Gabrielistes 1xDIA

Seieu amb els ulls tancats. Sentiu bé els vostres peus sobre el terra, els vostres glutis sobre la cadira, i tot el vostre cos en l’espai de la classe. Preneu consciència de la vostra immobilitat, escolteu el soroll de la vostra respiració. Ara, fareu un exercici per treure el cansament i tots els neguits que us impedeixen veure el sol dins vostre. Visualitzeu primer, els núvols grisos i negres en el cel, aquests representen els vostres neguits, les vostres pors, els vostre problemes, el vostre cansament. Ara, a cada expiració, escoltareu dins vostre un vent que s’aixeca i expulsa els núvols. Tot seguit, observeu que un petit espai blau va apareixent enmig dels núvols. Aquest tros de cel blau s’engrandeix una mica més a cada respiració. Continueu al vostre ritme, aneu respirant i continueu expulsant els núvols grisos (pausa). Ara el vostre cel és totalment blau i el sol brilla. Així quan sou feliços, el sol resplendeix  dins vostre. A cada inspiració, aspireu el sol, i a cada expiració

Has sentit alguna vegada això de posar l'alumne al centre del procés d'aprenentatge? Saps què vol dir?  Significa que els teus profes hem de reconèixer que tens un món interior i que juntament amb el teu entorn són porta d'accés per descobrir i conèixer un món ple de possibilitats. Significa que hem d'escoltar la teva veu per ajudar-te a trobar sentit en els aprenentatges i les experiències que et posem al davant. Significa ajudar-te a conèixer-te a tu mateix, als altres i al teu entorn; ajudar-te a desenvolupar eines per explorar, qüestionar, imaginar, proposar i trobar noves maneres d'estar i actuar en el món de forma responsable, curosa amb tu mateix i amb les altres persones. Però això és un procés de doble direcció. No pots ser un subjecte passiu, esperant rebre atenció constant. Per tal que puguem escoltar la teva veu, has de saber parlar i no cridar, has de saber dialogar, no exigir. Has de treballar l'autodisciplina, l'autoaprenentatge, saber analitz

..…no passa res. O, més ben dit, no és la fi del món. Pot ser per molts motius: un conflicte, algun fracàs, l'excés de treball, l'amor o el desamor, els exàmens que semblen abocar-te a un túnel, la recerca d'horitzons quan tot et sembla insignificant… Hi ha tantes raons per estar fastiguejat de vegades… Ara bé, a la vida hi ha un repte. No enfonsar-te quan se't torça una mica l'existència. No creure que és la fi del món. No caure en espirals de desànim en què sembla que trontolla la teva vida. I això la fa bella. Hi ha dies –o èpoques– en què tot va bé. I hi ha altres temporades molt més àrides, en què sembla que no puc més. Aleshores em sembla inevitable enfonsar-me, ensorrar-me, lamentar-me amb plor trist. Però, no és viure reconèixer que els moments bons no estan garantits, ni els dolents tenen l'última paraula? No cal perseguir allò que estimes, sabent que de vegades el camí no és fàcil? Em pregunto: Sóc capaç de fer front a la contradicció, als moments més

Alguns no ho volen veure perquè viuen molt bé. Molts ho podrien veure però ja no els interessa. Altres ho veuen només quan els interessa. Bastants ho veuen, però volen continuar vivint bé. I masses ho pateixen, ho veuen i ningú no els dóna la paraula... I així entre badades i cortines de fum, ens oblidem d'una malaltia social que es desenvolupa en el silenci de molts barris i pobles oblidats i provocarà desencís i més d'un mal de cap, dividirà la societat encara més i generarà d'altres problemes. No obstant ja és aquí, de moment ja ataca l'octogenari vidu a qui costa pagar la llum, el jove que ha de canviar de ciutat per poder treballar o el matrimoni amb fills que viurà sempre de lloguer. @pastoralsj

  El temps de Quaresma ens convida a prendre seriosament la nostra vida, a prendre decisions que ens facin sortir de nosaltres mateixos i de la nostra zona de confort. per innovar, crear, ser significatiu i reinventar-se. Sortir de la rutina, i entrar a una zona de risc, a l'aventura. Emprenent una Missió (Possible) per un món millor. Davant aquests canvis, és normal que la incertesa sigui la nostra companya de viatge, però… deixaré que sigui la por qui prengui les decisions? Disposa't i dedica't uns minuts per fer silenci i prendre consciència: Quines decisions més o menys importants a la meva vida estic posposant? Què em frena? Avui se'ns convida a prendre seriosament la nostra vida, així que… SURT!

