Gabrielistes 1xDIA

L’Averina, de 17 anys, viu a Indonèsia. Després d'escapar d'una inundació quan era petita , es va adonar dels problemes ambientals i va començar a lluitar per la justícia en diversos fronts. Ella participa activament en la Campanya de dels mil milions d'arbres i ha estat escollida per representar a Indonèsia en diverses conferències internacionals sobre medi ambient al Japó, Indonèsia i Corea del Sud. L’ Averina va fer una pel·lícula curta anomenada "Amistat per la pau", per combatre l'assetjament i augmentar l'autoestima entre els nens i adolescents. Va crear la Fundació Indonèsia Sehat (Indonèsia Healthy Foundation) per involucrar estudiants de primària de la capital del país, Jakarta, a les aldees remotes de la regió d'East Nusa Tenggara. Ella creu en el poder col·lectiu dels joves, encoratjant als seus companys a participar activament en el voluntariat i la lluita pels drets dels infants. Ella ha format un equip de 25 joves altament motivats q

Observa la pròpia respiració sense voler canviar-la. Simplement adona’t dels dos moviments bàsics: la inspiració i l’expiració. Et fas conscient de si inspires pel nas o per la boca. En estat de quietud, la respiració pel nas és l’habitual. També pots adonar-te de la frescor i l’escalfor de l’aire a les teves narius. En aquesta seqüència també et serà útil visualitzar els dos pols bàsics de la funció respiratòria: la plenitud i la buidor. Després de la inspiració arriba la plenitud i després de l’expiració, la buidor. T’atures a considerar aquests quatre moments, com no sols fer en la vida quotidiana. Et pot ajudar dir la paraula: • inspirar- plenitud, • expirar- buidor . I tornar a començar. L’observació de la teva respiració t’arrela a l’ara i aquí, on pots redescobrir el present com a regal de Déu per a tu.

En una petita ciutat hi havia un conte buit. Tenia un aspecte excel ·lent , y una decoraci ó impres sionant , per ò tots els seus fulls estaven en blanc. Nens i grans el miraven amb il·lusió, però en veure que no guardava història alguna, l’abandonaven a qualsevol lloc. No massa lluny d’allà, un preciós tinter segu i a ple de tinta des de que feia ja anys: el seu amo l’havia deixat oblidat a la cantonada.   El tinter i el conte es queixaven de la seva mala sort, i en això gastaven els seus dies. L'atzar va voler que, una de les vegades que el conte va ser abandonat, acabés al costat del tinter. Tots dos van compartir les seves desgràcies durant dies i dies, i així haguessin seguit anys, de no haver caigut al seu costat una elegant ploma de cigne, que s'havia deixat anar en ple vol. Aquella era la primera vegada que la ploma se sentia sola i abandonada, i va plorar profundament, acompanyada pel conte i el tinter, que es van sumar a les seves queixes amb la facilitat de

Arribaven al final del sopar. Havien estat tota l'estona en silenci, però en aquest moment el savi va dir al seu jove seguidor: - Te n’adones de la quantitat de coses que observem? La televisió ens posa davant quantitat de misèries: crisi, corrupció, guerres, fam, catàstrofes... Ens indignem. Sí, però hem de ser sincers no passem d'una indignació temporal. A la poca estona ens oblidem de tot. Correm el risc de convertir-nos en espectadors de la vida. Va començar a recollir els plats i va afegir: - No obstant això, si en aquest moment truquessin a la porta per desallotjar-nos i no tinguéssim on dormir, res per menjar..., ho veuríem tot de manera molt diferent. Passaríem d'espectadors a implicats. Va mirar als ulls del jove seguidor i va dir: - No obstant això, hi ha persones, que sense estar desallotjades, deixen de ser espectadores i es comprometen, s'impliquen. Teresa de Calcuta, Vicente Ferrer, Casaldàliga, Viqui Molins, el Gmà. Adrià, el Pare Manel..., i

