Gabrielistes 1xDIA

PARE NOSTRE QUE ESTÀS EN EL CEL, comencem el nostre treball d'avui amb la teva presència. SIGUI SANTIFICAT EL VOSTRE NOM, que et lloïn els nostres alumnes i et beneeixin per la seva vida i per la nostra. Que el teu nom de Pare es faci visible a la convivència familiar de la nostra comunitat educativa. VINGUI EL TEU REGNE, que Jesús va anunciar, va començar i ens va confiar. Que les nostres aules siguin l’avanç d’una societat renovada. FACIS LA VOSTRA VOLUNTAT AIXÍ EN LA TERRA COM EN EL CEL. Que nosaltres siguem la teva mà. Convivint i col·laborant en la nostra comunitat educativa, com a professors amb els teus fills i filles pels camins de la llibertat. DONEU-NOS EL NOSTRE PA DE CADA DIA, el pa de la taula familiar, el pa de la veritat, de l’amistat, el pa de la justícia i de la llibertat, el pa dels ideals i els valors per compartir-los cada dia amb els alumnes que ens confies. PERDONA LES NOSTRES CULPES COM NOSALTRES PERDONEM. Perdo

Senyor i Pare meu, En acabar aquest curs , vull donar-te gràcies per tot allò que  de he rebut Tu.      Gràcies per la vida, per les flors, per l'aire i el sol, per l'alegria i el dolor, per tot el ha sigut possible i pel que no ha pogut ser. T'ofereixo quant he fet en aquest any: el treball que he pogut realitzar, les coses que han passat per les meves mans i el que amb elles he pogut construir. T'agraeixo les persones que al llarg d'aquests mesos he estimat, i e ls que m'han estimat, companys, professors, educadors, treballadors, les nostres famílies, les amistats noves i els que coneixia d'antic, els que m'han allargat la seva mà i aquells als que jo he pogut ajudar . A mb tots ells he compartit la vida, la feina, el dolor i l'alegria. Omple'm de bondat i d'alegria per a aquestes vacances, a fi que quants conviuen amb mi o s'apropin a mi, trobin en la meva vida una miqueta de Tu. Dóna'ns un temps de des

En acabar etapes, o cicles, o cursos, com que sembla natural mirar enrere i pensar: "què ha passat?" , " c om ha anat tot?" " s’han comp lert les meves expectatives?" , " e n quina he encertat, i en què he pogut equivocar-me? "... cal que les nostres mirades enrere no es converteixin en una avaluació d'objectius purament formal. Encara que hi hagi moltes coses petites que revisar, el més important és valorar les coses que, en la meva vida, han suposant l'entrada de la humanitat a dojo (la pròpia i l'aliena). I, molt abans d'avaluar o planificar, previ a tota anàlisi rigorós, és just donar un temps a l'agraïment. En aquest context, puc dedicar un temps a anar recorrent els noms, les cares, les històries que s'han anat creuant amb la meva en el curs que acaba. I, sobretot, li dono gràcies a Déu: pel que m’han aportat, pel que m’han ensenyat, pel que he compartit, pel que he buscat, pel que he trobat i el que enca

El govern del president Jimmy Morales ha agraït avui la solidaritat i el suport de països amics davant l'emergència que viu Guatemala després de l'erupció que va registrar diumenge passat el volcà de Foc. "Guatemala agraeix als governs de Colòmbia, Equador, Estats Units d'Amèrica, El Salvador, Espanya, Hondures, Israel, Japó, Mèxic, República Dominicana, Taiwan, el suport que ja han començat a prestar a Guatemala, com l'assistència mèdica, queviures, roba, llits, catres, suport tècnic i professional entre altres entrades", va dir el Govern en un comunicat. "Guatemala agraeix profundament a les organitzacions internacionals i nacionals que s'han sumat a l'atenció de l'emergència, entitats com la Creu Roja, CARE Internacional, CARITAS, que es troben donant suport directament a la zona d'emergència i els albergs habilitats", ha puntualitzat. Així mateix, s'agraeix als ciutadans individuals de diversos països, grups de migrant

Explica la història que, un calorós matí d'estiu, un home es trobava assegut sobre l'herba, sota les branques d'un frondós roure, gaudint de la suau brisa i de la bella vista del seu hort. Aquell dia havia decidit donar-se un bon descans per contemplar amb plaer els arbres i les hortalisses que durant molt de temps havia anat cuidant amb cura. Va encertar a passar per allà un caminant, amb qui va iniciar una animada conversa. Al cap d'una estona, el caminant va començar a suggerir a l'amo de l'hort per què no s'esforçava una mica més i, en comptes de perdre el temps assegut, s'afanyava per millorar la producció del seu hort. El nouvingut no feia més que proposar consells: treballant més a l'hort augmentaria la producció de tomàquets, amb els beneficis podria comprar més terres, conrear més, i, en un futur, fins i tot establir una empresa de tomàquet en conserva. A cada nova proposta, l'amo de l'hort preguntava al caminant: "I això, per

