Gabrielistes 1xDIA

  Avui, els cristians recordem el relat de la visita de Maria a la seva cosina Isabel. Jo veig Maria, ja embarassada, anant a casa d'Isabel, també en estat d'embaràs avançat, per acompanyar-la, ajudar-la, estar amb ella en aquest temps tan delicat i especial. Això em porta a preguntar-me per les meves visites, el meu servei, la meva ajuda als altres. De l'exemple de Maria sorgeix la resposta: només es tracta d'estar atents al nostre voltant, a allò que passa, a les persones que tenim al costat i a les seves necessitats. A la família, als amics, a algun veí, a algun company/a… Ni més ni menys. Com Maria, amb aquesta sensibilitat, aquesta generositat, aquesta intuïció per saber estar quan cal ser-hi i on cal estar. Qui em necessita? Vull ajudar-lo? Com fer-ho?

La cançó ens parla de les voltes que fa la vida. Tantes, que de vegades creiem haver perdut el camí que estava donant sentit a la nostra vida (Sigo buscando un por qué). Tot i així apareix el senyal que ens dóna un respir (Se hizo la luz por un momento) i ens impulsa a seguir (De ida y vuelta, viento en popa, a tota vela). Ensenya'ns a viure des de dins, que allò veritablement important ompli el nostre cap i el nostre cor Omple'ns de sentit si mai ens ha faltat, dona'ns pau quan l'hàgim perdut. Que sapiguem descobrir la teva acció a les nostres vides..

  Hi ha un orgull bo i necessari. Et pots sentir orgullós d'un èxit, d'un amic. O de tu mateix, quan has estat capaç de fer alguna cosa que val la pena. No es tracta de no valorar allò que un és, o allò que un fa. Però hi ha un orgull diferent, molt més destructiu. També es coneix com a vanitat, o com a supèrbia, o tantes altres maneres d'anomenar-lo. És aquesta mirada que col·loca a un mateix tan al centre, tan en un pedestal, tan inflat i content de si, que et fa cec –o indiferent– els altres. És estar encantat de tu mateix. És creure't el melic del món. Vet aquí el problema . Perquè si el món es converteix en una competició d'egos, llavors no queda gaire espai per al diàleg, per a la trobada, per a l'amor (o només n'hi ha per a l'amor propi). Si només construeixes des de l'autocomplaença i la mirada a tu mateix, t'acabes tancant en una bombolla que t'aïlla. I aquesta bombolla, al final, i encara que ni te n'adonis, és una presó on est

[...] La veritat és que, quan estem camuflats entre la multitud que habita les xarxes, és molt fàcil «dir el que es pensa»; no tenir pèls a la llengua (o als dits que teclegen), però amb la cara tapada, amagats darrere d'un nom inventat i un tuit. Les xarxes, especialment algunes, s'han convertit en autèntics camps de batalla on cadascú està amagat darrere de la seva trinxera, disparant a matar. El problema és que no tenim gaire clar això de la llibertat d'expressió. És clar que és bo que manifestem la nostra opinió sobre alguna cosa, sempre que aquesta opinió no falti a la veritat que vull transmetre ni falti al respecte a la persona a qui em dirigeixo. El problema és quan, o no escollim bé les paraules (creient que l'insult fa més contundent la nostra opinió), o el que no escollim adequadament és el context on dir-ho (són les xarxes un lloc per discutir temes d'interès? I , si no són d'interès, per què discutir?). Pot ser excés d'avorriment, afany de prota

