Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2019

WITHIN me: L’urgent i l'important

L’urgent i l'important En la dinàmica del dia d'avui treballarem per abordar el que ens donarà després calma. L'activitat consistirà en distingir com veiem les tasques del dia. Per a això cada un de nosaltres anotarà, mentalment, en una columna les tasques urgents i en una altra columna les importants. Un cop fet l'exercici mental, el compartim amb el grup llegint el text següent : La gestió del temps obeeix a la següent regla, primer s'han d'emprendre les tasques més importants i després les menys important. El perill està en què el que és urgent ens roba temps de l'important. Per això, la gestió del temps es basa en establir prioritats, ordenant per grau d'importància i per nivell d'urgència. A igual grau d'importància, ens ocuparem segons el nivell d'urgència, però sense perdre de vista els objectius. Adap. B.I. Josean Manzanos

PERSONES: El Amics de la Gent Gran

El Amics de la Gent Gran “ Em vaig passar tres anys sense sortir al carrer, només el veia des de la finestra. Em passava els dies plorant. Els Amics de la Gent Gran m’han tocat amb la vareta màgica, gràcies per comptar amb mi, només el fet d’estar aquí vol dir que algú ha pensat en mi, i això ja és suficient. He buscat activitats per a fer, estic menys a casa, he canviat moltíssim gràcies a la Francina. L’estimo moltíssim, a vegades penso que si un dia em falta ho sentiria moltíssim.” Des d’Amics de la Gent Gran treballem per combatre la soledat no desitjada i l’aïllament social de les persones grans, a través de l’acompanyament emocional i la participació social. Creiem que envellir no ha de ser considerat un problema ni una càrrega social, i el nostre repte és garantir a les persones grans una inclusió social, amb oportunitats de participació que contribueixen a una millora del seu estat de salut emocional. Mireu el vídeo i expresseu els sentiments que us han provocat.

PREGArock: Compta amb mi. Txarango

Compta amb mi. Txarango Compta amb mi en l'últim sospir de la nit i en el primer alè del dia. Als teus llavis, quan badallis, compta amb mi. Compta amb mi quan s'oxidin els dies i si la boira entela els vidres dels teus somnis, quan no els trobis, compta amb mi. I tu i jo, en una ciutat gelada desfent la neu a dins dels teus llençols. I tu i jo, fins que se't curin les ales jo seré aquí espantant els teus malsons. Compta amb mi en els dies de lluita si l'esperança et descuida. Als mals passos hi haurà uns braços, compta amb mi. I tu i jo, en una ciutat gelada... Quan un veu el que passa pel món i en les nostres relacions més properes, semblaria que ens pot el desànim i ens enva ei x la solitud: "estic sol, no puc comptar amb els altres, i encara menys amb un Déu que permet que les coses vagin així". Deia el jesuïta Marc Vilarassau que "Déu no explica el mal, sinó que l'acompanya". A vegades no podem fer altra cosa que e

VEURE: A cloudy lesson

A cloudy lesson A cloudy lesson és un curt animat que explica la història d'un avi que intenta ensenyar al seu nét a crear núvols. El nét no sembla aconseguir-ho i es mostra una mica maldestre fins que ocorre un accident que ho canvia tot. Si bé el propòsit inicial de l'avi és ensenyar a fabricar núvols al seu nét, aviat descobrirà com cada un té una missió i les seves qualitats, no tenen perquè ser les mateixes. En aquest procés el suport mutu és fonamental. Durada vídeo 1:57 Educar és acompanyar l'altre en la travessia que suposa la seva aventura de viure. En aquest camí que recorren juntes dues persones cadascuna posa alguna cosa. Acompanyar ha d'anar de la mà dels pactes, acords i compromisos que les dues parts han de complir.

