Gabrielistes 1xDIA

"Si no saps nedar i caus a l'aigua i intentes mantenir-te a flotació desesperadament i ple d'angoixa, amb tota la por natural que tens de no saber nedar, com més et belluguis i més t'espolsis, més t'enfonsaràs i més de pressa. La teoria de l'esforç invertit consisteix senzillament en relaxar-te, en pensar que si estàs tranquil i omples els pulmons d'aire, això et farà surar i no t'ofegaràs." ALAN WATTS, a "La saviesa de la inseguretat". Alan Watts ser un lúcid i provocador filòsof britànic de la contracultura i, al mateix temps, un dels divulgadors més importants del Zen a Occident. Amb la seva teoria de l'esforç invertit, Watts ens recorda que tot i que molt sovint en aquesta vida hem d'esforçar-nos per aprendre, créixer i integrar noves habilitats, no és menys cert que en determinades ocasions perquè les coses surtin bé hem de asserenar-nos, contemplar amb un cert distanciament la complexitat dels assumptes que ens toca abord

Ella se ha cansado de tirar la toalla Se va quitando poco a poco telarañas No ha dormido esta noche pero no esta cansada No mira ningún espejo pero se siente to' guapa Hoy ella se ha puesto color en las pestañas Hoy le gusta su sonrisa, no se siente una extraña Hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada Hoy es una mujer que se da cuenta de su alma Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti Que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño Hoy vas a comprender Que el miedo se puede romper con un solo portazo Hoy vas a hacer reír Porque tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto Hoy vas a conseguir Reírte hasta de ti y ver que lo has logrado que Hoy vas a ser la mujer Que te dé la gana de ser Hoy te vas a querer Como nadie te ha sabio querer Hoy vas a mirar pa' lante Que pa' atrás ya te dolió bastante Una mujer valiente, una mujer sonriente La lletra ens parla de la resurrecció d'una dona oprimida o, el que és pit

Tanquem els ulls i sentim tot el nostre cos. Portem la nostra atenció a la respiració i sentim com l'aire entra i surt del nas fins relaxar-nos profundament. Ens relaxem i entrem en la nostra calma interior. L'aire entra i surt ... Amb la imaginació seguim aquest aire i sentim com arriba a totes les parts del nostre cos. Ara el portem als peus. Observem que els peus pesen i s'enfonsen a terra. Tot el cos pesa. S'enfonsa, s'abandona, es relaxa. Abandonem totes les tensions a mesura que l'aire ens recorre , amb la inspiració i expiració. Estem en un profund estat de calma. L'aire flueix l liur ement i connectem amb el nostre cor, sentint l'amor que ens inunda. A poc a poc el nostre cor ens mostra unes ales que ens col·loquem a l'esquena. Són les ales que ens porten a aconseguir els nostres somnis. Unes ales de confiança i d'esperança, d'afecte, de tendresa, de fe. Les notem a l'esquena, fem un pas ferm i emprenem un vol. Fem volar el

Les dones estem constantment construint, definint i tractant de buscar i de donar sentit al nostre jo més profund, a la nostra essència. Potser a moltes persones aquestes afirmacions els resultin llunyanes o fins i tot ermes en la nostra cultura i el nostre món occidental on alguns es pregunten per què hi ha veus que reclamen igualtat o que parlen dels drets de les dones. És cert que s'han aconseguit grans èxits, però encara ens queda molt recorregut per fer per parlar d'IGUALTAT, així, amb majúscules. El curiós és que, en el nostre dia a dia, els detalls són tan subtils que una no sol ser molt conscient que la nostra societat encara dista molt de ser anomenada igualitària, i en conseqüència, justa; però de sobte, et poses "les ulleres de gènere" i comences a veure el món i a entendre’l des d'una altra perspectiva. […] La violència contra les dones de la qual tant sentim parlar, té un punt de reflexió encara més dramàtic: aquestes dones que han mort a mans de les

S om apassionats A UNICEF treballem perquè tots els nens del món puguin gaudir de ser nens sense preocupar-se de res més. En més de 190 països, defensem els drets de la infància per sobre de tot, amb passió, dedicació i rigor. Som globals, som locals Treballadors, voluntaris, socis i donants contribuïm, des del Comitè Espanyol d'UNICEF, a la feina de l'organització en tot el món. Volem millorar la vida dels nens i nenes fora i dins de les nostres fronteres, on també treballem perquè es compleixin tots els seus drets. Som la nostra missió Malauradament, i tot i que s'han aconseguit molts avenços, el món segueix sent un lloc injust i perillós per a molts nens. Per tot això, a UNICEF tenim una missió molt clara: aconseguir que els més de 7.000 milions d'habitants del planeta coneguin i defensin els drets de la infància en tot moment i en tot lloc. Perquè només així aconseguirem canvis reals i duradors en la vida dels nens i nenes. S om equip Totes le

