Gabrielistes 1xDIA

Sant Lluis Mª Grignion de Montfort Quan una persona ha estat fidel a l’Evangeli de Jesús, és a dir, ha pensat més en els altres que en un mateix, ha estat solidari, ha estimat molt a tots, però especialment als més necessitat i s’ha sacrificat pels altres, ha predicat l’evangeli,   l’Església el declara Sant. Això vol dir que l’Església   el posa com a model, com a exemple de bon cristià, perquè els altres puguin imitar alguna de les seves virtuts. El papa Pius XII va proclamar a Sant a Lluís de Monfort el 20 de juliol de 1947.   Fem del dia d’avui una autèntica celebració per donar gràcies a Déu, per l’exemple de Sant Lluís i perquè la seva obra continua beneficiant a moltes persones. Avui l'Església celebra la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat . La imatge original de la Mare de Déu de Montserrat, bellíssim exemplar de l’art romànic de la darreria del segle dotze, o del començament del tretze, és tallada en fusta. En la mà dreta sosté una bola; la mà esquerra és

Quan vols fer teves unes paraules i t’és difícil copsar la densitat del seu significat, una bona opció és respirar cada mot. Paraula a paraula, des del substantiu fins a la més petita conjunció, vas associant el llenguatge a la respiració. En inspirar aculls la paraula i, quan exhales, deixes que ressoni en tu. Deixes sense pressa que arribi al cor el que el cap ja ha entès, o creu que entén, de manera que et disposes a una comprensió nova de paraules potser sabudes de memòria. La seqüència del pensament que s’expressa en la frase s’alenteix. El seu sentit té temps de ressonar en tu, sense l’afany de voler acabar el que potser no havies començat a entendre. Així pots procedir amb les pregàries que ja saps o pensaments, o reflexions interiors, en les quals la seqüència del discurs impedeix, de vegades, que t’aturis en la significació de cada paraula. Adap de   D. Guindulain

Freedom and Justice  Is the melody that let us shine on If you feel it through the music We can make this world a better place Live together, love forever Is the only thing we can do Hold... my hand, by me stand  We are gonna make it through (x2) African or American... ( A frican Language) We're all the same. Asian or European... We're all the same. Hi, Salut, Salam, Shalom, Hi, Salut, Salam, Shalom, Black or White, Red or Yellow, We're all the same. We're all the same, We're all children of God . We're all the same. [x4] Freedom and Justice Is the melody that let us shine on If you hear it through the music We can make this world a better place ... Des de 2007, la Fundació Playing For Change fa servir la música com a eina de canvi, creant escoles de música i programes educatius en llocs d'escassos recursos econòmics a través del món. Han desenvolupat 15 programes en 11 països. Més de 2.000 nens aprenen dansa, instruments mu

Des de finals d'agost, 671.000 persones de la comunitat rohingya, dels quals més de la meitat són nens, han hagut de fugir d'una violència brutal a Myanmar. Arriben a Bangladesh, traumatitzats després d'un perillós viatge, per viure en cases de plàstic i pals, sense accés a l’aigua, salut ni cap altre servei bàsic. I, per si això fos poca cosa, arriba l'època de ciclons i pluges torrencials, que poden deixar-los sense aliments ni aigua per beure i provocar-los malalties com el còlera. Viuran una emergència dins de l'emergència. Nacions Unides descriu als rohingya com un dels pobles més perseguits del món, una minoria "sense amics i sense terra". Encara que han viscut a Birmània des de fa diverses generacions, el govern d'aquest país afirma que són nous immigrants i per tant se'ls nega la ciutadania. Prop d'un milió de persones formen la minoria ètnica, lingüística i religiosa dels rohingya, un poble musulmà discriminat i perseguit duran

Aquesta versió de la llegenda de Sant Jordi, escrita pel Jesuita Pep Marià, es basa en un text popular mallorquí de l’Edat Mitjana i es caracteritza sobretot per dos trets: a) el rei, tot i ser medieval, respecta el poble i està disposat a considerar la seva filla com una ciutadana més del reialme ; i b) l'oferta final del rei i de la princesa a Sant Jordi rep una resposta desconcertant. "Cavaller Jordi de Grècia: en agraïment per la vostra proesa, us concedeixo de casar-vos amb la meva filla. I quan sigui l'hora, sereu rei junt amb ella de la nostra estimada terra". Tothom a la cort va aplaudir i va començar a cridar amb emoció: "Visca, visca! Visca el príncep Jordi i la princesa Elisenda!". Però el cavaller, després d' adreçar una mirada plena de tendresa a la princesa Elisenda, va dir al rei: "Senyor, em sento molt honorat  pel vostre oferiment. En els anys que porto viatjant per diversos reialmes, mai no he torbat un rei tan just i s

Aterrizando en un sueño, voy navegándome la vida Hoy me regalo este nuevo día. Sí, sí, la luna siempre me guía No siempre entiendo el presente, pero le busco la salida. Mejor estar herido que ausente, mejor soñar que echarse a la suerte, mejor la vida cuando se siente. Si me miras sé que me descifras Si te miro yo también lo haré, lo sabes bien Este camino es como un libro abierto. Y si hoy es el último día de mi vida, vida mía, todo lo daré. Seamos uno, andemos el mundo, no hay nada que no podamos juntos. Tú le das luz a mi vida. Cuando me miras, tú me iluminas por el resto de mis días. Agua bendita, sana mi vida. Tú le das luz a mi vida. Cuando me miras, tú me iluminas por el resto de mis días. Mejor soñar que echarse a la suerte, mejor la vida cuando se siente. Junts (together) és el tema de "McFarland: Sense Límits" una pel·lícula inspirada en els atletes, de pocs recursos, d'una ciutat a la regió agrícola de la Vall Central de

