Gabrielistes 1xDIA

Sostenible i infinitament reciclable, l'alumini és un dels màxims exponents de l'economia circular, un model econòmic que pretén optimitzar els productes al llarg de tot el seu cicle de vida. De fet, un 75% de l'alumini produït en algun moment encara segueix en ús avui en dia. I reciclar alumini i no haver de tornar a produir material verge suposa un estalvi d'energia del 95%, i contribueix a assolir els objectius de reducció d'emissions de diòxid de carboni. A Espanya set de cada 10 llaunes d'alumini es reciclen, però en opinió de Myriam Galmés, directora comercial de BALL al sud d'Europa, empresa líder en la fabricació de llaunes de beguda, "aquest percentatge resulta insuficient". Per això, afegeix, "apostem per taxes properes al 100% de reciclabilitat". Encara que a la resta de països del nostre entorn, els percentatges són similars, lleugerament superiors a Itàlia (78%) i inferiors a França (66%) o Portugal (43%), la veritat és que e

https://youtu.be/SpdlW9BMB0E (estribillo) Yo quiero y quiero y quiero y quiero compartir todo lo bueno y aprender a vivir lento. Porque quiero y quiero y quiero y quiero poner a dieta el ego y aprender a vivir más con menos. "Quiero, quiero, quiero" argumenta en la seva lletra el clàssic joc de demanar/concedir tres desitjos. Component la cançó ens vam adonar que, quan no et falta res, això es converteix en un exercici molt difícil. Per això vam viatjar a Uganda, on vam gravar el videoclip i vam entendre que hi ha moltes formes de "voler", i que el "tenir" i la felicitat no sempre van de la mà ". L’Arnau i l’Eric es van llançar a col·laborar amb l'ONG Petits Detalls de la qual ens asseguren que és un equip de persones sorprenentment jove i amb unes ganes immenses d'ajudar els que més ho necessiten. L'ONG es dedica a promoure projectes enfocats a millorar el nivell de vida de la infància basats en l'educació, desenvolupament social, sal

Sota el nom de Solinar -acrònim que uneix solidaritat i el nom de centre educatiu-, el grup va començar a funcionar fa set anys. Va ser, com recorda la seva coordinadora, Silvia Fernández, a proposta de l'ONG Joves i Desenvolupament. “Van començar set alumnes i ja són més de 50”, afirma. Les seves accions tenen dos beneficiaris fonamentals: els nens de famílies desafavorides i les persones grans que viuen en una residència propera. Tot anava molt bé fins que es va declarar l'alerta sanitària pel coronavirus fa un any. El confinament i les restriccions que es van imposar per reduir els contactes socials feien impossible dur a terme les activitats habituals de Solinar. Calia posar els caps a pensar per a trobar una alternativa. I va arribar. A la Lucía, jove integrant del grup solidari, se li va ocórrer organitzar una rifa. El repte de trobar una solució va esperonar les ments dels xavals i van decidir involucrar el departament d'Informàtica de l'institut. Per saber-ne mé

Amplia la imatge i comenta-la amb el text. https://pastoralsj.org/images/profundizar/192miembros.jpg Utilitzar cadascú el nostre do és construir la comunitat. No ser fidel al do rebut és fer mal a la comunitat i a cadascun dels seus membres. Cada un som una baula imprescindible d'una mateixa cadena. Només allà on la baula més petit engrana amb fermesa, la cadena es torna irrompible. El do és el que aporto a la comunitat per edificar-la, per construir-la. Si no sóc fidel, hi haurà una fallada en la construcció. En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres.  (Rom 12, 4 - 5)

A la dinàmica del dia d'avui portarem a terme una visualització. Per a això ens col·loquem en una posició de relaxació; tancarem els ulls i, acompanyats per una suau música, imaginarem que som una petita barca. Aquesta barca anirà navegant per diferents instants de la nostra vida, detenint-se en aquells moments més significatius. Cada vegada que la barca s'aturi en una situació determinada, descobrirem quins sentiments ens evoca aquell moment viscut. Navegarem amb la barca fins al moment actual en el qual ens trobem, lloc on aparcarem la barca i seguirem vivint experiències Josean Manzanos