Un dia, per una petita obertura va aparèixer el cap d’ una eruga; un home es va asseure a observar la papallona durant diverses hores, veient com s'esforçava per fer que el seu cos sortís a través d'aquell petit forat. Va arribar un moment en què va semblar que l'eruga, tot i el seu esforç, no avançava res de res . Semblava que havia arribat a un punt en què ja no podia avançar més ... Llavors l'home va decidir ajudar a l'eruga i va engrandir el forat. La papallona va sortir sense dificultat. Però el seu cos estava feble, les ales no estaven desenvolupades i les potetes no la sostenien. L'home va continuar observant-la esperant que en qualsevol moment es decidiria a caminar i emprendria el vol entre les flors . Per ò res va succeir. La veritat és que la papallona va passar tota la vida arrossegant-se per terra. Va ser incapaç d' aixecar el vol. L 'home , que amb tota la seva bona voluntat va voler ajudar a la papallona, ​​no entenia que, gracies a

Ningú aconsegueix la meta amb un sol intent, ni assoleix l’alçada amb un sol vol. Ningú camina la vida sense haver trepitjat en fals moltes vegades ... Ningú recull collites sense provar molts sabors, enterrar moltes llavors i abonar molta terra. Ningú mira la vida sense acovardir- se en moltes ocasions, ni es fica en un vaixell sense tenir por de la tempesta, ni arriba a port sense remar moltes vegades. Ningú sent l'amor sense provar les seves llàgrimes, ni recull roses sense sentir espines. Ningú fa obres sense martellejar sobre un edifici, ni conrea l'amistat sense r enunciar a si mateix / a ... Ningú arriba a l'altra riba sense haver fe t ponts per passar. Ningú pot jutjar sense conèixer primer la seva pròpia debilitat. Ningú aconsegueix el seu ideal sense haver pensat moltes vegades que perseguia un impossible. Ningú coneix l'oportunitat fins que aquesta passa pel seu costat i la deixa anar. Ningú deixa de cremar amb foc dins de ningú. Ning

Derechos de los niños Dicen que los niños también tenemos derechos Del uno al nueve palabras y hechos quiero saber Uno , es el derecho de poder ir a la escuela Dos , es tener casa y un lugar donde me quieran Y esta vez no olvidaré que nadie debería lastimarme Saber que alguien siempre va a cuidarme Comida y salud no han de faltarme Hoy sé, y aunque soy pequeñito nunca estaré solito Si tu me quieres proteger oh oh oh oh Porqu é tengo derechos tanto de amor y un techo Así es como deber í a ser, juntos U nicef Seis , un trato justo aunque seamos diferentes Siete , es el derecho de jugar muy sanamente Sonre í r, ser feliz, no trabajar hasta que yo sea grande Y mi opinión si es algo importante Soy una promesa de un gigante El nen, en estar en procés de creixement, no compta amb els mitjans ni les eines necessàries per protegir-se a si mateix. Per tant, el nen ha de ser objecte d'una atenció especial i una protecció específica. Sota aquestes prem

Els nens somien amb ser escoltats i tinguts en compte. Tenen bones idees i potencial per canviar les coses. Per això, el 20 de novembre, Dia Mundial dels Nens, volem que siguin ells els que manin i ens assenyalin el camí per construir un món millor. volem que el Dia Mundial dels Nens es converteixi en una jornada per reivindicar que tots els nens han de gaudir de tots els seus drets. I volem que siguin ells mateixos els qu i l'hi recordin al món. Malgrat els enormes avenços aconseguits en les últimes dècades, sabem que: ·   385 milions de nens viuen en la pobresa extrema ·   264 milions de nens i adolescents estan fora de l'escola ·   5,6 milions de nens menors de cinc anys van morir l'any passat per causes que es poden prevenir Enguany, Unicef ​​llança el major take-over mai vist i el més especial, sens dubte, per donar suport i veu a milions de nens que no poden anar a l'escola, estan desprotegits i desarrelats. Podeu veure-ho al vídeo

