Gabrielistes 1xDIA

T’has tornat boig? M'han dit que tornes a néixer cada Nadal. Cal estar ben boig per una cosa així! Que no veus el que està passant entre nosaltres? Tantes vegades que una persona es baralla amb una altra o les vegades que som envejosos i volem tenir el que té l'altre, i un poble en redueix un altre a l'esclavatge; i estenem la guerra a d'altres nacions, i no denunciem la injustícia, i tantes coses més.. I tu vols venir així, tan senzillament! Que tu tens un missatge que es diu Evangeli. Si es això el que pretens, Jesús, vine aquest Nadal, altra vegada. Fes-te present en mi, a casa meva, a la meva escola. Vine, sobretot al més profund del cor.

El senyor Scrooge és un home avar i solitari, que no celebra el Nadal, i només pensa a guanyar diners. Una vigília de Nadal, Scrooge rep la visita del fantasma del seu antic soci, mort anys enrere. Aquest li explica que, per haver estat avar en vida, tota la seva maldat s'ha convertit en una llarga i pesada cadena que ha d'arrossegar per tota l'eternitat. Li anuncia que a ell li espera un destí encara pitjor, i l'avisa que tindrà una última oportunitat de canviar quan rebi la visita dels tres esperits del Nadal. Scrooge no s'espanta i desafia la predicció. Aquesta nit apareixen els tres esperits nadalencs: el del Passat, que li fa recordar a Scrooge la seva vida infantil i juvenil plena de malenconia i enyorança abans de la seva addicció pel treball i el seu desmesurat afany de diners. El del Present fa veure a l'avar l'actual situació de la família del seu empleat Bob, que malgrat la seva pobresa i de la malaltia del seu fill Tim, celebra el Nadal. També

Certament el Nadal fa olor a moltes coses, però molts aromes ens han embriagat de tal manera que sovint la nostra pituïtària no és capaç de percebre les seves olors autèntiques. A casa , el Nadal fa olor a torrons i polvorons, a exquisits menjars, a ampolles d’anís i panderetes, a trobades amb aquells que estan lluny, a nens escrivint cartes per demanar un munt de coses, a famílies que deixen a un costat les seves picabaralles per un temps i comparteixen la taula, a records de la infància, a molsa i ornaments, a calor de la llar… A la tele, el Nadal fa olor a sensuals perfums, a joguines, a cava, a loteria. Són l'expressió dels nostres desitjos de diversió, d’atracció, de festa, de riquesa, de superar la crisi (o d’oblidar-la per un moment), de distreure'ns, etc. I en ocasions també fa olor a gales solidàries plenes de bons sentiments que s’evaporen tan ràpid com les bombolles de Freixenet... Al carrer , el Nadal fa olor a consum, a regals, a compres, a senyors gruixuts

És Nadal, per Nadal no hi ha necessitat de tenir por. Deixem entrar la llum i s'esvaeix l'ombra, i en el nostre món d'abundància, podem estendre un somriure d'alegria, llança els teus braços al voltant del món per Nadal. Però fes una oració, i resa pels altres, per Nadal, és dur, però mentre tu t'ho estàs passant bé, hi ha un món a l'altre costat de la teva finestra, i és un món de terror i por. En el qual un petó d'amor, pot matar-te, i hi ha mort en cada llàgrima, i les campanes de Nadal que repiquen allà són les eixordadores campanes de la fatalitat. Aquesta nit,  ens estem estirant i us tocarem. Aquest Nadal, porta pau i alegria a l'Àfrica occidental, una cançó d'esperança si aquesta nit no hi ha esperança Aquesta cançó és un homenatge a totes aquelles famílies d’Etiòpia que no tenen res per menjar, que more n a causa de la fam i sense que ningú els ajudi. Mentre la resta del món només es preocupa per cele