L'arribada de l'esperit que hem celebrat per Pentecosta no es pot limitar a la força que ens porta a cridar i que un dia emmudeix per afonia o cansament. Tampoc és el voluntarisme que es desintegra davant les adversitats. L'arribada de l'esperit infon el desig de tornar a reconèixer i a viure des de l'amor que un dia ens va descol·locar i que habita en nosaltres quan la realitat sembla que es torna fosca. L'esperit decideix actuar i transformar la realitat perquè els dons que porta no porten al crit, sinó a l'amor. Álvaro Lobo sj. Pentecosta o la celebració de l'Esperit Sant, commemora el final del període litúrgic de Pasqua.

Caminada pel centre de la teva localitat/o pel pati de l’escola Podem caminar, cantar, fer soroll, portar cartells amb consignes per una recuperació justa i sostenible i moltes coses més. Posa a treballar la imaginació i no t'oblidis de mantenir la distància de seguretat (al menys 1 metre entre cada participant). Hem de donar sempre exemple. El desafiament urgent de protegir la nostra casa comuna inclou la preocupació d'unir tota la família humana a la recerca d'un desenvolupament sostenible i integral, ja que sabem que les coses poden canviar  (LS 13).

Pregària per a la cura de la creació https://drive.google.com/file/d/1jDjD-mzPOJuARvLtCt-7RYtEpuDOamUS/view Ens unim a la pregària per celebrar la Setmana Laudato Si’.

https://youtu.be/rhmQjFASQPs La contaminació que ens envolta ens impedeix gaudir de les nostres ciutats, respirar aire net o fins i tot córrer pel carrer. Acabar amb els combustibles fòssils comportaria importants beneficis sanitaris i econòmics, no només per protegir la nostra salut, sinó també per frenar el canvi climàtic. I les solucions existents són cada vegada més nombroses i assequibles. Les persones de tot el món exigim un aire net i els governs han d'actuar en conseqüència: aturar la construcció de noves centrals tèrmiques de carbó i tancar les existents, invertir en sistemes de transport públic i evolucionar cap a l'energia renovable tan ràpid com sigui possible .

Us animem a compartir l’itinerari proposat al decàleg i a participar. La nostra fe i el nostre compromís amb els empobrits ens mouen a fer-ho ja que “són inseparables la preocupació per la natura, la justícia envers els pobres, el compromís amb la societati la pau interior”(LS 10)i perquè “som cridats a ser els instruments del Pare Déu perquè el nostre planeta sigui allò que Ell va somiar en crear-lo i respongui al seu projecte de pau, bellesa i plenitud”(LS53) Materials https://www.enlazateporlajusticia.org/ca/decaleg/ Recolzaràs la causa dels pobres. Redescobriràs el valor de la simplicitat en la teva pròpia vida. Valoraràs la importància dels teus comportaments quotidians. Apreciaràs la diversitat del nostre món. Animaràs una conversió personal, eclesial i comunitària. 6) Impulsaràs les decisions necessàries, encara que siguin costoses. No supeditaràs la teva acció als interessos econòmics. Bussejaràs en la teva pròpia tradició espiritual. Assumiràs els consensos científics. Superar

Crida a un camí integral https://youtu.be/YeVKfOSPz5s La Setmana Laudato Si '2021 és un moment per reflexionar sobre el que la pandèmia del COVID-19 ens ha ensenyat i preparar el futur amb esperança.