La culpa ens envaeix quan creiem que hem fet alguna cosa dolenta. És el termómetre dels nostres actes: ens indica què considerem bo i què no. A més, ens permet avaluar el nostre comportament.  Es pot escoltar la culpa? Quan fas una cosa que saps que no està bé, una veu interior et parla. Escolta-la. Ets tu mateix, que et preguntes si t'has comportat correctament. Tu saps quines coses consideres que són apropiades, encara que de vegades no vulguis sentir-ho. La culpa indica que som responsables dels nostres actes i ens ajuda a jutjar-los. Revisa el teu comportament, les teves accions. Ets capaç de reconèixer que t'has equivocat en alguna cosa? Que no ho has fet bé?

Avui celebrem el Dia Mundial de la Justícia Social La justícia social es basa en la igualtat d'oportunitats i en els drets humans, més enllà del concepte tradicional de justícia legal. Està basada en l'equitat i és imprescindible perquè cadascú pugui desenvolupar el seu màxim potencial i per a una societat en pau. La justícia social és una altra manera de denominar la pau. Es pacifiquen les relacions entre els éssers humans en la mesura que tot home o dona, nen o ancià, trobi maneres de viure en societat sent respectada la seva dignitat i trobant formes adequades per desenvolupar-se com a persona en el context de les seves capacitats i propòsits. Implica llavors la possibilitat que hauria de tenir cada ésser humà d'accedir als recursos tant materials com immaterials per desenvolupar de manera adequada totes les seves capacitats i en conseqüència tenir una vida digna. Per posar un exemple, si la urgència és l'alimentació de tots, com passa a gairebé totes les nostres soc

El setè i últim compromís per al Pacte Educatiu Global és tenir cura de la casa comuna i té com objectiu protegir els seus recursos, adoptant estils de vida més sobris i apostant per les energies renovables i respectuoses del medi ambient. L'objectiu indicat pel Papa Francesc es refereix clarament a l'encíclica Laudato si', en què es destaca la dimensió global de la crisi actual. No es tracta només d'una crisi “ambiental”, o una crisi econòmica, financera, política, social: és una crisi sense adjectius, perquè és una crisi interior, que es projecta cap a l'exterior en totes les dimensions de l'ésser humà, a la relació amb els altres, amb la societat, amb les coses, amb el medi ambient. La resposta és la necessitat d'invertir en els talents de tothom, perquè qualsevol canvi necessita un camí educatiu per fer madurar una nova solidaritat universal i una societat més acollidora.

  Música de fons: https://youtu.be/8Zil70Sa9is La nostra ment no descansa ni tan sols de nit. Crea somnis i processa el material no digerit dels nostres dies. Tota aquesta activitat mental –totes aquestes opcions i possibilitats– resulta confusa i fins i tot esgotadora. De la mateixa manera que el cos necessita un descans regular, també ho necessita la ment. Tantes vegades al dia com sigui possible, dona a la ment un breu descans... Durant tres respiracions demana a les veus interiors que callin; és com apagar la ràdio o la televisió interior durant uns minuts. A continuació obre tots els teus sentits i sigues conscient del color, el so, el tacte i l'olfacte. (escoltar la música un parell de minuts i seguir amb la meditació) Quan les tres respiracions hagin acabat, cal permetre que la ment es relaxi una mica, per després tornar a parar tota la nostra atenció a tres respiracions més. A mesura que la ment descansi més i més al moment present, s'assentarà naturalment. Després, sen

Dilema d'avui Et sents ridícul amb disfressa però sembla que tots els teus amics participaran a la desfilada de Carnaval. Possibles respostes Si no ho faig, m'ho recriminaran durant dècades. M'invento alguna cosa i m'escaquejo. Si ells hi van, passaré per aquest tràngol i al final riurem. Faré uns ajustos per sentir-me millor la disfressa i ja està. Aniré sense disfressa, no em poden obligar, com jo no puc impedir que hi vagin. Comprovem resultats: I això et resultarà intolerable perquè t'horroritza el conflicte, enfadar-te, enfrontar-te... però de vegades, per defensar la teva posició, pot resultar inevitable una mica de fricció. Ni pensar a fer un esforç o plantejar-t'ho… està bé tenir clar què és el que vols, però de vegades cal saber cedir una mica també. T'empasses el teu orgull i els teus desitjos i passes per l'adreçador. És veritat que ho passareu bé, perquè aquest grup aclaparador aconsegueix que et t'afegeixis a la gresca, però també és ver

  Avui, que se celebra el dia de Sant Valentí, compartim una cançó d'amor que Ed Sheeran va compondre el 2017 a la seva xicota Cherry, dedicada al festeig que estaven vivint des de joves. La parella es va casar el 2019 i tenen dues filles. La lletra explica com de “perfecta” és ella per a ell. Se sent enamorat de la seva bellesa, forma de ser i demés, sentint-se segur d'haver triat a la persona indicada. La cançó fa referència al fet que justament era la persona que necessitava a la seva vida i és el que ha trobat... L'amor no és obrir la porta i confiar? No és l'amor conèixer i deixar-se conèixer? Un amor que és pacient, que espera, que posa l'altre al davant. Un amor amb què tots somiem.