Adopta una postura de meditació, amb l'esquena recta i els ulls tancats. Sent la teva respiració i pren consciència dels moviments que exerceix el teu cos amb la inhalació i exhalació. Centra tota la teva atenció en la respiració. Ara només hi ha la respiració. El temps només existeix en el present. El passat és un conjunt de pensaments i idees. El futur es compon de llavors, expectatives, somnis i il·lusions. El passat i el futur existeixen en e l present. Repeteix amb atenció, sentint cada paraula: " La meva respiració i jo som un. Habito en el present. Gaudeixo el present. El moment és ara. L'ahir ja no existeix i el demà encara no ha arribat. Experiment o la vida amb plenitud. Agraeixo aquest moment i ho viu al màxim. Sento la vida amb amor. La felicitat és ara. No hi ha un altre temps per a ella". Continua centrat en la respiració mentre agraeixes el poder sentir l'ara.

“ La tolerància és una idea en ocasions amenaçada i sovint minoritària. En el món d'avui, observo com en mass es països proliferen les lògiques del replegament i el rebuig. Observo com s'instrumentalitzen les crisis migratòries, la situació tràgica dels refugiats o els conflictes armats, que són explotats per atiar l'odi cap a l'altre, estigmatitzar les minories i legitimar les discriminacions. Observo l'augment dels discursos racistes i dels estereotips sobre les religions o les cultures, amb els quals es pretén explicar que els pobles diferents no poden conviure i que el món aniria millor si tornéssim als temps antics en què les "cultures pures" vivien dins de si mateixes, protegides de les influències exteriors, en un passat mitificat que mai ha existit. Contra aquesta lògica del replegament, hem de tornar a donar força i substància a la cultura de la tolerància. Hem de reiterar fins a quin punt les cultures s'enriqueixen amb els seus intercanv

Se’m va mostrar un gran dipòsit. Va caure una petita gota i el dipòsit va desbordar. També se’m va mostrar una branca d'un arbre plena de neu. Va caure un petit floc i la branca es va trencar. I vaig escoltar aquestes paraules: - No has pensat que potser sigui el teu petit esforç el què falta perquè el món sigui millor? Tots sabeu què heu de fer per a imitar el nostre exemple. Entre vosaltres no vivíem desvagats  ni demanàvem que ens alimentéssiu de franc, sinó que amb penes i fatigues treballàvem nit i dia per no ser una càrrega a ningú. I no perquè no tinguéssim dret a ser mantinguts, sinó perquè volíem donar-vos un exemple a imitar. De fet, quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta norma: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» (2 Te 3, 7-10)

Recordes el conte de la cigala i la formiga? Les formigues no gaudeixen mai. L'estiu se’l passen treballant i l'hivern tancades a casa. I resulta que són les llestes de la història. És evident que alguna cosa no funciona en aquesta obsessió cega per l'esforç. El món està ple de persones que s'esforcen molt, i en canvi hi ha molt poca gent realment feliç. I de què serveix treballar tant si no és per ser feliç? Quin sentit té sobreviure pel simple fet de sobreviure? Cap. La vida està per viure-la, no per sobreviure-la. El gran error de la cultura de l'esforç és que no hem sabut enfocar bé aquest esforç cap al que realment importa. Hem enfocat l'esforç cap als diners, no cap a la felicitat. Pensem que esforçar-se és sinònim de aixecar-se cada matí per anar a treballar, ens agradi la feina o no. Però això no és esforçar-se, és desaprofitar la vida. Esforçar-se de veritat és lluitar pels nostres somnis. Evidentment, hem d'aconseguir aliments, roba i un sos

Now as you wade through shadows That live in your heart You'll find the light that leads home Because I see you for you and your beautiful scars So take my hand, don't let go Because it's not too late It's not too late I, I see the hope in your heart And sometimes you lose And sometimes you're shooting Broken arrows in the dark But I, I see the hope in your heart I've seen the darkness in the light The kind of blue that leaves you lost and blind The only thing that's black and white Is that you don't have to walk alone this time We have to tear down the walls that live in your heart To find someone you call home Now you see me for me and my beautiful scars So take my hand, don't let go El personatge principal d'aquest vídeo és Richard Radomski, un atleta olímpic fictici que pateix d'alcoholisme. A causa d'aquest problema, no passa prou temps amb la seva filla i la seva carrera esportiva està en perill. Despré