https://youtu.be/YpRgEpOKQho En aquest vídeo comercial, se'ns mostra com la tecnologia ha facilitat l'accés a la informació. No obstant això, aquesta eina té una cara oculta que pocs són capaços de detectar: ​​les fake news. La desinformació i la velocitat a la qual compartim aquestes notícies té un gran impacte en les nostres vides, especialment en aquells que més les fan servir, els joves. És el moment de conscienciar-nos i aprendre a desmentir aquestes notícies a través del pensament crític i la recerca de fonts fiables. Potser sigui aquest el moment de preguntar-nos per què funciona a la nostra societat aquest mecanisme de desinformació amb tanta eficàcia. I si mirem no tant globalment, si no al nostre entorn més proper potser ens descobrim fent el mateix, encara que a petita escala. Rumors, xafarderies, «m'han dit que ...», «es comenta ...», «t'has assabentat que ...» i altres formes de propagar informació que no tenim molt clara però que compartim sense pensar, só

https://youtu.be/CsnTVgXFOn8 (tornada) Y si no me sale del corazón, voy a aprender a decir que no. Quien bien me quiere lo va a comprender, yo no nací solo pa’ complacer. Y si no me sale del corazón, voy a aprender a decir que no. Si quiero mejorar el mundo, primero voy a mimarme yo. "Que no, Que no" rebutja tot el passat en el qual ella s'havia menyspreat i mira cap a un futur en el què només hi ha prioritat i qualitat en primera persona. Una cançó plena de vida i color, que convida a l'amor propi i l'autocura. Jesús li digué: –Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Mateu 22, 37-39

Nois i noies de 2n d'ESO de l'escola Maria Auxiliadora de Béjar (Salamanca) conviuen amb joves amb diversitat funcional intel·lectual i promouen activitats per millorar l'entorn. Des de les àrees de religió, física i química i educació física de 2n ESO sorgeix un projecte mediambiental comú. Els alumnes van arribar a la conclusió que era necessari contribuir, d'alguna manera, a l'educació en la protecció de l'entorn, promovent la sensibilització mediambiental, la reducció de residus i el reciclatge, tant a la seva comunitat educativa com a d’altres centres. Tots aquests objectius, a més, es van plantejar partint d'un eix comú: fomentar la inclusió social de les persones amb diversitat funcional intel·lectual. Per això, es va crear un projecte amb suport del col·lectiu "ASPRODES plena inclusió". Castella i Lleó i junts, com UNA SOLA VEU, treballaran al llarg de dos cursos escolars entreteixint llaços d'unió. https://youtu.be/UlJG-hpETzI

Ampliar la imatge i comentar-la amb el recolzament del text. Som éssers fràgils en un món que no sempre controlem. Tots volem ser lliures i sabem que hi ha fils que ens mouen. Si som conscients podem trencar-los. Però sempre apareixen noves mans invisibles disposades a teixir nous fils. Sóc conscient dels fils que em controlen? Em deixo portar o faig el possible per deslligar-me? A la gent la empobreixen perquè després votin per aquells que els han enfonsat en la pobresa.  Papa Francesc

En el dia d'avui durem a terme una dinàmica l'objectiu de la qual serà fixar-nos si som capaços de generar nous pensaments. En el dia a dia és habitual que la nostra ment s'entesti a repetir i repetir pensaments. Per això, en l'experiència dedicarem uns minuts a reflexionar si des que ens hem aixecat hem tingut un pensament que mai fins ara havíem tingut. Recordarem tots els pensaments d'aquest matí i entre ells detectarem si hi ha hagut o no pensaments nous. Compartirem amb el grup els nostres "nous pensaments". J. Manzanos Cada cosa que pensem està donant forma al nostre futur. Louise Hay

https://www.youtube.com/watch?v=SNdeDB6QrzY El francès Alexis Dessard, qui va cobrar notorietat després d'impulsar la neteja de llocs turístics de Bolívia, ha anunciat que els seus propers projectes són netejar l'estret de Tiquina, la Vall de les Ànimes, la Badia de Cohana i el riu Desaguadero. Aquest últim repte pretén ser dut a terme amb la participació conjunta de bolivians i peruans. L'activista mediambiental, que va arribar de turisme al país mesos enrere, va dir que la seva vida va canviar després de percebre l'interès nacional davant les seves campanyes públiques per recollir les escombraries dels llocs turístics. Dessard es va traslladar fins al Cementiri de Trens d’Uyuni, on va començar la iniciativa de netejar el lloc. Per aconseguir suport de ciutadans i autoritats, va fer una convocatòria pública a través del seu canal de YouTube. Posteriorment, va conèixer el cas del llac Uru Uru i va convocar a la població a sumar-se a la iniciativa per retirar milers d

