Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2018

VEURE: Wonder (2017)

Wonder ens narra la història d'un noi amb un aspecte poc convencional que aprèn sobre l'amistat i la unió familiar a través del seu ingrés a l'escola. L’Auggie s’enfronta amb la dura realitat del bullying escolar a causa del seu aspecte. Però aprèn a mostrar-se com és en realitat i, en ser genuí, aconsegueix fer-se amic de diversos companys. És un gran missatge d'empatia i inclusió. Amb l’Auggie aprenem que tots som importants i que els nostres problemes no ens tornen extraordinaris, que el món no gira al voltant de nosaltres mateixos. Us convidem a veure aquesta pel·lícula i al fet que, si teniu oportunitat, feu una anàlisi de cada un dels personatges, ja que és veritablement valuosa per contrarestar l'abús escolar. M'he sentit alguna vegada rebutjat / a? Ho he pogut expressar?

CITES: La teva actitud, no la teva aptitud, determinarà la teva altitud.- Zig Ziglar.

La teva actitud, no la teva aptitud, determinarà la teva altitud.- Zig Ziglar. La fase té tres paraules que es diferencien entre si per una única lletra. Sembla mentida que una sola lletra pugui tenir tanta diferència de significat. Segons el diccionari de la llengua catalana (DIEC) el significat d'aquestes dues paraules és el següent: Actitud : Disposició d’ànim envers alguna cosa. Aptitud : Disposició o capacitat natural o adquirida per a fer alguna cosa. Així doncs,   Aptitud és la teva capacitat per fer alguna cosa, com de bo ets en aquesta cosa i Actitud és com d'animat, de predisposat et trobes a fer alguna cosa. Pots ara entendre millor la frase? Podries definir tu en aquest context la paraula “Altitud”? Tens més "C" o més "P"?

PREGArock: La chica del espejo. La Oreja de Van Gogh (fragment)

Escuché que últimamente pasas las noches llorando Que un maldito vendaval cambió tu signo del zodíaco Escuché que sientes miedo al ver tu rostro reflejado Porque tanto viento en contra descompuso tu peinado Así que deja que te diga que te conozco de la infancia: Que aún podría distinguirte a mil metros de distancia Que ni los años, ni tu pelo, ni tu ropa, ni tu talla Podrán nunca ser capaces de cambiarte la mirada Así que ven y mírate al espejo Te presento a la chica más valiente del universo Y aunque a veces tenga miedo y se esconda del reflejo Ella siempre brillará dentro de ti Abramos la ventana, así de par en par Dejemos que la brisa nos vuelva a acariciar Que yo estaré contigo las noches de más frío Aunque haya que luchar Querida amiga m í a Que te comes a besos la vida Escuché que últimamente no paseas por el barrio Que llorar te sale fácil, que re í r te cuesta tanto Y aunque que sé ya hace tiempo que no hablamos demasiado Un amiga sabe ver que

PENSEM-HI: Et segueix faltant alguna cosa.

No saps què és, però esperes. I t'has adonat tu solet perquè navegues, amb ànsia amagada, entre mil pàgines d'internet, perquè se't fa insuportable una safata d'entrada envaïda per mails de publicitat i treball, i perquè et sembla que els canals als quals estàs subscrit estan en hores baixes. Trobar els teus sentiments en 140 caràcters es fa cada dia més difícil. Ets més exigent i no en tens prou amb la secció de "el més llegit" a la pàgina de notícies. Hi ha d'haver alguna cosa que posi en marxa el teu cor, penses. Fas l'esforç de recordar, i descobreixes decebut que no et val amb l'últim anunci que et va emocionar. No n'hi ha prou, almenys no per a tu. Potser en un altre moment de la vida va poder estar bé, però busques una altra cosa ... T'has adonat que busques i és una bona manera de tornar a començar, de tornar a preguntar quin és el teu lloc al món. Et toca seure tranquil, fer espai, obrir el cor ple de dubtes al que t'

PREGArock: El Kanka (El arte de saltar)