Todo lo que vimos se nos fue  Soñé que siempre iría al lado Eso que inventamos ya no es Ahora solo existe el pasado Y me toca entender Qué hacer con tus abrazos Ahora toca aprender Como dejar de querer Saber borrarlo bien Que igual que vino fue Que hoy es CERO Quiero Que todo vuelva a empezar Que todo vuelva a girar Que todo venga de cero De cero... Y quiero que todo vuelva a sonar Que todo vuelva a brillar Que todo venga de cero De cero... Eso, desaparece y no lo ves Ese regalo que la vida pone al lado Dura lo que dura y ya se fue Ni tu ni yo lo hemos cuidado  (estrib illo ) La cançó de Dani Martín “Cero” ens anima a mirar cap endavant després d’haver comès un error i preparar-nos per començar una nova etapa de la nostra vida. En aquest cas l’autor ens parlar d’amor però també ho podem aplicar en altres àmbits com per exemple quan comencem un nou curs, un nou camí i a vegades les coses no surten com nosaltres volem; i com diu la cançó no ens h

Posa't còmode / a i tanca els ulls. Respira pausadament. Et convido a que et sentis un bambú: completament buit per dins. Només percep que ets com un bambú: completament buit i buit per dins. I, de fet, aquest és el cas: el teu cos és simplement com un bambú, i per dins està buit. La teva pell, els teus ossos, la teva sang, són tots part del bambú, i dins hi ha espai, vacuïtat. Assegut amb la boca completament silenciosa, inactiva; amb la llengua tocant el paladar superior i en silenci, sense tremolar amb els pensaments, la ment observant passivament, sense esperar alguna cosa en particular, visualitza’t com un bambú buit. Tot d'una, un infinitat d'energia comença a abocar-se dins teu. Estàs ple del desconegut, del que és misteriós, de l’esperit. Un bambú buit es converteix en una flauta i l’esperit comença a tocar-la. Una vegada que estàs buit, llavors no hi ha barrera perquè l’esperit entri en tu. No necessites fer res més. Simplement et converteixes en això, i tota la r

Thomas A. Edison (1847-1931) va haver d'experimentar més de 1.000 "fracassos" abans d'inventar la bombeta elèctrica. I Hellen Keller (1880-1968), qui va quedar sorda, muda i cega després d'una malaltia amb poc més d'un any d'edat, no solament va aconseguir aprendre a comunicar-se amb els altres, sinó que va ser la primera persona sordmuda en aconseguir un títol universitari als Estats Units. En general, persistir davant el fracàs és difícil, ja que el fracàs produeix una emoció desagradable que fa que les persones desitgin deixar-ho tot i mirar cap a un altre costat. La persistència requereix vèncer aquesta tendència a llençar-ho tot per la finestra . I quan pensem en quines són les eines que es necessiten per superar el fracàs , una d'elles, és que cal ser perseverant. La persistència és mantenir-se ferm en alguna cosa, no donar-se per vençut mai encara que sigui davant els reptes més difícils. Seguir endavant amb un somni. No desanimar-passi el qu

Fa més d'un mes que em van començar a oferir el Nadal. Com sempre, és el supermercat on faig la compra el primer que m'ho anuncia: els suggerents massapans, torrons i altres productes nadalencs. Després m'ho va dir la televisió, que em va incitar a comprar-me tot el que no necessito. I l'últim anunci fa uns dies als aparadors de les botigues, i en les llums que "adornen" els nostres carrers, per si no em quedava clar. Són senyals que un Nadal és a prop. És temps de diversió i de desfasament en una macro festa en la última nit de l'any que portem 364 dies esperant. Temps de donar-te aquest capritx que portes temps esperant. Temps de ser el tio més important per regalar l'últim de l'últim. Temps d'engolir tot el que hagi a sobre de la taula. És temps de Nadal. Al costat d'aquestes lluminoses senyals, hi ha altres més discretes, que ningú anuncia. Històries que parlen d'aquella nit de Betlem, d'una Bona Notícia (en aquells dies i al