¿Por qué, ¿Por qué, Por qué?  Te veo en el espejo aunque no estés. Reconozco tu voz, sé que hay algo aquí entre los dos. Siento, siento, siento que te conozco de antes de hace tiempo, que el destino cumplió su misión. Y aunque quieran quitarme la voz , yo pegaré un grito al cielo. Soy más fuerte si estamos los dos, va a rendirse el mundo entero. Yo contigo, tú conmigo. Le daré la vuelta al cuento y aunque muera en el intento, vamos a escribirlo mejor. Yo contigo, tú conmigo.  Gon gon goro gon gon Que va ser mi Gon gon goro gon gon ¿Por qué, por qué,   por qué? Te escucho cuando hablo y aunque no estés, eres parte de mí y no quiero verme sin ti . Siento, siento, siento que te conozco de antes, de hace tiempo , que el destino cumplió su misión. (estribillo) Contra el viento, nuestro momento, sé que ya llegó y lo presiento. Contra el mundo, los mares, no habrá quien nos separe. Contra el viento, el viento oh, yo pegaré un grito al cielo, soy más fuert

Roto estaba mi corazón, pero tu mano me rescató. Del polvo yo volví a nacer, la salvación en ti encontré. Tu amor no puedo expresar, te seguiré por la eternidad. En tu gracia caminaré, en libertad siempre viviré. En ti, en ti, en ti, soy libre Sé exaltado, sé exaltado Tu amor, tu amor, tu amor no se acaba. Oh oh oh Tú vivo estás en mí. No hay nadie en tu lugar. Te necesito, Dios, eres mi libertad. Al pasar por la oscuridad, tu luz siempre me guiará. Mis cadenas Jesús rompió, con su mano me rescató. Este mundo terminará, yo seguiré hasta el final. Haz en mí, Dios, tu voluntad. Venga tu reino a este lugar. Em supera de vegades la falta de resultats, la sensació de fracàs? No som perfectes, tots tenim problemes. Sempre intentem amagar aquets aspectes com si no fossin importants al nostre dia a dia , però el que ens fa tirar endavant és la nostra capacitat d’esforç i empenta . Això ens ajud a a superar els obstacles que van apareixent en el nostre

L’atenció sobre quelcom tan senzill i evolutivament tan complicat com és posar-se dret ens ajudarà a recórrer el pont entre el visible i l’invisible, d’anada i de tornada. Ben dret, posa els peus en paral·lel, amb una separació entre ells similar a la llargada de les teves espatlles. Doblega lleugerament els genolls, que no estiguin rígids. Redreça la columna, cerca la verticalitat. Alinea-hi el cap. Un fil invisible t’estira cap amunt. Fes reposar les dues mans en el melic, l’una sobre l’altra. Sents la respiració a nivell abdominal, conscient que és tot el teu cos el que respira. Deixa que la respiració i el moviment cíclic de la panxa t’ajudin a aquietar els pensaments que t’aparten del punt on tu ets més tu. En aquesta posició associes a la teva inspiració i expiració la frase «Sóc aquí, davant teu». Aculls la dignitat, la humilitat… i el que aquestes paraules desvetllen en tu. D. Guindulain                       

En temps d'exàmens, de calor, de final de curs, quan les setmanes es fan costa amunt, quan la meva habitació o l'espai en el que treballo es torna una mica cel·la, quan el calendari m’angoixa ... llavors valoro, somio, espero, desitjo més la llibertat de la meva vida. Crec que aquest és un d'aquells conceptes que significa més per tots els somnis que desperta que perquè sigui quelcom absolut, definible, tangible ... El somni de la llibertat és fer el que cregui que he de fer, no casar-me amb cap convenció que m’ empresoni o esclavitzi. No cedir. No acotar el cap davant de res ni davant ningú, potser només Déu ... És sentir que tinc el control de la meva vida. És no haver de caminar amb martingales, és no callar per prudència, és no percebre com lloses als que tenen autoritat sobre mi: familiars, professors, caps a la feina ... És un somni i una meta, un desig i un privilegi, un anhel i una conquesta. Quin somnis de llibertat somio?

El 12 de juny és el Dia Mundial contra el Treball Infantil. Milions de nens de tot el món es dediquen a algun tipus de treball perillós o en què són explotats, en general, a costa de la seva salut i la seva educació i, sobretot, del seu benestar general i desenvolupament. Milions de nens treballen per sostenir a les seves famílies, però el treball infantil es torna inacceptable quan ho fan nens massa joves i que haurien d'estar a l'escola. A més, hi ha molts nens que estan desenvolupant un treball inadequat per a menors de 18 anys. UNICEF calcula que uns 150 milions de nens d'entre 5 i 14 anys, o gairebé 1 de cada 6 nens en aquest grup d'edat, són víctimes del treball infantil. Segons les últimes estimacions de l'Organització Internacional del Treball (OIT), 7,4 milions de nens al mateix grup d'edat es dediquen al treball domèstic, que porten a terme, de manera desproporcionada, les nenes. Les mans dels nens no haurien de dedicar-se a cosir pilotes, ni