«Són ganes de complicar-se la vida». «Total, al final no va servir de res». «Et penses que canviaràs el món tu solet?». «Va buscant destacar, que el vegin, sortir al diari». Aquestes són algunes de les reaccions més comuns davant la notícia d'un bomber que es va negar a dirigir la obligatòria guàrdia de seguretat per a una operació d'embarcament de 4.000 bombes amb destinació a l'Aràbia Saudita al port de Bilbao (13-3-2108). Es va negar per no ser còmplice de les matances de civils que causen els bombardejos sobre el Iemen, segons va al·legar davant els seus superiors. La conseqüència de la seva objecció de consciència ha estat l'obertura d'un expedient disciplinari per incompliment de les seves funcions. A dia d'avui sembla inevitable ser còmplice. Hem assumit la nostra part de culpa en el mal que assoleix certes parts del nostre món. Ens hem acostumat a ser petits engranatges d'una estructura de violència que creiem més gran que nosaltres mateixos. E

Si poses les mans sobre el melic, l’una sobre l’altra, et fas conscient que la respiració fa dilatar i contreure la panxa Després de posar-hi la mà dreta i a sobre l’esquerra o a l’inrevés, t’adones de l’elecció espontània que has fet. Prova de canviar aquest ordre i sent la incomoditat de la nova posició: altera el predomini en la teva lateralitat. Recupera la posició primera i percep, ara, la unitat del teu cos. Imagina que la respiració recorre el circuit que s’estableix entre la teva ment i la teva panxa a través dels braços: ara pel braç dret, ara pel braç esquerre. Suaument, amb aquesta percepció la respiració va esdevenint més relaxada i més unificadora.   D. Guindulain

Els fills d'un pagès vivien en discòrdia i desunió. Les seves exhortacions eren inútils per a fer-los canviar de sentiments, per la qual cosa va resoldre donar-los una lliçó amb l'experiència. Els va cridar i els va dir que li portessin una garba de vares. Complerta l'ordre, els va donar les vares en feix i els va dir que les trenquessin; malgrat tots els seus esforços, no ho van aconseguir. Llavors va desfer el feix i els va donar les vares una a una; els fills les van trencar fàcilment. - Aquí teniu ! -els va dir el pare-. Si també vosaltres , fills meus, romaneu units, sereu invencibles davant els vostres enemics; però estant dividits sereu vençuts un a un amb facilitat. Mai oblideu que en la unió hi ha la fortalesa.                                                                                                                                                               Faula d' I sop El relat ens parla de la necessitat d'unir-nos per avanç

El 16 d'abril se celebra el Dia Mundial contra l'Esclavitud infantil. El seu origen prové de l'assassinat d'Iqbal Masih de 12 anys, ocorregut l'any 1995, quan, a l'edat de 4 anys, va ser venut pel seu pare a una fàbrica de catifes de Panjab perquè necessitava un préstec per pagar el casament del fill gran. Per saldar el deute Iqbal, treballava dotze hores al dia trenant catifes per un a rupia diària. No obstant això, amb els interessos desorbitats, el deute no parava de créixer. Als 10 anys, Iqbal va assistir a un míting sobre drets humans i la seva vida va canviar radicalment. Va aconseguir la llibertat a través d'una campanya del Front d'Alliberament del Treball Forçat i es va convertir en un actiu lluitador contra l'esclavitud infantil, i va aconseguir tancar empreses en què explotaven menors. El seu exemple va transcendir i va rebre, el 1994, premis internacionals a Estocolm i a Boston, amb els quals va decidir obrir una escola. Iqbal havia d

Ningú dubtava de les seves habilitats com a cuiner quan treballava en un hotel de 5 estrelles a Suïssa. Un dia va viatjar a la seva ciutat natal a l'Índia, Madurai, i va veure una cosa que li va canviar completament: un ancià que no tenia menjar ingeria seus propis excrements. Des d'aquest moment Narayanan va saber que havia de fer alguna cosa. Va alimentar a l'ancià i va abandonar el seu treball per fundar l'ONG Akshaya Trust, que serveix milions d'àpats a persones grans discapacitades i abandonades al carrer. A dia d'avui alimenta unes 400 persones al dia. La vida d'Narayanan és tot un exemple de compassió cap als altres éssers humans, però en lloc de pensar en ell en els termes habituals, com una persona especial, podríem veure-ho des del punt de vista d'algú que gaudeix i se sent commogut amb el que fa; des d'un egoisme honrat i meravellós, en el qual un ésser humà, a causa del gaudi i el sentit que li reporta la seva tasca, s'entreg

Anirem a escoltar Harlem a la cantonada de Manhattan Li donarem color al t e en els socs d'Amman Anirem a nedar al riu Senegal I veurem cremar Bombai sota llums de Bengala. Anirem a gratar el cel per sota de Kyoto Sentirem el batec de Rio en el cor de Janeiro Alçarem els ulls cap al sostre de la Capella Sixtina I alçarem les nostres copes al Cafè Pouchkine. Oh, que bella és la nostra sort, amb els milers de colors de l'ésser humà Entrellaçats en les nostres diferències En els encreuaments de l destí.   Vosaltres sou les estrelles, nosaltres som l'univers Vosaltres sou un gra de sorra, nosaltres el desert Vosaltres sou mil pàgines i jo sóc la ploma . Vosaltres sou l'horitzó, nosaltres som el mar. Vosaltres sou les estacions, nosaltres som la terra. Vosaltres sou la riba i jo sóc l'escuma.   Direm que els poetes no tenen banderes Farem tants dies de festa com herois tinguem Sabrem que els nens són els guardians de l