El triatleta Diego Méntrida va explicar el perquè del seu gest en el Triatló de Santander, de deixar passar al britànic James Teagle quan tots dos lluitaven pel podi. Teagle s'havia desviat de camí i va haver de rectificar. "Ell anava davant en l'última part, mereixia més que jo entrar primer", va dir a la Mònica López al programa 'L'Hora de La 1' de TVE. A més, com a conseqüència de la viralitat, hem conegut el que pensen d'ell en el seu club i la reacció de Will Smith, emocionat en veure el gest del triatleta espanyol a les xarxes. També ha parlat el mateix Teagle, que li ha donat el seu agraïment en vídeo i s'han citat per a la propera prova. https://www.rtve.es/alacarta/videos/la-hora-de-la-1/triatlon-mentrida-deportividad-will-smith/5667947/ I és que l'esport en sí comporta una dinàmica que convida a la humilitat: perquè ningú ha guanyat i ha estat el millor sempre, perquè tot esportista ha viscut el fracàs i la limitació, i perquè tots -e

L’Alexandra caminava amb el seu pare quan aquest, de sobte, es va aturar en un revolt del camí. Després d'un breu silenci, li va preguntar: –A més a més del cantar dels ocells, què sents, Alexandra? La nena va parar, parant l’orella. Després d'uns segons va respondre: –Pare, estic sentint el soroll d'una carreta que s'acosta. –Molt bé –va respondre el seu pare. Tens raó, s'està acostant una carreta buida. L’Alexandra, sorpresa, va preguntar al seu pare: –Com saps que és una carreta buida si encara no l'has vist? Llavors el pare va respondre: -És molt fàcil saber quan una carreta està buida pel soroll que fa. Com més buida està la carreta, més gran soroll fa. L’Alexandra es va convertir en adulta i, sempre que veia una persona interrompent una conversa i parlant massa de si mateixa de manera inoportuna o violenta o presumint del que posseïa, tenia la impressió de sentir la veu del seu pare dient: –Com més buida està la carreta, més gran és el soroll que fa. Segur

https://youtu.be/0uz0QfTlTVI The counting sheep és un divertit curt que ens mostra com l'engany mai hauria de ser una via per aconseguir els nostres objectius. La humilitat és necessària perquè no som perfectes, i hem de ser capaços de reconèixer les nostres limitacions. Implica veure en l'altre no a un competidor, sinó a un mestre, en tant que és millor que un mateix en determinats aspectes. I som nosaltres els que hem d'acceptar la nostra limitació, i fer-ho de bon grat, acceptant la humilitat no com un posat, sinó com una actitud d'agraïment a Déu i reconeixement als altres. Fill meu, actua amb dolcesa en tot el que facis i seràs més estimat que un home generós. Siràcida 3, 17

El Pare vol que donem molt de fruit. És a dir: aprofitar a fons aquesta vida, créixer plenament com a persona humana. És lògic. Un vinyater planta la vinya i la conrea perquè produeixi fruit abundant. Si nosaltres muntem una empresa, voldrem que rendeixi. Jesús insisteix: «Sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre.» (Jn 15,16). Els cristians vivim avui preocupats i distrets per moltes qüestions. No pot ser d'una altra manera. Però no hem d'oblidar l'essencial. Tots som «sarments». Només Jesús és «el cep veritable». En aquests moments és decisiu «romandre-hi»: aplicar la nostra atenció a l'evangeli i procurar no apartar-nos del seu projecte. Deixa de preguntar-te pel fruit que aportaràs o el que vols aconseguir. Acull-lo i descobreix el valor de tornar una i altra vegada a la vida buscant el fruit.