Hi havia un ratolí que estava sempre angoixat, perquè tenia por del gat. Un mag se'n va compadir i el va convertir... en un gat. Però aleshores va començar a sentir por del gos. De manera que el mag el va convertir en gos. Després va començar a sentir por de la pantera, i el mag el va convertir en pantera. Amb això va començar a témer el caçador. Arribat a aquest punt, el mag es va donar per vençut i va tornar a convertir-lo en ratolí, dient-li: “Res del que faci per tu et servirà d'ajuda, perquè sempre tindràs el cor d'un ratolí”. Faula índia. Anthony de Mello. “L'oració de la granota. 2” A què li tens por? Potser una persona, un esdeveniment del passat o que una catàstrofe passi en el futur. O pot ser un animal, la foscor, aquest so que prové de l'altre costat de casa teva. La por és una força que ens fa paralitzar-nos, però necessitem canviar aquesta reacció davant del que ens aterra. Potser la por sempre existeix, però som nosaltres els que decidim si deixem que

Ampliar la imatge i comentar-la amb els alumnes. Posteriorment llegir el text. Nosaltres que tendim a somiar i a la il·lusió, creiem que el món és ple de meravellosos contrastos i belles contrarietats que alimenten la nostra òptica i la nostra perspectiva, però la realitat ens posa de peus a terra perquè sempre va més enllà. La veritat crua ens consciencia sobre un altre tipus d'horripilants contrastos, aquells que generen les guerres, la pobresa, la injustícia i certes situacions polítiques que neixen del germen de l'egoisme i de l'egocentrisme, contrastos d'un mateix món i una mateixa raça, la (in)humana. La gent es reuneix per obtenir aigua d'un pou enorme al llogaret de Natwarghad a l'estat de Gujarat, a l'Oest de l'Índia. Fotografia d'Amit Dave. Composició d'Ugur Gallen

Ahir es va celebrar el Dia de la diversitat biològica amb el lema “Construir un futur compartit per a tota la vida a la Terra”. S'entén per biodiversitat l'àmplia varietat de plantes, animals i microorganismes existents, però també inclou les diferències genètiques dins de cada espècie –per exemple, entre les varietats de cultius i les races de bestiar–, així com la varietat d'ecosistemes (llacs, boscos, deserts, camps agraris,...) que allotgen múltiples interaccions entre els seus membres (humans, plantes, animals) i el seu entorn (aigua, aire, sòl...) Els recursos biològics són els pilars que sustenten les civilitzacions. Els peixos proporcionen el 20% de les proteïnes animals a uns 3.000 milions de persones. Més del 80% de la dieta humana està basada en plantes i, aproximadament, el 80% de les persones que viuen a les zones rurals de països en desenvolupament depenen de medicaments tradicionals obtinguts de la vegetació del seu entorn. Si bé cada cop som més conscients q

L'amistat, aquest tresor tan preuat, la família, la parella…. Quan es gaudeixen en profunditat, un sent que la vida és més plena. S'il·lumina. I generalment, la percepció és que l'altre et dóna molt més del que podries tornar. És el segell de l'amor veritable: la gratuïtat. A quantes persones dedicaries aquesta cançó? Anem, amic, no et rendeixis ni t'aturis, que hi ha qui espera, anhelant, que comparteixis el que Un altre t'ha regalat. Encara no has descobert que ets ric per donar-te a mans plenes?

Comparteix amb la popular Greta Thunberg l'anhel de conscienciar la població sobre la necessitat d'exigir polítiques més respectuoses amb el medi ambient. Artemisa Barbosa Ribeiro llueix amb orgull les plomes i emblemes tribals del seu poble Xacriabá. Horroritzada pel continu augment d'incendis a la selva amazònica, la jove va decidir alçar la veu per protegir el lloc que l'ha vist créixer. La seva determinació la va portar fins al Congrés dels Estats Units per demanar solucions per evitar la degradació de l'ecosistema que habita. Com a representant de l'Aliança Global de Comunitats Territorials de les comunitats indígenes, Artemisa Barbosa Ribeiro continua lluitant per la conservació del planeta i el respecte a la natura. Tots estem INTERCONNECTATS. La lluita dels joves per la Mare Terra és la mateixa a tot arreu del món. Fem que també sigui la nostra?

