Gabrielistes 1xDIA

  Bon dia! Més enllà d'utilitzar -o no- aquests sobrenoms en les vostres relacions amoroses, m'agradaria fixar la mirada en algunes claus sobre el diàleg que hi ha en aquesta parella. Potser poden il·luminar les nostres relacions actuals o futures. Hi ha coses que semblen evidents, però no sempre resulten així. D'entrada hi ha diàleg, comparteixen coses. A vegades poden semblar diàlegs absurds, però qui sap si a travès d'aquell parlar, surt una pregunta com la que li fa la noia al noi sobre el futur? Hi ha respecte entre els dos tot i tenir punts de vista diferents, hi ha paraules amables i inofensives, hi ha apreci, hi ha... ganes de construir junts. Com creus que ha de ser una relació? Hi ha alguns mínims? Creus que una relació pot durar 60 anys? Podríem dir "per sempre"? En coneixes algun cas? Algun dia parlarem de l'amor, les relacions, etc. Ara per ara, només voldria compartir el que he anat descobrint: estimar no és una emoció, sinò una elecció que s

Bon dia! Expliquen la història d'una llebre molt famolenca que va veure un corb posat sobre un arbre, amb un tros de formatge al bec. La llebre, que era molt astuta, va idear un pla per aconseguir el formatge. —Que boniques són les teves plomes, amic corb! Quina brillantor! Quin color! Ets l'enveja de totes les aus. El corb, en sentir aquelles paraules, va començar a treure pit i a estendre les ales amb orgull. La llebre va continuar dient coses boniques al corb, que encara agafava el formatge amb recel. Fins que… —M'han dit que el cant del corb supera qualsevol cantar. És cert, amic corb? Tan bonica és la teva veu? Cantaries alguna cosa per a mi? Aleshores, ple de vanitat, el corb va agafar aire, va obrir el bec i va grallar el més fort que va poder. Quan va acabar, va veure la llebre allunyar-se feliç amb el tros de formatge a la boca. Què creus que podem aprendre d'aquesta faula? Creus que la llebre fa un bon ús de la seva astúcia? Per què? Mentre llegia la història,

Bon dia: Comencem la jornada agafant forces, frenant, fent una parada abans de celebrar el dia de Sant Lluís Maria. Avui la calma, la trobarem a través de la respiració, una cosa que fem instintivament i que tant de bé ens fa quan li dediquem atenció especial durant una estona. No creus? T'agrada dedicar un temps per respirar conscientment? Dediques temps en el teu dia a dia per frenar i prendre un respir? Sabies que Sant Lluís Maria dedicava molts moments de la seva vida a parar per escoltar la seva veu i la de Déu? Es dedicava temps per prendre decisions importants, o per recuperar l'energia després d'una missió molt dura o d'una experiència negativa. Sant Lluís Maria, ajuda'ns a saber frenar, a saber connectar de nou amb la nostra respiració i amb la vida, ajuda'ns a saber on posar la mirada per ser millors. Pare de Montfort, prega per nosaltres. Amén. Que tinguis un bon cap de setmana. Per cert, recorda que demà és la Verge de Montserrat, pensar en ella tamb

Bon dia! Una setmana més, seguim aprofundint en el significat de ser una persona Gabrielista. Avui toca la penúltima lletra, la T de Tenacitat. Potser no és una paraula que utilitzem habitualment; la definició seria l'actitud d'una persona resistent i persistent, que és ferma en les seves decisions, opinions i propòsits. Podríem dir que va molt de bracet amb ser una persona autèntica —que vam veure ja fa temps—. El nostre P. de Montfort ens ajudarà a entendre millor aquesta qualitat: Quan Montfort va decidir que volia ser sacerdot i, en conseqüència, entrar al seminari de Sant Sulpici, va haver de recórrer 364 km a peu. Un total de deu dies de pluja i vent, que el van fer acabar amb els peus inflats i adolorits, però va fer el camí sense defallir, decidit a arribar al que considerava el seu destí, la seva vocació. Què és el més "heroic" que has fet per aconseguir alguna cosa a la vida? Què és per a tu ser una persona tenaç? Alguna vegada has fet un recorregut o un pel

