Gabrielistes 1xDIA

No tots els nostres herois i heroïnes porten capa  D’heroïnes i herois n’hi ha molts i més a prop del que sembla. En aquests dies tan difícils, ells i elles no poden quedar-se a casa. Són al peu del canó, al costat dels qui ara necessiten més ajuda, donant la mà als malalts i als desvalguts. Treballen en els hospitals, a les residències de gent gran... Es diuen Clara, David, Anna, Sílvia, Carlos... Necessitem trobar-los, explicar-los, presentar-los amb nom i cognoms. Per saber que el seu esforç no és en va. Per saber que la seva lluita val la pena. Que molts es curaran perquè ells no els abandonaran. Per resistir necessitem heroïnes i herois, gent que està aquí, que s’espabilarà, que sortirà endavant. I sabeu què? Existeixen i per això els ho hem d'agrair. Aplaudint cada dia.(adaptado de. A.M. Piqué) Us proposo que doneu a conèixer, al blog, a algú de la vostra família, amics o coneguts que mereixen el nostre agraïment en aquesta situació de pandèmia. Serveixi d'exemple:

3,2,1, off we go! Roll Quan era petita vivia la Quaresma amb molta intensitat. A la meva família, un element imprescindible del Dijous Sant era la pel·lícula de després de dinar, just abans d'anar als Oficis. "La Passió" de Mel Gibson, és clar. La cruesa de les escenes aconseguia crear l'ambient idoni per a posar-se en situació. Gairebé podia sentir, des de la comoditat del meu sofà, les fuetades que veia a la pantalla. Recordo fins i tot haver deixat anar alguna llagrimeta plena de tristesa i indignació després de la tercera negació de Pere. Com podia atrevir-se a negar-li? Em semblava inconcebible que, un diumenge, Jesús fos rebut amb palmes i crits, i tan sols cinc dies després, estigués clavat en una creu. “Si jo hagués estat aquí, no l’hagués traït”, em deia. I amb una barreja de ràbia, aflicció, amargor i pena, desitjava que passés el temps el més ràpid possible fins a la Vetlla Pasqual. Encara sort que la història tenia final feliç i tots aprenien la seva

En els contratemps, sobretot, és quan coneixem tots els nostres recursos, per fer-ne ús d'ells. Horaci (65 AC-8 AC) Poeta llatí. Avui, en aquestes circumstàncies adverses per a tots, hem d'alimentar, més que mai, el nostre foc interior cap a l'esperança. Comparteix en el blog quins recursos estàs utilitzant per superar l'adversitat del confinament a casa.

L’Anacoreta i la confiança Va arribar a la Cova trist i cansat. Després de beure aigua de la font i refer-se compartint el menjar amb l'Anacoreta i el deixeble, va dir: -Estic cansat de confiar, només he rebut decepcions. Penso que els altres em corresponen amb bona voluntat i, la majoria de les vegades, creuen que vaig amb segones intencions i em enganyen a mí.  L’Anacoreta va agafar un paper i va escriure: "Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mí."(Jn 14,1) I li va donar al visitant. Aquest va quedar perplex sense saber què dir... Llavors l'ancià es va explicar: -En què confiem? En les persones, en la vida, en nosaltres mateixos...? Et refies realment de tu mateix? Pensa que els que desconfien és perquè abans van rebre una decepció... I també, perquè, en el fons, tampoc es refien d'ells mateixos. Tots ens coneixem. Sabem que amaguem segones intencions... que busquem el nostre benefici, encara que sigui a costa de pe

La banda sonora de la Quaresma (The soundtrack) Cada un de nosaltres tenim alguna cosa així com la banda sonora de la nostra vida. Acompanya etapes, moments, relacions i emocions. Aquí està, a les dures i a les madures, per arrencar-nos un somriure, provocar-nos un flashback immediat amb prou feines uns acords o treure'ns del llit els dilluns al matí. La música ens permet sentir emocions col·lectives, ens porta a la trobada, multitudinari o personal, per compartir ritmes i lletres. A continuació aquí teniu un petit set list de música de Hawk Nelson, que pot servir-nos per la banda sonora del nostre camí de Quaresma: Words (Subt. Español) https://youtu.be/6lRKbqL2xMw Sold Out (Subt.. en Español) https://youtu.be/qD4UGRrh3HQ Faithful (Subt.. Español) HD https://youtu.be/h5y6XRVDrGk Quina cançó t’arriba més? Per què?

