Gabrielistes 1xDIA

“Si me siento tentado a creerme alguien, recordaré de dónde  vengo” Gabriel Deshayes Avui, en la festivitat de Sant Gabriel, Sant Miquel i Sant Rafael, arcàngels, recordem el nostre germà i  refundador  de l'obra de Montfort, el Pare Gabriel  Deshayes . I és que si féssim un símil, el Pare Gabriel era conegut com ho són avui dia  Ibai ,  Auronplay  o  Nachter . Persones que tenen molts seguidors i són reconeguts allà on van. Així que imagino que no hauria de ser fàcil per a ell intentar portar una vida humil quan molta gent t'està agraint i parlant meravelles de tu (ei que, com tothom, també tenia els seus  haters ). Per aquest motiu, m'atreveixo a dir que aquest devia ser un dels motius pel qual el Pare Gabriel  Deshayes , va dir aquesta frase. Ell, que provenia d'una família pobra i que es desvivia pels pobres, no va voler abandonar la seva realitat de pobresa, la que segurament el va impulsar a ser qui va ser per lluitar contra ella. Avui recordem doncs una persona q

Bon dia, avui començarem la jornada meditant un dels molts cants de la comunitat de germans de Taizé a França. Taizé s'ha convertit en un lloc de pregària ecumènica (on tenen cabuda totes les comunitats de cristians del món siguin protestants, luterans, catòlics, etc.). Un espai de descans i pregària on totes les meditacions del dia són cantades, amb un estil de cant repetitiu, com si es tractés  d'un mantra . La repetició d'una frase curta és una pràctica de pregària molt antiga, i actualment molt practicada a l'orient, que ajuda a fer que la  frase vagi entrant en el cor de la persona. En aquest cas la frase repetida és: Déu és amor, tingues coratge, viu en l'amor. Déu és amor, no tinguis cap por. Et convido a escoltar el cant i anar repetint les paraules que es diuen dins teu. Tant de bo puguis reconèixer aquest Déu d'amor en el teu interior i no només per les nostres paraules o per les d'aquesta cançó, sinó per la teva pròpia experiència. Que tinguis un

  Comencem el dia imaginant el teu jo del futur. Deixant de banda els milions que imagines tenir al banc... em venen al cap dues paraules relacionades amb el teu jo del futur: el qui i el com. El "qui" pot respondre al teu estatus, a les metes que has aconseguit, a la teva feina, al que posseeixes, etc. Mentre que el "com" pot respondre més a la persona en què t'has convertit. I com segurament la persona que t'has imaginat en el futur haurà respost, en primer lloc, el qui, t'invito a pensar ara en el com. Recordo que fa uns anys vaig participar en un joc on havíem d'escriure 3 paraules en un paper. Una d'elles havia de respondre a la pregunta: Què vols ser de gran? A la qual vaig respondre: feliç. I no perquè no ho fos sinó perquè el meu desig profund per tota la vida és viure una vida feliç, sense importar el que estigui succeint. Bé, això no sempre resulta fàcil, però tenir aquesta meta m'ajuda a enfocar el meu futur i escollir les meves de

Comencem el dia amb aquest cant del grup Hakuna anomenat Huracà. Aquest cant que es va situar entre les 10 cançons més escoltades a Spotify a Espanya durant el 2022. Un cant que possiblement hauràs escoltat en Reels d'Instagram sense saber molt bé de què parlava. Crec que és un cant que pot parlar de nosaltres, un cant que alça la veu d'un mateix des de la primera frase afirmant: "Me he hecho tantas preguntas intentando entender". I és que el món de vegades resulta complicat, oi? I el primer que solem fer-nos són preguntes: Per què? Un altre cop?... I tot perquè en el fons necessitem respostes a preguntes que aparentment no tenen resposta: Per què aquesta malaltia? Per què aquesta desgràcia? Per què tanta mort injusta? I un sense fi de perquès. I jo et pregunto: Quina és la pregunta que desitja "romper el cielo desde tu garganta"? Què és allò que et remou per dins, que aparentment no té resposta, però que el teu cor desitja? Com en aquest cant, t'invito

