Gabrielistes 1xDIA

L’Anacoreta i l’elefant "El circ havia arribat a la ciutat i això es notava en els nens. L’Anacoreta i el seu jove seguidor van anar a passejar-se entre les casetes ja que un dels equilibristes era un bon amic de l'ancià. L’Anacoreta es va parar davant els elefants. Aquests grans animals estaven lligats amb una cadena al voltant d'una pota, unida a una petita estaca clavada a terra. - Com és que no s'escapen si amb una simple estirada farien saltar l'estaca? - va preguntar el jove seguidor. L’Anacoreta va somriure i va respondre: - Un conte de Ceilan ho explica. Estan tan acostumats a estar lligats a barres de ferro ben subjectes, que ja no intenten alliberar-se, creuen que no ho aconseguiran. Després va mirar als ulls del seu jove seguidor i va concloure: - El mateix ens passa a nosaltres. Les coses que ens impedeixen alliberar-nos i avançar en el nostre camí espiritual són tan lleugeres com l'estaca que subjecta a l'elefant. Un petit fil en

El diumenge 29 se celebra Sant Gabriel Cada 29 de setembre l’Església Catòlica celebra la festa de tres Sants Arcàngels: Sant Miquel, Sant Gabriel i Sant Rafael. La paraula Arcàngel prové de les paraules gregues "Arc" que significa "principal" i "àngel" que és "missatger de Déu". Al segle IV, l'art religiós va representar als àngels amb forma de figura humana. Al segle V, se li van afegir les ales, com a símbol de la seva promptitud a realitzar la Voluntat divina i en traslladar-se d'un lloc a un altre sense la menor dificultat. Sant Gabriel, que en hebreu vol dir "Déu és fort", "Fortalesa de Déu", apareix sempre com el missatger de Yahvé per complir missions especials i com a portador de bones notícies. Va anunciar a Zacaries el naixement de Joan, el Baptista, i a la Mare de Déu, l'Encarnació del Fill de Déu. La institució dels Germans de Sant Gabriel (gabrielistes) celebra aquesta festa ja que l'origen

Brave. Sara Bareilles Tornada  But I wonder what would happen if you say what you want to say and  let the words fall out. Honestly, I want to see you be brave with what you want to say and let the words fall out. Honestly, I want to see you be brave. https://youtu.be/QUQsqBqxoR4 La cançó la descriu l'autor "com un veritable himne de drets civils en un moment en què no hi ha himnes de drets civils i n’hi ha una gran necessitat". Bareilles, la cantant, pensa que "hi ha tant honor, integritat i bellesa en ser capaç de ser qui ets, [...] És important ser valent perquè en fer-ho també li dones als altres permís per fer el mateix "

Nelson Mandela “Vaig aprendre que el coratge no és l’absència de la por, sinó el triomf sobre ella. El valent no és qui no sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por” És fàcil i intuïtiu publicar les seves paraules, retuitejar els seus pensaments i llegats per a la història, però crec que com a cristians i cristianes el més interessant seria deixar-nos interpel·lar per la seva vida i descobrir el que ell veia i intuïa, el millor de les persones, sigui quina sigui no només la teva condició sinó la teva història d'aprenentatge. Ell sabia que si aprenem a odiar, també podem aprendre a estimar. Ningú neix odiant o estimant, però en tot ésser resideix la més profunda humanitat. @pastoralsj

Penso, després actuo. Roger i Jordi Una bobina acaba sent una taula, un palet es transforma en una cadira ... "L'estoc" ofereix una nova vida a materials rebutjats, una segona oportunitat a objectes oblidats. Aquesta empresa impulsada pels germans Mayals aposta per l'economia circular en la fabricació de mobles utilitzant també el talent de persones amb capacitats diferents. Passa amb els materials i passa amb les persones. Moltes vegades, hi ha capacitats que no s'aprecien, que mai es posen en valor, que algú va apartar cap a un costat. Aquesta és precisament l'altra pota del projecte de “L'estoc”: aquí els mobles tenen una nova vida de la mà de persones amb diversitat intel·lectual o, com expliquen ells, "persones amb capacitats diferents". Persones per a les quals no sempre va ser fàcil que el món entengués les seves capacitats. A "L'estoc" la filosofia és trobar alternatives per recuperar la capacitat de tornar a comença

