Gabrielistes 1xDIA

Observar la respiració Pots escoltat-la a  https://youtu.be/cQ_liWyhTcE Quan vulguis, seu còmodament i permet que el cos es relaxi. Fes una respiració ben profunda. Inspirant per la boca i espirant pel nas. Et vas relaxant, i quan estiguis a punt, tanca els ulls lentament. Deixa que la teva respiració descansi en el seu estat natural. Sense forçar. I posa tota la teva atenció a la zona del cos on notes amb més facilitat la sensació de l'aire entrant i sortint. Sabent que vindran pensaments. I que això està bé. Observa que cada respiració és diferent i única. Molt atentament, fixa't en cada respiració. Fins i tot pots veure que just després de cada espiració, hi ha un petit espai. Quan l'aire surt, hi ha un moment de suspensió abans que torni a entrar de nou. Observa aquest espai amb curiositat. I per un moment, descansa la teva atenció en aquest espai Porta l'atenció de tornada altra vegada: a la sensació de contacte, a l'espai, els sons, les olors al teu v

Centro. Pedro Pastor y Luis Pastor  (fragmento) https://youtu.be/1QbnZ-QE23I Detrás de ti, la humanidad más animal te está llamando: que olvides lo aprendido, que empieces a sentir, que no tiene sentido vivir así. La mente abierta, la piel dispuesta, las alas puestas, la mente alerta. Abierto el corazón, abierto al mundo; en todo su esplendor, tu ser profundo. Detrás de mí, a fuego lento está naciendo una canción desde el centro de tu centro. De vegades, aconseguir el que volem en la vida vol dir lluitar, patir, esforçar-se, resistir... però altres vegades és la Vida la que ens busca, la que surt al nostre encontre. Només es tracta de ser-hi, esperant, disposats a rebre. De tenir "La mente abierta, la piel dispuesta, las alas puestas...". Aquesta cançó és com un globus que va deixant anar aire dins nostre. És una nova invitació a trobar el nostre centre. M.Angeles Pastor

Maria, una dona capaç de veure diferent On tots haguessin vist una bogeria, Maria va veure un horitzó. On molts haguessin vist una transgressió, ella va intuir la promesa de Déu. On tants s'haguessin estremit davant la perspectiva i haguessin exigit més proves, més seguretats o més garanties, ella va exclamar: "que es faci la teva voluntat". On la llei era la referència i la condemna, ella va ser capaç de cantar la grandesa del Déu que està amb els més petits i dóna la volta a tots els ordres establerts. On tot era convencional, Maria, en una resposta feta en temps d'ignorància i valentia, de confiança i entrega, va ser capaç de col·laborar amb Déu d'una manera radical. Maria va dir: - Sóc l'esclava del Senyor: que es faci la teva voluntat. I l'àngel es va retirar. (Lc 1,38) Som capaços de dir a la nostra vida: “que es faci el què tu vulguis” ?

Ho provem i ja anirem veient  Ens hem convertit en autèntics experts en anar encadenant promocions, períodes de prova, subscripcions gratuïtes... En anar provant tot, però sense comprometre'ns, sense ni tan sols plantejar-nos comprar el producte final. Només per gaudir d'alguna cosa gratis. Anhelem una vida gratis. De rebre sense estar obligats a donar. Encara que, paradoxals com som, al mateix temps que busquem quelcom gratuït desconfiem de la gratuïtat. Desconfiem de qui ens dóna sense esperar res a canvi i busquem el parany. No ens  comprometem d'una manera estable amb alguna cosa o amb algú. Potser aquest sigui l'autèntic esquer que fan servir per enganxar-nos amb el gratis: «no serà per sempre». Assumim que allò gratuït és el que no compromet, el que em posa a mi en el centre, rebent, sense exigir. I per això busquem i lluitem per aconseguir aquest xollo. Els compromisos sense compromís, els «ja anirem veient”. Encara que en el fons -de vegades molt en el

El lloc de cadascú  Certa vegada li van preguntar a un home savi: -Es diu que, al món, cada cosa té el seu lloc. I l'home també té el seu lloc. Llavors, per què la gent viu tan atapeïda? I el savi va respondre: -Perquè cadascú vol ocupar el lloc d'un altre. Aquesta pandèmia ens ofereix potser una oportunitat per reflexionar sobre el lloc de cadascú en el món. Vivim en la distància, necessària de moment, però no fem d'ella la nostra manera de vida. No la convertim en el mitjà que determini el que som. Som cridats a ser alguna cosa més que compartiments estancs i segurs, aïllats. Podem ser lloc comú de trobada i diàleg, de mà estesa i oïda atenta per donar forma a això que tant necessitem: sentir-nos propers els uns als altres. @pastoralsj