  Comencem la setmana amb el mite de la caverna que va escriure Plató per fer una referència sobre el coneixement i l'educació filosòfica de cada persona. Aquest mite explica la història d'uns presoners que no han vist mai la llum. Tancats en una cova fosca, van veient unes ombres projectades per persones que manipulen els objectes per crear una falsa realitat. Un dia, un d'ells s'escapa i aconsegueix sortir a la superfície i veure el món de veritat. Enlluernat per la llum del sol torna a entrar per fer saber el que ha vist i explicar-ho als seus companys de presó. Però cap dels presoners se'l creu perquè a que la seva vista s'ha acostumat a l'exterior i li costa veure en aquella foscor. Veient això els presoners pensen que el que ha vist l'ha afectat la vista i desconfien del que diu. Alguna vegada t'han afirmat l'existència d'alguna cosa que mai has vist? Què vas pensar? Te l'has creguda? T'has atrevit a seguir aquella persona perqu

"Cada any desapareixen milers d'espècies vegetals i animals. Per causa nostra, milers d'espècies ja no donaran glòria a Déu amb la seva existència ni podran comunicar-nos el seu propi missatge. No tenim dret”. Papa Francesc Comencem el dia amb aquesta frase escrita pel Papa Francesc a la Laudato Si. Una afirmació clara i contundent sobre els efectes del canvi climàtic que estem vivint al nostre planeta. Davant aquesta frase em sorgeixen tres possibles respostes: 1) Ai pobrets, no es mereixen morir per culpa nostra. 2) Doncs ok. 3) És injust, cal fer alguna cosa! Canviar alguna cosa ja! Et representa alguna d'aquestes frases? T'agradaria poder canviar la teva manera de respondre? Sigui com sigui, escoltem notícies així cada dia. Ens hem acostumat a les males notícies i en moltes ocasions ja ni reaccionem, simplement llisquem per veure la següent. I, per què? Perquè moltes vegades ho veiem llunyà, impossible de fer res per veure un canvi, i per això solem renunciar a

Imagen de kuritafsheen77 en Freepik Era una granota que havia viscut sempre en un míser i estret pou, on havia nascut i hauria de morir. Va passar a prop d'allà una altra granota que havia viscut sempre al mar. Va topar i va caure al pou .  -D' on  vens ? - va preguntar la granota del pou. -Del mar. -És gran el mar? -Extraordinàriament gran, immens.  La granota del pou va quedar-se uns moments molt pensativa i després va preguntar: -És el mar tan gran com el meu pou? -Com pots comparar el teu pou amb el mar! Et dic que el mar és excepcionalment gran, descomunal.  Però la granota del pou, fora de si per la ràbia, va afirmar: -Mentida, no pot  haver-hi  res més gran que el meu pou; res! Ets una mentidera i ara mateix et llançaré d'aquí. Comencem el dia amb aquest breu relat que ens recorda les paraules de Sant Agustí de les que vam parlar fa uns dies, recordes? Aquestes paraules que ens recordaven la importància de qüestionar-nos la vida per poder créixer i enfortir el nostre

  Comencem el dia amb una mica d'humor! Ho tens tot preparat, tot sembla aparentment perfecte i disposat per començar i acabar fent un treball excepcional i de sobte... Tot es gira i ho deixes. Recuperant la frase final " Done  is  better   than   perfect ", ens ve a dir que és millor fer les coses que no fer-les per por a no poder, a no ser capaç o  que  no sigui igual a com ho havia imaginat. La perfecció és un talent, una habilitat que cal anar  polint  i millorant , però  que de cap manera ens hauria de  paralitzar . Et sents identificat/da? Alguna vegada has deixat de fer alguna cosa per por a no saber fer-ho, per dubtar de tu mateix/a o per saber que no sortirà  tal com  tu ho has imaginat o vist? I ara  vaig  un pas més enllà: Som perfectes? Existeix la perfecció? Tenim algun model de perfecció a seguir? Algun Instagramer? O Youtuber? Algun famós? Doncs lamentablement t'he de dir que som imperfectes, tots i cadascun de nosaltres, no se'n salva ningú, però (