The Climb. Miley Cyrus (fragment) I can almost see it that dream I’m dreaming but there’s a voice inside my head saying you’ll never reach it Every step I'm taking every move i make feels lost with no direction my faith is shaking but I , gotta keep trying gotta keep my head held high there’s always gonna be another mountain I'm always gonna wanna to make it move always gonna be an uphill battle sometimes I'm gonna have to lose. ain’t about how fast  I get there ain’t about what’s waiting on the other side it’s a climb the struggles I'm facing the chances I'm taking sometimes might knock me down, but no I'm not breaking I may not know it but these are the moments that I'm going to remember most just got to keep going and i ...i got to be strong just keep pushing on.. Avui dia sembla gairebé    impossible aconseguir els nostres   objectius sense sacrifici. Treballem   per viure, per necessitat,

Igual que els passa als esportistes quan exerciten la seva musculatura, esforçar-se de manera continuada pot crear hàbits que enforteixin els "músculs" de la nostra voluntat. Per a això, proposem la següent visualització : Tanqueu els ulls i feu tres respiracions profundes.  Pensa en les activitats del teu dia a dia que t’exigeixen algun esforç . Tria la que més et costa fer. La veus?. Mira-la sense afegir-hi cap judici, cap emoció, i et compromets a dedicar-li uns minuts diaris al llarg d'una setmana. Alguns exemples d'accions a triar poden ser: pujar caminant les escales de casa, anar a comprar el pa cada dia, ajudar a posar o treure la taula a casa, fer els deures abans de dedicar-te a fer altres coses que t’agraden... etc.   Et proposo que després de realitzar l'activitat diària que hagi s escollit, mediti s durant un minut sobre la importància de l’esforç que has fet , i es deixi s omplir pel sentiment d'alegria que produeix sentir- que has complert

El Gran Recapte d'Aliments a Catalunya és una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària, també serveix per donar a conèixer la situació que travessa aquest grup, que arran de la crisi econòmica que estem vivint, ha anat creixent. La campanya la duen a terme simultàniament els quatre Bancs d'Aliments de Catalunya. El Gran Recapte és possible gràcies a la col·laboració desinteressada de milers de ciutadans que dediquen el seu temps, durant un cap de setmana al Banc dels Aliments. L'any passat van ser 25.000 voluntaris en tot Catalunya i enguany l'objectiu só n 27.500.  En un cartell de la campanya, es llegeixen les següents paraules d’un sabater, en Valentí Font, que poden servir-nos com a reflexió: “La voluntat és una virtut. És treballar, esforç, treballar. Aquesta voluntat d¡anar endavant, de prosperar...Aquesta és la meva escola”. Pensem nosaltres quin pot ser el

Un fuster, a punt ja de jubilar-se informà al seu “jefe” que tenia plans de retirar-se i portar una vida més reposada en  companyia de la seva esposa. Manifestà que estranyaria el sou, però que com s’havia de retirar, s’espavilarien per a subsistir. El contractista lamentà que un empleat tan valuós deixés la empresa. Llavors li demanà que construís una darrera casa, com un favor personal. El fuster acceptà, però era evident que no posava el cor en la feina encomanada. Treballà de mala gana i amb materials de mala qualitat. Allò va ser un desafortunat colofó a una trajectòria de gran laboriositat. Quant finalment acabà la seva obra, l’amo anà a inspeccionar l’habitatge. Seguidament, l'hi entregà la clau de la casa al fuster i l’hi comentà: - Aquesta és la vostra casa. Accepteu-la com un regal de part meva. El fuster restà perplex i avergonyit. Si hagués imaginat que la casa era per a ell, hauria posat molt més interès en la seva construcció. Això mateix ens passa a tots

Potser no t'has adonat, però les teves activitats de cada dia són un catàleg de diferents esforços. El primer és despertar a l'hora necessària i preparar-te per anar a l'escola.  A classe, prestes atenció a les paraules del s  teu s profe s i fas el que et diuen . Torn ar caminant a casa, o pass ar una estona dins d'un transport incòmode també exigeixen la teva disposició .  Un cop a la casa els desafiaments continuen: completar la tasca que t’han posat , ajudar els teus pares o germans, ordenar les teves coses. En cadascuna d'aquestes accions estàs demostrant el teu desig de ser millor cada dia. Com avançar amb passos més ferms en aquest projecte de superació? Hi ha diverses estratègies clau. Una d'elles és la perseverança, que consisteix a sostenir el teu esforç tot el temps, sense importar que de vegades les coses no surtin com esperes ni el cansament que experimentis. També t'ajuda la disciplina, o capacitat de conservar clares les teves metes i