Cógelo, ve por él Suéltate, inténtalo Sírvete, agárralo Mírate, créetelo Sal de ahí, afróntalo Ciérralo, déjalo ir Di que sí o di que no Tómalo, confía en ti. Sí que puedes, que nadie te diga que no porque sí que puedes. Sí que puedes, que nadie te diga que no porque sí que puedes. Sálvate, exígelo Cázalo, duro con él Pruébate y pruébalo Cámbialo, atrévete. S í, puedes virar el rumbo y tirar lo que sobra Puedes volver a coleccionar segundos de placer Y estrofas de poéticas palabras y de golfas madrugadas. Estarás cerca si en vez de mirar al suelo echas a caminar S í, puedes alcanzarlo, mira, lo tienes delante . És possible que, en meitat de les teves   tempestes, hi hagi moments en què tinguis ganes de tirar la tovallola, que qualsevol cosa, qualsevol contratemps es faci un obstacle que et sembla insalvable... Mai permetis que ningú tombi els teus somnis. Que ningú (ni tan sols tu) faci que renunciïs al que ets, al que pots arribar a ser. Atreve

WITHIN me: Empentar obstacles

En la dinàmica del dia d'avui l'activitat que realitzarem té l'objectiu de deixar anar corporalment els obstacles que se'ns presentin. Per a això, ens col·loquem en una postura de relaxació, asseguts. Un cop així, identifiquem dues o tres dificultats habituals en nosaltres i les col·lo quem imaginàriament en els palmells de les nostres mans esteses i realitzarem el gest de deixar-les anar cap amunt, com si fossin a l'aire. Quines dificultats has deixat anar? B.I. Josean Manzanos

RELATS: Optimista o pessimista?

Aquest conte va de dos nens, un optimista, i l’altre, pessimista. Algú porta el pessimista a una habitació còmoda amb meravelloses joguines de tota classe, però quan es troba a dins el nen s'asseu al costat de la porta i comença a somicar. Al cap d’una estona, el treuen de l’habitació i li pregunten per què se sentia tan desgraciat. –Primer, no sabia per quina decidir-me. Havia de ser una que m'agradés molt, i havia d’escollir molt bé: la que més m’agradés. I després, estava segur que, quan escollís una joguina, se’m trencaria –va respondre angoixat. Mentrestant, al petit optimista se l’ha portat a una habitació plena de fems, i allà està cantant una cançó de cowboys, mentre excava molt content. Finalment, quan se'l fa sortir, mou el cap i continua cavant. - Estic segur que, amb tant de fems –diu de manera entusiasta- hi ha d’haver un poni! A qui li serà més fàcil estar satisfet, qui té molt o qui gaudeix amb poc? Respon raonadament. T’ha passat mai que alguna exp

AHIR va ser la Jornada mundial de las missions (DOMUND)

El Domund és el dia en què, d'una manera especial, l'Església universal resa pels missioners i col·labora amb les missions. Se celebra a tot el món el penúltim diumenge d'octubre, el "mes de les missions". El lema del Domund 2018 es “Cambia el mundo” En el nostre món podem veure fàcilment canvis superficials, que deixen les coses com estaven, i altres que són "a pitjor", perquè deriven d'accions injustes i que atempten contra la dignitat de l'ésser humà. Això, si no suposem, des de la indiferència, que les coses no poden ser més que com són. Davant d'això, els missioners ens mostren que és possible un canvi "a millor", profund i real. Ells poden ser per a tots, i especialment per als joves, un referent de compromís i esperança; les seves vides constitueixen la prova palpable que un cor en el qual ha entrat Déu, amb tota la seva novetat i creativitat, pot canviar el món. En el vídeo es presenta la figura d'un missione

CITES: No som responsables de les emocions, però sí del que fem amb les emocions. Jorge Bucay.

No es tracta de buscar culpables sinó d'identificar com et sents davant de certes circumstàncies i acceptar que ets tu, què et sents així pel què passa. I començar a gestionar la teva ràbia, la teva gelosia, la teva ira o la teva tristesa, perquè les respostes no estan fora creu-me, sinó en tu. Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Si tu no et fas càrrec de les teves emocions, qui ho farà? Els altres? La situació?  Com gestiones les tev e s emocions?

