Gabrielistes 1xDIA

  En paraules del grup“Intenta ser una cançó que ens recorda la fragilitat de la vida i es mira la mort com a part del traje,cte. Hi ha idees que hem après els últims anys al Nepal, a l’Índia, amb els indígenes… que són cultures que es miren la vida com una petita experiència de tot el que som. Venim de molt lluny i anem més lluny encara. Ens trobem en aquest tros de camí i de vegades ens costa dir-nos coses tan fàcils com que ens estimem." En els propers dies celebrarem “Els sants i els difunts”. Dues festes que contemplem juntes. Ens conviden a reflexionar sobre la vida i la mort, sobre el nostre camí i el nostre destí. Sobre les nostres poques certeses i les moltes preguntes que tenim. És veritat que, enmig del vertigen i la voràgine de la vida quotidiana, es fa difícil mirar la cara a les grans qüestions. Però a vegades cal intentar-ho. Tens la sensació d'estar aprofitant la vida? Què pots fer per viure amb més intensitat, plenitud i fondària?

Vídeo que planteja que podríem viure al paradís però ni tan sols se'ns acudeix imaginar i visualitzar això per fer-ho realitat. Al revés, duem a terme quantitat d'accions que embruten, fan malbé, degraden i maten... la nostra llar. Com aconseguirem crear de nou un paradís si no creiem fortament que és possible crear-lo? I per contra, com no ens abocarem cap al desequilibri si el que ocupa les nostres ments cada dia és que només és possible el caos? Les nostres ments són igualment poderoses tant per a un cas com per a l'altre. Per això el vídeo vol transmetre una visió en perspectiva, des de la llunyania, per intentar crear un focus de consciència i trencar la ignorància, la ceguesa i l'apatia, i fer arribar l'emoció i l'energia a tothom que sí, podríem viure al paradís.

El segon objectiu del Pacte Educatiu global es " Escoltar les joves generacions ": Escoltar la veu dels nens, adolescents i joves per construir junts un futur de justícia i de pau, una vida digna de tota persona. Aquest objectiu crida l'atenció sobre la necessitat d'adoptar un paradigma pedagògic basat en l'escolta i el diàleg atent i respectuós de les joves generacions. El Papa fa servir tres verbs: escoltar, transmetre, construir junts. Cal començar sempre per escoltar la persona, acollint les vostres preguntes, les seves necessitats, les seves ferides, les seves pobreses, descobrint els seus talents, coneixent-ne els somnis, els ideals, etc. Abans de “instruere” és necessari “e-ducere”, treure a la llum, fer sortir, posar en relleu, preparar el terreny bo, predisposant-ho a acollir la llavor del coneixement. Però, escriu el Papa, això es fa transmetent i compartint els valors, és a dir, la vida, l'estil de l´existència; només en un segon temps es comuniquen

Ets un arbre amb unes arrels profundes, ben plenes de vida compartida, que s'aixamplen al llarg del teu pam de terra. Ets una persona arrelada. Avui et proposo la Meditació-visualització de l'escorça. Tanca els ulls. Quan respiris, imagina't que a l'inhalar, agafes tota la Vida i quan exhales, la dones. Sigues conscient d'aquest moment. Entra al bosc i contempla l'arbre que tu ets.  Obre els braços i palpa la teva escorça. Abraça-la.  Toca la base, el tronc que constitueix la teva vida, ara. Mira si el tacte és aspre. Si hi ha algun nus o una ferida que es va tancant... Si hi ha molsa que comparteix amb tu molts moments. Si el tronc creix vertical o de costat, però va creixent... Fixa't en cada detall. Ets tu ara, vivint. Abraça aquest tronc i a través de la seva escorça, pren el pols del teu moment. Toca la pell del que vius. Al final agraeix. Sempre agraeix.Tant el que vius personalment com el que comparteixes amb els altres. Quin tronc! Endavant. Creix be

  Dilema d'avui La teva amiga de tota la vida comença a anar amb gent d'un altre grup encara que tu preferiries anar vosaltres  soles . Et diu que aquest dissabte no podrà anar amb tu al cinema, però tu sospites que és mentida i que ella anirà al centre comercial amb els altres. Possibles respostes No li tornes a parlar, és millor així. Buscaria una altra gent perquè veiés que tu també tens amics i els diria que no és fiar. Plores i l'implores que segueixi sent la teva amiga, però et sents traïda i et deprimeixes. Parles amb ella per deixar les coses clares i veure com seguiu. La gent canvia i potser necessitem conèixer més gent. Els amics no són propietats i tenen dret a seguir el seu camí. Si em sento mal tractada potser no em convé la seva amistat. Comprovem resultats Doncs quina solució dràstica. Potser és una manera de no enfrontar-t'hi i de la teva por de perdre-la o d'enfadar-te. Denota debilitat de caràcter. O sigui, que li dónes gelosia… un remei tan estès