El món està aquí, ple de dolor, d'injustícia. Però també ple de gent que vol canviar, que vol fer alguna cosa pels altres i ho fa. La llista és interminable... , però falta el teu nom. Quant de temps esperaràs per estampar la teva signatura? Quant de temps ha de passar perquè tu facis alguna cosa? Quines coses són les coses que et distreuen de salvar la part de món que et toca? Val la pena que t'aturis a pensar realment les teves raons. Potser són excuses per no moure't. Espavila. És el temps. És l'hora. És ara el moment de deixar de parlar de "més necessitats", per passar a parlar del canvi de les condicions socials, per parlar de mesures que permetin la igualtat, per parlar d'exigència als poders públics perquè aquests inverteixin els diners de forma adequada i encaminada a crear més justícia, i és el moment de parlar d'ajuda, de solidaritat , però des del respecte que suposa entendre que l'altre és igual en drets, en deures, en ca

¡So, so, so, somos lo que somos! (bis) Mira hermano, aquí somos los que estamos Y aunque hacemos lo que podemos No aprendemos, no avanzamos El mundo se hace pequeño Y la vida nos sigue pesando. La Tierra enferma, y tú con ella, Bro Mira, el hombre arrasa con todo lo que le dio Digo "paz", "verdad", "justicia", "libertad", Digo "amor", "respeto", "conciencia", "dignidad" Mira, somos lo que somos, no lo que queremos. Patrones, esclavos, humanos, imperfectos Somos raza, cultura, humanidad ¡So, so, so, somos lo que somos! Saca la mentira pa' fuera de tu vida El amor es el camino que cambie tu destino Que cambie la dirección que abra tu corazón Esta calle sí tiene salida, libérate y respira. Calma, tú tienes la palabra La fuerza de la vida reside en la esperanza Reside en la energía que brota de tu alma En tu mente positiva, no tengas miedo Avanza, libérate y respira. El c

Més de 25.000 desaparicions forçades i més de 100.000 violentes. Així, en fred, aquests són els números que arrossega Mèxic des de l'inici de l'anomenada 'guerra contra el narco' que, el 2006, va inaugurar l'expresident Felipe Calderón. És, segons Human Rights Watch, la crisi humanitària més greu de l'Amèrica Llatina. Els i les més dèbils són les principals víctimes de la violència i, en especial, els migrants en trànsit cap als Estats Units. El padre Pedro Pantoja és membre de la “Casa del Migrante”, un alberg que ha acollit a més de 50.000 persones i que ofereix sostre, servei sanitari, jurídic i atenció psicològica i humanitària. Pantoja ha denunciat activament la implicació de les autoritats en el negoci del segrest d'immigrants, fet que li ha valgut ser amenaçat de mort. L'Institut for Policiy Studies (Washington) i el Consejo Nacional para Prevenir la Discriminación (Conapred) han reconegut la lluita del sacerdot en la defensa dels Drets Humans.

Seu còmodament, procura que els peus toquin al terra, i no els creuis : posa també els palmells de les mans sobre les cuixes. Pots tancar els ulls. A partir d'aquest moment, centra't en la teva respiració, però no la canviïs, simplement analitza- la . Observa la teva respiració i la mantens així ... adona't que agafar aire no t'exigeix ​​treball ... adona't que agafes aire i et relaxes. Ara imagina que la vida és un riu. La majoria de la gent no s'allunya de la riba, temorosa de deixar-se anar i arriscar-se a ser arrossegada pel corrent. En un determinat moment, tots hem d'estar disposats a deixar-nos anar, confiant que el riu ens porti sans i estalvis. Si és així, és perquè hem après a “ deixar-nos portar pel corrent ” , i aquesta sensació és meravellosa. Quant ens acostumem a fluir amb el corrent, podem mirar cap a endavant i marcar-nos el nostre propi curs, sortejant els obstacles, endinsant-nos pels canals i braços del riu que preferim, sense per