Gabrielistes 1xDIA

Dare to Be different. Rachael Lynn Veure el vídeo de la cançó https://youtu.be/j17axG1s1fo L'assetjament (escolar, laboral ...) o bullying és una violència que danya i pot destruir psicològicament, és capaç de generar molt de mal i portar fins i tot fins al suïcidi. Segons «School Violence and Bullying» (UNESCO 2017), 2 de cada 10 alumnes pateixen aquesta violència al món. Per revertir la por i l’animalització, cal ser valents i afrontar amb fermesa la situació. D'una banda, desobeir la por de l'agressor qüestionant-lo amb valentia i creativitat, intentant recuperar-lo; d'altra banda, crear una xarxa de relacions humanes en totes direccions (que no permetin menyspreus ni amenaces). Reconeixes alguna d'aquestes actituds en tu ?, en el teu entorn?

EL DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU Parlant la gent SEMPRE s’entén? I si no, què fas? T’hi tornaràs amb les mateixes armes? O simplement el consideraràs un cas perdut? Si realment és un tema pel qual val la pena lluitar, hi ha altres accions per escapar d’aquest cercle viciós. Anem a veure com funciona la violència. Un opressor controla la situació de dues maneres: creant una atmosfera de por que asseguri l'obediència dels altres, i animalitzant l’adversari, per justificar amb impunitat qualsevol acció. Optar per la noviolència activa suposa desmuntar aquest mecanisme. Comporta prendre iniciatives carregant amb les conseqüències, desarmant així la submissió. Accions creatives, amb efecte sorpresa, i que toquin el cor, podran obrir escletxes en la cuirassa de l’altre, perquè demostren dignitat humana. Descobrir que l’adversari és humà passa per un combat no violent interior, abans i durant l’acció noviolenta. Qui no ho fa així, acaba REBOTANT la violència! No parlem nomé

Cara a cara A l'experiència del dia d'avui realitzarem una dinàmica que tindrà com a objectiu aprendre a deixar-nos estimar pels altres sent plenament conscients. Ens col·loquem asseguts davant d'un altre company/a, que es col·locarà en la mateixa posició i durant uns minuts (aprox. tres o quatre) ens quedarem mirant als seus ulls fixament, en silenci, i tractant de transmetre a través dels nostres ulls tot aquest afecte que sentim cap a la persona que tenim davant nostre. Gràcies a aquesta experiència, podem descobrir sentiments d'afecte profund entre els companys/es de classe. És deixar-se assolir, ser accessible. Significa aprendre a ser delicat i proper, poder incloure en un mateix el que els altres em poden donar.

Testimonis de Pau Denis Mukwege, Bertha Von Suttner, Jesús de Nazaret, Rigoberta Menchu, Papa Francisco, Aung San Suu Kyi, Nelson Mandela, Malala Yousafzai, Juan Manuel Santos,  Leymah Gbowee, Kailash Satyarthi, Nadia Murad, Martin Luther King, Carlos Felipe Ximenes Belo, Teresa de Calcuta, Georges Pire, Liu Xiaobo, Dalai Lama, Oscar Romero…. La majoria de nosaltres no ocuparem portades ni donarem grans titulars. Però cada un de nosaltres pot exercir la responsabilitat envers els altres, o abstenir-se. Perquè hi ha altres que, potser, et miren, es fien de tu, necessiten trobar en tu suport, respostes, humanitat ... I de la mateixa manera també nosaltres podem deixar-nos influir per uns models o uns altres, i vam triar a qui donem pista en la nostra vida. Hi ha gent que, potser sense ells saber-ho, són model, referència, ens mirem a ells ... I ens ajuden a creure. En la mesura que puguem, és desitjable que posem les nostres capacitats, talents i influències a el servei de el bé c

HUMAN Mira els primers 5-6 minuts del documental dirigit per Yann Arthus-Bertrand i comenta les teves impressions al blog. https://youtu.be/9eWu6l8vnuc «... cada època escull sempre a un grup de desgraciats per descarregar sobre ells l'odi col·lectiu reprimit. Sempre és un grup petit i feble l'elegit pel més fort, ja sigui a causa de la seva religió, ja sigui pel color de la seva pell, per la seva raça, origen, ideals socials o ideologia, per descarregar sobre ell les energies de destrucció latents en l'ésser humà. Les consignes, els pretextos, canvien, però els mètodes de la calúmnia, el menyspreu i l'extermini són sempre els mateixos. No obstant això, un home d'esperit no ha mai deixar-se encegar per aquest xiuxiuejant tribunal de la insídia, ni deixar-se arrossegar pel furor dels instints de la massa. Amb serenitat i imparcialitat renovades, ha de buscar sempre la justícia. » Stefan Zweig, Castellio contra Calvino

Caminar sobre les aigües Observa la imatge https://www.mccmurcia.org/wp-content/uploads/2016/04/caminando-sobre-lago.jpg i fes-te aquestes preguntes: Et recorda a alguna història que t'han llegit? A l'evangeli la pots trobar a Mt 14,22-33. Què significa per a mi, en la meva realitat, caminar sobre les aigües? Perquè només Tu, Senyor, ets qui ens treus de la tempesta, perquè només Tu, Senyor; ets qui em dóna la força perquè confiï en tu i camini sobre les aigües. Crida’m a seguir-te cada dia. Encara que, de vegades, camini una mica més sord, enfeinat en altres quefers. Tu dius... que, de debò, estic desitjant trobar-te, encara que no sempre me n’adoni.