HOME (Tierra)    https://youtu.be/LbMj3I6o8ec 1:58:25 En el documental, dirigit per Yann Arthus-Bertrand. es poden veure seqüències d'imatges de tot el món, en les quals es pot apreciar com l'home ha maltractat i està afectant el planeta. “Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeiran, als infants que estan creixent? Aquesta pregunta no afecta sols l’ambient de manera aïllada, perquè no es pot plantejar la qüestió de forma fragmentària. Quan ens interroguem pel món que volem deixar, entenem sobretot la seva orientació general, el seu sentit, els seus valors. Si no està bategant aquesta pregunta de fons, no crec que les nostres preocupacions ecològiques puguin aconseguir efectes importants. Però si aquesta pregunta es planteja amb valentia, ens porta inexorablement a altres qüestionaments molt directes: Per què passem per aquest món?, per a què hem vingut a aquesta vida?, per a què treballem i lluitem?, per a què ens necessita aquesta terra?” LS 160

Meditació mindfulness de Compassió per la Terra https://youtu.be/MRUCng5Rq6c   20:34 A través d'aquesta meditació realitzada per Herminia Gisbert, de la Fundació Sophia, podràs connectar el teu propi cor amb el cor de la terra i amb el de tots aquells que estem disposats a frenar la insostenible situació actual de deteriorament que hem generat al nostre Planeta i, per tant, a tots els éssers vius. “No pot ser real un sentiment d’íntima unió amb els altres éssers de la natura si al mateix temps en el cor no hi ha tendresa, compassió i preocupació pels éssers humans. És evident la incoherència de qui lluita contra el tràfic d’animals en perill d’extinció, però resta completament indiferent davant el tràfic de persones, es desentén dels pobres o s’entesta a destruir un altre ésser humà que li desagrada. Això posa en perill el sentit de la lluita per l’ambient. .“ LS 91 

In This Together.  Ellie Goulding & Steven Price  https://youtu.be/btSDddn1Vew I can hear the whole world singing together I can hear the whole world say it's now or never 'Cause it's not too late If we change our ways And connect the dots to our problems I can hear the whole world sing we're in this together We're in this together “Per altra banda, quan el cor està autènticament obert a una comunió universal, res ni ningú no està exclòs d’aquesta fraternitat. Per consegüent, també és veritat que la indiferència o la crueltat davant les altres criatures d’aquest món sempre acaben traslladant­-se d’alguna manera al tracte que donem a altres éssers humans. El cor és un de sol, i la mateixa misèria que porta a maltractar un animal no triga a manifestar­se en la relació amb les altres persones [...] Tot està relacionat, i tots els éssers humans estem junts com a germans i germanes en un meravellós pelegrinatge, entrellaçats per l’amor que D

El vídeo del Papa  https://youtu.be/y9ow_viKCUw El papa Francesc va sorprendre, fa cinc anys, quan la seva primera encíclica va ser sobre la cura de la casa comuna. Una invitació a prendre consciència de la necessitat d'aprofundir en la comprensió de les relacions entre medi ambient, consum, justícia, pobresa i temps. Hi ha una cosa molt interessant en la manera en què escriu el papa Francesc, i és que es fa molt comprensible. Amb un llenguatge col·loquial i directe, aborda temes d'actualitat. Aquesta encíclica va sorprendre a molts per aquesta proximitat, que feia accessible una reflexió profunda sobre la cura de la casa comuna. No hi ha dubte que el Papa Francesc, un líder global admirat per dirigents polítics i socials de diferent signe, ha adquirit una autoritat moral indiscutible, i amb la seva Carta Laudato si', s'ha proposat aconseguir que el seu missatge sobre la greu crisi ecològica arribi a tots, sense distinció de races, credos ni cultures. Quina é

LAUDATO SI’, una carta per a tots i totes A l'acostar-se el cinquè aniversari de la publicació de l'encíclica Laudato si', el papa Francesc ha fet una crida per celebrar una setmana per l'ecologia integral, durant el mes de maig. https://youtu.be/cn18yPZOcCw   Crida del Papa https://youtu.be/pOoJiYbGwd4   Vídeo animació de la Carta “Faig una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta. Necessitem una conversa que ens uneixi a tots, perquè el desafiament ambiental que vivim, i les seves arrels humanes, ens interessen i ens impacten a tots. El moviment ecològic mundial ja ha recorregut un llarg i ric camí, i ha generat nombroses agrupacions ciutadanes que han ajudat a la conscienciació. Lamentablement, molts esforços per buscar solucions concretes a la crisi ambiental solen ser frustrats no sols pel rebuig dels poderosos, sinó també per la falta d’interès dels altres. Les actituds que obstrueixen els camins de solu

El Día Internacional de la Família El 15 de maig se celebra a tot el món el Dia Internacional de les Famílies, tenint en compte que hi ha moltes formes i conceptes de família. L'ONU considera que la família és la unitat bàsica de la vida social. Quan parlem de família, podem imaginar a un grup de persones felices sota un mateix sostre i entendre l'important que és la manutenció, les cures i l'educació de tots els membres que la componen. El factor més imprescindible és descobrir l'arrel que fa que la família sigui el lloc ideal per forjar valors que ens facin crear una manera de viure més humana. I això influirà en la societat, en la convivència amb els altres. Quins valors sustenten les arrels de la teva família?