"L'eliminació dels ancians de la vida de la família i de la societat representa l'expressió d'un procés pervers en què ja no existeix la gratuïtat, la generositat, aquesta riquesa de sentiments que fan que la vida no sigui només un donar i rebre, és a dir, un mercat... Eliminar els ancians és una maledicció que aquesta societat nostra s'infligeix sovint a si mateixa." "Vols fer alguna cosa nova a la vida? No t'acontentis de publicar algun post o algun tuit. No t'acontentis amb trobades virtuals, busca els qui són reals, sobretot aquell que et necessita; no busquis la visibilitat, sinó els invisibles. Això és original, això és revolucionari”. Papa Francesc

Parlar de missió és parlar del sentit de la vida: reconèixer que tens una missió diu molt de la teva identitat, dels teus orígens, dels teus somnis i del perquè fas les coses. Per començar, afirma que et prens força de debò allò que fas. És a dir, que ets capaç de focalitzar els teus propis interessos a favor d'una dedicació màxima a allò que t'apassiona. Els autèntics apassionats per la vida que he conegut han estat persones amb una missió. Tot i que això sona rimbombant, les missions no solen ser en general grandioses. Una missió es caracteritza per ser precisa, concreta, de vegades amb nom i cognoms, sempre unint el dia a dia amb la utopia: cansar-se cada dia convivint amb els nens d'un centre de menors perquè val la pena lluitar pel seu futur; sortir cada dia als campaments on viuen centenars de migrants que volen passar a Europa perquè l'Esperit bufa a buscar dignitat; preparar apassionadament una classe per a alumnes de l'ESO encara que el que es busqui és aju

  En alguns llogarets de Namíbia expliquen que fa molt, molt de temps, el cocodril tenia la pell llisa i daurada com si fos d'or. Diuen que es passava tot el dia sota l'aigua, a les aigües enfangades, i que només en sortia durant la nit perquè la lluna es reflectís en la seva brillant i llisa pell. Tots els altres animals anaven a aquelles hores a beure aigua i es quedaven fascinats contemplant la bella pell daurada del cocodril. El cocodril, orgullós de l'admiració que causava, va començar a sortir de l'aigua durant el dia per presumir de la pell. Aleshores, els altres animals no només anaven a beure aigua a la nit sinó que s'acostaven també quan brillava el sol per contemplar la pell daurada del cocodril. Però va passar que el sol brillant a poc a poc va anar assecant la pell del cocodril i cada dia s'anava posant més lletja. En veure aquest canvi a la pell, els altres animals anaven perdent la seva admiració. Cada dia, el cocodril tenia la pell més esquartera

La solitud es l'absència de companyia . Resulta molt pràctica quan no vols que et molestin. Però pot ser angoixant si creus que no tens a qui acudir o amb qui compartir les coses. I és que la solitud no és el mateix que estar sol. A la vida no podem estar sempre acompanyats i saber conviure amb l'experiència d'estar-hi només és fonamental per madurar. El problema és quan estant sol s'experimenta una solitud que ho envolta tot. Per això, necessitem relacions reals capaces de sostenir a la distància, de fer sentir que estar sol no comporta sentir-se abandonat. Només deixarem de sentir-nos sols quan sapiguem que hi ha una xarxa de relacions de família, amistat i amor que no desapareixen.  Potser així, tornant a les relacions veritables, podem frenar l'avenç d'aquesta pandèmia silenciosa que porta tantes persones a sentir-se a punt de desesperar-se. No és mal moment per aturar-nos com a societat i pensar què fem pels que senten sols?

  Un total de 13,1 milions de persones, és a dir, el 27,8% de la població espanyola, es trobaven en risc de pobresa i/o exclusió social el 2021, xifra que suposa un augment d'un punt percentual i la continuació de la tendència ascendent impulsada l'any passat pels efectes de la pandèmia. En termes absoluts, unes 380.000 persones noves estan en risc de pobresa o exclusió social aquest darrer any. Pel que fa a la xifra de persones que pateixen Privació Material Severa, és a dir, que no es poden permetre un àpat de carn, pollastre o peix cada dos dies, mantenir una temperatura adequada a la llar o anar-se'n de vacances, entre d'altres, afecta 3 ,9 milions de persones (8,3%) i un 44,9% de la població va tenir dificultats per arribar a final de mes, una millora de 0,3 punts respecte a l'any anterior. " Dignitat per a tothom a la pràctica: els compromisos que assumim junts per la justícia social, la pau i el planeta" és el tema d 'AVUI, Dia Internacional per