Comencem el dia amb aquestes dues preguntes, que ens planteja l'actor Morgan Freeman a la pel·lícula Ahora o nunca, sobre el nostre pas per la vida: - Has trobat la felicitat? - Has proporcionat felicitat a altres? Segurament mentre les escoltaves, el teu cap ja les intentava respondre, oi? Escoltant-les em venia al cap la pregunta: Com puc saber si he proporcionat felicitat a algú? I crec que la resposta és l'amor. No creus que podríem canviar fàcilment la segona pregunta per: Has estimat als altres? Des de la meva experiència et puc dir que estimar dona resposta a les dues preguntes. Perquè estimar, sense jo buscar-ho, m'aporta felicitat, benestar, alegria, em fa sentir bé i a la vegada qui és estimat també. És un win win que no sempre és fàcil d'aconseguir oi? T'has preguntat mai fins a quin punt ets capaç d'estimar? Quant de tu has donat i dones cada dia als altres? Creus que estimar aporta felicitat als altres? I a tu? Tant de bo mirem de buscar camins en e

Quantes paraules creus que pots arribar a dir en un dia? Alguns estudis diuen que vora les 15.000! Moltes, no creus? I si el que surt de la teva boca no són només paraules? I si tot el que dius i, sobretot, el com ho dius afecta de manera positiva o negativa a la persona amb la qual estàs parlant? Doncs la veritat és que sí, les paraules tenen molt de poder, perquè transmeten pensaments, emocions, idees i molt més a qui tenim davant. Està científicament comprovat que qui parla positivament és més feliç que qui va maleint el món i les persones en el seu dia a dia. Però no sempre resulta fàcil ser amable, oi? No sempre ens surt ser compassius amb les persones del nostre voltant. Compassió? Què té a veure la compassió amb tot això? Doncs molt, la compassió és aquell sentiment que fa que vulguem i desitgem el millor pel qui tenim al davant. Aprendre a tenir una mirada compassiva amb la gent que trobem cada dia potser no és fàcil, potser no ens surt d'entrada, però ara gira la truita i

"Has de buidar-te d'allò del que estàs ple, perquè puguis omplir-te d'allò del que estàs buit." Sant Agustí Amb INSPIRA'T iniciem un nou moment del dia on escoltar frases de persones que ens remoguin per dins i ens inspirin a ser una mica més com ells. Comencem el dia amb una frase d'aquest home, bisbe i filòsof del segle IV que ens convida a iniciar aquest curs pensant amb la motxilla que portem cadascun de nosaltres. Qui de nosaltres no s'ha trobat mai eliminant fotos i vídeos del mòbil per tenir més lloc? O... !per instal·lar una APP! T'has fixat que hi ha aplicacions del mòbil que no es poden esborrar? Hi són t'agradin o no, les facis servir més o menys. D'això ens en parla Sant Agustí! D'aquests pensaments que tenim bloquejats, impossibles d'eliminar perquè no volem deixar lloc al dubte, el dubte per créixer, per canviar d'opinió (si calgués) o per confirmar el teu pensament. I per ajudar-te pots preguntar-te: Quins pensaments

  Setembre, i sí, per a molts és la tornada –tan odiada en alguns moments i tan anhelada en altres ocasions–. Aquesta nova normalitat ens pot crear noves obligacions, projectes i objectius ambiciosos que ens conviden a creure en un futur més il·lusionant. Tot i això, és ara quan decidim si volem fer del nou inici de curs una tasca feixuga o el fem una nova oportunitat per donar el màxim de cadascun de nosaltres i lliurar-ho als altres. No hem de caure en una monotonia que ens permeti deixar passar els dies sense cap sentit, sinó que ens hem de preguntar el perquè, el per a què o per a qui, del que estem fent. I a partir d'aquí, fer que cada dia sigui una nova oportunitat, i que, malgrat no ser un dia amb grans novetats, siguem capaços de veure que Déu s'ha colat a la nostra rutina, fins i tot en allò més quotidià. Doncs Déu ha d'actuar com un far, com un guia en el nostre camí que ens porta al port al qual Ell vol que arribem @pastoralsj