Escoltar el silenci El silenci és un so de l'ésser que ressona en el fons del l'ànima assossegada. El silenci és un so inefable més enllà del soroll, que només percep l'ànima assossegada. Escolta, escolta en silenci la música que hi ha al teu voltant, escolta el murmuri del vent i la brisa fresca que acaricia el teu rostre. Escolta el silenci de les coses, perquè les coses estan en silenci, però cada objecte té la seva pròpia música. Escolta el so de les teves passes, el cruixit de la porta, el so de l'aigua de la font o de l'aixeta, el so del teu boli, dels fulls de el llibre que estàs llegint, el so del ganivet tallant el pa i del got al posar-lo sobre la taula. Escolta els sons del teu voltant, dels cotxes, de la música ambiental i de les paraules que surten dels llavis de la persona que està al teu costat. Escolta el silenci i el so de les coses, de l'aire que respirem, de l'espai que hi ha entre les coses, de la llum i de l'ombra, escolta el

Un salto a la confianza. Martín Ciapponi . TEDxJoven@CNBA https://youtu.be/V-Y1v1VLiFc Aquí tenim la història d’en Martín, qui ens comparteix com la vida li ha "empès" a sortir de la seva zona de confort (aquest espai-temps de la vida on estem còmodes, a gust i ens sentim segurs, però que generalment no ens convida a treure el millor de nosaltres), superar les seves pors i sobretot: AUGMENTAR LA SEVA CONFIANÇA i recolzar-se en ella per no només afrontar la vida, si no abraçar-la amb passió. I és que, literalment, ens comparteix la seva passió que és l'acrobàcia.

El Dia Internacional de La Felicitat El 20 de març de cada any se celebra el Dia Internacional de la Felicitat, que va ser presentat per l'Assemblea General de les Nacions Unides durant el 2012 i es va celebrar per primera vegada el 2013. La idea original va sorgir del Regne de Bhutan, a la regió de l'Himàlaia d'Àsia. Allà, la població és considerada per molts com una de les més felices del món a causa de l'enfocament holístic de la vida i de la importància que se li dóna al benestar de les persones i les comunitats, així com a la riquesa material. A Bhutan consideren més important la Felicitat que el Producte Interior Brut. Aquest dia hem de dedicar-lo a ser feliços, allunyar de nosaltres els pensaments negatius i realitzar activitats que ens facin passar estones agradables. Per a tots, el dia és un recordatori útil que, en general, la felicitat no prové necessàriament de comprar i consumir, o de ser famosos o glamurosos, sinó, sovint, dels amics, la família i e

En qui confies? Mira la imatge, comenta-la i respon a la pregunta Avui és Sant Josep i celebrem el dia del pare. És, per tant, una molt bona ocasió per mostrar una atenció especial a la relació amb el nostre pare i reforçar-ne els llaços de confiança. Per una altra banda, pensem també en el Pare. De vegades ens costa de confiar en Déu, en les seves propostes... Ens revestim de seny, plens de seguretat i encaixats amb els esquemes que sempre han marcat el nord de les nostres vides...  I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d'acord amb la seva voluntat, ell ens escolta. 1 Jn 5, 14

Llocs de la Passió (Quaresma: The Photograph)  Passem per la vida i els llocs es van omplint, per a nosaltres, de memòries. Un bar evoca una conversa, una declaració d'amor o una ruptura. Una cantonada on una vegada ens vam besar. Una casa poblada de records d'algun ésser estimat. Un lloc on vam ser  feliços o profundament desgraciats. Aquests espais es van convertint, per a nosaltres, en memòria viva. I, encara buits, estan habitats per les nostres memòries i les nostres esperances. Et convidem, en aquests dies de Quaresma, a endinsar-te en els llocs de la passió. En volem ressaltar un:  L’hort Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat  Getsemaní (Mt 26,36) El lloc del dubte, de l'oració desesperada, de la tempesta. El lloc de la nit  travessada per la indecisió. El lloc de la por, i de la solitud ... En aquest hort, la teva oració parla d'una lluita terrible, Jesús. Lliurar-se o no?  És la teva vida un fracàs? Fugir o seguir fins al f

Díselo a la vida. Rafa Romera https://youtu.be/4HACkCQUrIA Habla de tus miedos si te salen Pierde en la ruleta del desgaste Canta con los grillos por la calle Escucha esta canción Dime qué sientes al compartir los sentimientos que hablan de ti Tu ideología hizo tanto sufrir ¿Cuál es tu principio? porque ¿cuál es tu fin? [Estribillo] Díselo a la vida, díselo a la gente Dile al contratiempo que te contrarreste Díselo al mar con claridad La cançó ens mostra des de quina perspectiva podem mirar al món per ser feliç. Sempre des de tu mateix, des del teu interior, on et fas les preguntes més "transcendentals" Quina és la teva finalitat? Quan connectes amb això, compartir-ho no és una opció, és una necessitat.