  Dilema d'avui Fa una setmana que intentes acabar una feina de Socials però quan no et falta una cosa, te'n falta una altra o et sorgeixen altres coses més interessants com xatejar. Només et queda aquest cap de setmana perquè es lliura dilluns. Possibles respostes Ho faig com sigui, el cas és presentar alguna cosa perquè no em renyin. Demano ajuda als meus amics perquè em deixin copiar. M'estiro dels cabells, em poso de mal humor i em tanco a la meva habitació. Dedico totes les hores del dia i de la nit que queden a fer-ho tan bé com sigui possible. Ho faré però demanaré un ajornament a la professora per acabar-ho millor. D'aquesta aprenc a organitzar-me. Ho faré tan bé com sigui possible i assumiré  les conseqüències. Comprovem resultats Qui t'ha de renyar? els teus pares? els profes? Amb això aprendràs i assumiràs responsabilitats... Seguim? A més de poc legal, això és passar el "marró" a un altre, eludint la teva responsabilitat. Sembles molt llest i s

  Tenim el costum, més generalitzat del que és recomanable, de donar validesa a criteris aliens, a històries que s'expliquen en totes les direccions possibles, sense prendre'ns la molèstia de comprovar cuanta veritat tenen. Portat al terreny personal, quan decidim donar curs a la difusió (m'ho ha dit tothom, aquest és de fiar...), no mesurem quant de mal pot fer estendre comentaris no sempre certs, situacions que no sempre s'han produït (o no exactament com les expliquem o ens les expliquen), encara que la nostra intenció sigui... diguem càndida... A la nostra mà està posar el límit al que entra... i el que deixem sortir. @pastoralsj

La Basílica del Pilar és una de les més antigues d'Espanya, al seu interior hi ha la columna sobre la qual la Mare de Déu es va aparèixer a l'Apòstol Sant Jaume durant l'evangelització d'Espanya l'any 40 després de Crist. És l'aparició mariana més antiga reconeguda per l'Església. L'Apòstol, desanimat per les grans dificultats que estava travessant per evangelitzar Espanya va demanar un senyal, “va ser llavors quan se li va aparèixer la Mare de Déu qui el va animar a seguir endavant i li va fer la promesa, que encara es manté, per la qual mentre estigués aquest pilar dempeus, hi hauria veritables deixebles del seu Fill a Espanya. Aquesta devoció es recolza en la tradició perquè no hi ha documents escrits d'aquesta aparició mariana, que a més té la particularitat que quan la Mare de Déu se li apareix a l'Apòstol Jaume, ella encara és viva, però a Terra Santa. Jaume i els seus deixebles van recollir el regal de la Mare de Déu, van guardar aquesta c

Avui 11 d'octubre del 2022, es commemora el desè aniversari del Dia Internacional de la Nena. Les nenes de tot el món segueixen enfrontant-se a reptes sense precedents pel que fa a la seva educació, benestar físic i mental, i la protecció necessària per a una vida lliure de violència. Tanmateix, l'adversitat comporta sovint l'enginy, la creativitat, la tenacitat i la resiliència. Els 600 milions de nenes adolescents del món han demostrat una vegada i una altra que, si se'ls faciliten les habilitats i les oportunitats, elles mateixes poden ser les que impulsin el progrés a les seves comunitats, reconstruint un futur més sòlid per a tots que inclogui les dones, les nenes i els nens i els homes. Les nenes estan àmpliament preparades per avançar en el proper decenni. Ha arribat el moment que rendim comptes amb i davant d'elles i invertim en un futur que cregui en la seva capacitat d'organització, lideratge i potencial. @un.org "l'organització de les societa

A partir d'avui us proposo una sèrie de meditacions, amb l'arbre com a centre d'interès. Comencem mirant les seves arrels... Escull un lloc tranquil, tanca els ulls i centra't en la respiració. Inspira i expira pel nas molt lentament i de forma conscient. Dedica uns dos minuts a treballar aquesta consciència amb el propi cos. Després imagina't que ets un arbre, un gran arbre, centenari. Un arbre amb una gran capçada. Però... fixa't en les seves arrels. Penetren profundament a dins la terra. Imagina que les arrels són les teves cames. Ets sents connectat/connectada amb la terra, a través dels peus, de les cames, dels malucs... Puja una energia, una força de vida que ho ampara tot, i ho acull tot. Tot el que has viscut avui o al llarg d'aquesta temporada està dins aquesta Vida. Ets sents un arbre profundament arrelat. Experimenta com cap ventada, cap tempesta podrà treure't mai d'aquest pam de terra. Al final, respira fons i en cada expiració, digues u

Amplia i observa la imatge. Què ens diu? A què ens crida? Com podem aplicar-ho al nostre dia a dia? Partint de la invitació de Pau als corintis, a sentir-se membres d'un mateix cos, a compartir els dons diversos al servei d'un projecte i un bé comú, se'm convida a obrir els ulls i les orelles; a estovar el cor; a estendre les mans per construir la comunitat; i a posar-me en marxa i acceptar la meva missió. Amb altres. Per tothom.