Bon dia! Avui us porto un noi molt actual, un adolescent que va morir el 2006 —amb 15 anys— a causa d'una malaltia. Aquest noi italià ha esdevingut per molts creients una font d'inspiració per la vida que va portar. A veure què et sembla. Tot i néixer en una família no-creient, amb 3 anys va explicar a la seva mare que resava a Jesús cada dia. Tots els diners que rebia els guardava i els donava als més necessitats. Era conegut a les xarxes com "l'influencer" de Déu pels seus vídeos, que explicaven coses d'ell i altres i que, si voleu, podeu buscar pel núvol. Avui us voldria deixar una de les seves frases més virals perquè li feu un parell de voltes: “Tots neixen com originals, però molts moren com fotocòpies” Només voldria remarcar aquest "tots neixen com originals". Alguna vegada t'ho he dit i avui t'ho recorda de nou en Carlo: ets únic, ets única, no ho oblidis perquè no hi ha ningú més com tu. Això és un regal per tots nosaltres perquè e

Bon dia de Sant Jordi! Si avui sortim a passejar per algun dels carrers principals del nostre poble o ciutat, segurament trobarem més d'una parada amb venda de llibres. I és que avui a part de celebrar Sant Jordi, és el dia mundial del llibre. Tots tenim els nostres gustos pel que fa a la lectura, alguns fins i tot encara no l'han trobat, perquè la varietat de lectura és molt rica! De fet, confesso que fins als 18 anys no vaig trobar el gènere literari on em sentia més còmode i on gaudia molt més de la lectura. Així que t'animo a no deixar d'intentar trobar el teu gènere! Estic segur que quan el trobis et sorprendràs. Sigui com sigui, crec que no fallaré gaire si afirmo que tots tenim a casa algun llibre, però, sabries dir-me quin és el llibre més venut de la història a tot el món? Creus que el tindràs a casa teva? Vinga que te'l dic: Amb més de 5.000 milions d'exemplars tenim... La Bíblia! Que per si creus que és per un històric també et diré que cada any es ve

  Bon dia, Comencem la setmana celebrant el dia mundial de la Mare Terra amb aquesta cançó. T’animo a escoltar-la i que les seves frases et serveixin de reflexió. Jo no sé tu, però pensar en aquest petit punt blau que és la Terra enmig de l'univers em fa donar gràcies per la vida. Jo, que soc una coseta taaaan petita davant la immensitat de la creació, aquí soc. Sigui quina sigui la realitat que estàs vivint, et convido a donar gràcies per la vida. Val la pena viure, inclús davant de les dificultats o les foscors més grans que puguis passar o estar passant. Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! Sabies que gairebé un 10% dels nois i noies de la teva edat han fet alguna vegada un repte viral perillós? Un 10% pot semblar poc, però, estem parlant d'1 de cada 10, eh? Si a l'aula sou al voltant dels 30, vol dir que uns 3 han pogut realitzar algun d'aquests reptes. I fins aquí tot bé, tots seguiu a l'aula, però... què passaria si un dia queda una cadira buida? Seria tot diferent, oi? I no em voldria posar dramàtic, simplement us convido a parlar sobre aquests reptes que de vegades rebeu, heu sentit o heu vist realitzar a altres: Creus que, alguna vegada, has posat al límit el teu cos per aconseguir realitzar un repte, fer-te un bon “selfie”, un vídeo, etc? Has vist fer-ho a algú? Com vas reaccionar? Li vas dir alguna cosa? T'has sentit pressionat/da alguna vegada a realitzar algun repte viral de qualsevol mena? Fa un temps vam parlar sobre el fet de ser autèntics i autèntiques, ho recordes? Em sembla que això és clau davant dels reptes virals que se

  Bon dia! T'imagines que la brutícia ens perseguís quan no la reciclem correctament? Segurament no hi hauria tanta brutícia per terra. És curiós que mentre el noi està jugant amb la llauna —mentre l'està utilitzant—, la llauna fa el que el noi vol. Tot canvia, però, quan el noi fa el que no hauria de fer, deixar-la abandonada, tirada al mig del carrer. És llavors quan la llauna reacciona, l'interpel·la i es manté ferma fins que el noi no canvia la seva actitud, encara que sigui a contracor. Creus que t'aniria bé un mètode de reciclatge així? Creus que aportaria alguna cosa a la societat? O la gent ho faria per no ser molestada? Creus que podries ser com la llauna? Una persona que planta cara davant les negligències socials i ecològiques, una persona que intenta afavorir un canvi també en l'altre? La cura del planeta i de la casa comuna demana no només de ser actors principals en l'acció pel bé del nostre entorn, sinó també en la sensibilització dels altres. Par