AVUI CELEBREM L'ANUNCIACIÓ

MARIA, MARE DEL SI Fa molt de temps, en un poble insignificant anomenat Natzaret, pel sí d'una dona va entrar Déu a la nostra terra. És difícil imaginar-te, Maria, sent una noia, acceptant un missatge que et va comprometre tota la vida. Tot just podies entendre el que l'àngel t'estava dient ... i, en canvi, vas dir que "Sí".  Quantes vegades per joventut, per pors, per inseguretat, no sóc capaç d'arriscar, de donar l'últim pas per, com tu, dir també "Sí" a l'Evangeli .  Maria, ajuda'm perquè el meu "Sí" sigui radical, sincer i compromès, no un "Sí" a mitges, dependent del moment i de la situació.  Avui, solemnitat de l'ANUNCIACIÓ, festa patronal  dels GERMANS DE SANT GABRIEL, deixa que el "Sí" de Maria sigui exemple i repte per a les teves decisions. Maria es dona que acull i mare que acompanya, també avui dia.

PENSEM-HI: Repartir el pa

Repartir el pa Hi havia una vegada un poble que va patir una profunda crisi, després de la qual va quedar sumit en la més extrema pobresa. Els seus habitants tot just tenien aigua i aliments per sobreviure, i amb el pas del temps van començar a sentir-se cada vegada més febles i desesperats. Un dia, un jove va decidir anar-se'n del poble a la recerca d'alguna solució. Es va allunyar d'allà amb pas trontollant, però actitud decidida, i, davant sorpresa dels seus veïns, aquella mateixa nit va tornar amb un cistell ple de pa. Tothom va sortir contentíssim a rebre-ho, i ell va començar a repartir l'aliment entre els habitants del poble, quedant-se per a ell el tros més gran. L'endemà, el jove va tornar a marxar i la història es va repetir exactament igual: a la nit va tornar amb un cistell de pa i la gent va sortir a rebre-, emocionada i agraïda, mentre ell repartia el pa quedant-se per a si el tros més gran. Durant tota la setmana, el jove va continuar sortint

CITES: No caminis davant meu; pot ser no podré guiar-te. No caminis darrere meu; pot ser no podré seguir-te. Camina al meu costat i sigues el meu amic. Albert Camus

No caminis davant meu; pot ser no podré guiar - te. No caminis darrere meu; pot ser no podré seguir - te. Camina al meu costat i sigues el meu amic. Albert Camus Quan ens preguntem amb franquesa quines són les persones que més compten per a nosaltres, sovint ens trobem que són aquelles que en lloc de proporcionar-nos molts consells, solucions o remeis, han triat pr eferentment compartir el nostre dolor i tocar les nostres ferides amb mà suau i tendra. Però, en tot cas, tots aquests braços propers, aquestes vides que em fan costat , aquests moments que van tenyint el meu horitzó es tornen part del sòl ferm en el qual es pot construir una vida. Inventa una frase que tingui el mateix significat que la cita que hem treballat avui i comparteix- la bloc. (Recorda seleccionar nom / url i identificar-te)

WITHIN me: L'atmosfera universal

L'atmosfera universal En el dia d'avui durem a terme una activitat que busca prendre consciència del silenci en què existim. Per poder desenvolupar-la i complir l'objectiu de contemplar el silenci de l'univers admirant la seva quietud i absència total de soroll, visionarem unes escenes de la terra des de l'espai (és important treure el so del vídeo per aconseguir l'efecte de silenci). Després de veure’l, comentarem en grup el que hem percebut del silenci i quietud de l'univers. https://youtu.be/akVDRSPl7gw Adap. B.I. Josean Manzanos