  Especialment en èpoques de polarització, resulta molt angoixant el discurs dels qui se senten en possessió de la veritat (la seva, sigui quina sigui, perquè d'aquests n'hi ha a tots els bàndols, a tots els vaixells, a tots els projectes). Sembla que ho tenen tot clar, que mai no dubten, que són els garants de les essències, els perfectes, que saben molt bé condemnar allò que no els afecta… La temptació del maniqueu consisteix a dividir el món en bons i dolents. Els meus i els altres. Tant és si parlem de política, de religió, d'economia… És cert que no tot és igual, i que hi ha coses bones i dolentes. Però normalment ningú no està en possessió de tota la veritat. Tant de bo sabés acceptar la meva pròpia dosi d'equivocació, i respectar el desacord amb els altres. Tant de bo el diàleg fos en la meva manera d'actuar menys un eslògan i més una manera d'aprofundir en les coses per cercar allò que s'aproxima més a l'evangeli. Tant de bo tractés de descobrir

Crisi és una paraula desafortunada que sona a derrota, a ésser humà fragmentat en mil trossos. És possible, però també podem percebre-la d’una altra manera: com un mode natural de viure, com la clau secreta de la vida. En la naturalesa tots els organismes travessen crisis, un canvi dóna pas a un altre, una estructura vella desapareix i en neix una de nova: la tija es fa flor, la flor es transforma en fruit.  Podem descriure la crisi de l’adolescència com a símptoma de creixement, no d’esgotament. Una crisi és això: risc i oportunitat. Risc de sucumbir, de veure’s estancat o aniquilat, i oportunitat de creixement, de renéixer a formes noves, que abans ni tan sols somiàvem. Davant la crisi cal p lantar cara als problemes sense ensorrar-te. Somriure, encara que costi.  No cercar culpables, sinó solucions.  A ixecar la vista i veure més enllà del que et pesa. Plorar si et fa falta, però per després assecar-te la cara i seguir endavant, que tants altres ploren, i potser sense tu no trobin c

Giovanni di Pietro Bernardone, més tard Francesc d'Assís, va néixer el 1182 a Itàlia i va dedicar la seva vida al servei religiós. Va fundar l'Ordre Franciscana i dues més també sorgides sota l'autoritat de l'Església catòlica a l'Edat Mitjana. Va ser fill d'un comerciant adinerat, però va renunciar a les riqueses de la família. Entre els seus ensenyaments va deixar comprendre quin és el nostre lloc a la Terra, ja que, segons els seus preceptes, el benestar de la raça humana està integrat al benestar de tots els animals i el medi ambient. Plantejaments similars duen endavant avui els milions de joves que es reuneixen a demanar polítiques contra el Canvi Climàtic. Si aquests reclams avui són presos, en molts casos, a la lleugera, molt més ho va ser a l'època de Francesc: les seves idees eren vistes com una total raresa, però ell les va seguir professant al punt de despullar-se de totes les riqueses materials i dedicar-hi la seva vida a servir i ajudar els seu

Et sents comprès? Sols parlar de les coses que et preocupen? Creus que els teus amics et coneixen bé?   No sempre et sents comprès. Tranquil, és normal: si tan difícil és conèixer-nos a nosaltres mateixos, com ha de ser fàcil que també els altres ens coneguin i sàpiguen com ens sentim?  La incomprensió neix de la falta d'enteniment amb l'altre. Intentem explicar el que ens passa o el que pensem, però l'altra persona no ens entén. De vegades ens sentim incompresos perquè alguna cosa que fem no sembla encaixa amb l'opinió de la resta. Com sorgeix la incomprensió? La incomprensió sorgeix d'un desajust entre com veus tu el món i com creuen els altres que el veus. És una barreja de frustració i desemparament.  No obstant això, en general, et sols sorprendre gratament quan expliques els teus sentiments i experiències. Potser podries provar a confiar més en les persones del teu entorn i deixar que et sorprenguin. Si no et comuniques amb elles, tu mateix estàs dificultant l