  Bon dia! En una societat digitalitzada on la IA cada vegada agafa més força i està present en el nostre dia a dia, podríem estar temptats de voler viure en la comoditat d’aquest home: la màquina està al seu servei, però sense la màquina, no sap fer res, no sap viure, ni sap comunicar-se. Sens dubte, la IA és una gran revolució que pot esdevenir quelcom molt positiu en les nostres vides; així i tot, et plantejo uns quants dubtes: Fins on creus que la tecnologia i la IA tenen el control de la teva vida? Què passaria si demà hi hagués una caiguda mundial d'internet i de totes les xarxes de comunicació? Creus que pots caure esclau de la tecnologia i la IA? Resulta curiós veure en el vídeo com la casa intel·ligent no reconeix la veu del seu propietari, però la seva veïna sí. Al final, no hauríem d'oblidar que estem cridats a les relacions humanes, al contacte amb l'altre, inclús quan obrir-nos a l'altre ens fa mandra o ens genera dubtes. T'animo a crear i enfortir els

Bon dia! L'any 1983 va néixer a Muridke, al Pakistan, un noi anomenat Iqbal. La seva família era molt pobre, tant que es va veure obligada a vendre el seu fill petit —l'Iqbal— quan tenia només 4 anys per poder pagar el casament del seu germà gran. Va ser així com l'Iqbal va ser esclavitzat per treballar junt amb molts més nens i nenes en una fàbrica de catifes. Dia rere dia era obligat a treballar més de dotze hores diàries, sense descans ni menjar i per tan sols una moneda per dia treballat. Iqbal era un noi que no volia aquella vida i es rebel·lava constantment, cosa que li comportava càstigs severs. Quan tenia 10 anys va aconseguir escapar! La sort va posar-se de la seva part, ja que mentre fugia va topar-se amb una organització que lluitava contra l'esclavitud infantil. Gràcies a aquesta organització, ell i tots els nens d'aquella fàbrica van ser alliberats. L'Iqbal no en tenia prou, volia salvar més vides de nens i nenes innocents, així que va decidir ajun

  Bon dia! Comencem la setmana parlant de la por, una de les 5 emocions bàsiques. Això vol dir que tots l'experimentem en bastants ocasions a la vida. Així doncs, parlem d'una de les emocions més temudes per tothom. Ja sigui tenir por als insectes, a perdre'm, a no saber suficient, a no ser acceptat/da, a fallar, a perdre algú, a la soledat o a morir; el que podríem dir és que totes tenen un mateix denominador comú: neixen en mi i moren en mi. Què et fa por? Creus que tenir por serveix per a alguna cosa? Has trobat alguna manera de calmar-te en moments de por? Sabies que una de les frases més utilitzades a la Bíblia és: No tingueu por? I no és casualitat, la vida no sempre resulta fàcil i les dificultats sempre es presenten. Però és llavors quan podem sentir una veu que diu: Tranquil, tranquil·la, Jo seré amb tu. T'has sentit acompanyat o acompanyada en aquests moments? Creus que Déu pot ser aquesta companyia? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Comencem el dia recuperant el significat de ser una persona Gabrielista, fet que portem analitzant des d’inici de curs. Recordes quines paraules hem vist fins ara? Doncs mira, fins ara hem vist que la vida de sant Lluís Maria era Generosa, Autèntica, Bondadosa, Responsable, Implicada, Equilibrada, Lliure, Imaginativa i Senzilla. Hem vist com Sant Lluís Maria s’entregava als més necessitats i vivia com ells. També com es mantenia ferm i fidel a la seva missió, fins i tot quan les coses no anaven gens bé. Hem vist com era capaç de ser creatiu per adaptar-se a les dificultats que li venien al damunt i moltes altres coses. Portem veient la vida de Montfort molt de prop i, encara que no hem acabat, m’agradaria preguntar-te: Quina d’aquestes qualitats creus que tens? Quina creus que caldria millorar? Hi ha alguna d’aquestes qualitats que no creus massa important? Per què? Avui hem començat recordant, fent memòria del que Sant Lluís va ser i ens convida a ser. Val la pena parar un mo