Lost & Found https://youtu.be/35i4zTky9pI La nostra societat està plena de valors que donen predomini al que és superficial, immediat, material i ràpidament substituïble. En aquest context, la història de la guineu i el dinosaure representa un amor profund, generós, perdurable i transcendent, que posa de manifest una escala de valors alternativa, que prioritza aquests valors vitals per davant dels altres. En Lost & found podem trobar un model de relació sana que es construeix sobre la base d'un amor cuidador que va en dues direccions: el dinosaure té cura de la guineu i la guineu té cura del dinosaure. I per davant, l'impacte emocional de veure la potència d'aquest amor tan disposat a tot, que demana una dosi important de tenacitat i esforç. Com la de tot amor que valgui la pena de ser viscut. "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics" (Joan 15, 13).

Sons que travessen el cos Pren una postura d'equilibri assegut. Ara deixa que arribin a tu tots els sons de l'ambient. Imagina que el teu cos és permeable i aquests sons et "travessen". Sent com "travessa" cada so pel teu cos. Sent com cada vibració de so es rep diferent en el cos. Queda't un moment en silenci gaudint d'aquesta sensació. Finalment, escolta la cançó que et proposo amb els auriculars. Tanca els ulls i queda't atent al teu cos ... escolta la música i com el teu cos la sent. Silenci Intern. Jesús Adrián Romero https://youtu.be/TSKG7W3WkQw

MARIA, la noia del sí Maria va ser una noia del seu temps. Va dur, sens dubte, la vida normal d'una jove israelita, en el si d'una família creient, segons els usos i costums de la seva època. Va créixer amb les il·lusions lògiques de la seva edat i va compartir l'esperança del seu poble en les promeses de Déu. Maria és encara una joveneta quan Déu li proposa la noble missió de ser la Mare de Jesús. Déu, d'aquesta manera, irromp en la vida de Maria quan ella és jove, quan tot just comença a obrir-se al món, quan el seu cor està ple d'il·lusions, de projectes i d'ideals grans. I Maria es lliura generosament al pla de Déu. Li diu «Sí». Signatura en blanc per al Déu sorprenent que el portarà per camins insospitats i nous. Maria, amb la seva resposta, posa de manifest una gran capacitat de fe, de confiança, d'entrega i disponibilitat. És difícil imaginar-te, Maria, sent una noia, acceptant un missatge que et comprometrà tota la vida. Tot just podies enten

Si me pusiera en tu piel. El pescao https://youtu.be/D5wedbFQq5k Si me pusiera en tu piel para escaparme contigo, para volver a creer, para encontrar el camino. Cómo volaba tu alma, cómo encontró su destino. Si me pusiera en tu piel... me olvidaría contigo. "Qui està al meu costat ha estat creat com a do per a mi i jo he estat creat com un do per a qui està al meu costat. [...] Fer-nos un amb cada persona amb la què ens trobem, sentint dins nostre els seus sentiments: resoldre'ls com a cosa nostra, que hem fet nostra per amor [...] És a dir, deixar de viure replegats en nosaltres mateixos, procurar portar els seus pesos i compartir les seves alegries ". Chiara Lubich

Prova’t i Prova-ho Observa la imatge  https://static.standard.co.uk/s3fs-public/thumbnails/image/2017/11/13/10/flowershands1311a.jpg Molts de nosaltres tenim la naturalesa de donar, però no ens permetem rebre. És un sentiment d'incomoditat, pèrdua de control, obligació d'haver de donar alguna cosa a canvi, no creure'ns mereixedors d'aquest detall o no voler semblar interessats i materialistes. Quan dónes incondicionalment, t'obres a que l'altre doni incondicionalment, amb allò que únicament ell o ella pot aportar pel fet de ser qui és. Es dóna, doncs, una trobada de gratuïtats. Ofereix-te, regala't, dóna’t. I recorda que ningú pot donar el que no té! En quin costat et trobes més còmode/a? En el de donar o en el de rebre? Que cadascú doni allò que de cor ha decidit, no de mala gana ni per força, perquè Déu estima el qui dóna amb alegria. 2 Corintis 9,7