Confiar Ens passem la vida comparant-nos amb la resta, buscant la seva aprovació, buscant l'amor... i no ens adonem que tot es troba dins nostre. Si tu confies en tu mateix , tothom confiarà en tu. Tanca els ulls, et convido a reflexionar per un moment sobre el respecte que sents cap a tu mateix. Confiar en nosaltres mateixos consisteix, al cap i a la fi, a confiar en la pròpia existència, enfrontar el que ens ofereix amb actitud i honestedat. Amagar-nos o allunyar-nos del que ens desagrada només ens servirà per emmagatzemar i acumular ressentiment, el qual ens impedirà veure amb claredat com cada obstacle representa una oportunitat única. Hem de tenir cura dels pensaments, paraules, actituds i comportaments que tenim cap a nosaltres, ja que així és com començarem a atendre'ns i respectar-nos fins arribar a acceptar-nos. Sent amables amb nosaltres mateixos, aprendrem a escoltar-nos en qualsevol situació i circumstància. No oblidem que som l'única persona amb la qual

Casting. Un corto de Jorge Naranjo https://youtu.be/6Rp074aN_eo   3:48 Comentar aquestes frases extretes del vídeo. L'important, el més important és ser tu. Només hi ha una manera de plorar: ser sincer amb tu mateix, dir-te les coses, dir-t'ho tot. Fins i tot el que no t'atreveixes a dir-te, doncs això, també. Bé, al cap i a la fi és el que faig sempre, no? Cercar. Personalment, amb quina d'elles et sents més identificat/da? Comenta-ho (de manera individual) al blog http://sg1xdia.blogspot.com/

El rostre de l’altre El nostre rostre és important... i també la cara dels altres. T'has fixat alguna vegada en què és el que transmet el rostre d'aquells que tenim al nostre costat? Ens col·loquem en parelles  i , en un moment de silenci, ens fixarem en el rostre de l'altre. Potser en un començament ens costi: sorgiran rialles, ens costarà mirar als ulls de l'altre, els més tímids o tímides defugiran la mirada. Però d'això es tracta... de descobrir què es troba a la cara de l'altre i què ens diu d'ell/a. Durant uns moments heu tractat de descobrir en el rostre de l'altre les seves qualitats. En ocasions, moltes d'aquestes qualitats, positives o negatives, passen desapercebudes. Bé perquè no volem mostrar als altres qui som (com si ens poséssim una màscara), bé perquè som tímids. Però la Quaresma ens convida, en un primer moment, a cremar aquestes màscares... i a mostrar el nostre veritable rostre.

Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar… Lluc 9, 28-36 El rostre de Déu és inseparable de la cara d'aquells que comparteixen amb nosaltres el camí de la vida, en aquesta terra nostra. És la cara dels altres el que ens qüestiona, el que ens colpeja i ens mou dels nostres seients. Cercar el "rostre" de Déu és buscar el rostre d'aquells per als quals Déu viu i lliura la seva vida: els que, de vegades, són ignorats, silenciats, oblidats, passen desapercebuts, o als que hem tret, conscient o inconscientment, la dignitat de ser estimats. ¿Som capaços de descobrir-los?

El fil  Un fil en el meu vestit nou! Anava tan orgullós del meu aspecte, amb el meu vestit impecable i tot ben combinat. Els altres es paraven i em saludaven amb respecte. Fins que em vaig adonar que un fil sortia de la solapa de la meva jaqueta. Un fil retreia l'elegància del meu vestit. Vaig estirar d'ell i, en comptes de trencar-se, va desfer-se tota la costura... Vaig estirar més fort i el vestit sencer va desaparèixer fet un cabdell. "Quina vergonya", vaig pensar, "ara tots em veuran nu". Vaig córrer a amagar-me, però, de sobte, davant d'un mirall, vaig descobrir que sota la meva disfressa, qui hi havia era jo.  Moltes vegades el nostre cor és com un cabdell de llana o de fil. En principi està unit, sembla perfecte, fort perquè està cabdellat. Però de vegades es desfà, es tallen els fils, s'esfilagarsa amb les nostres actituds egoistes i amb els nostres errors.