Bon dia! Avui comencem admirant una obra d'art del Romanticisme de l'artista Théodore Géricault titulada “El rai de la Medusa”. Aquest quadre narra la tragèdia que va ocórrer el 1816 quan el vaixell francès La Medusa va naufragar davant de les costes de l'Àfrica occidental. Veient que no hi havia bots salvavides per a tots, els tripulants se les van arreglar per construir-ne un. Així doncs, unes 147 persones van navegar a la deriva sobre aquest rai durant 13 dies, però hi van sobreviure només 15 persones. El testimoni d'aquests supervivents va ser atroç: van haver de viure suïcidis, assassinats, lluites i moltes altres històries per sobreviure. Et sembla que la vida del dia a dia s'assembla a aquesta imatge?, gent lluitant per la seva supervivència sense importar el que els passi als altres? Alguna vegada t'has trobat en una situació on ha imperat la llei del més fort? Sents, o has sentit mai, que la teva vida va a la deriva? Amb quin personatge identifiques més

Bon dia! Avui comencem la jornada de la mà de Sant Francesc de Sales. Un bisbe catòlic del segle XVI, nascut a Savoia, França, es va convertir en un líder espiritual i escriptor. Va fundar l'Orde de la Visitació juntament amb Santa Joana Francisca de Chantal. També és conegut per les seves obres sobre la vida espiritual. Va ser canonitzat —nomenat sant— el 1665. La vida de Sant Francesc de Sales era coneguda per la seva devoció i entrega als altres. Per això avui podem llegir aquesta frase seva: "Abans de jutjar el proïsme, posem-lo a ell al nostre lloc i a nosaltres al seu, i serà llavors el nostre judici recte i caritatiu." T'has sentit jutjat alguna vegada? Has jutjat algú? Ets capaç de posar-te al lloc de l'altra persona? Tant de bo el teu cor només anheli comprendre l'altre fins i tot quan no sembla haver-hi cap mena de comprensió; tant de bo puguis posar-te al seu lloc, intentar posar-te en la seva pell i, en definitiva, tant de bo, el teu cor busqui est

  Bon dia, Avui, simplement, et deixo aquesta cançó amb la lletra perquè et quedis amb la paraula, frase o paràgraf que més t'agradi, el que més parli de tu. Et convido a fer teva aquesta pregària. Que tinguis un bon dia. :) Lletra: Hey, estés donde estés, necesito que vengas ahora que mi mundo está al revés. Hey, eso ya lo sé, que siempre te busco y te llamo cuando no me dan los pies. Hey, dime si es verdad que por la noche me cuidas en medio de la oscuridad. Hey, soy yo otra vez. Solo sé que tengo miedo, pero no sé bien de qué. Que nadie me cuida como tú me cuidas. Que nadie me ama como tú me amas. Que nadie se mueve sin que tú estés viendo. Que nadie se salva si no está en tu reino. Amén, amén, aquí está mi inquietud, te pido. Amén, amén, y quítame el dolor. Es tanto lo que quiero preguntarte, respuestas por si vuelvo a equivocarme. Y si me caigo (y si me caigo), Tú estás para levantarme aunque mis hermanos sean los primeros en juzgarme y señalarme los errores que tú ya me perdo