Caminar costa amunt De vegades cal caminar costa amunt. Hi ha moments en què la càrrega es fa pesada, en què el present, en mil formes, em porta a dubtar: ja sigui a través d'exàmens, dificultats en el treball, relacions humanes que es compliquen... Llavors és el temps abonat per al dubte o fins i tot per a la rendició. «Ja no puc més», «això és una porqueria...» «quina forma de perdre el temps...», «jo no serveixo per a aixó...» Un rosari d’autocrítiques i laments em ve als llavis i al cor. Potser he d'aprendre que, quan la vida es faci dura, quan em pesin les situacions, quan em vegi esgotat, quan m’aguaiti el fracàs, encara puc tornar a Déu, i demanar-li: «dóna'm força, Senyor». @pastoralsj

Secrets. One Republic (fragment) No me gusta cómo sueno, no,  así que dime lo que quieres oír, algo que iluminará tus oídos. Estoy enfermo de toda la falsedad, así que voy a revelar todos mis secretos. Sempre esperen el millor de nosaltres. I el "millor de nosaltres" només és una percepció subjectiva del que altres haguessin fet en el nostre cas. Només nosaltres mateixos podem saber què és "el millor de nosaltres", coneixent bé quins són els nostres dons i a què hem de destinar-los. Perquè una vida reeixida no té res a veure amb premis, o en ser conegut, o en guanyar molts diners. La major part de les vegades, té molt a veure amb el contrari.

Tècnica del minut Asseguts convenientment cada un en la seva cadira anem creant l'ambient de calma. Apuntem a la pissarra la fórmula creada per presentar la síntesi d'aquesta tècnica: 3 + 3 + 0 + A. (3) Inspirem profundament elevant les espatlles cap a les orelles i expirem d'un cop, deixant anar els braços. Aquesta respiració la farem tres vegades consecutives. (3) Inspirem profundament elevant novament les espatlles cap a les orelles i expirem molt a poc a poc, portant la nostra atenció a l'alè que surt i passa pels nostres llavis. Aquesta respiració la farem tres vegades consecutives. En l’última expiració et convido a que vagis tancant els ulls ... (0) ... per observar com està la nostra ment, els pensaments que apareixen, les inquietuds, si ens sentim com un mar en calma o com un mar amb onatge. (A) Acceptem el que ens trobem.

Pastanaga, ou o cafè? Hi havia una vegada una filla que parlant amb el seu pare li deia que ja n’estava farta de les dificultats que es trobava a la vida, dels impediments que no la deixaven avançar, de les frustracions del dia a dia i que un cop solucionava un problema ja n’apareixia un altre. Tot això  l’havia portat a pensar en  tirar la tovallola i deixar-se caure per un pou fosc i profund. El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball, va agafar tres cassoles, les va omplir d’aigua i les va posar a foc fort fins que van començar a  bullir. En una hi va posar una pastanagues, en l’altra ous i a la darrera uns grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir cap paraula. La seva filla va esperar impacientment pensant  què estava fent el seu pare. Després d’uns 20 minuts el pare va treure les pastanagues i les va posar en un plat, va treure els ous i els va posar en un altre plat i finalment va colar el cafè i va el va posar en un altre recipient. Aleshores li  va

I forgot my phone. Charlene de Guzman Presons que són smartphones perquè estem atrapats en ells. Profundament. Qualsevol cosa que pensem, fem, planegem, comprem o decidim, pot ser pensada, feta, planejada, comprada o decidida a través d'un dispositiu. Fins i tot les relacions són triades segons la imatge. Milers d'aplicacions per trobar parella, o tenir relacions d'una nit, o fins i tot per trobar confessor. Quantes vegades no obres Twitter i acabes emprenyat o espantat en llegir sobre l'última polèmica, o rius amb alguna ocurrència que llegeixes. O et fiques a l’Instagram i et deprimeix veure aquestes vides tan allunyades de la teva, aquests cossos tan perfectes, o se t'escapa un somriure en veure les últimes fotos de la teva amiga que està d'Erasmus... Ara, de debò, apaga el mòbil. O la tablet. O l'ordinador. Però ara deixa-ho tot. Ves a la finestra. O mira al cel. Respira. Tanca els ulls. Agraeix.  @pastoralsj