La felicitat Relaxa’t i escolta la pròpia respiració; nota com l’aire entra lentament pel nas i surt suaument per la boca; tanca els ulls lliurement. Evoca una situació, moment o dia en què t’hagis sentit molt feliç: què feieu, amb qui estaves, on eres, què et provocava aquest sentiment… (Al cap d’un parell de minuts) Torna a escoltar la respiració i obre els ulls a poc a poc. Expressa a http://sg1xdia.blogspot.com/ la teva gratitud envers les situacions i les persones que et fan feliç: “Dono gràcies per tenir una família que té cura de mi…”

Davant de la mar Adoptar una postura que relaxi, a la cadira, amb l’esquena recta…. Fer cinc o sis respiracions profundes: inspirar pel nas i expirar per la boca. Amb els ulls tancats, deixar la ment en blanc i imaginar que esteu davant de la mar, un riu o un llac, fruint de la tonalitat blava de l’aigua , escoltant-ne la remor i sentint-ne la frescor en mullar-hi els peus. Gaudir de l’estat de relaxació que provoca passejar a prop de l’aigua o contemplar una posta de sol meravellosa. Després de la imaginació guiada, fer una sèrie nova de respiracions profundes, seure fent un cercle i posar en comú allò que heu sentit. Pensar en altres llocs on pugueu sentir aquesta pau interior.

Som el que som Un rei va anar al seu jardí i va descobrir que els arbres, els arbusts i les flors s'estaven morint. El Roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el Pi. Mirant el Pi el va veure tombat i abatut perquè no podia fer raïms com la Vinya. La Vinya s'assecava perquè no podia florir com el Roser i les Roses ploraven per no ser tan fortes com el Roure... Aleshores va trobar una planta, una Clavellina. Estava florida i fresca com mai! El rei li va preguntar: - Com és que creixes tan saludable, enmig d'aquest jardí mig mort...? - Doncs, segurament perquè sempre he pensat que, quan em vas plantar, volies que et dones preciosos clavells -va respondre la Clavellina-. En aquell moment em vaig dir: "miraré de ser una bona clavellina de la millor manera que pugui" i vet aquí que sóc la millor planta, i la més bonica del teu jardí! Així ens passa potser a nosaltres, vivim pansits en les nostres insatisfaccions, en les nostres absur

Ve por tu sueño. Lilly Goodman Estribillo Ve por tu sueño, agarra la bendición No tengas miedo eres un hijo de Dios No te detengas aunque te enfrente un león mira hacia arriba allá está tu dirección https://youtu.be/cgAZEv7Klus?list=RDQwBPIWr3apo No et demano que m’evitis tots els perills, sinó que m’ajudis a afrontar-los. No que calmis totes les meves penes, sinó que m’ajudis a superar-les. I si em trobo sol en la lluita de la vida, dóna’m la força que només tu em pots procurar. RABINDRANATH TAGORE

La força de l’amor La força que ens dóna Déu és la força de l’amor. L’amor hi és sempre present. No fa soroll, sempre hi és tot silenciós fent camí amb nosaltres. Però tot hi que és silenciós hem d’aprendre a escoltar-lo. Perquè escoltant-lo entendrem que el treball, el servei, la puntualitat, l’hospitalitat no tenen sentit si no hi ha darrere l’amor. L’amor el trobem en la família, entre els germans, i nosaltres, tots els cristians com a fills del mateix pare, celebrem aquest amor en comunitat, fent de la nostra vida una festa d’amor. Però per poder viure junts l’amor ens cal confiar en l’altre i en Déu, ens cal un esforç i un sacrifici, no sempre hi estem disposats, ens cal perdonar-nos, ens cal ser tolerants i ens cal ser fidels per poder establir diàleg amb tots els germans. I una manera d’establir aquest diàleg d’amor és mitjançant la pregària, que ens demana un compromís, ens demana que visquem sempre l’amor, i això és una gran responsabilitat i ens ha de fer respecte. Déu q