Bon dia, De tant en tant és necessari fer una pausa i connectar amb les nostres emocions, amb el que som i el que sentim. Elles parlen no només de com estem sinó de com som i què volem ser. Elles també ens guien en saber quin camí hem de seguir o quina decisió hem de prendre —sempre que ens donem un temps per entendre-les—. En cas contrari, aquests sentiments i emocions podrien dominar les nostres decisions cap a llocs on no volem anar. Les teves emocions i sentiments et parlen, les escoltes? Les hi dediques temps? Saps què? Això Jesús ho tenia molt clar: fos com fos, cada dia buscava un moment de silenci, allunyat de la gent per parar, per resar, per escoltar el que habitava en el seu interior i així poder seguir el seu camí l'endemà. I tu?, t'animes a parar cada dia un moment? Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! Avui parlem del canvi climàtic de la mà d'un expert en extincions... Bé, una mica d'humor sempre va bé per començar un divendres oi? :) Sé que, de vegades, parlar de canvi climàtic pot semblar com molt impossible quan fem referència a les polítiques i interessos mundials, però mai se sap on podeu arribar a estar cadascú i cadascuna de vosaltres. T'imagines que dintre uns anys un dels teus companys i companyes, o fins i tot tu, arribés a ocupar un lloc important i influent en una empresa a nivell mundial?; o que et convertissis en un bon o una bona política de la Unió Europea amb capacitat de decisió de les polítiques mundials? I si simplement fossis tu el o la qui transmetés la importància de la cura del planeta a altres que poden esdevenir influents? Així doncs, potser estàs cridat i cridada a fer de dinosaure. Què et sembla l'argument que exposa el dinosaure? Creus que és important parlar d'aquest tema? Et sents cridat o cridada a compartir aquest missa

Bon dia! Imagines poder entrevistar Déu? Diumenge passat es va celebrar la resurrecció de Jesús. Imagina que se't presenta l'oportunitat de tenir una conversa amb Ell. Segurament, i en el cas que això pogués succeir, seria increïble, no creus? Poder preguntar qualsevol cosa i saber que tens la resposta de tot davant teu… En el diàleg del tràiler hi ha alguna frase que m'agradaria que poguessis reflexionar. Suposant que Déu existeix i se't pogués presentar: Quines preguntes prepararies per fer en aquesta entrevista? Creus que mereixes la seva atenció? Mereixes que et dediqui temps a escoltar-te? En el tràiler Déu li diu al noi que li ha donat un regal que pot fer servir per al bé pels altres. Quin creus que podria ser aquest regal per a tu? Potser tot això de tenir una entrevista amb Déu resulta inversemblant, però i si canviem fer preguntes per resar? I si canviem obtenir respostes per llegir la Bíblia? Doncs sí, l'entrevista que pot fer un cristià es basa en parla

Fa molt de temps, a l'orient llunyà, un home va quedar vidu i va haver de quedar-se a cura de les seves dues filles petites. Les nenes eren molt intel·ligents i curioses. De fet, estaven constantment preguntant coses al pare. Fins que va arribar un dia en què el pare de les nenes es va veure incap aç de respondre a les preguntes complexes de les seves filles, i va decidir enviar-les una temporada amb l'home més savi del poblat. Les nenes van preguntar al savi moltíssimes coses i ell semblava que tenia resposta per a tot. —Per què les estrelles no cauen?, i per què el mar ve i va?, per què no veiem la lluna durant dia?... I ell, amb un bondadós somriure, responia amb calma cadascuna de les preguntes. Les nenes estaven sorpreses… no podia ser que ho sabés tot! Tant és així que una de les germanes, desitjosa de deixar la persona gran sense respostes, li va dir a la seva germana: —Per què no busquem una pregunta que el savi no sigui capaç de respondre? —I quina pot ser? va pregunta

  Bon dia i bona Pasqua! Acabes de veure el tràiler d'una pel·lícula titulada "El Mayor Regalo", que, com hauràs intuït, tracta sobre el perdó. La pel·li, però, comença amb una idea: que mori una persona és un final feliç? Curiosament, tornem d'aquestes mini vacances on s'ha celebrat la mort d'una persona innocent, Jesús. Aquesta mort esdevé vida per a molts un cop ressuscita. Una mort amb la qual Jesús vol donar aquest "mayor regalo": el perdó, un perdó aparentment incomprensible, un perdó que sembla impossible de replicar. No obstant, altres persones han aconseguit trobar un perdó extraordinari, com les del tràiler. Recordes quina ha estat la cosa que m'és t'ha costat perdonar? Series capaç de perdonar com les persones del vídeo? Serveix d'alguna cosa demanar perdó o perdonar? Acabem d'entrar en el temps de Pasqua, temps d'alegria, temps d'esperança, temps per celebrar que la mort no és el final. Desitjo que descobreixis e