Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2021

Enfocar: Tardor

  Observar la imatge i reflexionar amb el text: Verds, grocs, vermellosos formen el paisatge típic de la tardor. És temps de contemplar paisatges diferents, en els quals apareix una simfonia de colors i tonalitats que em convida a agafar-me un temps per contemplar els colors del meu paisatge interior. El verd, d'allò que no canvia, del que es manté ferm, frondós, com arbre de fulla perenne. Totes aquestes coses que són font d'alegria per a la meva vida, d'il·lusió somnis i desitjos, allò que és seguretat i em mobilitza Els tons grocs i vermellosos, que anuncien que alguna cosa està canviant, que em parlen de certa malenconia, que em fan intuir la necessitat d'algun canvi en la meva vida, en alguna de les seves facetes. Quin to predomina en el meu interior? Quines coses en la meva vida romanen, quins es van consolidant? En què em percebo canviant? @pastoralsj

Gent: Gabriel Deshayes

  Avui festivitat de Sant Gabriel, Sant Miquel i Sant Rafel, arcàngels, recordem al Pare Gabriel Deshayes, el continuador de l'obra de Montfort. Però, qui va ser Gabriel Deshayes? A la primera meitat de segle XIX, un sacerdot, també bretó, va ser el continuador de Montfort. Es diu Gabriel Deshayes. Aquest sacerdot pot ser considerat com el refundador de les congregacions montfortianas. Gabriel Deshayes fa de l'educació dels nens una de les seves prioritats. "Els joves primer!". Aquest podria ser l'eslògan-retrat de la seva vida sacerdotal. Per respondre a la necessitat d'instrucció dels nens del camp, funda congregacions religioses. Home emprenedor i innovador, rector d'Auray, crea o restaura quatre centres d'ensenyament. Introdueix cursos vespertins al col·legi municipal: allà s'ensenyen hidrografia, matemàtiques, geografia, llatí, construcció naval (Auray és un port). Dóna a La Chartreuse la primera escola per a sords de la Bretanya. Escollit 7è

Mare Terra: La meva germana

"Aquesta germana clama pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat. Hem crescut pensant que érem els seus propietaris i dominadors, autoritzats a espoliar­la." Ls' 2 Qui es aquesta germana i per què l'anomenem així?  Revisa quines accions et converteixen (potser sense adonar-te) en propietari, dominador i espoliador de la nostra mare terra. 

Ahir: Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat

Aquest diumenge celebrem la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat en la qual el Papa Francesc ens proposa un lema suggeridor: "Cap a un nosaltres cada vegada més gran". En aquesta Jornada ens centrem en aquells que arriben a casa nostra tot l’any forçats per circumstàncies diverses. La sensibilitat cristiana ens empeny a acollir-los, a oferir-los aliment, un sostre i el nostre escalf. Però si meditem bé les paraules que ha triat el Papa, hi trobarem un repte, un gran desig, que el Papa ja ens avançava en la Carta encíclica Fratelli Tutti quan deia: «Tant de bo que al final ja no hi hagi “els altres”, sinó tan sols un “nosaltres”» (FT 35). Si repassem una mica la gramàtica, veurem que quan diem «els altres», ens referim a una tercera persona plural, a persones que no són prop nostre o amb nosaltres, persones entre les quals hi ha una certa distància. En canvi, quan diem «nosaltres», que és gramaticalment la primera persona plural, expressem una pluralitat d’individus que

Propòsits: Aprendre quelcom nou

Una meta positiva per a aquest any podria ser aprendre alguna cosa. És molt probable que en el passat et vas apuntar a un idioma o un instrument i l'haguessis de deixar per les circumstàncies que fossin. Pot ser temps de reprendre aquells primers passos. Aprendre alguna cosa nova amplia la mirada, que està ja massa acostumada al cosmos conegut. Aprendre és una de les experiències humanes fonamentals que no acaben mai. Per això, viure tancat a la novetat és empetitir la nostra comprensió de la realitat. Com més saps, més t'adones del que ignores, més obert estàs al misteri del món creat i menys judicis realitzes davant la diversitat i les idees alternatives. D'altra banda, aprendre és créixer com a persona. Et fa ser una mica més humil ja que començar un aprenentatge costa sempre un esforç i suposa dependència total del mestre. Transitar un camí nou és una aventura que enganxa i estimula la vida amb noves crides i intuïcions. Finalment, aprendre et possibilita poder posar-ho