Hi ha dotzenes de rondalles sobre l'amistat, la fidelitat i la gratitud que pot establir-se entre els animals i l'home. Cap d'elles commou tant com la història real del petit Iván Mishukov. A inicis de la dècada de 1990 Rússia va patir un profund canvi polític que va tenir conseqüències en tota la societat: moltes persones es van enfrontar a la desocupació i van patir problemes econòmics. Diverses famílies es van desintegrar i centenars de nens van quedar abandonats a la seva sort, sense cap parent que els ajudés. Un d'ells va ser l’ Iván que, als seus quatre anys d'edat, estava completament sol al món, sense el suport d'algun adult o institució. P el 1996 caminava vagant sol pels carrers de Moscou, on demanava monedes per guanyar-se la vida. En aquests mateixos carrers hi havia centenars de gossos abandonats pels seus amos, que formaven petites manades salvatges, ja que sobreviure en grup els era més fàcil. L’ Ivan, amb els seus grans ulls expressius

La visita a aquell senzill domicili del carrer de dalt on viu el Pere, cuidant a la seva dona malalta, es va convertir en una mena de santuari per la teva vida de fe. Hi anaves amb el teu ciclomotor. Tota la costa espetegant. Pensaves: “ Q uan el Pere va a comprar, quina pujada més llarga, i amb els paquets. Quin home, el Pere, quina persona tan especial!” El que més t’impressionava del Pere era la mirada. Una netedat sublim, en la que es barreja ven la senzillesa, la profunditat, la claredat i una veritat de fons que tot ho articulava. Els ulls transparentaven una ànima forta, humil i fidel fins a l’extrem. Arribaves i ell ja obria la porta. Anaves a l’habitació just a l’entrada, petita, amb la finestra que dona al carrer, i en el llit mig endormiscada , la dona, la Maria, indefensa, mig perduda en les boires del passat. Ja no es valia per ella mateixa. Menys mal, potser, per qu è el nivell de consciència era baix. Li feies el tractament, sobre tot a les ferides, hi posa

Els avis no moren mai , es tornen invisibles i dormen per sempre en el més profund del nostre cor. Els avis, encara que no hi siguin, segueixen molt presents en les nostres vides, en aquests escenaris comuns que compartim amb la nostra família i fins i tot en aquest llegat oral que oferim a les noves generacions, als nous néts o besnéts que no van poder conèixer a l'avi o a la àvia. Les seves presències habiten encara en aquestes fotografies groguenques que es guarden en marcs, i no en la memòria d'un mòbil. L'avi està en aquest arbre que va plantar amb les seves mans, en aquest vestit que ens va cosir l'àvia i que encara conservem. Estan en les olors d'aquests pastissos que habiten en la nostra memòria emocional. El seu record està també en cada un dels consells que ens van donar, en les històries que ens van explicar, en la manera en què ens fem els nusos de les sabates i fins i tot en aquest clotet al mentó que hem heretat d'ells. Els avis no moren perq

En un estat de quietud, prens consciència de tot el teu ésser a través de l’aire que inspires i expires. Imagines que s’obre una gran pantalla davant teu, en la qual visualitzaràs el relat que et proposo a continuació.   T’imagines avançant per un camí per on és agradable passar. Consideres l’horitzó davant teu, els arbres, les remors que sents, els ocells… Notes connexió entre el teu estat d’ànim i l’entorn. Tot d’una venen a la teva consciència tres paraules. Aquesta consciència és tan forta que oblides qualsevol altra expressió verbal fora d’aquestes tres paraules. Prens consciència que elles són les més importants per a tu, per a la teva plenitud. Rumies distès sobre les tres paraules més significatives del teu vocabulari. El teu camí continua amb aquest estat d’ànim, connectat amb el que t’envolta i gaudint de les teves tres paraules.                                                                         D. Guindulain                       

Imagina que tens la possibilitat de crear el país que tu vols. Triar des de la bandera i l'himne, fins a la Constitució, la forma de govern... Doncs una cosa així ha fet un multimilionari rus creant Asgardia, la primera nació espacial independent. L'originalitat del projecte és que es presenta com una nació espacial, és a dir, els creadors preveuen un moment en què la vida a l'exterior sigui possible, en estacions espacials, i fins i tot creuen que arribarà el moment en què serà l’única vida possible i volen arribar a aquest moment organitzats. Quan vam veure la pel·lícula Wall-e, de Disney, no vam poder sinó sentir cert nerviosisme, perquè no vèiem tan de ciència-ficció el futur que plantejava una Terra esgotada, en la qual la vida ha estat exterminada i nosaltres ens hem vist obligats a viure esclaus de la tecnologia a l'espai exterior. Sent una pel·lícula més o menys infantil, no deixava de contenir una advertència per als adults. I és que, de vegades, podem pe