VEURE: Em diuen Ràdio (2003)

Ràdio és un noi amb discapacitat cognitiva, membre d'una societat restrictiva i poc tolerant que, enlloc d'incloure’l, perpetua el seu aïllament. L'actitud del coach, en fer-lo part de l'equip de futbol; en donar-li una tasca de suport en l'entrenament, li atorga una oportunitat. El resultat: no només es produeix un canvi en Ràdio, sinó en la comunitat sencera. Aquesta pel·lícula és un clar exemple de l'amor als altres, d'empatia, respecte, tolerància i acceptació de la diversitat. Un clàssic per treballar la intel·ligència emocional des de l'angle del desenvolupament d'habilitats socials com la comprensió i compassió.

PREGArock: Agua. David de Maria

La lluvia se ausenta Tus ojos su manantial es de nobleza Los ríos que secan los gritos de un poder sin conciencia Agua quiero ser pa darte de beber Pa calmar la sed de tu irritada piel La lluvia nos llega Tu alma nunca pierde su limpieza La tierra se quiebra El miedo y el hambre ya no entienden de fronteras Por un segundo contigo Mi alma se hizo más grande Le digo al dios   del olvido que hemos venido a ayudarte Por un segundo contigo mi corazón es más grande Le digo al dios del olvido que hemos venido a ayudarte En tu desierto dejo el corazón, mi corazón. DIA INTERNACIONAL PER A L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA David De Maria ha llançat el tema “Aigua” després del seu pas per Guajira (Colòmbia) per conèixer de primera mà la lluita d'Acció contra la Fam contra la desnutrició crònica. Durant tres dies, el cantant va recórrer una de les regions més pobres d'Amèrica Llatina, amb més de 70.000 nens i nenes menors de cinc anys en es

WITHIN me: Ventilar el dia

En la dinàmica del dia d'avui treballarem a través de la respiració amb l'objectiu de deixar anar aquells obstacles que se'ns presentin. En primer lloc ens col·locarem en una posició de relaxació. Un cop així, tancarem els ulls i practicarem una respiració molt ràpida i seguida amb el pensament d'algun dels problemes que se'ns hagin presentat últimament. D'aquesta manera deixarem que la dificultat se’n vagi amb el mateix respirar. Finalitzarem l'experiència relaxant-nos a través d'una respiració calmada. BI. Josean Manzano

PERSONES: Millor en equip

Acaba de finalitzar la Ryder Cup de golf, torneig que, des de fa gairebé 100 anys, enfronta els millors jugadors d'Europa i Estats Units en tres dies de competició. En un esport com el golf, on els jugadors juguen habitualment per a si mateixos, es pot aprendre molt del que ha passat a França. Hi ha dos elements que em criden l'atenció per sobre de la resta: el primer que tots els jugadors han deixat de banda els seus interessos individuals per formar dos equips; i la segona que aquest torneig, a diferència de la resta de competicions que juguen al llarg de l'any, no els produeix cap benefici econòmic ni puntuació en el rànquing mundial. I aquest sentiment el resumia a la perfecció l'heroi de l'edició d'enguany, l'italià Francesco Molinari. Deia: «El més important no ha estat l'actuació individual d'un, sinó el sentiment d'equip, l'actitud de tots, des del qui no ha jugat massa fins el qui ha jugat tot». I davant la pregunta de si prefe

WITHIN me: Noves respostes

A la dinàmica d’avui durem a terme una activitat que ens port arà a mantenir el pensament despert. Per això, cadascun de nosaltres haurà de prendre consciència respecte de les formes personals que té a l'hora de respondre: girs, paraules, tons ... Ho compartirem, de manera voluntària, amb el grup classe i el grup aportarà idees per desautomatitzar aquestes formes de respondre. Una vegada exposades aquestes noves formes de procedir, intentarem portar-les a la pràctica. Adap. BI. Josean Manzanos