  El 2018 sorgeix la campanya Defensa'm per exigir un sistema de regulació amb rang de llei que garanteixi que la població infantil únicament es pugui veure exposada a publicitat d'aliments i begudes saludables. A l'Estat espanyol, els nens i nenes veuen al dia 25 anuncis televisius d'aliments i begudes, la majoria dels quals no són saludables. Durant la infància, no som capaços d'identificar la publicitat ni som conscients del seu objectiu comercial ni persuasiu. Fins als 12 anys l'ésser humà no té la maduresa cognitiva necessària per tenir escepticisme davant dels missatges comercials, considerant-los certs, justos i precisos quan no sempre ho són. Nenes i nens segueixen triant amb preferència els productes anunciats, fins i tot quan reben consell de persones adultes per triar productes més saludables. La publicitat alimentària és sovint enganyosa també per a les persones adultes, ja que fins al 80% d'aliments i begudes que s'anuncien amb al·legacions

Hi havia una vegada un país on els habitants del mateix estaven molt preocupats. A la vall on residien feia molt de temps que la boira omplia els racons. Cadascú, individualment, buscava una sortida. Miraven si per terra hi havia algun camí, un senyal que els indiques per on escapolir-se d'aquella mar d'ombra, però no hi havia manera. També passava que, com tots miraven cap al terra, topaven els uns amb els altres. Fruit de les topades, les baralles eren freqüents i el mal humor sempre era present. Alguns ja havien esdevingut geperuts, de tan estar inclinats de cap a terra. El temps passava i tot feia indicar que no hi havia solució possible  El cert és que ja feia temos que per sobre dels seus caps s'escoltava una veu que deia. "Alceu el cap, alceu el cap, la llum és a sobre vostre; si us alceu podreu veure-la i també trobareu la sortida". Però estaven tan atrafegats i amoïnats que no escoltaven res, i si ho sentien no en feien cas. Un dia, algú es va aturar, va

Cada dia més i més persones se sumen a les xarxes socials. Tothom hi busca alguna cosa: entreteniment, conèixer gent, informació. Les xarxes socials són ja –i més en aquests moments– la plaça pública on ens relacionem. Una plaça on no hi ha pràcticament fronteres. I dins d'això, hi ha moltes maneres de ser a la xarxa. Però no totes són recomanables. Des de fa temps les xarxes socials s'han convertit en pou de frustració de moltes persones. El lloc on alguns se senten lliures per deixar anar totes les escombraries, odi, sarcasme feridor que porten dins. No només contra situacions, circumstàncies o idees; també contra altres persones que no consideren dignes de respecte. [..] És clar que es pot parlar de tot i amb tothom. És clar que es pot opinar i tenir posicions diferents. Fins i tot hi haurà vegades que els que volen construir fiquin la pota en algun moment (això pot passar a qualsevol). El que no entenc és estar a les xarxes sense ser constructiu o, com a mínim, educat. Esta

  Una sèrie de terratrèmols de 7,8 de magnitud han sacsejat aquest dilluns a la matinada el sud-est de Turquia i el nord de Síria i, segons l'últim balanç, prop de 7.300 persones han mort, més de 30.000 han resultat ferides i milers de desapareguts es troben atrapats entre la runa. Segons les autoritats, és probable que la xifra de morts pugi en les properes hores i, davant la magnitud de la catàstrofe, han estat molts els països que s'han solidaritjat amb Turquia i Síria, entre ells Espanya, Portugal, Itàlia, Alemanya, Rússia , Israel, Estats Units, Brasil o Índia. https://www.caritas.es/emergencias/caritas-con-turquia-y-siria/ Que el Senyor concedeixi el descans etern als morts, consol, fortalesa i esperança a tots els afectats. Que protegeixi i doni forces els qui col·laboren en les tasques de rescat.