Siempre Estaré Ahí.  Rachel Platten ft. Diego Torres https://youtu.be/_EMaBU9be4A Y siempre estaré ahí. Cuando ya no puedas más, sé que no te vas a rendir. Cuando creas que te mueres, podrás confiar en mí. Solo por amor, yo siempre estaré ahí. La cançó ens parla de la vida, de l'adversitat, de la lluita, de la incondicionalitat. És en aquests moments, quan es posa en joc tota la nostra fe. I toca bussejar per trobar l'espai en calma on poder sentir tot l’abrigall de l'abraçada de Déu pare-mare. Una calma i una abraçada que no acaben amb el dolor (de les absències, dels contratemps, dels...), però sí refermen la certesa que la vida val la pena viure-la, i donen la força per acollir cada nou dia.

Compartir la meva llum Hu-Song, filòsof de la Xina, va explicar als seus deixebles la següent història. Diversos homes havien quedat tancats per error en una fosca caverna on no podien veure gairebé res. Va passar algun temps i un d'ells va aconseguir encendre una petita espelma. Però la llum que donava era tan escassa que tot i així no es podia veure res. A l'home, però, se li va ocórrer que amb la seva llum podia ajudar a que cada un dels altres encenguessin la seva pròpia espelma i així, compartint la flama amb tots, la caverna es va il·luminar. Un dels deixebles preguntà a Hu-Song: - Què ens ensenya aquest relat, mestre? I Hu-Song va contestar: - Ens ensenya que la nostra llum continua sent foscor si no la compartim amb el proïsme. I també ens diu que el compartir la nostra llum no l'esvaeix, sinó que, per contra, la fa créixer. El compartir ens enriqueix en lloc de fer-nos més pobres. Els moments més feliços són aquells en què hem pogut compartir. Qu

Ejercici de meditació Tonglen Aquesta meditació significa "enviar i prendre o donar i rebre" i ajuda a tenir l'actitud de posar-nos al lloc de l'altra persona, prendre i assumir el seu dolor o patiment, purificar-lo i reenviar-lo com felicitat i llum. És una forma d'empatitzar amb els altres, de posar-nos les seves sabates. Això passa perquè es transmeten pensaments positius, activem la misericòrdia i la compassió. Començarem pensant en una persona propera a nosaltres que estigui patint (física o emocionalment) i a la qual desitgem ajudar. El primer que hem de fer és estar uns minuts en estat meditatiu, centrant-nos en la inhalació i en la exhalació, prestant atenció a les sensacions que sentim. Després, quan ja estiguem en un estat meditatiu, a l'agafar aire ens imaginem el sofriment o dolor de l'altra persona. També podem visualitzar-la, però sense forçar. A l'inspirar, prenem el dolor o sofriment de l'altra persona, veiem com entra en

Mes de Maig, mes de Maria Durant segles l'Església Catòlica ha dedicat tot el mes de maig a honrar a la Verge Maria, la Mare de Déu. Aquí t'expliquem per què. El costum va néixer a l'antiga Grècia. El mes maig era dedicat a Artemisa, la deessa de la fecunditat. Una cosa similar succeïa a l'antiga Roma, doncs maig èra dedicat a Flora, la deessa de la vegetació. En aquella època, celebraven els ludi florals, o jocs de Flora, a finals d'abril i demanaven la seva intercessio. En l'època medieval van abundar costums similars, tots centrats en l'arribada del bon temps i l'allunyament de l'hivern. L'1 de maig era considerat l'apogeu de la primavera. Durant aquest període, abans de segle XII, va entrar en vigor la tradició del Tricesimum o "La devoció de trenta dies a Maria". Aquestes celebracions es duien a terme del 15 d'agost al 14 de setembre i encara avui pot observar-se en algunes àrees. La idea d'un mes dedicat esp

DIA INTERNACIONAL DEL TREBALLADOR Vuit hores al dia, una setmana de 40, com a màxim, un dia i mig, de mínim, lliure a la setmana i 30 dies de vacances a l'any. I, tot això, per llei. Des de 1980, gràcies a l'aprovació de l'Estatut dels Treballadors, totes les persones treballadores que es regeixin per ell tenen aquests drets. Però no sempre va ser així. Cada Primer de Maig se celebra a gairebé tots els països del món el Dia Internacional del Treballador, una jornada de commemoració i reivindicació del moviment obrer global que recorda a aquells que van lluitar per unes condicions dignes de treball Diu, en efecte, l'Escriptura: No posis morrió al bou mentre trilla. I també: El qui treballa, bé es mereix el seu jornal. 1 Ti 5,18