Un home tenia dos gossos de caça al seu pati. Una tarda, un petit bulldog va arribar esbufegant pel carreró i va veure a aquells grans gossos de caça. El petit gos sense deixar d’ esbufegar va passar per sota de la tanca, ¡i va començar la baralla! Va haver-hi lladrucs, udols, mossegades i esgarrapades i el petit bulldog va sortir-ne amb una gran pallissa a sobre . L'endemà es va estirar al sol, permetent que les seves ferides de guerra es curessin. Però la tarda següent, a la mateixa hora, va tornar a arribar esbufegant pel carreró, esgarrapant el terra mentre mirava desafiant. Va passar de nou per sota de la tanca i va carregar contra aquells dos grans gossos . U n cop més, es va entaular la ferotge baralla, i un cop més el petit bulldog va sortir –ne colpejat. Dia rere dia ell s'estirava al sol del matí perquè les seves ferides es curessin, i a la tarda tornava, esgarrapant el terra, decidit a guanyar la lluita . Per al cinquè dia, els dos gossos grans quan

Quan un cultivador planta una llavor d'aquest arbre, el bambú no creix immediatament per més que es regui i s'aboni regularment. De fet, el bambú japonès no surt a la superfície durant els primers set anys. Un cultivador inexpert pensaria que la llavor és infèrtil, però sorprenentment, després de transcorreguts aquests set anys el bambú creix més de trenta metres en només sis setmanes. Quan podríem dir que va trigar realment en créixer el bambú? Sis setmanes? O set anys i sis setmanes? Seria més correcte dir que va trigar set anys i sis setmanes. Per què? Perquè durant els primers set anys el bambú es dedica a desenvolupar i enfortir les arrels, les quals seran les que després d'aquests set anys permetran que pugui créixer tant en només sis setmanes. A més, si en algun moment en aquests primers set anys vam deixar de regar-lo o tenir-ne cura, el bambú mor. Aquest conte és similar al que ens passa moltes vegades a la vida. En general ens afanyem i ens posem ansiosos s

Això ens obre el cor! Hem encès la primera llàntia de la "corona"! Advent és una època amable: tenim davant nostre (ens "advé") la pau, la "santa i plàcida nit", la calidesa del Nadal. Per altra banda, l'Advent és curt i tenim l'esperança que enguany el Senyor ens ajudarà a "convertir-nos", com demana el Profeta. Esperem? De debò que encara esperem "alguna cosa"!? Davant la catedral de Barcelona, la fira Sta. Llúcia. Arreu de les nostres terres, paradetes figuretes, molsa i suro... nens i nenes, pares... La TV ja fa dies que ha començat els seus anuncis amables, prometent "caliu", "felicitat", cava, torrons... joguines, reis... Anuncis ambigus, propostes a l'hora bones i barrejades amb el desig de negoci de la "societat de consum", mentre en el món i entre nosaltres tants ho passen magre! (i ben segur, entre alguns que escolteu o llegiu aquestes paraules...!). Què esperem que ens "ad

Fet un mar de dubtes, el deixeble li va preguntar al seu mentor: Mestre, ¿a on vaig? -Depèn d’on vulguis arribar -va dir el preceptor. -I de què més? -Del esforç que estiguis disposat a invertir. -Com mesurar aquest esforç? -Amb intel·ligència i valorant les circumstàncies -va apuntar el mestre. -Pots ser una mica més precís? -En aquest cas escolta el que vaig a explicar-te. Mestre i deixeble van prendre seient i el primer d'ells es va expressar així: -Hi havia un rodamón que disposava d'una espelma i quan necessitava escalfar la sopa, posava l’espelma encesa sota de la llauna de menjar i en uns minuts la sopa estava calent. Un dia va succeir que en regirar entre les escombraries d'un restaurant va trobar diversos paquets de llenties. "Quina sort! -es va dir- ara podré convidar als meus amics, els vagabunds ". Es va fer amb una gran olla i va reunir sota un pont a un bon nombre d'amics vagabunds per compartir el festí. Tots, sens dubte