Intuïcions: L'essencial

Tantes coses urgents, tantes d'immediates, tantes d'evident, tantes  d'imprescindibl ... se'ns menja una mica la vida. L'essencial són poques coses... Voler que la gent sigui feliç, tenir dies dolents, abraçar amb força, superar el cansament, omplir la vida de moments de trobada, pregar... Saber-se  acompanyat, ser agraït, necessitar a algú, cantar, estimar a qui tinc a prop i al distant, mirar als ulls, posar-se a les sabates de l'altre, en la seva pell... Mirar des del seu lloc i sentir el que ell sent  .C reure en la pau, jugar a somiar... Fixa't en l'essencial Quins són els teus essencials? Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls. El petit príncep de Antoine de Saint-Exupéry

PREGAcine: Soledat

A vegades ens fan creure que la solitud és un monstre què hem de tenir-li por i que per fugir-ne, necessitem «soroll» a les nostres vides. De vegades som nosaltres mateixos els que ens fem el camí més complicat. Ignorem les nostres emocions o tractem de disfressar-les. Mentim als altres i al nostre propi «jo». Busquem amb fatiga plaers que a la fi només ens fan sentir més sols. Dipositem la nostra felicitat i confiança en llocs equivocats i finalment deixem que el soroll s'apoderi de la rutina. T'has de permetre estar sol, sense sentir-te abandonat. Gaudir del silenci, sense sentir-te ignorat. Conèixer-te a tu mateix, sense sentir-te avergonyit. Estimar-te a tu mateix, abans de decidir estimar algú més. Gaudeix de la teva solitud, perquè és un regal de tu, per a tu.

Relats del món: L'ancià

Un home d'avançada edat va trucar a la porta d'un monestir i encara que era analfabet i molt ignorant, vibrava en ell el desig de purificar-se i trobar la llibertat interior. Va sol·licitar humilment que l'acceptessin com a novici, però els monjos i l'abat del monestir es van adonar que era analfabet i de molt curt enteniment intel·lectual. El van considerar totalment incapacitat per llegir els sermons de Buda, recitar mantres o poder efectuar les cerimònies sagrades. Però contemplaven en l'ancià molta motivació espiritual i un ardent desig per perfeccionar-se. Què podien fer? No podria dur a terme cap tipus d'estudis, no entendria l'essència dels mètodes meditacionals i ni tan sols comprendria el sentit dels rituals. L'abat i els monjos van parlar sobre el tema uns minuts i van decidir permetre a l'home que es quedés al monestir. Però, encara que fos perquè no se sentís humiliat, alguna ocupació calia assignar-li. Li van donar una escombra i li van

A contrallum: Mirar cap endins

  Observar la imtage, comentar-la i reflexionar amb el text: El viatge de "mirar cap a dins" requereix tenir en compte 3 coses: No judici: tractar de treure de dins expressions negatives sobre si mateix. No enfrontar-se amb un mateix, no enfadar-se, no resistir-se a veure el que em passa. Es tracta d'avaluar-se amorosament. Acceptació: perdre la urgència de voler que les coses siguin com jo vull que siguin. Hi ha un temps per acceptar-nos. Flexibilitat: per anar treballant amb calma el que he descobert. A vegades ho podrem fer sols, però altres necessitarem ajuda. Una invitació a mirar, a mirar-nos i, des d'aquí, potenciar el que tenim de bo i resoldre allò menys bo.

Mare Terra: Els Temps de la Creació

El dia 1 se setembre, el Papa Francesc va inaugurar el Temps de la Creació, que finalitzarà el 4 d'octubre, festivitat de Sant Francesc d'Assís. El temps de la Creació és un temps per renovar la nostra relació amb el nostre Creador i amb tota la Creació a través de la celebració, la conversió i el compromís. És un temps ecumènic anual en el qual preguem i actuem conjuntament com una família cristiana a favor de la nostra llar comuna. Aquest any, el lema per aquest Temps és ¿Una llar per a tothom? Renovant  l'Oikos de Déu. La paraula grega Oikos és l'arrel de la paraula oikoumene, o ecumènic, ecumènica, que descriu la nostra "casa comuna", com l'anomena el Papa Francesc a Laudato si' . La nostra llar comuna, la Terra, pertany a Déu, i cada criatura estimada pertany a aquest oikos comú. En fonamentar el lema en el concepte d'oikos, apuntem a la xarxa integral de relacions que sustenten el benestar de la Terra. La paraula ecologia (oikologia) descriu