  Tanca els ulls. Recolza les mans sobre el ventre. Dedica uns minuts a inspirar i exhalar l'aire a poc a poc mentre t'oblides de tot el que passa al teu voltant, destina els teus pensaments únicament a tu, al teu ésser, a la persona que ets i a allunyar de la teva ànima allò que et causa neguit. Comença la nostra petita sessió de Mindfulness per treballar l'autoestima. Connectats amb la nostra respiració, passarem a escoltar les frases següents que ens serviran de reforç pel nostre món interior. Escolta-les i repeteix aquelles paraules que  et facin sentir  tranquil·litat . Per totes les vegades que no has pogut rebre aquesta amabilitat que tant necessitaves, per aquells moments en què no has estat amable amb tu mateix. Sóc la veu que habita dins teu; vull parlar-te com realment et mereixes: amb amor i respecte. Abraça't a tu mateix (en aquest moment podem creuar els braços sobre el nostre pit) i pensa com ets de valuós. Perdona't per no haver sabut apreciar-te aba

Fins a quinze milions de peces usades arriben a Ghana cada setmana. Un negoci per a alguns, però un seriós risc mediambiental. Al mercat de Kantomanto, a Acra, capital de Ghana, arriben cada dia tones de roba donada o rebutjada per consumidors a Europa, els Estats Units o la Xina. Articles que aprofiten moltes persones a Ghana per fer negoci. Amb l'arribada de la moda ràpida, però, molta més roba és rebutjada per la baixa qualitat, i aquesta acaba en enormes abocadors, que no només contaminen la terra, sinó també el mar. Avui se celebra el Dia mundial del Reciclatge per conscienciar la població sobre la importància de tractar els residus com corresponen per protegir el medi ambient. Encara que avui dia s'inclouen tots els residus, la roba usada i el sector tèxtil és el gran oblidat. En aquesta ocasió hem volgut mostrar el costat fosc del reciclatge de roba. Tot i que la gran part de les peces que rebutgem són susceptibles de tenir una segona vida, amb prou feines un 10% es recu

L'amor té molts noms, moltes cares, moltes formes. Té innombrables històries. És amistat, fe, passió, enamorament; és fratern, filial, patern; és compassió per les vides ferides o anhel pel que està per viure. És trobada, quietud o tempesta. És acceptació incondicional, i alhora fe en les possibilitats de l'altre. Amor és saber donar-nos. I també saber demanar ajuda a aquells en qui confiem. És gaudir de la presència i trobar a faltar en la distància. És celebrar junts la vida i plorar junts els cops. De vegades és set, i altres font que sadolla els anhels. És senyal que estem vius. Al nostre abast està obrir les portes i convidar els altres a entrar a la nostra vida. Sortir als camins per estar assequibles a altres vides –i no aïllats en muralles que ens fan inassequibles–. El que és a la nostra mà és construir, amb les nostres obres, la nostra paraula i la nostra vida, espais on els altres puguin sentir-se a casa. @pastoralsj Repassa la teva història d'amor. Quins noms só

  Un nen deforme malviu el seu dia a dia com una atracció de fira. Quan el pare li demana que demani un desig d'aniversari, comença a imaginar... T enir un aspecte normal, viure normal, potser un suèter nou?, el món darrere de les cortines, no seria millor això? És una metàfora de l'expectativa que es té sobre les persones (en aquest cas de pares a fills), sense saber veure què passa al seu interior, ja siguin els seus desitjos, esperances o somnis. Si el que vols és trobar el misteri de la vida vés i busca dins el teu cor a través de la mirada interior. Hi ha molt més del que pots veure, vés i explora dins del teu univers interior. Allà veuràs que hi ha una força que és el que fa que tot sigui allà on està. Irradia pau. Irradia llum. Irradia harmonia, sigues tu.