Voluntat +esforç Ampliem, parlem de la imatge i confrontem-la amb les paraules voluntat i esforç.  https://cdn.pixabay.com/photo/2013/12/12/08/12/runners-227182_960_720.jpg A la vida de vegades hauràs de tenir cert esperit de sacrifici per arribar on somies. Es tracta d'implicar-se a fons per alguna cosa o algú que t'importa. (No és sacrifici el dels nostres pares en tantes ocasions?) I d'assumir que en tot camí hi ha etapes d'èxits i altres d'esforç (com l'esportista, que abans d'arribar al podi ha passat bona part de la seva vida entrenant...) És la capacitat d'acceptar que, en els projectes, en els somnis, en els intents, de vegades toca gastar-se.

Observa la imatge del mes de setembre. És una flor que creix al desert Com pot viure enmig d'aquesta sequera? Què és el que la fa forta? Encara que sigui difícil, ella no es rendeix i és capaç de lluir bella. Tu també tens una força interior que et sosté. Per descomptat, no tot és possible, però que no et frenin el "i després què?" O el "¿i si no puc?". La meta és florir, mostrar al món el que tens dins. Jo aconsello amb competència, posseeixo intel·ligència i força.  Proverbis 8,14

Què ens xiuxiueja el silenci? Seu amb una postura adequada: l’esquena recta, els peus ben recolzats a terra, les cames en angle recte. Centra l’atenció en la pròpia respiració prenent consciència de la manera com l’aire entra i surt del cos. Pots tancar els ulls. Durant uns minuts escolta amb plena atenció el silenci que hi ha a la clase i intenta gaudir-lo.  Compartim amb els companys què ha xiuxiuejat el silenci a cadascú; si s’han sentit còmodes, si han visualitzat alguna persona o lloc... Posteriorment, comenteu quins  llocs i situacions conviden a gaudir del silenci: un passeig per la natura, estar sols a l’habitació...

Reconcéntrate para irradiar.  Déjate llenar para que reboses luego, conservando el manantial.  Recógete en ti mismo para mejor darte a los demás, todo entero e indiviso.  “Doy cuanto tengo”, dice el generoso.  “Doy cuanto soy”, dice el héroe.  “Me doy a mí mismo”, dice el santo;  di tú con él al darte:  “Doy conmigo el universo entero”.  Para ello tienes que hacerte universo, buscando dentro de ti.  Miguel de Unamuno Aquest curs intentem practicar la profunditat, rebelem-nos contra la superficialitat, contra el domini de les aparences, contra l'esclavitud del consum ... Aprenem a mirar cap al nostre interior. Comenta amb els teus companys les paraules d'Unamuno.

Sí que puedes. El Kanka "El tema Sí que puedes , va dirigit a un amic, com un germà, el Carlitos, el meu millor amic de Màlaga, que estava passant per un moment difícil professionalment i jo veia que la solució no estava tan lluny, sinó que era ell mateix el que es posava traves. Això que ens passa tant, que som el nostre pitjor enemic. És una espècie de empenteta com ' noi, si el tens davant ". Juan Gómez Canca, El Kanka. Hem escollit 10 frases de la cançó que ens guiaran, una per mes, en el viatge cap al descobriment del nostre foc, cap al nostre interior, per trobar la força que ens impulsa, que ens dóna vida.

Lema del curs Heu vist la imatge de la lava quan surt del volcà? Flueix vessant avall i es va refredant formant capes i més capes. Mentrestant, el magma segueix bullint en el nucli expulsant més i més material cap a fora. A la base de la muntanya el paisatge es va configurant depenent de l'exterioritat que va trobant al seu pas. Finalment, l'interior, que és vida que flueix i no pot ser petrificada, esdevé un paisatge exterior únic per a cada un. El lema d'aquest curs recull aquesta vida personal com una topografia de capes que tenen com a nucli el foc del nostre cor. Un foc que té com a propòsit sortir cap a fora i vessar, en el món que l'envolta, el que té al seu interior. Del vermell que simbolitza el nostre jo, al blau que simbolitza el color gabrielista, la imatge d'aquest any té molt de descobriment del gran tresor que tenim dins per poder aportar el millor de nosaltres al món. Estem preparats per entrar en el nostre interior i fer créixer el nostre f