RELATS: L’Anacoreta i compartir la solitud

L’Anacoreta i compartir la solitud L'anacoreta i el seu jove seguidor passaven, de vegades, hores junts sense dir-se res. El jove va preguntar si no estaven perdent el temps. L'ancià es va posar a riure, va agafar un llibre de la prestatgeria i li va dir: – El que fem és compartir la nostra solitud. Mira el que diu Henri Nouwen sobre això: "Un amic és més que un terapeuta o un confessor, tot i que un amic pugui , de vegades , curar-nos i oferir-nos el perdó de Déu. Un amic és aquesta altra persona amb la qual podem compartir la nostra solitud, el nostre silenci i la nostra pregària. Un amic és aquesta altra persona amb qui podem mirar un arbre i dir: “ Mira, què bonic és! ” , o seure a la platja i mirar com el sol va desapareixent lentament sota l'horitzó. A mb un amic no hem de dir ni fer res especial. A mb un amic podem romandre en silenci i saber que Déu és allà, amb tots dos ". Després li va preguntar: – Et sembla que perdem el temps? https://k

PREGArock: Be still. The Fray

Be still. The Fray Estigues tranquil i segur que estic amb tu. Estigues tranquil i segur que sóc aquí. Estigues tranquil i segur que estic amb tu. Estigues tranquil, estigues tranquil i segur. Quan la foscor vingui sobre teu i et cobreixi amb por i pena, estigues tranquil i segur que estic amb tu i diré el teu nom. Si el terror cau sobre el teu llit i ja no pots dormir, recorda les meves paraules: estigues tranquil, estigues tranquil i segur. I quan travessis la vall i la foscor descendeixi des del turó, si el matí mai arriba, estigues tranquil (3) Si oblides el camí que has de seguir i oblides d'on has vingut, si no hi ha ningú al teu costat, estigues tranquil i segur que sóc aquí. Estigues tranquil i segur que estic amb tu. Estigues tranquil i segur que sóc aquí. Escolta, com si fos un salm, aquestes paraules que Déu o algú et xiuxiueja. Una invitació a abandonar-te en Ell, a prendre consciència davant de qui ens present

PENSEM-HI: El nostre pa de cada dia

El nostre pa de cada dia Va passar de sobte. Sense pensar-ho molt, la clàssica oració desesperada abans d'un examen. Un Parenostre ràpid que em tragués d'aquell compromís. Aquesta vegada, però, en pronunciar interiorment "doneu-nos avui el nostre pa de cada dia", va sonar diferent a totes les altres vegades i em va donar pau. Però, tenia sentit la meva petició? ¿Per què aquesta pau? He tornat a pensar en aquestes paraules que van ressonar, amb força, entre els nervis d'aquell examen. Hi ha tres coses que, quan les dic ara, no passen desapercebudes: Hauria de ser una cosa òbvia, però quan dic " doneu-nos " em recorda que no demano només per a mi. És el plural que concorda amb la resta de l'oració, que per si se m'ha oblidat, subratlla que sóc germà de molts altres necessitats com jo. També de la persona que tinc al meu costat ara mateix i que està resant al mateix temps que jo. També m’adono que no és demà ni demà passat, sinó " avui

PREGArock: Siempre juntos. Elenco de Soy Luna

Siempre juntos. Elenco de Soy Luna Sigue girando el mundo, pero que estemos juntos ya no es casualidad. Tenemos tanta historia que todavía esta muy lejos de terminar. Y cuando el miedo estaba por llegar, ¡siempre juntos! En las batallas que tuvimos que dar, ¡siempre juntos! Son nuestros sueños la luz de la verdad, es nuestra voz la que mueve al mundo. Es mágico porque estamos todos juntos, laten mas fuerte nuestros corazones. Estando unidos son más latidos, Si están unidos son más latidos. Siempre juntos buscamos en los sueños una manera de hacerlos realidad. Atravesando muros, mirando hacia el futuro, nada nos detendrá. Y cuando el miedo quiso conquistar, ¡siempre juntos! En las batallas que tuvimos que dar, ¡siempre juntos! La luz de un sueño es siempre la verdad. Es nuestra voz la que mueve el mundo. Es mágico porque estamos todos juntos, laten mas fuertes nuestros corazones. Estando unidos, son más latidos. Si están unidos, son más lati