Tots necessitem, a la vida, algunes seguretats. I aspirem a unes condicions de vida dignes. És legítim intentar anar millorant una mica, fins a poder-nos donar algun caprici... Però, hi ha una línia que separa la necessitat veritable de l'excés. Hi ha una temptació molt humana, la de tenir-ne més, acumular, acaparar. Sembla que no n'hi ha prou mai amb el que un ha aconseguit. Tot és insuficient, i l'aspiració a acumular –riqueses, béns, relacions o experiències– es converteix en voracitat. Quin és el problema? Que en algun punt d'aquest camí passa que deixes de ser amo per ser esclau. Els béns deixen de servir per allò que necessitaves, per esdevenir la teva cadena. La vida va girant al seu voltant, ia poc a poc la por de perdre pot més que la gratitud davant del que un té. A més, l'ànsia de posseir molt pot produir-se a costa que l'altre gairebé no tingui res, perquè no n'hi ha per a tants. Alternativa. Davant l'avarícia, la resposta és el desprenimen

Aquesta pregunta ens la fem contínuament. En un món on cada cop sembla que hi ha més odi i dolor, encara hi ha milers de persones que donen la seva vida per millorar-lo diàriament. Vivim pensant que és possible? Tenim present que potser el món necessita de nosaltres? En una pel·lícula de l'any 2000, Cadena de favors , un professor amb la cara i l'ànima plenes de cicatrius, decideix assignar als seus estudiants la tasca de buscar mètodes per millorar el món, si més no a la comunitat que els envolta. Un dels nois, es pren molt seriosament la proposta del seu professor i inventa un sistema enginyosament simple: La seva idea consisteix a ajudar tres persones en alguna cosa que no podrien aconseguir per si mateixes, i en lloc que el favor li sigui retornat, cadascuna d'aquestes tres persones han d'ajudar tres persones més i així successivament. Potser aquesta escena sembli ingènua, ben intencionada, impossible. Segur que els escèptics, els cínics, els sobrats, diran que el m

Un matí, Nasreddin va embolicar un ou en un mocador, se'n va anar al centre de la plaça de la seva ciutat i va començar a cridar: – Avui tindrem un concurs, qui descobreixi el que hi ha embolicat en aquest mocador rebrà de regal l'ou que és a dins! Les persones se'l miraven sorpreses, però ell seguia cridant: – El que hi ha dins d'aquest mocador té un centre groc com un rovell, envoltat d'un líquid del color de la clara, que és dins d'una closca que es trenca fàcilment! La gent seguia mirant-lo amb sorpresa i ell no parava de cridar: – El que hi ha dins aquest mocador és un símbol de la fertilitat i ens recorda els ocells que volen cap als seus nius! Qui és capaç de dir-me de què es tracta? Evidentment, tots pensaven que Nasreddin tenia a les mans un ou, però la resposta era tan òbvia que ningú va voler passar vergonya equivocant-se davant dels altres. Nasreddin va preguntar dues vegades més i ningú es va arriscar a dir una cosa equivocada. Aleshores va obrir el

  La bellesa estètica és fruit d'una barreja bona i adequada de gens. I en aquesta barreja poca cosa podem fer. No en tenim gaire control, la veritat. És cert que després ens podem cuidar, treure'ns partit, arreglar-nos amb més encert… però els gens són els gens, i en la combinació que es va donar perquè el nostre aspecte fos un o altre poc hem tingut a veure. Bé és cert que hi ha persones que, sense ser especialment belles, ens ho poden resultar per la brillantor que desprenen. Hi ha alguna cosa en el seu ésser, una cosa lluminosa i bona, que es veu a primer cop d'ull, al somriure,  a la mirada,  i converteixen aquesta persona en algú que ens resulta agradable als ulls. Però al final no deixa de ser una impressió personal.  Però què és, realment, la bellesa? Potser és el que els científics reconeixen com aquesta harmonia, aquest equilibri, aquesta sensació que tot és al seu lloc i és tal com ha de ser. La bellesa és intuïtiva, no es dedueix. Es reconeix pel pòsit de calma