PENSEM-HI: Viure en un món desconegut

Em sorprenen els joves i adults que semblen no estar as sabentats que hi ha un món interior que els habita. És a dir, no saben que el motor dels seus actes, el que els mou, està dins d'ells i són els seus sentiments, pensaments, sensacions i emocions. Has de saber que dins nostre flueixen pensaments i sentiments sense el nostre consentiment, sense que siguem del tot conscients de vegades. No apareixen perquè els cridem i no se’n van simplement perquè els diguem que se’n vagin . Simplement apareixen sense demanar-nos permís. Si els acceptem, sense avergonyir-nos, podrem examinar-los i conèixer-los per després prendre alguna determinació sobre què fer amb ells. Quan coneixem el nostre propi món interior adquirim un millor coneixement de les nostres capacitats i limitacions. I quan això passa, aconsegui m més capacitat per triar què fer i com procedir en un determinat moment. Molts joves, sobretot, temen conèixer el seu món interior i per això no arriben a ser lliures inter

PREGArock: Sentir. Beret

Ya sé que mi mejor vestido es mi piel, saldré por la noche y hoy me lo pondré. Si nunca quise ganar cómo voy a perder, a veces alejarse te acerca también. Mi tren yo sé que solo pasó una vez y sé que no tengo ganas de correr. El mejor recuerdo que recordaremos todavía no lo tenemos, solo espera que yo llegaré. Que si quiero ser el viento es para saber de dónde vengo , pero para mí es saber dónde terminaré. Ya no pienso preocuparme, todos somos un problema, así que quítame la pena y resuélveme. Yo no voy a mirar el tiempo, quiero que él me mire a mí. Si alguna vez te preguntas , yo me cansé. Si el amor lo para todo , por favor , párame el mundo , que creo que me bajaré. Yo sé que todos los días me digo que yo voy a cambiar mañana, pero esa frase me la dije ayer así que hoy imagina mis gan a s. Yo sé que muchas veces yo me aparto, me juzgo y digo que soy nada. Pero es que hasta siendo nada también somos algo as í que, mente , calla.

RELATS: Com és que sempre rius?

Per fi, un dia et vaig fer la pregunta: “i com és que sempre rius? Immediatament, i per primer cop, la teva cara va agafar una serietat desconeguda. Havia fet diana. “Vols dir? Sempre ric?” Com aquells dies d’estiu que, tot d’una, es posa a ploure a bots i barrals, els teus ulls van explotar. “Perdona”. I vas girar la cara mentre t’eixugaves les llàgrimes. Resulta que rius per no plorar. Resulta que rius sempre quan ets amb els altres, mai en soledat. Resulta que si no rius et sembla que és més fosca la nit. Resulta que tens 99 motius per a la tristesa i 1 per a la joia, i prefereixes aquest a tots els altres. T’agafes al motiu i controles als 99. Resulta que penses que ja n’hi ha prou de problemes al món com per afegir-hi els teus. “Diguem, si us plau, i quin és aquest motiu tan important, que té prioritat en front dels altres 99 ?” “Vols saber-ho? Doncs, és ARA. No ho entens? Vull viure ara. Ni l’abans intocable, i a cops molt injust,... ni el després incert... ara, aquí.

PREGArock: Don’t worry, be happy. Playing for Change

Here's a little song I wrote. You might want to sing it note for note. Don't worry, be happy . In every life we have some trouble, when you worry you make it doublé. Don't worry, be happy. Aquesta és una breu cançó que vaig escriure. Podeu cantar-la nota a nota. No et preocupis, siguis feliç. A la vida sempre hi ha algun problema, quan et preocupes el fas doble. No et preocupis, siguis feliç. Ser feliç és deixar viure a la criatura lliure, alegre i simple que viu dins de cada un de nosaltres. És tenir maduresa per dir "em vaig equivocar". És tenir la gosadia per dir "perdoneu". És tenir sensibilitat per expressar "et necessito". És tenir capacitat de dir "t'estimo". Que la teva vida es torni un jardí d'oportunitats per a ser feliç … Papa Francesc