Ser uno más. Álvaro Fraile https://youtu.be/tVjH2BrLdeE El vídeo de la cançó no dóna lloc a la indiferència. Quan el protagonista de la pel·lícula és la víctima... Qui vol aquest paper? Integrar-se en la multitud. No destacar. No ser diferent. Ser igual. Ser un més. Adaptar-se per ser acceptat. Quina terrible pressió per ser igual que tots. Per cabre. Per agradar. Per no perdre el lloc. Gràcies a Álvaro Fraile per posar la seva música, el seu talent i el seu art, en aquesta ocasió al servei dels exclosos, els invisibles, els nadies (que diria Galeano). Ningú és un més. Quin paper és el teu?

Pren-lo, confia en tu Amplia la imatge, observa i comenta el que et transmet. https://i0.wp.com/farm8.staticflickr.com/7640/16756146288_534e00472e_b.jpg?resize=1024%2C683&ssl=1 Som do i estem cridats a donar el que som. Per això resulta indispensable indagar el que un és, quins són els seus dons i les seves capacitats. Alhora, tinc dret a sentir, dubtar, provar, decidir ... i els altres també. L'altre també és do. Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut. Si és el do de profecia, exercim-lo d'acord amb la fe; si és el de servei, exercim-lo servint; si és el d'ensenyar, ensenyant; si és el d'exhortar, exhortant. El qui reparteix les almoines, que ho faci amb senzillesa; el qui presideix, que sigui sol·lícit; el qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria. Carta de San Pau als Romans 12, 6-8

El gra de blat. Rabindranath Tagore  Anava jo demanant, de porta en porta, pel camí del llogaret, quan el teu carro d'or va aparèixer a la llunyania, com un somni magnífic. I jo em preguntava, meravellat, qui seria aquell Rei de reis. Les meves esperances van volar fins al cel i vaig pensar que els meus dies dolents s'havien acabat. I em vaig quedar esperant almoines espontànies, tresors vessats per la pols. La carrossa es va parar al meu costat. Em vas mirar i vas baixar somrient. Vaig sentir que la felicitat de la vida m'havia arribat a la fi. I de sobte, tu em vas estirar la mà dient-me: "Pots donar-me alguna cosa?". Ah, quina ocurrència la de vostra reialesa! Demanar-li a un captaire! I jo estava confús i no sabia què fer. Després vaig treure a poc a poc del meu sac un granet de blat i us el vaig donar. Però quina sorpresa la meva quan, al buidar a la tarda el meu sac a terra, vaig trobar un granet d'or en la misèria de la pila. Vaig plorar am

Escoltar la natura Avui us convidem a observar i escoltar la natura en aquest moment tan delicat de la vida del nostre planeta. Estem cridats a viure el paradigma de la cura, del respecte i la protecció de la nostra germana Mare Terra, la qual cosa implica també la cura, el respecte i la protecció de cada ésser humà habitant d'aquest planeta. Closest whale encounters https://youtu.be/HsMuvyZdUAk 02:47

El Dia Mundial de la Vida Silvestre Ver el vídeo de la ONU https://youtu.be/AERxASc541A El Dia Mundial de la Vida Silvestre se celebra el 2020 sota el lema "Garantir el sosteniment de la vida a la Terra", incloent totes les espècies d'animals i plantes silvestres com a components clau de la biodiversitat mundial. La Terra és la llar d'innombrables espècies de fauna i flora. Històricament, depenem de la constant interacció i interrelació entre tots els elements de la biosfera per a totes les nostres necessitats: l'aire que respirem, els aliments que mengem, l'energia que fem servir i els materials que necessitem per a tots els propòsits. No obstant això, les activitats humanes insostenibles i la sobreexplotació de les espècies i els recursos naturals estan posant en perill la biodiversitat del món. Gairebé una quarta part de totes les espècies corren actualment el risc d'extingir-se en les pròximes dècades. Si ens acostem a la natura i al l'amb

Històries creuades (Guió de Cuaresma) El camí de Jesús és paradoxal. Molts podrien pensar que s'equivoca. Que si calla, si atorga, si tria crear menys polèmica, si és prudent, si no va a Jerusalem, o si un cop allà accepta la mà que li estén en Pilat ... llavors seguirà viu. I pel mateix, podrà fer el bé. “Què guanyaràs amb això, Jesús?, només aconseguiràs que et matin” podria molt bé ser el comentari d'algun dels seus més propers. Però en la seva decisió hi ha una opció i una aposta per la vida. No per una vida mediocre, sinó per una vida viscuda des de la llibertat, la justícia i la recerca de la veritat. En la seva radicalitat i la seva grandesa, la història de Jesús és un reflex de les nostres històries. També en el meu dia a dia segurament hi ha molts moments en què Déu m'està cridant a l'opció per la veritat i la justícia. En el més especial i en la quotidianitat. En les petites i grans decisions que ens porten a ser qui som. Perquè constantment estem escolli