En temps de Jesús van anomenar miracles a coses extraordinàries (que aleshores no tenien explicació, i moltes d'elles potser avui sí). És veritat, hi ha coses sorprenents a la vida. Però entenc que a molta gent li molesti pensar en els miracles com a intervencions arbitràries d'un Déu que, quan vol, canvia les dinàmiques de la seva creació perquè sí. I és que, d'alguna manera, miracles són coses molt més quotidianes i alhora admirables. El miracle ets tu quan estimes una altra persona sense exigir-li res. Som nosaltres, quan perdonem, molt més enllà de la lògica o una justícia comptable. El miracle ets tu, i sóc jo, quan, encara en les circumstàncies més adverses, som capaços de somriure amb una llavor d'esperança. Ets tu, i sóc jo, quan acariciem la vida. Avui és miracle compartir sense càlcul (que els cistells ja són plens de pans i peixos, però a molts no els arriben). És miracle la nostra capacitat de abstreure, admirar, pensar, avançar i voler. És miracle la nostra

“Movimento” és una cançó que mira els moviments migratoris a través de la història. És una visió antropològica de la migració. És una manera d'entendre una mica més les coses que passen avui dia a través de la història de la nostra espècie. Si mirem la història de la nostra espècie en càmera ràpida des de fa 50.000 anys, estàvem tots a l'Àfrica fa 50.000 anys i varem sortit a onades migratòries, però en realitat en temps geològic és molt poc el temps que portem distribuïts pel planeta i en alguns llocs, com als Estats Units o com a l'Uruguai, realment molt poc. Gran part de la població dels nostres països està formada per gent que són nouvinguts. Aleshores, és bo saber que som nouvinguts. I entendre-ho ajuda a entendre un munt de coses. Jorge Drexler Pot ser interessant convidar a la reflexió a classe i després obrir un debat sobre la diversitat cultural, la immigració, els refugiats per les guerres, la xenofòbia,...

Diuen que no es pot viure sense cap propòsit. Si volem ser persones amb sentit i feliços, cal trobar allò que dóna sentit a la nostra vida i ens impulsa a caminar endavant. És el que ens dóna la direcció, el que treu de nosaltres el millor i ens orienta a la vida amb claredat responent a la pregunta “per a què”. Sentir que tenim un propòsit a la vida, una missió, ens fa ser i viure sempre en camí, en la direcció que volem i buscant sempre allò pel que val la pena viure. Per poder trobar-lo cal estar connectat amb allò que ens apassiona i ens impulsa a seguir endavant amb esforç i constància. És centrar-se en allò que som i fer que la nostra vida tingui sentit i significat. Et convido a pensar quins són els pensaments i sentiments amb què et despertes als matins. Són un bon indicador de com ets i per on va la teva vida. A cadascun d'aquests pensaments dóna-li una raó, un perquè...

Ahir, 2 de maig, es va celebrar el Dia Internacional contra el Bullying o l'Assetjament Escolar. L'assetjament escolar és la manera de comportar-se o dirigir-se a una altra persona ja sigui de forma verbal o física, causant un dany temporal o permanent a la víctima. És un tipus de desacreditació reiterativa d'una o més persones cap a l'altre, en els qual la persona pateix amenaces, intimidació, manipulació i fins i tot agressions físiques.        Acabar amb el bullying és una tasca que ens compromet a tothom

Us agrada anar a la platja? us heu plantejat com pot afectar el canvi climàtic a les nostres costes i platges? El canvi climàtic és imparable, insisteixen els experts, i amenaça amb la desaparició d'un terç de les platges del món els propers 20 anys, si no aconseguim reduir el ritme de l'escalfament global. Segons un estudi de la Universitat de Cadis, una gran part de les platges d'Espanya no tenim amplades de més de 90 metres, per la qual cosa e n el pitjor escenari ens quedarem sense platja seca abans del 2100. I com lluitar contra això? Si es redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle, l'erosió esperada a les platges es reduiria fins a un 40%. Cal continuar prenent consciència d‟aquests estudis i propostes. Vosaltres sou el futur i podeu canviar o millorar aquestes previsions. A què estem disposats/des? Amb què volem comprometre'ns?