  El missatge final del vídeo diu:  Estar sempre, dempeus malgrat la desolació; i passi el que passi, enfortiré els meus fonaments, creixeré, pujaré encara més cap al cel, passi el que passi. No és més fort qui no plora, o qui no tremola, o qui no vacil·la. No és més fort qui més crida o qui menys dubta. No és més fort qui copeja amb més contundència. És fort qui està disposat a arriscar-se, encara que pel camí el cor se li travessi una i mil vegades. Qui gosa parlar en temps de silenci. A ser tingut per idiota per aventurar-se a estimar sense mesura. Perquè qui així viu i actua no tindrà gaire descans, però sí una vida intensa, i apassionant, i esgotarà la humanitat en si mateix i en els altres. Ensenya'm a arriscar-me, Senyor. No em deixis refugiar-me en terrenys segurs, en espais còmodes i fàcils. Ajuda'm a somriure quan la vida m'aclapari.

  El desemparament t'inunda quan et veus desprotegit, quan no pots comptar amb el suport de ningú. És una sensació de pena i tristesa. Passa, per exemple, si els teus amics no et donen suport o t'abandonen. Quan et sents desemparat, creus que si demanes ajuda, ningú no acudirà al teu auxili. Pots estar envoltat per molta gent, però si no comptes amb l'empara de ningú, acabes sentint-te sol. La majoria de vosaltres teniu la sort de saber que compteu amb el suport de molta gent: pares, professors, amics... És difícil sentir-se desemparat quan tens al teu voltant tantes persones que t'estimen i que vetllen pel teu benestar. Perquè, la veritat, quan pensem en el desemparament, em vénen al cap situacions molt tristes i desoladores: gana i pobresa; problemes d'accés a drets bàsics com l'educació, la salut o l'habitatge; discriminació i explotació de les dones; atur, subocupació i economia submergida; deteriorament mediambiental per la sobreexplotació dels recursos

  El plàstic ha inundat la nostra vida diària: el podem trobar en envasos de productes, ingredients de cosmètics, el tèxtil de la roba, materials de construcció i tota mena d'usos. Els plàstics han conquerit la Terra. La seva creixent producció i ús amenacen de contaminar cada racó del planeta, especialment els mars, destí final de molts d'ells, on perjudiquen seriosament la salut dels ecosistemes aquàtics i la supervivència de les espècies que els habiten. Els podem trobar a la platja, a les roques, flotant a l'aigua i fins i tot a les zones més profundes. Des de l'Àrtic fins a l'Antàrtida, a zones poblades ia illes deshabitades. Cada any, els mars i oceans són receptors de fins a 12 milions de tones d'escombraries. La situació mundial és dramàtica, més encara tenint en compte que la producció de plàstics continua augmentant, i va assolir els 380 milions de tones arreu del món el 2015. Aquestes quantitats, la seva fàcil dispersió i el seu lent procés de degrada

Frenar la desigualtat és a les teves mans és el títol de la campanya de Mans Unides 2023 La dura realitat que diàriament marca la vida de milions de persones al món respon a una desigualtat –creada, mantinguda i augmentada per l'ésser humà–, que amplia la escletxa entre pobres i rics, i que no para de créixer. Ens enfrontem a nombroses crisis que, avui dia, fan perillar la vida al planeta i amenacen les necessitats més bàsiques i els drets dels éssers humans. Però no totes les crisis són iguals... Descobreix en aquest vídeo quines són aquestes desigualtats i la feina que Mans Unides duu a terme per combatre-les. Què podem fer nosaltres? Com puc frenar la desigualtat?

  Música de fons:  https://youtu.be/ZvHOaee2fjw Comença ajustant la teva posició en estar assegut. Col·loca les dues mans sobre els genolls còmodament, amb el cap i l'esquena alçats. Posa la mà dreta damunt de l'esquerra, amb els palmells cap amunt. El dit índex dret ha de tocar suaument el polze esquerre. Aquesta posició es diu Posició de Pau o postura per a la Meditació. Tanca suaument els ulls amb comoditat, com si anessis a dormir. No facis servir força. Tanca'ls lleugerament. No prems les teves parpelles en tancar-les. Somriu lleugerament. Tot seguit, respira profundament. Inhala i exhala diverses vegades. Respira lentament. Sent el pas de l'aire a través dels teus pulmons i sent com arriba a la meitat del teu abdomen. Imagina que cada cèl·lula del teu cos està tenint plenament un sentiment de felicitat i alegria. Deixeu anar l'aire lentament pel nas. Exhala totes les preocupacions, l'estrès, la tensió i els sentiments negatius. Pren-te un moment per deixar