Gent: Mutaz Essa Barshim (Qatar) i Gianmarco Tamberi (Itàlia)

https://olympics.com/tokyo-2020/es/noticias/videos/barshim-y-tamberi-unidos-por-el-oro-y-la-amistad Recordeu l'or compartit en salt d'alçada en els recents Jocs Olímpics de Tòquio entre Mutaz Essa Barshim (Qatar) i Gianmarco Tamberi (Itàlia)? Després oferir-los un oficial olímpic l'opció de desempatar, Barshim va preguntar: «Podem compartir l'or?». L'oficial va respondre que si. Tots dos al podi, amb les seves respectives medalles d'or, van ser el primer podi olímpic conjunt en atletisme des de 1912.  Més alt... i junts. Certament, qui entén que el triomf, encara que vagis sol, no és cosa de «un de sol», ha comprès llavors l'essència de la vida. No hi ha medalla, ni premi, ni aplaudiment que atorgui la profunda felicitat que dóna l'èxit compartit, aquell que s'aconsegueix no perquè un deixa de competir, sinó perquè ho fa des del sacrifici, el lliurament a una meta, l'honestedat en les accions i el respecte cap a qui està a la l'altra banda, l

PREGArock: Soñemos juntos. Axel

Encara que hi ha moltes cançons que ens parlen dels nostres somnis, aquesta que avui escoltarem i cantarem és una de les que pot abanderar el nostre curs. Simplement perquè ens dóna algunes de les claus que perseguim: - Cal despertar per fer els somnis realitat. Què és el mateix que dir, mou-te, acciona, fes un pas cap endavant. - I la més important: somiarem junts, per aconseguir un somni comú, unint cors. Un somni que persegueix un món millor per a tothom. Que n’és d’important somiar junts! [...]  Sols, es corre el risc de tenir miratges, en els quals veus el que no hi ha; els somnis es  construeixen junts» . Somiem com una única humanitat, com caminants de la mateixa carn  humana, com a fills d'aquesta mateixa terra que ens acull a tots, cada un amb la riquesa de  la seva fe o de les seves conviccions, cadascun amb la seva pròpia veu, tots germans. Papa Francesc. Carta encíclica. Fratelli tutti: sobre la fraternitat i l'amistat social 

A contrallum: Somnis

Observar la imatge que presideix el lema d'aquest curs i comentar-la a través d'aquest text: No tingueu por de sortir dels límits, de pensar en gran, de caure en gran, de somiar en gran. Però recordeu, els somnis sense un propòsit són només somnis i només produeixen insatisfacció.  Així que val la pena que tingueu propòsits, metes, en la vostra vida. Cada any, cada mes, cada dia. I per aconseguir el que us proposeu necessiteu disciplina i constància. Heu de treballar cada dia, i planificar. Haureu sentit a gent que diu, no penso planificar... Però el treball dur funciona. Treballar dur és el que fa la gent que triomfa. I en aquest món de tuits... en el què heu crescut, el que facis moltes més coses no vol dir que aconsegueixis molt més. No confongueu moviment amb progrés. Així que seguiu esforçant-vos, tenint metes i progressant. I tot el que vulgueu, bo, ho podeu tenir. Reclameu-lo, treballeu dur per tenir-lo, i quan ho hagueu assolit, torneu-hi i tireu d'algú més. "N

BENVINGUTS i BENVINGUDES

A ben poques cançons, hi apareixen tants personatges com a "Qualsevol nit pot sortir el sol"; una seixantena, amb la particularitat que tots són de ficció, protagonistes de contes, historietes il·lustrades, novel·les o films: Blancaneu, Patufet, Jaimito, Peter Pan, Charlot, Pinotxo, Gulliver, Frankenstein... Tots fan cap a una mena de festa, on es trobaran com a casa ('casa meva és casa vostra') i on allunyaran les penes ('de les tristors, en farem fum'). Al final de la cançó publicada el 1975, l'autor, en Jaume Sisa s'adona que ja no hi manca ningú, a la festa..., llevat de tu. Avui el col·legi torna a obrir les portes per a tu, per a tots vosaltres. En començar el curs, amb tants dies per davant, és aquesta una bona ocasió per pensar-ho, per demanar-te llum, per oferir-te el que pot haver d'esforç i de lluita, i per posar el nostre camí a les teves mans. Senyor, que aquest curs sigui temps d'avançar, per fora i per dins. Perquè cada any que p