Hem d'aprendre a tancar processos per fer passos a nous projectes, nous reptes que ens obrin al futur. Quan comprenem que acomiadar-se és tan sols donar-nos temps i espai per sentir tot allò viscut, experimentat i compartit, acceptem que tot té el seu temps i el seu moment. Dir adeu suposa agrair tot el que hem rebut i fer un pas endavant, cap al que és nou. Però la por a allò desconegut ens fa que, inconscientment, els nostres adeus siguin amb la boca petiteta, perquè ens costa assumir que tot a la vida és efímer i que, o es transforma, millora o canvia de manera natural, o es converteix en un veritable drama. El problema és que ningú ens ha ensenyat a dir adeu, cosa que fem repetidament al llarg de la vida perquè estem en un canvi incessant. Acomiadar-se és part de la vida quotidiana i com més aviat aprenguem a fer-ho amb normalitat molt millor ens anirà i més avançarem cap a les nostres metes. Viure és créixer i per créixer cal tancar etapes i començar-ne d'altres per molta
I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.