment en què les persones que comparteixen pensaments lliurement s'enfronten a una persona que està tancada, que ja té la ment plena. Es tracta d'un exercici per visualitzar els de ment tancada i el paper d'aturar un intercanvi d'idees satisfactori. Sé que sempre fas créixer, Senyor, el fruit al degut temps. De vegades ho fas amagat, però d'altres més evident; són aquests temps en què la xarxa s'omple tant de peixos, la tija brolla gegantina i la vida desborda. Desborda, Senyor, en cors que s'obren i teixeixen confiança.

Mirar al voltant i comparar-se. Veure què tenen els altres. Aspirar-hi. [...] Hi ha qui parla d'enveja sana, potser per contraposar-la amb aquesta altra enveja més destructiva. Bo seria el reconeixement, humil, que t'agrada una cosa que no tens, que reconeixes, valores i aprecies en altres. Insana és l'enveja quan, en algun punt del camí, la pena per allò que no tens, o fins i tot l'aspiració legítima a aconseguir alguna cosa, es converteix en ràbia perquè altres ho tinguin. Aquest és el joc pervers de l'enveja. Una comparació on un surt malparat i l'altre es converteix, d'alguna manera, en rival. Quin és el problema? L'enveja et menja per dins. Et mossega. Et fa doblegar una mica sobre tu mateix. I alhora, posa una barrera entre tu i aquell o aquells a qui enveges. Es converteixen en rivals, enemics, en objecte del menyspreu o l'enuig. En realitat l'objecte envejat és el menys important. Pot ser la feina, la sort, un bé material, una relació per

  El temps de Quaresma ens convida a fer un gir a les nostres vides perquè s'hi produeixi una veritable transformació. D'això també se'n diu conversió. Ara bé, per poder girar cal un eix sobre el qual fer el gir. Si no, correm el risc d'escampar-nos i d'abandonar el moviment per entrar en un altre estadi cinètic: la flotació; com una taca de "chapapote", que de vegades va a la deriva, i d'altres se l'enduu la marea. Afirmat que necessitem un eix, esperar que aquest no siguem nosaltres mateixos. Perquè si l'eix som nosaltres mateixos aleshores no hi ha gir, només contorsionisme (moviment anòmal del cos o de part d'ell, que origina una actitud forçada i de vegades grotesca, diu el diccionari de l'Acadèmia). Grotesc, ridícul, això és el que aconseguim quan pretenem canviar-nos nosaltres mateixos. Actituds forçades, no interioritzades, que acaben per desaparèixer, o encara pitjor, per enquistar-se. La Quaresma ens proposa com a eix al Déu d

La cançó ens situa davant tot el que se'n va i torna a la vida, comparant-ho amb les relacions o amb els amics, amb les persones que se'n van i tornen si més no ho esperes. De vegades aquest sentiment el tenim amb AQUELL que no anomenem, o no sabem anomenar; que aparquem en un calaix perquè no molesti gaire, que ens van presentar a la nostra infància i a qui encara no gosem donar-li un like. Però sempre torna, o m'ho sembla. Amb més força si és possible. Perquè es fa necessari, perquè, sense voler, volem que hi torni. Perquè tenim set del seu amor i esperança. Sempre tornes… sortosament sempre tornes. Potser perquè mai te'n vas anar del tot, encara que de moment et deixés en pausa… I si això ho apliques a Déu quan de vegades no sembla ser-hi? adap. pastoralsj