  Un jove mira l'estat de casa seva després del terratrèmol del passat divendres dia 8 per la nit  al Marroc. El seu pare i la seva germana formen part dels més de 2800 morts que, de moment, notifica el govern.  Una notícia així ens trasbalsa, ens fa pensar en la petitesa de la vida humana davant la força de la natura. Malauradament, quan es desferma la violència dels elements, els humans tenim les de perdre. Caldrà fer una pregària, tenir un pensament de compasió vers les víctimes.  Malgrat la tristesa que sento, no acabo d'entendre  la notícia de la negativa del govern marroquí a l'ajuda oferida per diferents paísos. Avui dia no es pot amagar res i se sap que hi ha llocs on l'auxili encara no ha arribat. No vull preguntar el perquè. Les respostes polítiques no em satisfan. No m'agrada que sigui més important l'estratègia que les persones. L'ètica samaritana em diu que cal ajudar al necessitat sense condicions. Recordo l'oferiment de monedes del samarit

  Has pensat mai quina persona vols arribar a ser? No és un exercici senzill. Implica un autoconeixement profund. Implica saber i reconèixer que la vida es construeix amb les decisions que es prenen, lliurement. Escollir, aquesta és la clau. Triar la vida que desitges així com la manera de comportar-se. Es tracta d'anar definint de manera clara i basada en valors, allò que desitges ser. Lluny de voler alguna cosa material o alguna frivolitat, hi ha persones que tenen molt clar on és la felicitat. I quan tens això clar, començar a treballar per aconseguir-ho és força més senzill. Molta gent identifica la mandra com el seu problema, a la manca de força de voluntat. Però el més difícil no és tenir força de voluntat. El més difícil és saber quina persona vols ser, on vols arribar. Quan trobes la resposta només queda idear el pla i involucrar-t'hi, no és tan complicat quan saps el que t'apassiona. Fes-te aquestes preguntes des de la teva realitat, dels teus reptes per a aquest c

Cada any, de l’1 de setembre, Jornada Mundial de pregària per la  creació, fins  al 4 d’octubre,  dia de Sant Francesc d’Assís,  els cristians d’arreu del món estem cridats a aprofundir la nostra relació amb el Creador, amb tots els nostres germans i amb tota la creació.  El lema que s’ha escollit enguany per al Temps de la  creació és “Que la justícia i la pau flueixin”. I el símbol  que s’ha triat és “un riu cabalós" La biodiversitat s'està perdent a un ritme que no s'hi havia vist des de la darrera  extinció massiva. L'esperança de mantenir l'augment de la temperatura mitjana a 1,5  graus centígrads s’està esvaint. El món que hem conegut, gaudit i celebrat està  canviant ràpidament i sense remei. El futur de les persones joves es veu amenaçat  pels efectes en cascada de la pèrdua de biodiversitat i pel canvi climàtic. La  industrialització, la colonització, l'extracció i el consum de recursos han generat una  enorme riquesa, però amb una distribució desigual

Créixer, canviar, aprendre... per dins i per fora. I qui no té pors davant dels passos definitius? Davant la solitud, la possibilitat de fracassar, el dubte... Però si deixem que les nostres pors ens paralitzin mai farem un sol pas. I el temps passa, no s'atura. I les decisions van creixent en importància; especialment perquè comprometen el futur. La nostra pròpia història ens va donant ales, perspectiva, una saviesa diferent. I la fe pot ser, en aquest horitzó, estímul i motiu per anar canviant. Creixem per dins, al món i cap a Déu. 

Un dia vaig decidir donar-me per vençut... Vaig renunciar a la meva feina i al meus somnis. Vaig anar al bosc per parlar amb un ancià que, deien, era molt savi.  - Podria donar-me una bona raó per no donar-me per vençut? -li vaig preguntar. - Mira al teu voltant - em va dir-. Veus la falguera i el bambú? - Sí, - vaig respondre. - Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. La falguera ràpidament va créixer; el seu verd brillant cobria el terra. Però res va sortir de la llavor de bambú. No obstant això, no vaig renunciar al bambú. En el segon any la falguera va créixer més lluent i abundant, i, novament, res va créixer de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. En el tercer any, encara res va brotar de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. En el quart any, novament, res va sortir de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. En el cinquè any, el bambú encara semblava que no brotava. Però no vaig renunciar al bam