Rosemary Nyirumbe, la monja que «cus» bosses i la vida de les nenes soldat La religiosa ugandesa, "Heroïna de l'any 2016" per la cadena de televisió americana CNN, ha salvat més de dos mil dones i nenes víctimes d'abusos i violència per part del LRA, una milícia terrorista animada per una barreja sincrètica de misticisme tradicional africà, nacionalisme Acholi i fonamentalisme cristià. La major part de les víctimes són dones que, després d'haver estat venudes com botins de guerra, són ensinistrades per soldats i obligades a destruir els seus pobles i matar pares, germans, amics i veïns. Cap d’elles, de fet, ha de mantenir les arrels, vincles o afectes: només són mercaderia d'intercanvi en les mans dels milicians. Dones invisibles. Darrere de cada costura, cada anella pintada en daurat o platejat, cada fil lligat, hi ha una història de rescat, de dignitat robada, una història de llàgrimes i sang. La història de les més de dues mil dones salvades per les

Isaïes 40, 31 ...però els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir. Pare, poso tota la meva confiança en tu. Sé que rebré de la teva mà tot el que necessito per poder complir amb les tasques d'aquest dia. No només això, sé que puc venir a tu en tot moment per recuperar forces i poder continuar en el camí que has preparat per a mi.

Cámara lenta. Mariana Vega En la sombra del pasado me escondí y te he perdido y te he perdido. En los planes del futuro me envolví y he decidido, decidido. Vivir en cámara en lenta, sea calma o sea tormenta, estaré junto a ti. No buscaré más respuesta, quiero una vida como esta, estando junto a ti. Viviré solo hoy, solo aquí. Si estàs cansat d'anar a corre-cuita, sense temps pel fonamental. Si de tant en tant perceps que la feina, les ocupacions o els problemes t'estan robant espais vitals. Si de veritat el que vols a la vida és compartir-la, viure amb els altres, de manera autèntica i profunda. Si anheles moments per respirar fons i reprendre forces per al camí. Llavors, aquesta és la teva cançó. Perquè potser sí sigui possible activar el mode càmera lenta. I assaborir cada glop de temps que se'ns regala. Somiar-ho, voler-ho... és ja un gran primer pas. @pastoralsj

Respirar Sabeu quina és l'activitat que més repetim al llarg del dia? La respiració! Respirem contínuament, fins quan dormim. Sabeu quantes vegades respirem al llarg del dia? Diuen els metges que respirem unes 21.600 vegades! Això és molt, no? Ara és molt important que estiguem tots en silenci. Anem a observar com respirem. Poseu les vostres mans a l'abdomen i respireu tranquil·lament, sense modificar la respiració. Us convido a que aneu tancant els ulls suaument per percebre millor com respirem. Noteu com l'aire que entra pel nas és fresc i el que surt és calent. Si algú no pot respirar pel nas perquè està refredat, que respiri per la boca, no passa res. Notem l'aire fresc que entra al nostre cos i l'aire calent que surt. Ens sentim molt bé! Ara respirem molt profund, omplint el nostre pit, i deixem anar l'aire a poc a poc. A poc a poc anem obrint els ulls amb un somriure posat a la cara. Aquesta és una bona manera de començar la classe per sentir-nos bé

Catch and Release - Matt Simons  Let it wash over me Ready to lose my feet Take me on to the place where one reviews life's mistery Steady on down the line Lose every sense of time Take it all in and wake up that small part of me Day to day I'm blind to see And find how far To go On vas quan vols estar sol, quan necessites respostes, quan parar es fa obligat i sorgeix la pregunta pel sentit? Aquest lloc que convida a mirar el profund, on el més amagat de tu surt a la llum col·locant de nou tot al seu lloc. Aquella soledat que s'omple de presència, aquella foscor en la què tot s'il·lumina, aquell silenci en el qual ressonen paraules impronunciables.  On vas quan vols estar sol?

Surt d’aquí, afronta-ho Ampliar la imatge, observar, escoltar i opinar. https://miro.medium.com/max/11520/1*eApLqKmS9vtNBh8JT-aM-A.jpeg Vivim en un entorn hiperestimulat on tot canvia ràpidament i on res roman igual. Existeix massa soroll per poder discernir una melodia de fons, una veu clara, una intuïció encertada. No et deixis vèncer per la dispersió. Pren distància. Sigues conscient i estiguis present, aquí i ara.

Per a aquest any, aprendre alguna cosa Una meta positiva per a aquest any podria ser aprendre alguna cosa. Suggerir aprenentatge és llançar-se seguint aquesta curiositat innata i sapiencial que l'ésser humà té. Aquesta manera única de preguntar-se els perquès i “per a quès” del món i dels esdeveniments. Aprendre alguna cosa nova amplia la mirada, la que està ja massa acostumada al cosmos conegut. Aprendre és una de les experiències humanes fonamentals que no acaben mai. Per això, viure tancat a la novetat és empetitir la nostra comprensió de la realitat. Com més saps, més t'adones del que ignores, més obert estàs a el misteri de les coses creades i menys judicis realitzes davant la diversitat i les idees alternatives. D'altra banda, aprendre és créixer com a persona. Et fa una mica més humil ja que començar un aprenentatge suposa sempre un esforç i una dependència total del mestre. Transitar un camí nou sobre el qual anar descobrint és una aventura que enganxa i estimu